El tren de les 3:10 (pel·lícula de 2007)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl tren de les 3:10
3:10 to Yuma Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJames Mangold Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLionsgate i Cathy Konrad Modifica el valor a Wikidata
GuióMichael Brandt i Derek Haas Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMarco Beltrami Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPhedon Papamichael Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMichael McCusker Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRelativity Media Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorLionsgate Films i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena13 desembre 2007 Modifica el valor a Wikidata
Durada117 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNou Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThree-Ten to Yuma i El tren de les 3:10 Modifica el valor a Wikidata
Gènerewestern, drama, cinema de ficció criminal i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióArizona Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc web310toyumathefilm.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0381849 Filmaffinity: 433829 Allocine: 53314 Rottentomatoes: m/310_to_yuma Letterboxd: 310-to-yuma-2007 Mojo: 310toyuma Allmovie: v357830 TCM: 658275 Metacritic: movie/310-to-yuma TV.com: movies/310-to-yuma-2007 AFI: 67188 TMDB.org: 5176
Facebook: 310toYumaMovie Modifica el valor a Wikidata

El tren de les 3:10[1] o El tren de les tres i deu[2] (títol original en anglès 3:10 to Yuma) és una pel·lícula estatunidenca dirigida l'any 2007 per James Mangold. Es tracta d'un remake del western homònim de l'any 1957 i dirigit per Delmer Daves. Basada en una història d'Elmore Leonard, és protagonitzada per Russell Crowe i Christian Bale, amb Peter Fonda i Alan Tudyk entre altres intèrprets. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1][2]

Argument[modifica]

Donen Evans (Christian Bale), un ranxer empobrit i veterà de la Guerra civil dels Estats Units, s'ofereix voluntari per 200 $ per transportar el perillós lladre i assassí Ben Wade (Russell Crowe) a l'estació de tren de Contention City (Arizona), perquè agafi el tren de les tres i deu amb destinació a Yuma, on li esperen la presó i la forca.

Tanmateix, durant el viatge sofreixen algunes importants baixes, a més de la persecució constant per part de la banda de Wade. Quan ja no queda esperança, i tothom es fa enrere, Evans és l'únic valent que s'atreveix a portar Wade a l'estació, encara sabent que la banda d'aquest l'està esperant, per guanyar-se el respecte del seu fill i redimir-se als seus propis ulls.

Anàlisi[modifica]

Al costat de les apreciables Jubal (1956) i Cowboy (1958), El tren de les 3.10 compon el tercet de westerns que Daves va rodar gairebé consecutivament per a la Columbia amb Glenn Ford com a protagonista, i és sens dubte el millor dels tres. Es tracta d'una obra tensa, atmosfèrica, complexa en el dibuix dels personatges i la vocació minimalista del qual contribueix a realçar el seu vessant abstracte. Mangold ha promogut posada al dia estilística de l'antiga proposta, però evitant extraviar la càrrega de profunditat moral de la història.

Aquesta versió dura mitja hora més. El trajecte dels principals personatges entre les poblacions de Bisbee i Contention amb prou feines estava esbossat a l'original, i que el seu major desenvolupament serveix per començar a establir les bases de la futura complicitat entre el bandoler Ben Wade i el seu escorta Dan Evans. En aquesta versió actual retrobem la mateixa inclinació per l'ambigüitat moral, la mateixa densitat psicològica, la mateixa comprensió progressiva entre l'antiheroi vocacional i l'heroi més o menys accidental.

El film suggereix que la frontera que delimita el bé i el mal no sempre resulta diàfana, que les circumstàncies prenen lloc sovint a l'ètica, que aquesta reneix de vegades a cop de pura necessitat, i que el vell i llunyà oest era un territori corrupte que no mereix la idealització.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]