Eladio Dieste

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Eladi Silvestre Graells.
Simpleicons Interface user-outline.svgEladio Dieste
Eladio dieste.jpg
Naixement 10 de desembre de 1917
Uruguai Uruguai, Artigas
Mort 20 de juliol de 2000(2000-07-20) (als 82 anys)
Montevideo
Alma mater Universitat de la República
Ocupació Enginyer
Modifica dades a Wikidata
Parròquia del Crist Obrer a l'Atlántida, Uruguai, obra de Dieste.
Monument d'homenatge a la ciutat de Salto.

Eladio Dieste (10 de desembre de 1917, Artigas - 20 de juliol de 2000, Montevideo) enginyer uruguaià reconegut mundialment pel seu ús del que ell va denominar ceràmica armada.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El maó es caracteritza per tenir una producció barata, i ha ofert des de fa mil·lennis una lògica constructiva. El maó té una llarga història. Els romans, amb aquest material, havien perfeccionat la construcció de voltes i cúpules.

En moltes societats poden observar-se diferents tipus d'edificacions domèstiques que utilitzen el maó per a construcció d'aljubs, pous i llindars de portes que segueixen la tècnica de voltes i cúpules, on el maó es trava un a un, amb només una mica de morter. A partir d'aquesta tècnica es realitzen superfícies de gran resistència, (ponts, murs de contenció, llindars) que resisteixen la càrrega a partir del pes a causa de la seva gran massa relativa.

La seva obra[modifica | modifica el codi]

L'obra de Dieste pren el maó i el porta als seus màxims en la creació de superfícies corbes a partir d'una nova tecnologia, que el va denominar ceràmica armada: construccions voltades realitzades amb maó, armadura d'acer i un mínim de formigó.

Aquest sistema constructiu aconsegueix dissenyar fines làmines a partir de la combinació de maó, ferro i morter, i que es construeixen sobre un encofrat mòbil. La base d'aquestes superfícies és el disseny; es tracta d'estructures capaces de resistir les càrregues que s'exerceixen sobre elles gràcies a la seva forma i no a la seva massa, la qual cosa comporta un requeriment de materials menor.

Aquest tipus de construccions va tenir molta acceptació perquè permeten més facilitats, a l'hora de la prefabricació i sistematització en la repetició dels seus components, amb costos competitius per al mercat. La seva obra és objecte d'estudi en diferents universitats i el va portar a rebre el títol d'arquitecte honorari, sent l'únic en posseir-lo a l'Uruguai.[1]

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

L'any Eladio Dieste[modifica | modifica el codi]

L'any 2005 va ser designat "L'any Eladio Dieste" per part del Museu d'Art Modern de Nova York, la Universitat de Princeton i el Massachusetts Institute of Technology de Massachusetts, com a forma d'homenatjar la seva obra.[1]

El senyor dels maons[modifica | modifica el codi]

L'any 2006, els dies 7 i 8 d'octubre es va celebrar a l'Uruguai el Dia del Patrimoni sota el lema Tradición e Innovación Eladio Dieste: el señor de los ladrillos (Tradició i Innovació Eladio Dieste: el senyor dels maons).[2] Durant els dies previs la premsa va realitzar una cobertura especial sobre la vida de Dieste, i les seves obres, distribuïdes al llarg i ample del país, van ser visitades durant tot el cap de setmana. L'esmentada celebració va contribuir molt eficaçment a la valoració i difusió de l'obra de Dieste a l'Uruguai.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 sip.parlamento.gub.uy/repartidos/camara/d2007101067-00.htm
  2. Dia del Patrimoni 2006

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eladio Dieste Modifica l'enllaç a Wikidata