El tres de maig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El tres de maig
El tres de maig
Francisco de Goya y Lucientes, 1814
pintura a l'oli
268 × 347 cm
Museu del Prado, Madrid

El tres de maig, Els afusellaments del tres de maig o Els afusellaments de la muntanya del Príncep Pius, és una pintura a l'oli realitzada per Francisco de Goya el 1814 i que actualment està exposada al Museu del Prado a Madrid. Forma una sèrie amb el quadre El dos de maig.[1]

El quadre és una instantània de la nit del 2, matinada del 3 de maig de 1808 quan els soldats francesos executen els presoners espanyols que havien fet en el transcurs de la batalla en represàlia a la revolta del 2 de maig durant la Guerra de la Independència Espanyola.

Tant aquest quadre com la seva parella van rebre crítiques dispars al llarg del temps. Després de la seva exhibició a l'aire lliure amb motiu del retorn de Ferran VII, es van emmagatzemar durant un llarg període i se sap que cap a 1850, es guardaven al Museu del Prado, però no s'exhibien. El pintor José de Madrazo, director del museu, va arribar a dir que eren obres de discutible execució, molt inferiors als retrats més famosos de l'artista. No va ser fins unes dècades després, amb l'apogeu del Romanticisme i l'Impressionisme, quan aquestes pintures van adquirir fama mundial.

Durant la guerra civil espanyola l'obra va ser evacuada per qüestions de seguretat, juntament amb altres obres mestres, per l'equip de Jaques Jaujard. Van ser portades a Ginebra.[1]

La composició del quadre presenta gran similitud tant en el tema com en la presentació de les figures amb L'afusellament de Maximilià d'Édouard Manet o la Massacre a Corea de Pablo Picasso (1951). És probable que aquests autors haguessin vist l'obra de Goya exposada al Prado o en alguna exposició itinerant de l'obra i s'inspiressin en ella per a la contemporització del motiu de la crueltat dels poderosos.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El tres de maig
  1. 1,0 1,1 Armengol, Montse. «Brutalitat incompresa». Sàpiens [Barcelona], núm. 103, maig 2011, p. 18. ISSN: 1695-2014.