Vés al contingut

Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Dinamarca)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Eleccions al Parlament Europeu de 1989
 ← 1984 Modifica el valor a WikidataDinamarca Modifica el valor a Wikidata 1994 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data15 juny 1989 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu a Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions al Parlament Europeu de 1989 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir16 diputat al Parlament Europeu ≈ III legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat3.923.549 Modifica el valor a Wikidata
1.811.558
   46.17٪
Punt percentual 6.06
Nombre de vots vàlids1.789.395    Nombre de vots en blanc 17.753   Nombre de vots nuls 4.410
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
A
417.076   23.31٪
Punt percentual 3.97
Diputat 3 → 4 Nombre d'escons 1
Moviment Popular contra la UE
338.953   18.94٪
Punt percentual 1.73
Diputat 4 → 4
V
297.565   16.63٪
Punt percentual 4.22
Diputat 2 → 3 Nombre d'escons 1
C
238.760   13.34٪
Punt percentual 7.35
Diputat 4 → 2 Nombre d'escons 2
Centrum-Demokraterne
142.190   7.95٪
Punt percentual 1.36
Diputat 1 → 2 Nombre d'escons 1
F
162.902   9.1٪
Punt percentual 0.07
Diputat 1 → 1

Les eleccions al Parlament Europeu de 1989 a Dinamarca van ser les eleccions celebrades el 15 de juny per a escollir als 16 eurodiputats danesos per a la III legislatura del Parlament Europeu.[1] Amb un total de 9 llistes de candidats, la participació electoral va ser del 46,17%, inferior de les eleccions de 1989 i sobre el total de les Comunitats Europees.[2]

També van ser les primeres eleccions on l'illa de Groenlàndia no va participar de la convocatòria, ja que amb el Tractat de Groenlàndia de 1984, aquesta va renunciar a la Comunitat Econòmica Europea i el mandat groenlandès va passar a Dinamarca l'1 de gener de 1985. La resta de l'estat es va incloure en una única circumscripció electoral.[2]

Llistes electorals

[modifica]

A les eleccions es van presentar un total de 9 llistes de candidats i es van establir un total de quatre aliances:

A més, es van presentar sense cap aliança el Partit del Progrés.

Resultats

[modifica]

Els Socialdemòcrates van ser el partit que més va créixer respecte a les eleccions de 1984 i van aconseguir 417.076 vots i 4 eurodiputats, un més que a les anteriors eleccions, superant al Moviment Popular Contra la CEE, que va aconseguir 338.953 vots i 4 escons. El Partit Popular Conservador, guanyador el 1984, va quedar quart amb 387.098 vots i 2 eurodiputats, sent superat per l'Esquerra va guanyar un representant. També van tornar a entrar el Partit Popular Socialista i els Demòcrates de Centre.[2]

Candidatura Facció europea Sufragis Escons
Vots % Dip. Dif.
Socialdemòcrates UPSCE 417.076 23,31% 4 1
Moviment Popular Contra la CEE 338.953 18,94% 4 Es manté
Esquerra LDE 297.565 16,63% 3 1
Partit Popular Conservador 238.760 13,34% 2 2
Partit Popular Socialista 162.902 9,10% 1 Es manté
Demòcrates de Centre PPE 142.190 7,95% 2 1
Partit del Progrés 93.985 5,25%
Esquerra Radical 50.196 2,81%
Partit Popular Cristià 47.768 2,67%
Vots a candidatures 1.789.395 98,78% 16 1
Vots en blanc 17.753 0,98% Folketinget
Vots nuls o no vàlids 4.410 0,24%
Vots emesos 1.811.558 46,17%
Cens total 3.923.549

Referències

[modifica]
  1. «Decissió 88/435» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 26-07-1988. [Consulta: 6 abril 2025].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Anuari parlamentari 1988-89» (en danès). Folketinget. [Consulta: 6 abril 2025].