Elasticitat preu-demanda

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Elasticitat de l'oferta)
Jump to navigation Jump to search
L’elasticitat preu de la demanda es deriva del canvi percentual en la quantitat (%ΔQd) i el canvi percentual en el preu (%ΔP).
Definició original de Marshall de l’EPD, la relació de PT per a Pt.
Demanda perfectament inelàstica.[1]
Demanda perfectament elàstica.[1]

En economia, l'elasticitat preu-demanda, elasticitat preu de la demanda, o elasticitat ingressos-consum és la forma de mesurar l'impacte en la variació relativa o el canvi percentual entre la quantitat demanada d'un bé quan hi ha un canvi percentual en els ingressos disponibles per gastar.[2]

Les seves sigles en català i anglès són: EPD, PED, Ep o Ed

És una mesura utilitzada en la ciència de l'economia per a mostrar el grau de resposta, o elasticitat, de la quantitat demandada d’un bé econòmic o un servei econòmic als canvis en el preu de dit bé o servei. Atorga el canvi percentual de la quantitat demandada en relacióa a un canvi percentual en el preu, tot considerant que la resta de determinants de la demanda, com la renda, romanen constants (ceteris paribus). Va ser concebuda per l’economista Alfred Marshall.

Les elasticitats del preu són gairebé sempre negatives. Només els béns que s’ajusten a la, llei de la demanda, com els de Veblen o Giffen, tenen una EPD positiva. En general, la demanda d’un bé es considera inelàstica (o relativament inelàstica) quan la EPD és menor d’1 (en el seu valor absolut); això ocorre quan els canvis del preu tenen un efecte relativament petit en la quantitat demandada del bé. La demanda d’un bé es considera elàstica (o relativament elàstica) quan el seu EPD és més gran d’1 (tambñe en el seu valor absolut); és a dir, quan els canvis en el preu tenen un efecte relativament gran en la quantitat del bé demandada.

Els ingressos es maximitzen quan el preu es fixa de forma que l’EPD sia igual a 1. L’ EPD d’un bé es fa servir per a predirr la incidència (o "càrrega") d’un impost en un bé. Entre els m`petodes usats per a determinar l’elasticitat d’un preu, s’inclouen les proves de mercat, anàlisi de vendes històriques i anàlisi de conjunts.

Definició[modifica]

L’EPD és una mesura de la sensibilitat (o resposta) de la quantiat demandada d’un bé o servei davant els canvis en el seu preu.[3] La fórmula per el coeficient de l’EPD és:[4][5][6]

Per exemple, si el preu s’incrementa en un 5% i la quantitat demandada decreix en un 5%, aleshores l’elasticitat respecte al preu i la quantiat inicial és igual a −5%/5% = −1. Només els béns de les classes de Veblen i Giffen tenen una elasticitat major de zero.[7]

L’EPD per a un bé no és necessàriament constant i pot variar en diferents punts de la ; corba de la demanda.[8][9] Lelastici`tat no ñes el mateix que el pendent de la corba de la demanda.[1][10] En segon lloc, els canvis percentuals no són simètrics. Per exemple si la quantitat demandada augmenta de 10 a 15 unitats, el canvi percentual és del 50%. Però si la quantitat demandada decreix de 15 a 10 unitats, el canvi percentual és de -33,3%.[11][12]

Dues mesures alternatives de l’elasticitat eviten o minimitzen aquestes deficiències de la fórmula bàsica de l’elasticitat: l’ elasticitat preu punt (on es minimitza les diferències entre els preus d’inici i final i les quantitats) i l’elasticitat arc(que evita els problemes de la simetria) :


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta parkin75
  2. Richard G. Lipsey; Colin Harbury. First Principles of Economics. Oxford University Press, 1992, p. 68–. ISBN 978-0-297-82120-5 [Consulta: 1r agost 2012]. 
  3. Png, Ivan (1999). p.57.
  4. Parkin; Powell; Matthews (2002). pp.74-5.
  5. Gillespie, Andrew (2007). p.43.
  6. Gwartney, James D.; Stroup, Richard L.; Sobel, Russell S. (2008). p.425.
  7. Gillespie, Andrew (2007). p.57.
  8. Ruffin; Gregory (1988). p.520
  9. McConnell; Brue (1990). p.436.
  10. McConnell; Brue (1990). p.437
  11. Ruffin; Gregory (1988). pp.518-519.
  12. Ferguson, C.E. (1972). pp.100-101.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]