Eldamar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaEldamar
Tipus lloc fictici
Situació geogràfica Aman Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

En l'extraordinari univers imaginari de J.R.R. Tolkien i a la novel·la El Silmaríl·lion, Eldamar, que significa "Llar dels Elfs" en quenya, correspon a la regió d'Aman en què habiten els elfs.

Eldamar es troba a la regió nord-oriental d'Aman, prop d'Arda, rodejant la badia del mateix nom. El seu territori s'estenia a ambdós costats de les enormes muntanyes Pelóri i incloïa la gran illa de Tol Eressëa i la regió d'Alqualondë. De vegades se l'anomena Elendë en els relats.

A Eldamar vivien els més grans d'entre les tres races dels vànyar, nóldor i teleri, en companyia dels grans poders valarians. Fou fundada a la Segona Edat dels Arbres.

A la regió es trobaven multitud de ciutats i assentaments, però Tírion, construïda sobre el turó de Túna enmig del Pas de la Llum, era la ciutat principal dels vànyar i dels nóldor, a més d'ésser la més gran. També estava la fortalesa nóldor de Formenos, a la terra de la llum, i les ciutats teleri dels elfs marins d'Alqualondë a la costa, i Avallónë a Tol Eressëa. Les terres estaven il·luminades pels Dos Arbres de Vàlinor, el Calacirya o Pas de la Llum, permetia la il·luminació de les terres costaneres i de la Gran Illa, a l'est de les muntanyes.

Eldamar era incomparablement rica i formosa. Les seves ciutats estaven fetes amb pedres i metalls preciosos. Les seves collites de blat i fruits eren abundants i els seus habitants, feliços, enginyosos i savis. S'havia arribat a assegurar que àdhuc les costes d'Eldamar estaven sembrades de diamants, òpals i altres cristalls.

Després de l'Akallabêth i el Canvi del Món i al final de la Segona Edat del Sol, Eldamar, amb la resta de les Terres Imperecederes, fou treta dels Cercles del Món i portada més enllà de l'abast dels mortals que poguessin perjudicar-la.

La Badia d'Eldamar[modifica]

És una gran badia ubicada a la costa centre-oriental d'Aman, sobre el Belegaer, just on desemboca el Calacirya. S'obre envers el sud i l'illa de Tol Eressëa està ubicada al seu centre. Des del Taniquetil es pot observar tot el seu contorn.

Agafa el nom amb l'arribada dels Èldar a Vàlinor i els seus assentaments a Tírion i a l'Illa Solitària; és a dir "Badia de la Llar dels Elfs".