Elecció de la seu de l'Eurocopa 2012
| Tipus | bid for sporting event (en)   |
|---|---|
| Esport | futbol |
| Localització i Dates | |
| Data | 2012 |
Les primeres candidatures per optar a l'organització de l'Eurocopa 2012 es van presentar abans de l'1 de febrer del 2005. El 22 de juliol es van descartar les de l'Azerbaidjan, Romania i Rússia i van passar el tall cinc candidatures:
El 8 de novembre el Comitè Executiu de la UEFA va eliminar les de Grècia i Turquia:[1]
Itàlia (11 vots, finalista)
Croàcia - 
Hongria (9 vots, finalista)
Polònia - 
Ucraïna (7 vots, finalista)
Turquia (6 vots, rebutjada)
Grècia (2 vots, rebutjada)
El 18 d'abril del 2007 a Cardiff, va ser designada la seu amb els següents resultats:
- Polònia - Ucraïna (8 vots, guanyadora)
- Itàlia (4 vots, rebutjada)
- Croàcia - Hongria (cap vot, rebutjada)
Procés de votació[modifica]
La votació tindria com a màxim dues rondes. Perquè la votació sigui vàlida, hauria d'haver un acord a la sala d'almenys vuit membres del Comitè, excloent el president i el vicepresident (sense dret a vot).
A la primera ronda cada membre tenia un vot i com Polònia-Ucraïna va rebre vuit vots, per majoria absoluta va ser anunciada guanyadora, sense necessitar una segona ronda.
El comitè de votants estava compost per catorze membres:
- Michel Platini (França) - President
- Senes Erzik (Turquia)
- Geoffrey Thompson (Anglaterra)
- Ángel María Villar Llona (Espanya)
- Gerhard Mayer-Vorfelder (Alemanya)
- Marios N. Lefkaritis (Xipre)
- Franco Carraro (Itàlia)
- Viacheslav Koloskov (Rússia)
- Gilberto Madaíl (Portugal)
- Joseph Mifsud (Malta)
- Per Ravn Omdal (Noruega)
- Mircea Sandu (Romania)
- Dr Mathieu Sprengers (Països Baixos)
- Hryhoriy Surkis (Ucraïna)
Hryhoriy Surkis i Franco Carraro no van votar, ja que representaven estats candidats.[2]
Candidatures descartades[modifica]
El 12 de maig del 2006 els comitès organitzadors de les tres candidatures presentades per a acollir l'esdeveniment van presentar el seu informe final. Gairebé un any després, el 18 d'abril del 2007, a Cardiff, es va descartar la candidatura italiana i la conjunta per Croàcia i Hongria.
Croàcia i Hongria[modifica]
Cap dels dos països havia acollit mai un esdeveniment important de futbol, i tampoc havien organitzat cap esdeveniment esportiu internacional plegats, tot i que Zagreb va acollir les semifinals i el partit pel tercer lloc a l'Eurocopa 1976, organitzada per Iugoslàvia. El suport de la població només arribava al 45,5% a Hongria, encara que arribava al 83% a Croàcia.[3]
| Ciutat | Població | Estadi | Capacitat |
|---|---|---|---|
 Budapest
|
1.870.000 | Puskás Ferenc Stadion | 55.000 |
| Debrecen
|
270.000 | En projecte | 30.000 |
| Györ
|
129.000 | En construcció | 30.000 |
 Osijek
|
115.000 | Estadi Gradski Vrt | 30.500 |
| Rijeka
|
150.000 | En projecte | 30.000 |
| Split
|
200.000 | Estadi Poljud | 50.000 |
| Székesfehérvár
|
103.000 | En construcció | 40.000 |
| Zagreb
|
780.000 | Estadi Maksimir | 55.000 |
Grècia[modifica]
A pesar d'haver estat seu dels Jocs Olímpics d'Atenes i del seu triomf a l'Eurocopa 2004 a Portugal, la seva manca d'experiència en organitzar esdeveniments futbolístics va ser determinant en què la candidatura de Grècia fos rebutjada pel Comitè Executiu de la UEFA.
| Ciutat | Població | Estadi | Capacitat |
|---|---|---|---|
 Atenes
|
3.850.000 | Estadi Olímpic d'Atenes | 66.700 |
| Estadi Geórgios Karaiskakis | 31.525 | ||
| Heraklion
|
305.000 | Estadi Pankritio | 30.258 |
| Ioannina
|
105.000 | En projecte | |
| Làrissa
|
283.000 | En projecte | |
| Patres
|
330.000 | Estadi Panpeloponisiako | 43.219 |
| Tessalònica
|
1.100.000 | Estadi Tumba | 42.577 |
Itàlia[modifica]
Itàlia era a priori la candidatura més sòlida, i la que més possibilitats tenia d'aconseguir ser la seu de la fase final, però només va aconseguir quatre vots a favor. Era la candidatura amb més experiència en organitzar esdeveniments futbolístics, ja que va organitzar la Copa del Món de 1934 i la Copa del Món de 1990, i les Eurocopes de 1968 i 1980, a més d'haver organitzar a Roma els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960.
L'anomenat cas Moggi, on es va desfer una xarxa de corrupció a la Sèrie A el 2006 i els diversos brots de violència a Catània al febrer del 2007, van ser els principals problemes de la candidatura.
| Ciutat | Població | Estadi | Capacitat |
|---|---|---|---|
 Bolonya
|
375.000 | Projecte | 30.000 |
| Florència
|
368.000 | Stadio Artemio Franchi | 40.000 |
| Gènova
|
606.000 | Stadio Luigi Ferraris | 36.000 |
| Milà
|
1.261.000 | Stadio Giuseppe Meazza | 83.900 |
| Nàpols
|
1.015.000 | Stadio San Paolo | 65.000 |
| Palerm
|
642.000 | Stadio Renzo Barbera | 36.000 |
| Roma
|
2.812.000 | Stadio Olimpico di Roma | 81.343 |
| Torí
|
606.000 | En projecte |
Turquia[modifica]
La falta d'experiència en organitzar esdeveniments fora d'Istanbul i la falta d'estadis ja construïts per al campionat, van ser les principals raons perquè la candidatura no arribés a la segona votació.
| Ciutat | Població | Estadi | Capacitat |
|---|---|---|---|
 Ankara
|
3.494.000 | En projecte | 31.000 |
| Antalya
|
722.000 | En projecte | 40.500 |
| Bursa
|
1.392.000 | Estadi Atatürk de Bursa | 31.000 |
| Istanbul
|
10.234.000 | Estadi Olímpic Atatürk | 72.000 |
| Estadi Şükrü Saracoğlu | 51.000 | ||
| Esmirna
|
2.456.000 | En projecte | 31.000 |
| Konya
|
863.000 | Estadi Atatürk de Konya | 31.000 |
| Kayseri
|
588.000 | En projecte | 31.000 |
Referències[modifica]
- ↑ Chaplin, Mark. «Trio in EURO 2012 running». UEFA, 08-11-2005. [Consulta: 19 abril 2007].
- ↑ UEFA Executive Committee meeting in Cardiff (anglès)
PDF
- ↑ «We care about football Uefa European Football Championship Bidding for Final Tournament 2012». UEFA. [Consulta: 6 setembre 2008].
