Eleccions al Consell General d'Andorra de 1981

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentEleccions al Consell General d'Andorra de 1981
Tipuseleccions al Consell General d'Andorra modifica
Data1981 modifica
EstatAndorra modifica
Càrrec a elegirconseller general d'Andorra modifica

Les eleccions al Consell General d'Andorra de 1981 es van celebrar el 9 de desembre (primera volta) i el 23 de desembre de 1981 (segona volta) per renovar la totalitat del Consell General d'Andorra, format per 28 membres. Aquestes eleccions foren importants, ja que marcaven l'inici d'un canvi de sistema polític a Andorra: per una banda, el Consell General es renovaria sempre completament cada quatre anys, i no per meitats. D'altra banda, des d'aquestes eleccions, el poder legislatiu se separava del poder executiu, i es creava la figura del Cap de Govern (cap de l'executiu), totalment separada de la figura del Síndic General (cap del legislatiu), que fins llavors havien sigut la mateixa.[1][2]

El mateix dia també es van celebrar eleccions locals per renovar la meitat dels càrrecs dels consells comunals.[2]

Sistema electoral[modifica]

Per primera vegada des de la Nova Reforma, al 1867, les eleccions generals se celebrarien cada 4 anys i es renovaria la totalitat del Consell General (fins al 1979 es renovava la meitat cada 2 anys).[2]

Cada circumscripció escollia 4 consellers generals. Els límits de les circumscripcions corresponien amb les parròquies. El sufragi era universal per als nacionals andorrans amb més de 21 anys. Els partits polítics no es van legalitzar fins l'aprovació de la Constitució de 1993. La premsa classificava les agrupacions i els candidats segons la seva postura entorn a la situació prèvia a l'elecció: oficialistes o continuistes (si eren favorables al govern sortint o estaven recolzats pels comuns de respectives parròquies) o opositors.

El sistema d'elecció de consellers es feia mitjançant escrutini majoritari plurinominal a dues voltes: els electors podien votar a tants candidats com escons estiguessin en joc. Tots aquells candidats que obtinguessin més del 50% dels vots, eren escollits. Aquells que no aconseguissin, si es que encara quedaven escons per assignar, podien tornar-ho a provar en una segona volta, sense necessitar majoria absoluta.

Un cop s'havia escollit la composició del parlament andorrà, el Consell General havia de triar el cap de Govern amb majoria.

Resultats[modifica]

La participació va ser del 74,5%. Va caldre fer una segona volta a Canillo per escollir dos seients que van resultar vacants a la primera volta. Després de l'elecció, Òscar Ribas i Reig va ser escollit Cap del Govern.[1][2]

Partit Primera volta Segona volta Escons

totals

Vots % Escons Vots % Escons
Independents 2.178 100 26 100 2 28
Vots en blanc/nuls 541
Total 2.719 100 26 100 2 28
Font: Nohlen & Stöver, La Vanguardia [3][4]
Electors Electors Votants Vots a candidats Blancs Nuls Participació
Canillo 287 226 213 4 9 78,7%
Encamp 411 366 360 4 2 89,1%
Ordino 212 186 183 1 2 87,7%
La Massana 343 286 281 3 2 83,4%
Andorra la Vella 1.070 730 514 189 27 68,2%
Sant Julià de Lòria 512 338 242 87 9 66,0%
Escaldes-Engordany 813 587 385 186 16 72,2%
Total 3.648 2.719 2.178 474 67 74,5%
Font: La Vanguardia[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Nohlen, D & Stöver, P (2010) Elections in Europe: A data handbook, p160 ISBN 978-3-8329-5609-7
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «L'abstenció al Principat d'Andorra».
  3. 3,0 3,1 Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1981/12/31/pagina-29/32933773/pdf.html Edición del viernes, 11 diciembre 1981, página 29 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en castellà). [Consulta: 8 octubre 2017].
  4. Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1981/12/01/pagina-30/32933694/pdf.html Edición del jueves, 10 diciembre 1981, página 30 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en castellà). [Consulta: 8 octubre 2017].