Elecció papal de 1268–71

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Elecció papal de 1268–1271)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentElecció papal de 1268–71
Sede vacante.svg
Tipus elecció papal
Data 1268 (Gregorià) –  1271
Ubicació de l'esdeveniment Palau del Papa de Viterbo
Catedral de Viterbo, Viterbo
Estat Itàlia
Càrrec a elegir papa
Elegit Gregori X
Modifica les dades a Wikidata
Palau Papal de Viterbo, el sostre del qual es va treure per accelerar l'elecció

L'Elecció papal de 1268–71, després de la mort del Papa Climent IV, ha estat l'elecció més llarga en la història de l'Església catòlica.[1][2] El motiu van ser les lluites polítiques internes entre els cardenals. L'elecció de Teobaldo Visconti com a Papa Gregori X va ser el primer exemple d'una elecció papal per "compromís".[3] L'elecció la va fer un comitè de sis cardenals elegits pels altres deu. L'elecció es va allargar més d'un any després que els magistrats de Viterbo tanquessin amb clau l'edifici on hi havia els cardenals, els reduíssin les racions de pa i aigua i llegendàriament deixessin el palau sense sostre.[4]

Com a resultat de la llarga elecció, durant la qual tres dels vint cardenals electors van morir i un va dimitir, Gregori X va promulgar la constitució apostòlica Ubi periculum el 7 de juliol (o 16 de juliol) de 1274, durant el Concili de Lió II, establint el conclave, les regles del qual es van basar en el funcionament de l'elecció dels cardenals a Viterbo. Aquesta elecció es pot considerar el primer conclave.[5]

Cardenals electors[modifica]

Hi ha via dues posicions diferents sobre la dinàmica que havia de seguir l'elecció. Per una banda, els cardenals francesos de la Casa d'Anjou-Sicília, majoritàriament creats per el Papa Urbà IV, que no s'oposaven a una invasió d'Itàlia per Carles I d'Anjou. Per l'altra, els cardenals no francesos, majoritàriament italians, que amb prou feines eren suficients per evitar l'elecció d'un un papa francès.[6] La coronació de Climent IV per Charles d'Anjou com a Rei de Nàpols i Sicília, anteriorment un feu papal, havia enfortit la influència de la monarquia francesa en la península italiana i va generar una divisió intensa dins del Col·legi Cardenalici entre els qui s'oposaven i els qui donaven suport a la influència francesa, i per extensió, l'ultramuntanisme.[7][8] Conradí de Sicília, l'últim governant de la Casa de Hohenstaufen, havia estat decapitat a Nàpols només un mes abans de la mort de Climent IV.[9]

A la mort de Climent IV hi havia vint cardenals del Sacre Col·legi.[10] El cardenal Rodolphe d'Albano va estar totalment absent i va morir durant la vacant.[11] Per això hi havia dinou cardinal electors en l'elecció del 1269, però després dos d'ells també van morir.[12]

Elector Nacionalitat[13] Ordre i títol Elevat[14] Ascensor Notes
Odo de Châteauroux Francès Cardinal-Bisbe de Frascati 28 de maig de 1244 Innocenci IV Degà del Col·legi Cardenalici
István Báncsa† Hongarès Cardinal-Bisbe de Palestrina Desembre 1251 Innocenci IV Mort el 9 de juliol de 1270, primer cardenal hongarès[15][16]
Joan de Toledo, O.Cist. Anglès Cardenal-Bisbe de Porto-Santa Rufina 28 de maig de 1244 Innocenci IV
Henry de Segusio Piemontès (De Susa) Cardenal-Bisbe d'Ostia i Velletri Maig 1262 Urbà IV Va marxar el 8 de juny de 1270, i més tard va retornar[17]
Simone Paltanieri (o Paltinieri, o Paltineri)


Paduà Cardenal-sacerdot de Silvestro e Martino ai Monti 17 de desembre de 1261 Urbà IV Membre del comitè; Cardenal primoprete
Simon de Brie Francès Cardenal-sacerdot de S. Ceciília 17 de desembre de 1261 Urbà IV Futur papa Martí IV
Anchero Pantaleone Francès Cardenal-sacerdot de S. Prassede Maig 1262 Urbà IV Cardenal-nebot
Guillaume de Bray Francès Cardenal-sacerdot de S. Marco Maig 1262 Urbà IV
Guy de Bourgogne, O.Cist. Burgundià o Castellà Cardenal-sacerdot de S. Lorenzo en Lucina Maig 1262 Urbà IV Membre del comitè
Annibale Annibaldi, O.P. Romà Cardenal-sacerdot de Ss. XII Apostoli Maig 1262 Urbà IV Proper a Felip III de França i Carles de Nàpols[18]
Riccardo Annibaldi Romà Cardenal-diaca de S. Angelo en Pescheria 1238[19] Gregori IX Membre del comitè[6]
Nebot d'Alexandre IV; Protodiaca


Ottaviano Ubaldini Florentí Cardenal-diaca de S. Maria dins Via Lata 28 de maig de 1244 Innocenci IV Membre del comitè
Giovanni Gaetano Orsini Romà Cardenal-diaca de S. Nicola en Carcere 28 de maig de 1244 Innocenci IV Membre del comitè[6]
Futur Popa Nicolau III


Ottobono Fieschi dei Conti di Lavagna Genovès Cardenal-diaca de S. Adriano Desembre 1251 Innocenci IV Futur Papa Adrià V, Cardinal-nebot
Uberto Coconati Piemontès (D'Asti) Cardenal-diaca de S. Eustachio 17 de desembre de 1261 Urbà IV
Giacomo Savelli Romà Cardenal-diaca de S. Maria en Cosmedin 17 de desembre de 1261 Urbà IV Membre del comitè[6]
Futur Papa Honori IV


Goffredo da Alatri Alatri Cardenal-diaca de S. Giorgio en Velabro 17 de desembre de 1261 Urbà IV
Giordano dei Conti Pironti da Terracina† Terracina Cardenal-diaca de Ss. Cosma e Damiano Maig 1262 Urbà IV Mort l'octubre de 1269, Vice-canceller
Matteo Rosso Orsini Romà Cardenal-diaca de S. Maria in Portico Maig 1262 Urbà IV Nebot del papa Nicolau III

Cardenals absents[modifica]

Elector Nacionalitat Ordre i títol Elevat Ascensor Notes
Raoul Grosparmi† (Rodolphe de Chevriêres) Francès Cardinal-Bisbe d'Albano 17 de desembre de 1261 Urbà IV Va acompanyar el rei Lluís IX de França en la seva croada a Tunísia i va morir allà l'11 d'agost de 1270[20]

Referències[modifica]

  1. Wright, David. 2005, April 18.
  2. McWhirter, Norris. 1983.
  3. Trollope, Thomas Adolphus. 1876.
  4. Bower, Archibald. 1766.
  5. Levillain, Philippe, The Papacy: An Encyclopedia.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Miranda, Salvator. 1998.
  7. Baumgartner, Frederic J. 2003.
  8. Trollope, 1876, p. 59.
  9. Trollope, 1876, p. 60.
  10. R. Sternfeld, Der Kardinal Johann Gaetan Orsini (Papst Nikolaus III) 1244-1277 (Berlin 1905), p. 156; John Paul Adams Sede Vacante 1268-71; K. Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi (1913) p. 8; cfr.
  11. R. Sternfeld, Der Kardinal Johann Gaetan Orsini (Papst Nikolaus III) 1244-1277 (Berlin 1905), p. 156; John Paul Adams Sede Vacante 1268-71
  12. R. Sternfeld, Der Kardinal Johann Gaetan Orsini (Papst Nikolaus III) 1244-1277 (Berlín 1905), p. 156
  13. R. Sternfeld, Der Kardinal Johann Gaetan Orsini (Papst Nikolaus III) 1244-1277 (Berlin 1905), p. 156-171
  14. Dates of promotions according to Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, (1913), I, p. 7-8.
  15. Segons S. Miranda [1], i K. Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, 1913, vol.
  16. Levillain, 2002, p. 451.
  17. John Paul Adams Sede Vacante 1268-71
  18.   «Annibale d'Annibaldi». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company, 1913.  «Annibale d'Annibaldi». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company, 1913. 
  19. Data segons Agostino Paravicini Bagliani, Cardinali di curia e "familiae" cardinalizie dal 1227 al 1254. 2 vols. Padova : Antenore, 1972. (Italia sacra, 18-19), I, p. 128
  20. The Cardinals of the Holy Roman Church: Raoul Grosparmi

Bibliografia[modifica]

  • Francesco Cristofori, Il conclave del MCCLXX en Viterbo (Roma-Siena-Viterbo 1888).
  • Antonio Franchi, Il conclave di Viterbo (1268-1271) e le demandar origini: saggio contra documenti inediti (Assisi: Porziuncola, 1993).
  • Andreas Fischer, Kardinäle im Konklave: dau lange Sedisvakantz der Jahre 1268 bis 1271 (Berlín: Walter de Gruyter 2008),