Elecció papal de 1073

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentElecció papal de 1073
Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 38″ N, 12° 29′ 35″ E / 41.893872222222°N,12.493069444444°E / 41.893872222222; 12.493069444444
Tipuselecció papal Modifica el valor a Wikidata
Data22 abril 1073 Modifica el valor a Wikidata
← 1061 Modifica el valor a Wikidata
1086 Modifica el valor a Wikidata →
LocalitzacióSan Pietro in Vincoli (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
Ubaldo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitGregori VII Modifica el valor a Wikidata

L'elecció papal de 1073 va ser després de la mort d'Alexandre II. El 21 d'abril de 1073, mentre es feia el funeral del pontífex a la Basílica de Sant Joan del Laterà, el clergat i el poble romà van proclamar "Que Ildebrando sigui el Papa", "El beat Pere ha escollit l'ardiaca Ildebrando". Més tard, el mateix dia, Ildebrando va ser acompanyat a San Pietro in Vincoli i va ser escollit Papa pels cardenals allí reunits.

Polèmica[modifica]

Aquesta elecció generà polèmica perquè es qüestionava si la seva elecció va ser fruit d'un fervor extraordinari cap a Ildebrando de manera espontània o per algun compromís. Les circumstàncies d'aquest tipus d'eleccions no han estat habituals i es considera que no respecten les normes previstes en la butlla del 1059.[1] Així i tot, es va considerar vàlid el crit unànime del poble romà que va instar l'elecció de Gregori VII.

En el decret de la seva elecció, després de ser escollit com a bisbe de Roma el 22 d'abril de 1073, Gregori VII es proclama com "un home pietós, potent en el coneixement humà i diví, amant de la igualtat i la justícia, un home de bona conducta, no violent, modest, sobri, cast, un home la infància del qual està consumada en l'amor a la Mare Església, que ha viscut el punt àlgid de la seva vida en ser elevat a ardiaca".

Cardenals[modifica]

Electors[modifica]

Mitjançant la butlla de Nicolau II "In nomini Domini" del 1059, es va reformar el procediment d'elecció permetent només als cardenals bisbes el dret a escollir al nou Papa, amb el consens del clergat menor. A l'abril del 1073 eren sis els cardenals electors, però només dos d'ells van estar presents en la mort del Papa anterior:

  • Giovanni (nomenat el 1057) - Cardenal bisbe de Porto
  • Ubaldo (nomenat el 1063) - Cardenal bisbe de Savina

Absents[modifica]

Dos cardenals no van estar presents en l'elecció: el primer a causa d'una legació estrangera, i el segon perquè era un abat benedictí que no residia a Roma:

  • Gerald de Regensburg (nomenat el 1072) - Cardenal bisbe d'Ostia
  • Pere Igni (nomenat el 1072) - Cardinal bisbe d'Albano, abat de San Salvador de Fucecchio

Referències[modifica]

  1. ↑ «The Cardinals of the Holy Roman Church - Papal elections and conclaus by century». Arxivat de l'original el 2016-04-14. [Consulta: 4 març 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elecció_papal_de_1073&oldid=32055424»