El viatge de l'emperador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgLa Marche de l'empereur
El viatge de l'emperador
March of the penguins poster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Luc Jacquet
Protagonistes Romane Bohringer
Charles Berling
Jules Sitruk
Morgan Freeman
Producció Yves Darondeau
Christophe Lioud
Emmanuel Priou
Co-Producer:
Jean-Christophe Bar
productor executiu:
Ilann Girard[1]
Guió Luc Jacquet
Michel Fessler
Música Émilie Simon
Fotografia Laurent Chalet
Jérôme Maison
Muntatge Sabine Emiliani
Productora Wild Bunch, Canal+ i National Geographic Channel
Distribuïdora Warner Independent Pictures
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 2005
Durada 85 min
Idioma original francès i anglès
Color color
Temàtica
Gènere Documental
Tema principal Pingüí i Antàrtida
Palmarès
Premis Oscar al millor documental
Més informació
IMDB Fitxa 7.8/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.5/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web oficial http://empereur.luc-jacquet.com
Modifica dades a Wikidata


El viatge de l'emperador (La Marche de l'empereur) és un documental de naturalesa francès del 2005 escrit i dirigit per Luc Jacques, coproduïda per Bonne Pioche i la National Geographic Society. Ha estat doblat al català.

El film descriu el viatge anual que realitzen els pingüins emperador per l'Antàrtida. Cap a la tardor, tots els individus en edat de criança (a partir dels cinc anys) sorgeixen de l'oceà, el seu hàbitat, per caminar terra endins als indrets que fan servir per criar. Allà, els pingüins participen del corteig que, si té èxit, donarà un pollet. Perquè el nouvingut sobrevisqui, els pares hauran de fer diversos desplaçaments entre l'oceà i els criaders durant els següents mesos.

Per a rodar la pel·lícula, els camarògrafs Laurent Chalet i Jérôme Maison van romandre un any al continent antàrtic, prop de la Base Dumont d'Urville, a Terra Adèlia.

El viatge de l'emperador va guanyar l'Oscar al Millor Documental de l'any 2005.[2]

Argument[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula mostra els viatges anuals dels pingüins emperadors de l'Antàrtida. Durant la tardor tots els pingüins en edat reproductiva deixen l'oceà, el seu hàbitat habitual, per iniciar un viatge vers l'interior de l'Antàrtida, vers els seus indrets d'anidament i reproducció ancestrals. És allà on els emperadors comencen el corteig qui donarà lloc a una nova vida. Amb la finalitat que els pollets sobrevisquin, els seus pares han de fer llargs viatges des de l'indret d'anidament fins a l'oceà on capturen l'àpat al llarg d'alguns mesos.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Pingüí emperador

Als pingüins emperadors se'ls hi ha posat veu en les diferents llengües en què s'ha doblat la pel·lícula.

França:

  • Veu del narrador (el pare): Charles Berling
  • Veu del segon narrador (el nadó): Jules Sitruk
  • Veu de la narradora (la mare): Romane Bohringer

En altres llengües la narració ha estat simplificada i hi ha hagut dos o fins i tot un narrador només.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • 2006: Émilie Simon rep un premi de la música en la categoria: àlbum de música original de cinema o televisió de l'any per la Marche de l'empereur.
  • 2006: Oscar al millor documental.
  • 2006: Premiat en el Festival internacional de cinema de Pyongyang.

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]