El vicari d'Olot

De Viquipèdia
Infotaula de pel·lículaEl vicari d'Olot
Cartell El vicari d'Olot (1981).jpg
Cartell de la versió original
Fitxa
DireccióVentura Pons Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióEmili Teixidor i Viladecàs Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJosep Maria Mainat i Castells Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMargarita Bernet
ProductoraCop-Nou
Germinal Films
Profilmar P.C
Dades i xifres
País d'origenCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Estrena9 març 1981 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0081714 Filmaffinity: 665217 Modifica el valor a Wikidata

El vicari d'Olot és una pel·lícula còmica catalana de 1981, dirigida per Ventura Pons i amb guió d'Emili Teixidor.[1] La pel·lícula fou rodada en català i estrenada a Barcelona el 9 de març de 1981.[2] El 19 de març de 1988 es va emetre per primera vegada pel canal de televisió pública catalana de TV3.[3]

Argument[modifica]

A la capital de la Garrotxa, Olot, aprofiten la visita d'una autoritat eclesiàstica, en període de vacances, per a organitzar unes jornades sobre el tema de la religió i el sexe en l'actualitat. Això provoca que el poble es divideixi en dos bàndols, els que estan a favor i els que estan en contra del "Congrés",[4] fins que finalment després d'una sèrie de negociacions entre ambdós bàndols, s'arriba al consens. Una sèrie de personatges típics del poble portaran al feliç final la història, a través de diverses situacions de caràcter còmic i satíric.[5]

Producció[modifica]

Llocs de rodatge[modifica]

El film fou rodat a Terrassa, Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Barcelona, com a la seu de Germinal Films S. Coop. Ltda. al carrer Comtal, 20 (Palau del Baró de Vilagaià).[6]

Repartiment[modifica]

Rebuda[modifica]

«El guió d'El vicari d'Olot -que en la seva versió castellana s'anomenarà Donde hay pelo hay alegría- és obra d'Emili Teixidor [...]. La cinta és plena de gags, en un aire costumista de crítica i nostàlgia envers els típics embolics que es donaven -i es continuen donant- a les poblacions rurals. «És una mica [...] fer picades d'ullet sobre temes de sexualitat. Bàsicament, es tracta d'una pel·lícula de sexe i religió, sense arribar a ser de classificació S, i dirigida al gran públic».[2]

Referències[modifica]

  1. «El vicari d'Olot». Base de dades cinema en català. Gencat.cat. [Consulta: 7 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 Canals, Enric «Estreno en Barcelona de la película satírica "El vicari d'Olot"» (en castellà). El País [Madrid], 10-03-1981. ISSN: 1134-6582.
  3. «El vicari d'Olot». Ésadir.cat. [Consulta: 7 agost 2022].
  4. «El vicari d'Olot». Ara [Consulta: 23 maig 2020].
  5. «El vicari d'Olot, veure ara a FilminCAT». Arxivat de l'original el 2020-07-31. [Consulta: 23 maig 2020].
  6. «El vicari d'Olot (1981) - IMDb». [Consulta: 23 maig 2020].