Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Itàlia)

Eleccions al Parlament Europeu de 1989
← 1984  1994  →
Data	18 juny 1989
Tipus	eleccions al Parlament Europeu
Part de	eleccions al Parlament Europeu de 1989
Càrrec a elegir	81 diputat al Parlament Europeu ≈ III legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys
Participació
46.346.961 37.572.759    81.07٪ 1.4 34.804.317      1.122.253    1.646.189
Resultat de la votació
DC  — Arnaldo Forlani 11.451.053   32.9٪ 0.06 Diputat 26 → 26 PCI  — Achille Occhetto 9.598.369   27.58٪ 5.75 Diputat 27 → 22 5 PSI  — Bettino Craxi 5.151.929   14.8٪ 3.59 Diputat 9 → 12 3 MSI  — Gianfranco Fini 1.918.650   5.51٪ 0.96 Diputat 5 → 4 1 PLI-PRI-FED  — Renato Altissimo, Giorgio La Malfa, Marco Pannella Comparació amb: Partit Liberal Italià - Partit Republicà Italià 1.532.388   4.4٪ 1.69 Diputat 5 → 4 1 Llista Verda  — Gianni Francesco Mattioli 1.317.119   3.78٪ Diputat 3 PSDI  — Antonio Cariglia 945.383   2.72٪ 0.77 Diputat 3 → 2 1 Verds de l'Arc de Sant Martí  — Mario Capanna 830.980   2.39٪ Diputat 2 Lliga Llombarda-Aliança Nord  — Umberto Bossi 636.242   1.83٪ Diputat 2 DP  — Giovanni Russo Spena 449.639   1.29٪ 0.15 Diputat 1 → 1 Antiprohibicionistes de les Drogues  — Marco Taradash Comparació amb: Partit Radical 430.150   1.24٪ 2.17 Diputat 3 → 1 2 ? ? ? Federalisme coalició política Partit Sard d'Acció, Unió Valdostana, Moviment Friül, Union für Südtirol, Slovenska Skupnost, Unió del Poble Venecià 207.739   0.6٪ 0.05 Diputat 1 → 1 SVP  — Silvius Magnago 172.383   0.5٪ 0.06 Diputat 1 → 1

Les eleccions al Parlament Europeu de 1989 a Itàlia van ser les eleccions celebrades el 18 de juny per a escollir als 81 eurodiputats italians per a la III legislatura del Parlament Europeu. La participació va ser del 81,07% molt per sobre de la mitjana de la Comunitat Econòmica Europea però més d'1 punt menor que les anteriors eleccions, i van ser guanyades per Democràcia Cristiana.

Sistema electoral

La representació proporcional de la llista de partit era el sistema electoral tradicional de la República Italiana des de la seva fundació el 1946, per la qual cosa es va adoptar també per triar els representants italians al Parlament Europeu. Es van utilitzar dos nivells: un de nacional per dividir els escons entre partits i un nivell de circumscripció per distribuir-los entre els candidats. A escala nacional, els escons es van dividir entre llistes de partits utilitzant el mètode de la resta més gran amb quota Hare. Tots els escons obtinguts per cada partit es van distribuir automàticament a les seves llistes obertes locals i als seus candidats més votats.

Les regions italianes estaven unides en 5 circumscripcions electorals, cada una elegia un grup de diputats:

1. Itàlia nord-occidental: Vall d'Aosta, Piemont, Ligúria i Llombardia - 25 escons.
2. Itàlia nord-oriental: Trentino - Tirol del Sud, Vèneto, Friül - Venècia Júlia i Emília-Romanya - 17 escons.
3. Itàlia central: Toscana, Úmbria, Marques i Laci - 16 escons.
4. Itàlia meridional: Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria - 16 escons.
5. Itàlia insular: Sicília i Sardenya - 7 escons.

Per a les llistes de minories lingüístiques es preveia la possibilitat de relacionar el vot amb una llista d'àmbit nacional: en aquest cas els vots de la llista de llengües van anar a incrementar els de la llista nacional, obtenint un dels seus escons si un candidat lingüístic obtenia com a mínim 50.000 vots. A més, la llei preveia el vot de preferència múltiple per als candidats de la llista: cada votant podia expressar la seva aprovació de fins a tres candidats, i el que més vots tenia es proclamava elegit, dins del límit dels escons obtinguts de cada llista circumscripció, segons el rànquing de vots obtingut.

Resultats

Democràcia Cristiana va aconseguir tornar a guanyar les eleccions, després de la victòria cinc anys enrere dels comunistes, amb 11,4 milions de vots i 26 eurodiputats enfront dels 9,6 milions i 22 escons del Partit Comunista Italià. El Partit Socialista Italià, membre de la Confederació dels Partits Socialistes, va créixer per sobre dels 10 escons aconseguint 5,1 milions de vots i 12 representants. La resta de partits van aconseguir 21 escons i només una llista, el Partit dels Pensionistes, va quedar sense representació.

Candidatura	Facció europea	Sufragis		Escons
		Vots	%	Dip.	Dif.
Democràcia Cristiana (DC)	PPE	11.451.053	32,90%	26
Partit Comunista Italià (PCI)		9.598.369	27,58%	22	▼ 5
Partit Socialista Italià (PSI)	UPSCE	5.151.929	14,80%	12	▲ 3
Moviment Social Italià - Dreta Nacional (MSI-DN)		1.918.650	5,51%	4	▼ 1
Liberals Republicans Federalistes (PLI-PRI-FED)	LDE	1.532.388	4,40%	4	▼ 1
Europa Verda - Llista Verda (VE-LV)		1.317.119	3,78%	3
Partit Socialista Democràtic Italià (PSDI)	UPSCE	945.383	2,72%	2	▼ 1
Verds de l'Arc de Sant Martí per Europa (VA)	CEPV	830.980	2,39%	2
Lliga Llombarda-Aliança Nord		636.242	1,83%	2	▲ 2
Democràcia Proletària		449.639	1,29%	1
Antiprohibicionistes de les Drogues		430.150	1,24%	1	▼ 2
Federalisme (Unió Valldostana, Partit Sard d'Acció i altres)	ALE	207.739	0,60%	1
Partit Popular del Tirol del Sud	PPE	172.383	0,50%	1
Partit dels Pensionistes		162.293	0,47%
Vots a candidatures		34.804.317	92,66%	81
Vots en blanc		1.122.253	2,98%	Eligendo
Vots nuls o no vàlids		1.646.189	4,36%
Vots emesos		37.572.759	81,04%
Cens total		46.346.961