Elecció de la seu de l'Eurocopa 2012

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de competició esportivaElecció de la seu de l'Eurocopa 2012
Tipus bid Tradueix
Esport futbol
Lloc i data
Data 2012
Modifica les dades a Wikidata

Les primeres candidatures per optar a l'organització de l'Eurocopa 2012 es van presentar abans de l'1 de febrer del 2005. El 22 de juliol es van descartar les de l'Azerbaidjan, Romania i Rússia i van passar el tall cinc candidatures:

El 8 de novembre el Comitè Executiu de la UEFA va eliminar les de Grècia i Turquia:[1]

El 18 d'abril del 2007 a Cardiff, va ser designada la seu amb els següents resultats:

Procés de votació[modifica]

La votació tindria com a màxim dues rondes. Perquè la votació sigui vàlida, hauria d'haver un acord a la sala d'almenys vuit membres del Comitè, excloent el president i el vicepresident (sense dret a vot).

A la primera ronda cada membre tenia un vot i com Polònia-Ucraïna va rebre vuit vots, per majoria absoluta va ser anunciada guanyadora, sense necessitar una segona ronda.

El comitè de votants estava compost per catorze membres:

  1. Michel Platini (França) - President
  2. Senes Erzik (Turquia)
  3. Geoffrey Thompson (Anglaterra)
  4. Ángel María Villar Llona (Espanya)
  5. Gerhard Mayer-Vorfelder (Alemanya)
  6. Marios N. Lefkaritis (Xipre)
  7. Franco Carraro (Itàlia)
  8. Viacheslav Koloskov (Rússia)
  9. Gilberto Madaíl (Portugal)
  10. Joseph Mifsud (Malta)
  11. Per Ravn Omdal (Noruega)
  12. Mircea Sandu (Romania)
  13. Dr Mathieu Sprengers (Països Baixos)
  14. Hryhoriy Surkis (Ucraïna)

Hryhoriy Surkis i Franco Carraro no van votar, ja que representaven estats candidats.[2]

Candidatures descartades[modifica]

El 12 de maig del 2006 els comitès organitzadors de les tres candidatures presentades per a acollir l'esdeveniment van presentar el seu informe final. Gairebé un any després, el 18 d'abril del 2007, a Cardiff, es va descartar la candidatura italiana i la conjunta per Croàcia i Hongria.

Croàcia i Hongria[modifica]

Cap dels dos països havia acollit mai un esdeveniment important de futbol, i tampoc havien organitzat cap esdeveniment esportiu internacional plegats, tot i que Zagreb va acollir les semifinals i el partit pel tercer lloc a l'Eurocopa 1976, organitzada per Iugoslàvia. El suport de la població només arribava al 45,5% a Hongria, encara que arribava al 83% a Croàcia.[3]

Ciutat Població Estadi Capacitat
Hongria Budapest 1.870.000 Puskás Ferenc Stadion 55.000
Hongria Debrecen 270.000 En projecte 30.000
Hongria Györ 129.000 En construcció 30.000
Croàcia Osijek 115.000 Estadi Gradski Vrt 30.500
Croàcia Rijeka 150.000 En projecte 30.000
Croàcia Split 200.000 Estadi Poljud 50.000
Hongria Székesfehérvár 103.000 En construcció 40.000
Croàcia Zagreb 780.000 Estadi Maksimir 55.000

Grècia[modifica]

A pesar d'haver estat seu dels Jocs Olímpics d'Atenes i del seu triomf a l'Eurocopa 2004 a Portugal, la seva manca d'experiència en organitzar esdeveniments futbolístics va ser determinant en què la candidatura de Grècia fos rebutjada pel Comitè Executiu de la UEFA.

Ciutat Població Estadi Capacitat
Grècia Atenes 3.850.000 Estadi Olímpic d'Atenes 66.700
Estadi Georgios Karaiskakis 31.525
Grècia Heraklion 305.000 Estadi Pankritio 30.258
Grècia Ioannina 105.000 En projecte
Grècia Larissa 283.000 En projecte
Grècia Patres 330.000 Estadi Panpeloponisiako 43.219
Grècia Tessalònica 1.100.000 Estadi Tumba 42.577

Itàlia[modifica]

Itàlia era a priori la candidatura més sòlida, i la que més possibilitats tenia d'aconseguir ser la seu de la fase final, però només va aconseguir quatre vots a favor. Era la candidatura amb més experiència en organitzar esdeveniments futbolístics, ja que va organitzar la Copa del Món de 1934 i la Copa del Món de 1990, i les Eurocopes de 1968 i 1980, a més d'haver organitzar a Roma els Jocs Olímpics d'estiu de 1960.

L'anomenat cas Moggi, on es va desfer una xarxa de corrupció a la Sèrie A el 2006 i els diversos brots de violència a Catània al febrer del 2007, van ser els principals problemes de la candidatura.

Ciutat Població Estadi Capacitat
Itàlia Bolonya 375.000 Projecte 30.000
Itàlia Florència 368.000 Stadio Artemio Franchi 40.000
Itàlia Gènova 606.000 Stadio Luigi Ferraris 36.000
Itàlia Milà 1.261.000 Stadio Giuseppe Meazza 83.900
Itàlia Nàpols 1.015.000 Stadio San Paolo 65.000
Itàlia Palerm 642.000 Stadio Renzo Barbera 36.000
Itàlia Roma 2.812.000 Stadio Olimpico di Roma 81.343
Itàlia Torí 606.000 En projecte

Turquia[modifica]

La falta d'experiència en organitzar esdeveniments fora d'Istanbul i la falta d'estadis ja construïts per al campionat, van ser les principals raons perquè la candidatura no arribés a la segona votació.

Ciutat Població Estadi Capacitat
Turquia Ankara 3.494.000 En projecte 31.000
Turquia Antalya 722.000 En projecte 40.500
Turquia Bursa 1.392.000 Estadi Atatürk de Bursa 31.000
Turquia Istanbul 10.234.000 Estadi Olímpic Atatürk 72.000
Estadi Şükrü Saracoğlu 51.000
Turquia Esmirna 2.456.000 En projecte 31.000
Turquia Konya 863.000 Estadi Atatürk de Konya 31.000
Turquia Kayseri 588.000 En projecte 31.000

Referències[modifica]

  1. Chaplin, Mark. «Trio in EURO 2012 running». UEFA, 08-11-2005. [Consulta: 19 abril 2007].
  2. UEFA Executive Committee meeting in Cardiff (anglès) Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  3. «We care about football Uefa European Football Championship Bidding for Final Tournament 2012». UEFA. [Consulta: 6 setembre 2008].