Elara (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Planeta extrasolarElara
Elara2-LB1-mag17.jpg
Elara a prop de la lluminositat de Júpiter
Descobriment
Descobert per C. D. Perrine
Data de descobriment 5 de gener de 1905[1][2]
Radi orbital mitjà 11.740.000 km (0,07810 UA)[3]
Excentricitat 0,22[3]
Període orbital 259,64 d (0,708 a)[3]
Velocitat orbital mitjana 3,27 km/s[3]
Inclinació 26,63° (amb l'eclíptica)
30,66° (amb l'equador de Júpiter)[3]
Satèl·lit de Júpiter
Característiques físiques
Radi mitjà 43 km[4]
Àrea de superfície ~23.200 km2
Volum ~333.000 km3
Massa 8,7×1017 kg
Densitat mitjana 2,6 g/cm3 (suposat)[4]
Gravetat a la
superfície equatorial
~0,031 m/s2 (0,003 g)
Velocitat d'escapament~0,052 km/s
Període de rotació sideral ~0,5 d (12 h)
Albedo0.04 (suposada)[4]
Temperatura ~124 K
Magnitud aparent 16,3[4]

Elara, també conegut com a Júpiter VII, és un satèl·lit natural irregular de Júpiter. Forma part del grup d'Himalia. Va ser descobert per Charles Dillon Perrine des de l'Observatori Lick, a Califòrnia, el 1905. Es va anomenar així en honor de la mare del gegant Titius, el pare del qual era Zeus. Va rebre el seu nom de manera oficial el 1975. Té un diàmetre mitjà de 85 km i gira al voltant de Júpiter en una òrbita prògrada amb un període de gairebé 260 dies.

Referències[modifica]

  1. Perrine, C. D. «Satellites of Jupiter». Harvard College Observatory Bulletin, 178, 27-02-1905.
  2. Perrine, C. D. «The Seventh Satellite of Jupiter». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 17, 101, 1905, pàg. 62–63. Bibcode: 1905PASP...17...56. DOI: 10.1086/121624. JSTOR: 40691209.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Jacobson, R. A. «The orbits of outer Jovian satellites». Astronomical Journal, 120, 5, 2000, pàg. 2679–2686. Bibcode: 2000AJ....120.2679J. DOI: 10.1086/316817.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 03-04-2009. [Consulta: 10 agost 2009].