Vés al contingut

Eleccions al Parlament Europeu de 1984

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament Europeu de 1984 Modifica el valor a Wikidata
Eleccions al Parlament Europeu de 1984
 ← 1979 Modifica el valor a WikidataComunitats Europees Modifica el valor a Wikidata 1989 Modifica el valor a Wikidata  → 
Datajuny 1984 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir434 diputat al Parlament Europeu ≈ II legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat201.035.252 Modifica el valor a Wikidata
118.360.966
   58.88٪
Punt percentual 2.71
Nombre de vots vàlids114.442.940    Nombre de vots en blanc 743.449   Nombre de vots nuls 3.174.597
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
UPSCE
0   
Diputat 111 → 129 Nombre d'escons 18
PPE
0   
Diputat 106 → 108 Nombre d'escons 2
LDE
0   
Diputat 34 → 28 Nombre d'escons 6
ALE
0   
Diputat 3
CEPV
0   
Diputat 2

Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions al Parlament Europeu de 1984 van ser una sèrie d'eleccions parlamentàries celebrades en els estats membres de la Comunitat Econòmica Europea entre el 14 i el 17 de juny. Van ser les segones eleccions europees que es van celebrar, permetent als ciutadans elegir 434 diputats al Parlament Europeu, i també les primeres eleccions internacionals de la història.[1]

Van ser les primeres eleccions conjuntes després de l'entrada de Grècia a la Comunitat Econòmica Europea,[2] i les darreres abans de l'adhesió d'Espanya i Portugal el 1986.[3]

Sistema electoral

[modifica]

De la mateixa manera que a la primera convocatòria electoral europea, per 1984 tampoc hi havia normes sobre el sistema d'elecció a utilitzar. El Regne Unit va fer servir un sistema de votació plural per a múltiples circumscripcions petites a la Gran Bretanya i el vot únic transferible a Irlanda del Nord, mateix sistema que la República d'Irlanda, però els altres estats membres van emprar la representació proporcional per a circumscripcions menys grans (normalment l'estat membre en si mateix com a circumscripció única), encara que amb diferents mètodes d'assignació d'escons.

Nombre d'escons

[modifica]

El nombre d'escons dels deu estats membre de la Comunitat Econòmica Europea al Parlament es van assignar segons la població, i en alguns casos es van dividir en circumscripcions.[1]

Distribució d'escons en les eleccions al Parlament Europeu de 1984
Estat membre Escons Estat membre Escons Estat membre Escons
França França 81 Regne Unit Regne Unit 81 Dinamarca Dinamarca 16
RFA RFA 81 Països Baixos Països Baixos 25 Irlanda Irlanda 15
Itàlia Itàlia 81 Bèlgica Bèlgica 24 Luxemburg Luxemburg 6
Grècia Grècia 24 Total: 410

Dates de les eleccions

[modifica]

Les eleccions es van celebrar en dues dates en els diversos estats membres de les Comunitats Europees, sempre dins del rang de quatre dies acordat, i que en aquesta ocasió van ser del dijous 14 de juny al diumenge 17 de juny.[1]

14 de juny 17 de juny
Dinamarca, Irlanda, Països Baixos i Regne Unit Alemanya Occidental, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia i Luxemburg

Resultats

[modifica]

Els partits socialdemòcrates agrupats a la Confederació Europea de Partits Socialistes van guanyar la majoria d'escons amb 129 eurodiputats, 18 per sobre de les anteriors eleccions, per davant dels partits conservadors i democratacristians del Partit Popular Europeu que van aconseguir 108 escons. Els partits liberals i centristes de la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa van sumar un total de 28 diputats europeus, 6 menys que a les anteriors eleccions, mentre que l'Aliança Lliure Europea i la Coordinació Europea de Partits Verds, creats uns mesos abans de les eleccions, es van estrenar amb 3 i 2 eurodiputats respectivament.[4]

Facció Europea MEP % MEP %
Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea (UPSCE) 129 18 Augment 29,72%
Alemanya Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) 33 2 Disminució 7,60%
Regne Unit Partit Laborista 32 15 Augment 7,37%
França Partit Socialista 20 2 Disminució 4,61%
Itàlia Partit Socialista Italià 9 = 2,07%
Països Baixos Partit del Treball (P.v.d.A) 9 = 2,07%
Grècia Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK) 7 1,61%
Bèlgica Partit Socialista 5 1 Augment 1,15%
Bèlgica Partit Socialista Flamenc 4 1 Augment 0,92%
Dinamarca Socialdemòcrates 3 = 0,69%
Itàlia Partit Socialista Democràtic Italià 3 1 Disminució 0,69%
Luxemburg Partit Socialista dels Treballadors (LSAP) 2 1 Augment 0,46%
Dinamarca Siumut 1 = 0,46%
Regne Unit Partit Socialdemòcrata i Laborista 1 = 0,46%
Partit Popular Europeu (PPE) 108 2 Augment 24,88%
Alemanya Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) 34 = 7,83%
Itàlia Democràcia Cristiana 26 3 Disminució 5,99%
Grècia Nova Democràcia (ND) 9 2,07%
Països Baixos Crida Demòcrata Cristiana (CDA) 8 2 Disminució 1,84%
Alemanya Unió Social Cristiana de Baviera (CSU) 7 1 Disminució 1,61%
França Centre dels Demòcrates Socials (CDS) [en la candidatura de la UDF] 7 = 1,61%
Irlanda Fine Gael (FG) 6 2 Augment 1,38%
Bèlgica Partit Cristià Popular 4 = 0,92%
Luxemburg Partit Popular Social Cristià (CSV) 3 = 0,69%
Bèlgica Partit Social-Cristià 2 1 Disminució 0,46%
Dinamarca Demòcrates de Centre 1 = 0,23%
Itàlia Partit Popular del Tirol del Sud 1 = 0,23%
Federació de Partits Liberals i Demòcrates Europeus (LDE) 28 6 Disminució 6,45%
França Partit Republicà (PR) [en la candidatura de la UDF] 6 2 Disminució 1,38%
Països Baixos Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) 5 1 Augment 1,15%
França Partit Radical (PRAD) [en la candidatura de la UDF] 4 = 0,92%
Bèlgica Partit Reformista Liberal 3 1 Augment 0,69%
Itàlia Partit Republicà Italià 3 1 Augment 0,69%
Bèlgica Partit de la Llibertat i el Progrès 2 = 0,46%
Dinamarca Esquerra 2 1 Disminució 0,46%
Itàlia Partit Liberal Italià 2 1 Disminució 0,46%
Luxemburg Partit Democràtic (DP) 1 1 Disminució 0,23%
Aliança Lliure Europea (ALE) 3 0,69%
Bèlgica Unió del Poble (VU) 2 1 Augment 0,46%
Itàlia Unió Valldostana 1 0,23%
Coordinació Europea de Partits Verds (CEPV) 2 0,46%
Bèlgica Agalev 1 0,23%
Bèlgica Ecolo 1 0,23%
Candidatures sense facció europea 164 5 Augment 37,79%
Regne Unit Partit Conservador 45 15 Disminució 10,37%
Itàlia Partit Comunista Italià 27 3 Augment 6,22%
França Reagrupament per la República [en la candidatura de la UDF] 15 = 3,46%
França Front Nacional 10 2,30%
França Partit Comunista Francès+Partit Comunista Reunionès+UP 10 9 Disminució 2,30%
Irlanda Fianna Fáil (FF) 8 3 Augment 1,84%
Alemanya Els Verds (GRÜNE) 7 1,61%
Itàlia Moviment Social Italià 5 1 Augment 1,15%
Dinamarca Moviment Popular Contra la UE 4 = 0,92%
Dinamarca Partit Popular Conservador 4 2 Augment 0,92%
França Unió per a la Democràcia Francesa (UDF) 3 = 0,69%
Grècia Partit Comunista de Grècia (ΚΚΕ) 3 0,69%
Itàlia Partit Radical 3 = 0,69%
França Centre Nacional d'Independents i Agraris [en la candidatura de la UDF] 2 1 Augment 0,46%
Grècia Partit del Centre [en la candidatura del PASOK] 2 0,46%
Països Baixos Acord Progressista Verd (CPN-PSP-PPR-GPN) 2 0,46%
Dinamarca Partit Popular Socialista 1 = 0,23%
França Democràcia Cristiana Francesa [en la candidatura de la UDF] 1 0,23%
França Federació Nacional de Clubs Perspectives i Realitats [en la candidatura de la UDF] 1 = 0,23%
França Moviment Socialista Democràtic de França [en la candidatura de la UDF] 1 = 0,23%
França Partit Liberal [en la candidatura de la UDF] 1 0,23%
Grècia Esquerra Democràtica Unida [en la candidatura del PASOK] 1 0,23%
Grècia Partit Comunista de Grècia (Interior) (KKE–E) 1 0,23%
Grècia Unió Política Nacional 1 0,23%
Itàlia Democràcia Proletària 1 = 0,23%
Països Baixos Partit Polític Reformat-Unió Política Reformada-Federació Política Reformada (SGP-GPV-RPF) 1 0,23%
Regne Unit Partit Nacional Escocès 1 = 0,23%
Regne Unit Partit Unionista de l'Ulster 1 = 0,23%
Regne Unit Partit Unionista Democràtic 1 = 0,23%
Irlanda Independent: Thomas Joseph Maher 1 = 0,23%

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Decissió 83/285» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 02-06-1983. [Consulta: 9 setembre 2024].
  2. Burgos, Pedro «Comentaris a l'acta d'adhesió». L'adhesió de Grècia a les comunitats europees.
  3. Ortega, Andres. «Espanya ingressarà a la CEE l'1 de gener de 1986» (en castellà). El País, 31-03-1985. [Consulta: 9 febrer 2025].
  4. «Resultats de les eleccions europees de 1984» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 8 febrer 2025].

Enllaços externs

[modifica]