Elara (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Elara
Elara2-LB1-mag17.jpg
Elara a prop de la lluminositat de Júpiter
Descobriment
Descobert per C. D. Perrine
Data de descobriment 5 de gener de 1905[1][2]
Radi orbital mitjà 11.740.000 km (0,07810 UA)[3]
Excentricitat 0,22[3]
Període orbital 259,64 d (0,708 a)[3]
Velocitat orbital mitjana 3,27 km/s[3]
Inclinació 26,63° (amb l'eclíptica)
30,66° (amb l'equador de Júpiter)[3]
Satèl·lit de Júpiter
Característiques físiques
Radi mitjà 43 km[4]
Àrea de superfície ~23.200 km2
Volum ~333.000 km3
Massa 8,7×1017 kg
Densitat mitjana 2,6 g/cm3 (suposat)[4]
Gravetat a la
superfície equatorial
~0,031 m/s2 (0,003 g)
Velocitat d'escapament ~0,052 km/s
Període de rotació sideral ~0,5 d (12 h)
Albedo 0.04 (suposada)[4]
Temperatura ~124 K
Magnitud aparent 16,3[4]

Elara és un satèl·lit irregular de Júpiter. Forma part del grup d'Himalia. Va ser descobert per Charles Dillon Perrine des de l'Observatori Lick, a Califòrnia, el 1905. Es va anomenar així en honor de la mare del gegant Titius, el pare del qual era Zeus. Elara va rebre el seu nom de manera oficial el 1975; prèviament se la coneixia simplement com a Jupiter VII. Té un diàmetre mitjà de 85 km i gira al voltant de Júpiter en una òrbita prògrada amb un període de gairebé 260 dies.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Perrine, C. D.. «Satellites of Jupiter». Harvard College Observatory Bulletin, 178, 1905-02-27.
  2. Perrine, C. D.. «The Seventh Satellite of Jupiter». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 17, 101, 1905, pàg. 62–63. Bibcode: 1905PASP...17...56. DOI: 10.1086/121624. JSTOR: 40691209.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Jacobson, R. A.. «The orbits of outer Jovian satellites». Astronomical Journal, 120, 5, 2000, pàg. 2679–2686. Bibcode: 2000AJ....120.2679J. DOI: 10.1086/316817.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 2009-04-03. [Consulta: 10 agost 2009].