Vés al contingut

El vuitè dia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl vuitè dia
Le Huitième Jour Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJaco Van Dormael Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Daniel Auteuil
Pascal Duquenne
Miou-Miou
Didier De Neck
Fabienne Loriaux
Hélène Roussel
Henri Garcin
Isabelle Sadoyan
Rémy Julienne
Harry Cleven
Josse De Pauw
Dominic Gould
Christian Hecq
Alexandre von Sivers
Dieudonné Kabongo Modifica el valor a Wikidata
ProduccióPhilippe Godeau Modifica el valor a Wikidata
GuióJaco Van Dormael Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPierre Van Dormael Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWalther van den Ende Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSusana Rossberg Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPan-Européenne Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGramercy Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenBèlgica, França i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 desembre 1996 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i drama Modifica el valor a Wikidata
Temasíndrome de Down Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt0116581 The Movie Database: 36998 Filmaffinity: 107482 Allocine: 14672 Rottentomatoes: m/eighth_day Mojo: eighthday Allmovie: v136368 TCM: 443047 Modifica els identificadors a Wikidata

El vuitè dia (títol original: Le Huitième Jour) és una pel·lícula belgo- franco-britànica escrita i dirigida par Jaco Van Dormael, estrenada el 1996. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Harry (Daniel Auteuil) és un home sol que es consagra les vint-i-quatre hores tots els dies de la setmana al seu treball. Tot trontollarà quan coneix Georges (Pascal Duquenne), una persona discapacitada mental afectada de Síndrome de Down, que viu al moment. Aquests dos éssers tant diferents esdevindran inseparables.[2]

Repartiment

[modifica]
  • Daniel Auteuil: Harry
  • Pascal Duquenne: Georges
  • Miou-Miou: Julie
  • Henri Garcin: El director de banca
  • Isabelle Sadoyan: La mare de Georges
  • Hélène Roussel: La mare de Julie
  • Laszlo Harmati: Luis Mariano, el cantant
  • Fabienne Loriaux: La germana de Georges
  • Rémy Julienne: El vianant agressiu
  • Olivier Gourmet: Un home al restaurant

Simbologia del film

[modifica]

El director ha volgut provocar en l'espectador una presa de consciència sobre l'estigmatització del discapacitat a la societat. Així, quan Georges i Harry van al restaurant, aquest primer troba una bonica criada, flirteja amb ella i, quan treu les seves ulleres, aquesta el mira amb un aire espantat, sentint-ho per ell. Georges roda llavors per terra de còlera, de tristesa. Aquest passatge del film evoca fins a quin punt les persones que viuen amb una deficiència intel·lectual com la Síndrome de Down són vulnerables al rebuig. Volen ser com tothom, viure les mateixes coses, enamorar-se, casar-se, tenir fills, una feina… Però a causa del seu handicap, algunes d'aquestes coses els són impossibles. Viuen les mateixes emocions que qualsevol altra persona. Només, que no tenen el filtre social, la inhibició, la molèstia. Són totalment obertes i autentiques en l'expressió dels seus sentiments.

Un altre passatge del film porta una reflexió. La mare de Georges ha mort i aquest vol anar trobar la seva germana. Aquesta última té una família i no pot acollir Georges a casa seva. Aquest té una crisi i, més tard al film, intenta anar a trobar la seva mare al cel. Aquesta part, molt emotiva, sobretot per germans i germanes de persones que viuen amb una deficiència intel·lectual, mostra fins a quin punt aquestes persones es troben desproveïdes quan els seus pares ja no són capaços d'assumir la seva atenció. Sovint, els germans i germanes es troben amb aquesta responsabilitat. Però en la majoria dels casos, aquests germans i germanes tenen una vida pròpia de família i no volen tenir la carrega d'un altre adult-nen.

En aquest film, la discapacitat de Georges és considerada de manera humorística, com un univers diferent i meravellós.

Aquest univers és en contradicció amb el de Harry perquè té tendència a confondre la seva vida professional i personal. Acumula així els errors, oblida els dies importants de la seva família. La seva trobada amb Georges, li fa prendre consciència dels valors de la vida (amor, generositat, felicitat).[3]

Finalment, aquest film il·lustra la riquesa i la profunditat que poden aportar les persones amb una deficiència intel·lectual. No només elles, sinó totes persones diferents.

Rebuda

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El vuitè dia». esadir.cat.
  2. ↑ «Le Huitième Jour». The New York Times.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.grignoux.be/dossiers/027/
  4. ↑ Angulo, Javier «Le Huitième Jour». Cinemanía.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_vuitè_dia&oldid=33635172»