Elecció papal de 1198

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentElecció papal de 1198
Sede vacante.svg
Tipus elecció papal
Data 1198 (Gregorià)
Lloc Septizodium, Roma
Estat Itàlia
Càrrec a elegir papa
Elegit Innocenci III
Modifica les dades a Wikidata

L'elecció papal de 1198 va ser convocada després de la mort del papa Celestí III i va acabar amb l'elecció del cardenal Lotario dei Conti di Segni, que va prendre el nom d'Innocenci III. En aquesta elecció per primera vegada es va elegir el papa per escrutini.[1]

Mort de Celestí III[modifica]

Un fragment del Septizodium, on es celebrà l'elecció.

El papa Celestí III havia estat escollit el 1191 amb 85 anys. Malgrat la seva edat avançada, el seu pontificat va durar gairebé set anys. El dia de Nadal de 1197, amb 91 anys, el Papa va expressar que volia renunciar al papat amb la condició que el cardenal Giovanni di San Paolo, proper col·laborador seu, fos elegit nou papa.[2] Els cardenals van rebutjar el suggeriment, que era incompatible amb la norma que indicava que els electors havien de ser lliures en l'elecció papal.[3] Poc després, el 8 de gener de 1198, Celestí III va morir i els cardenals presents al seu llit de mort de seguida van iniciar els procediments per iniciar l'elecció del seu successor.

Participants[modifica]

A la mort de Celestí III hi havia 29 cardenals Col·legi Cardenalici.[4] No obstant, no eren més de 21 els que estaven a Roma segons l'anàlisi de les biografies dels cardenals. Walaczek suggereix fins i tot un nombre inferior de cardenals, diu que eren 19 o 20, però no indica quins cardenals eren absents.[5] En canvi Greenwood assegura que almenys 5 dels 20 cardenals estaven absents.[3] Quatre dels electors foren creats per Celestí III, cinc per Luci III, un per Alexandre III i els altres 13 per Climent III. Almenys vuit cardenals no van assistir a l'elecció.

Elector Títol Elevat Elevador Notes
Ottaviano di Paoli Bisbe d'Ostia i Velletri 18 de desembre de 1182 Papa Luci III Va consagrar el nou papa al sacerdoci i el va nomenar bisbe
Pietro Gallocia Bisbe de Porto i Santa Rufina 1188 Papa Climent III
Soffredo Sacerdot de S. Prassede 18 de desembre de 1182 Papa Luci III
Pietro Diana Sacerdot de S. Cecilia 16 de març de 1185 Papa Luci III
Giordano di Ceccano, O.Cist. Sacerdot de S. Pudenziana 12 de març de 1188 Papa Climent III
Giovanni da Viterbo Sacerdot de S. Clemente i bisbe de Viterbo i Toscanella maig de 1189 Papa Climent III
Guido Papareschi Sacerdot de S. Maria in Trastevere 22 de setembre de 1190 Papa Climent III
Giovanni di Salerno, O.S.B.Cas. Sacerdot de S. Stefano in Monte Celio 22 de setembre de 1190 Papa Climent III Elegit papa, però va declinar
Cinzio Cenci Sacerdot de S. Lorenzo in Lucina 22 de setembre de 1190 Papa Climent III
Ugo Bobone Sacerdot de SS. Silvestro e Martino 22 de setembre de 1190 Papa Climent III Arxipreste de la Basílica de Sant Pere del Vaticà
Giovanni di San Paolo Sacerdot de S. Prisca 20 de febrer de 1193 Papa Celestí III Celestí III l'escollí com a successor
Graziano da Pisa Diaca de SS. Cosma e Damiano 4 de març de 1178 Papa Alexandre III Protodiaca; va coronar el nou papa
Gerardo Allucingoli Diaca de S. Adriano 12 de desembre de 1182 Papa Luci III Cardenal-nebot
Gregorio de San Apostolo Diaca de S. Maria in Portico 12 de març de 1188 Papa Climent III
Gregorio Crescenzi Diaca de S. Maria in Aquiro 12 de març de 1188 Papa Climent III
Gregorio Carelli Diaca de S. Giorgio in Velabro 22 de setembre de 1190 Papa Climent III
Lotario dei Conti di Segni Diaca de SS. Sergio e Bacco 22 de setembre de 1190 Papa Climent III Cardenal-nebot; elegit Papa Innocenci III
Gregorio Boboni Diaca de S. Angelo in Pescheria 22 de setembre de 1190 Papa Climent III
Niccolò Scolari Diaca de S. Maria in Cosmedin 22 de setembre de 1190 Papa Climent III Cardenal-nebot
Bobo Diaca de S. Teodoro 20 de febrer de 1193 Papa Celestí III Cardenal-nebot
Cencio Diaca de S. Lucia in Silice i Camarlenc 20 de febrer de 1193 Papa Celestí III Fou vice-canceller papal; futur Papa Honori III (1216-1227); possiblement de la família Savelli

Absents[modifica]

Elector Títol Elevat Elevador Notes
Konrad von Wittelsbach Bisbe de Sabina i Arquebisbe de Mainz 18 de desembre de 1165 Papa Alexandre III Degà del Col·legi Cardenalici; legat del papa; cardenal extern
Guillaume aux Blanches Mains Sacerdot de S. Sabina i Arquebisbe de Reims març de 1179 Papa Alexandre III Protoprevere; Ministre del Regne de França; cardenal extern
Ruggiero di San Severino Sacerdot de S. Eusebio i Arquebisbe de Benevent Cap al 1178-1180 Papa Alexandre III Cardenal extern
Pandolfo da Lucca Sacerdot de SS. XII Apostoli 18 de desembre de 1182 Papa Luci III Legat del Papa a la Toscana
Adelardo Cattaneo Cardenal S.R.E. i bisbe de Verona 16 de març de 1185 Papa Luci III Va renunciar a l'església titular de San Marcello després de l'elecció de la seu de Verona el 1188; cardenal extern
Bernardo, C.R.S.F. Sacerdot de S. Pietro in Vincoli 12 de març de 1188 Papa Climent III Legat del Papa a la Toscana i Llombardia
Roffredo dell'Isola, O.S.B.Cas. Sacerdot de SS. Marcellino e Pietro 1188 Papa Climent III Abat de Monte Cassino; cardenal extern
Pere de Capua Diaca de S. Maria in Via Lata 20 de febrer de 1193 Papa Celestí III Ell va ser llegat a Bohèmia i Polònia el 1197. A la mort de Celestí III ja havia acabat d'aquesta missió, però no va poder arribar a Roma abans de l'elecció

Elecció del Papa Innocenci III[modifica]

El mateix dia que Celestí III va morir els cardenals es van reunir al Septizodium en un tancament voluntari. Per aquest motiu, diversos autors consideren que aquest és el primer conclave papal,[6] tot i que els procediments formals del conclave no es van desenvolupar fins l'elecció papal de 1268-71, i foren implementats per primera vegada al conclave de gener de 1276. Per primera vegada els electors van votar per escrutini. Alguns cardenals van ser elegits escrutadors; i van comptar els vots, registrar el resultat i anunciar-lo a la resta del Col·legi Cardenalici. L'historiador Piazzoni detalla aquest procediment citant dues fonts contemporànies: Oratio pro eligendo pontifice i Gesta Innocentii papae.[7] Greenwood indica que hi ha evidències que indiquen que un procediment similar també es va utilitzar a l'elecció papal de 1191, però la font que cita és ambigua i insuficient per fer tal afirmació.[8]

En el primer escrutini el cardenal Giovanni di Salerno va rebre el major número de vots (deu), però va declarar que no volia acceptar l'elecció al pontificat.[9] En el segon escrutini els cardenals van elegir per unanimitat el cardenal LLotario dei Conti di Segni, diaca de SS. Sergio e Bacco, que amb els seus 37 anys era era el més jove de tots els cardenals.[10][11] Va acceptar la seva elecció i va prendre el nom d'Innocenci III, pensant en el seu predecessor, el papa Innocenci II (1130-1143), que havia aconseguit fer valer l'autoritat del papa per sobre la de l'emperador, en contrast amb la política de Celestí III.[12]

El 22 de febrer de 1198 el nou papa va ser consagrat com a bisbe pel cardenal Ottaviano di Paoli, bisbe d'Ostia i Velletri, i solemnement coronat pel cardenal Graziano da Pisa, protodiaca de SS. Cosma e Damiano.[11]

Referències[modifica]

  1. A. Piazzoni, p. 177
  2. The Catholic Encyclopedia: Papa Innocenci III
  3. 3,0 3,1 T. Greenwood, p. 358
  4. W. Maleczek, p. 241. K. Eubel, p. 3, nota 1; i T. Greenwood, p. 358
  5. W. Maleczek, Papst und Kardinalskolleg von 1191 bis 1216, Wien 1984.
  6. A. Piazzoni, p. 176, nota 2
  7. A. Piazzoni, p. 177.
  8. T. Greenwood, p. 299
  9. W. Maleczek, p. 108
  10. Smith, p. 12
  11. 11,0 11,1 S. Miranda Cardenal Lotario dei Conti di Segni.
  12. Julien Théry-Astruc, "Introducció", a Innocenci III i el Midi (Cahiers de Fanjeaux, 50), Toulouse, Privat, 2015, p.11-35, at p. 13-14

Bibliografia[modifica]