Elecció papal de 1145

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentElecció papal de 1145
Sede vacante.svg
Tipus elecció papal
Data 1145 (Gregorià)
Localització San Caesareo de Appia, Roma
Estat Itàlia
Càrrec a elegir papa
Elegit Eugeni III
Modifica les dades a Wikidata

L'elecció papal de 1145 va seguir la mort del papa Luci II i acabà amb l'elecció del Papa Eugeni III, el primer papa de l'Orde del Cister.

El Papa Luci II, durant tot el seu pontificat, va haver de fer front a la comuna municipal de Roma, hostil cap al govern secular dels papes a la Ciutat Eterna. El bàndol republicà escollí Giordano Pierleoni, germà de l'ex antipapa Anaclet II, per al càrrec de senador, i va exigir que Luci renunciar a tot el poder temporal. El Papa s'hi va negar i va portar al petit exèrcit contra la seu de la comuna al Congrés. Va ser derrotat i greument ferit en aquest atac, i va morir el 15 de febrer de 1145 a l'església de S. Gregori.[1]

Els cardenals presents a Roma ràpidament es van reunir a l'església de San Caesareo de Appia i el mateix dia van escollir per unanimitat com a nou papa a Bernat de Pisa,[2] alumne de Sant Bernat de Claravall, que era abat del monestir cistercenc de S. Anastasio alle Tre Fontane, proper a Roma i, probablement, no pertanyia al Col·legi de Cardenals. Si bé el cardenalat de Bernat es testifica en algunes cròniques contemporànies,[3] hi ha dubtes per la manca d'altres proves documentals, en particular del silenci del Liber Pontificalis i els documents oficials papals. Diversos estudiosos com Bernhardi, Brixius i Zenker conclouen que en realitat fou promogut al cardenalat,[4] tot i que Horn ho rebutja.[5] L'escollit va prendre el nom d'Eugeni III. A causa de l'hostilitat del poble romà, la seva consagració va tenir lloc a l'Abadia de Farfa el 18 de febrer de 1145.[6]

Probablement hi havia 40 cardenals en el Sacre Col·legi de Cardenals al febrer de 1145. Així ho afirmen Brixius i Horn,[7] tot i que Zender els corregeix en una cosa: el bisbe Rodolfo d'Orete fou exclòs perquè no era cardinal en aquell moment.[8] El cardenal elegit no està llistat entre els cardenals, però Brixinus indica que ho era. Segons l'estudi de les subscripcions de les butlles papals del 1145 i la comprovació de les dates amb les missions externes dels cardenals, es pot establir que els cardenals participants en l'elecció no van ser més de 34.[9] Tretze dels electors foren creats pel papa Innocenci II, nou per Celestí II, onze per Luci II, un per Calixt II i un per Pasqual II.

Referències[modifica]

  1. Bernhardi, pp. 451–452; Robinson, p. 78; i The Catholic Encyclopedia
  2. Robinson, p. 78
  3. Bernhardi, pàg 452 nota 4
  4. Bernhardi, pp. 451–452; Brixius, p. 41 no. 7; i Zenker, pp. 185–186
  5. Horn, pp. 42-45
  6. Bernhardi, p. 453; Jaffé, p. 20
  7. Brixius, p. 22 nota 6, i Horn, pp. 304–305
  8. Zenker, pp. 52–53
  9. Jaffé, pp. 7 i 20

Bibliografia[modifica]

  • Horn, Michael. Studien zur Geschichte Papst Eugens III. (1145-1153) (en alemany). Frankfurt am Main: Peter Lang Verlag, 1992. 
  • Zenker, Barbara. Die Mitglieder des Kardinalkollegiums von 1130 bis 1159 (en alemany), 1964. 
  • Brixius, Johannes Matthias. Die Mitglieder des Kardinalkollegiums von 1130-1181 (en alemany). Berlin: R. Trenkel, 1912. 
  • Bernhardi, Wilhelm. Konrad III (en alemany). Leipzig: Verlag von Dunder & Humblot, 1883.