Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
 ← 1980 Modifica el valor a WikidataCatalunya Modifica el valor a Wikidata 1988 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data29 abril 1984 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir135 diputat al Parlament de Catalunya ≈ segona legislatura de la Catalunya autonòmica. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat4.494.340 Modifica el valor a Wikidata
2.892.486
   64.36٪
Punt percentual 3.02
Nombre de vots vàlids2.877.516    Nombre de vots en blanc 14.313   Nombre de vots nuls 14.970
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 CiU  — Jordi Pujol i Soley
1.346.729   46.8٪
 Punt percentual 18.97
Diputat 43 → 72 Nombre d'escons 29
<1
2>
 PSC  — Raimon Obiols i Germà
866.281   30.11٪
 Punt percentual 7.68
Diputat 33 → 41 Nombre d'escons 8
AP-PDP-UL  — Eduard Bueno Ferrer
221.601   7.7٪
Diputat 11
<1
2>
 PSUC  — Antoni Gutiérrez Díaz
160.581   5.58٪
 Punt percentual 13.19
Diputat 25 → 6 Nombre d'escons 19
<1
2>
 ERC  — Heribert Barrera i Costa
126.943   4.41٪
 Punt percentual 4.49
Diputat 14 → 5 Nombre d'escons 9
Modifica el valor a Wikidata
Causa immediata de
18 juny 1984: Govern de Catalunya 1984-1988 Modifica el valor a Wikidata

El diumenge, 29 d'abril de 1984 se celebraren les segones eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979. Foren convocades a votar 4.494.340 persones majors de 18 anys i amb dret a vot a Catalunya. Les eleccions serviren per a escollir als 135 parlamentaris de la segona legislatura democràtica. Acudiren a votar 2.892.486 persones, amb una participació del 64,36 per cent, tres punts per sobre de la participació de quatre anys abans.

El partit més votat fou, novament, Convergència i Unió qui, amb 1.346.729 vots (un 46,56 per cent), obtingué 72 escons, 29 més que a les anteriors eleccions, 31 més que la segona força política, el Partit dels Socialistes de Catalunya, cosa que donaria a CiU la majoria absoluta.

Després de la formació del Parlament de Catalunya, el candidat de Convergència i Unió, Jordi Pujol, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, per segona vegada consecutiva.[1]

Sondejos[modifica]

Enquesta CiU PSC-PSOE PSUC AP ERC PCC Altres
La Vanguardia (01/04) 20,2% 23,3% 4,9% 5,3% 3,7% -- 2,6%
Projecció d'escons -- -- -- -- -- -- --
El País (22/04) 36,9% 32,0% 8,6% 9,9% 7,3% 2,3% 3,0%
Projecció d'escons 56-58 43-45 9-11 13-14 9-10 0 0
La Vanguardia (22/04) 27,9% 20,1% 4,0% 4,5% 2,9% 1,1% 3,1%
Projecció d'escons 66-68 44-46 7-8 9-10 6 -- 0-1

Dades generals[modifica]

  • Cens: 4.494.340
  • Meses: 6.557
  • Votants: 2.892.486 (64,36%)
  • Abstenció: 1.601.854 (35,64%)
  • Vots:
  • Vàlids: 2.877.516 (99,48%)
  • a candidatures: 2.863.203 (98,99%)
  • en blanc: 14.313 (0,49%)
  • nuls: 14.970 (0,52%)

Resultats[modifica]

Només es presenten les candidatures amb més de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1984
Candidatures Vots 1984 % Vot 1984 Parl. 1984 Vots 1980 % Vot 1980 Parl. 1980
Convergència i Unió (CiU) 1.346.729 46,80 72 752.943 27,83 43
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) 866.281 30,11 41 606.717 22,43 33
Alianza Popular-Partit Demòcrata Popular-Unió Liberal (AP-PDP-UL) 221.601 7,70 11 - - -
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) 160.581 5,58 6 507.753 18,77 25
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 126.943 4,41 5 240.871 8,90 14
Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) 68.836 2,39 0 - - -
C.E. Entesa de l'Esquerra Catalana (CEEEC) 35.937 1,25 0 - - -
Vèrtex Espanyol de Reivindicació del Desenvolupament Ecològic (VERDE) 8.714 0,30 0 - - -
Partit Socialdemòcrata de Catalunya (PSDC) 6.768 0,24 0 - - -
Partido Socialista de los Trabajadores (PST) 5.381 0,19 0 - - -
Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI) 3.433 0,12 0 - - -
Partit dels Obrers Revolucionaris d'Espanya (PORE) 2.694 0,09 0 - - -
Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC) 2.593 0,09 0 12.963 0,48 0
Lliga Comunista Revolucionària (LCR) 1.861 0,06 0 - - -
Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) (PCE m-l) 1.834 0,06 0 - - -
Partit Espanyol Demòcrata (PED) 1.110 0,04 0 - - -
CiU PSC-PSOE AP-PDP-UL PSUC ERC
Barcelona
  1. Jordi Pujol i Soley
  2. Miquel Coll i Alentorn
  3. Macià Alavedra i Moner
  4. Josep Maria Cullell i Nadal
  5. Francesc Xavier Bigatà i Ribé
  6. Josep Laporte i Salas
  7. Joan Guitart i Agell
  8. Agustí M. Bassols i Parés
  9. Antoni Subirà i Claus
  10. Pere Pi-Sunyer i Bayo
  11. Jaume Camps i Rovira
  12. Joaquim Pibernat i Lleyxà
  13. Ramon Camp i Batalla
  14. Pere Parera i Cartró
  15. Joan Colomines i Puig
  16. Ferran Pont i Puntigam
  17. Alfred Albiol i Paps
  18. Flora Sanabra i Villarroya
  19. Raimon Escudé i Pladellorens
  20. Ferran Camps Vallejo
  21. Ramon Pla Nadal
  22. Simeó Selga i Ubach
  23. Joan M. Vallvé i Ribera
  24. Antoni Dalmau i Jové
  25. Josep Muntal i Julià
  26. Enric Castellnou i Alberch
  27. Enric Renau i Folch
  28. Pere Carbonell i Fita
  29. Josep M. Coll Majó
  30. Francesc Codina i Castillo
  31. Carles Viñas i Serra
  32. Ignasi Joaniquet i Sirvent
  33. Maria del Carme Servitje i Mauri
  34. Enric Ticó i Buxadós
  35. Esteve Orriols i Sendra
  36. Eugeni-Jesús Pérez-Moreno i Pallarés
  37. Ramon Coma i Casellas
  38. Robert Ramírez i Balcells
  39. Joan Aymerich i Aroca
  40. Domènec Sesmilo i Rius
  41. Jaume Vila i Fontcuberta

Girona

  1. Arcadi Calzada i Salavedra
  2. Concepció Ferrer i Casals
  3. Pompeu Pascual i Busquets
  4. Ricard Masó i Llunes
  5. Jordi Martínez Planas
  6. Trinitat Neras Plaja
  7. Josep Moliner i Florensa
  8. Josep Oriol Suñer i Carbó
  9. Josep Montalat i Cufí
  10. Frederic Martínez i Ibáñez
  11. Pere Casals i Lezcano

Lleida

  1. Maria Rubiés i Garrofé
  2. Jaume Manuel Oronich i Miravet
  3. Josep Borràs i Gené
  4. Francesc Guasch i Fernández
  5. Miquel Montaña i Carrera
  6. Josep Maria Graells i Forcada
  7. Jaume Aligué i Escudé
  8. Francesc Xavier Bada i Amatller
  9. Pilar Busquets i Medan
  10. Isidre Gavín i Valls

Tarragona

  1. Josep Sendra i Navarro
  2. Joan Josep Martí i Ferré
  3. Enric Vendrell i Duran
  4. Joan Descals i Esquius
  5. Enric Cardús i Llevat
  6. Vicenç de Paul González i Castells
  7. Joan Josep Grau i Folch
  8. Joan Antoni Mur i Borràs
  9. Miquel Àngel Marimon i Fort
  10. Francesc Vernet i Mateu
 Barcelona
  1. Josep Maria Obiols i Germà
  2. Lluís Armet i Coma
  3. Justo Domínguez de la Fuente
  4. Isidre Molas i Batllori
  5. Josep Maria Bricall i Masip
  6. Marta Ángela Mata i Garriga
  7. Joan Casanellas i Ibars
  8. Josep Maria Sala i Griso
  9. Higini Clotas i Cierco
  10. Esteve Tomàs i Torrens
  11. Joan Cornudella i Barberà
  12. Jordi Parpal i Marfà
  13. Felip Lorda Alaiz
  14. Francesc Casares Potau
  15. Luis Andrés García Sáez
  16. Antoni Santiburcio i Moreno
  17. Rosa M. Barenys Martorell
  18. Ramón Fernández Jurado
  19. Xavier Guitart i Domènech
  20. Carlos Cigarrán Rodil
  21. Florencio Gil Pachón
  22. Santiago Riera i Olivé
  23. Xavier Soto i Cortés
  24. Romà Planas i Miró
  25. Joan Oliart i Pons
  26. Pilar Ferran Hernández
  27. Fca. África Dolores Lorente Castillo
  28. José Eduardo González Navas
  29. Joan Codina i Torres

Girona

  1. Emili Pallach i Carolà
  2. Joaquim Nadal i Farreras
  3. Daniel Terradellas Redon
  4. Manuel Nadal i Farreras

Lleida

  1. Pere Ayguadé i Ayguadé
  2. Antoni Siurana i Zaragoza
  3. Joan M. Ganyet i Solé

Tarragona

  1. Joan Maria Abelló i Alfonso
  2. Ramon Aleu i Jornet
  3. Martí Carnicer i Vidal
  4. Dionisi Garcia i Guillamon
  5. Laureà Pérez Ciudad
 Barcelona
  1. Eduard Bueno Ferrer
  2. Jorge Fernández Díaz
  3. Domènec Romera Alcázar
  4. Joan Josep Folchi i Bonafonte
  5. Simón Pujol i Folcrà
  6. Josep Maria Santacreu Marginet
  7. Xavier Garriga i Jové

Girona

  1. Jaume Veray Batlle

Lleida

  1. Víctor Manuel Colomé i Farré

Tarragona

  1. Jordi Peris i Musso
  2. Emilio Casals Parral
 Barcelona
  1. Antoni Gutiérrez Díaz
  2. Rafael Ribó i Massó
  3. Cipriano García Sánchez
  4. Ramon Espasa i Oliver
  5. Eulàlia Vintró i Castells

Tarragona

  1. Maties Vives March
 Barcelona
  1. Heribert Barrera i Costa
  2. Joan Hortalà i Arau
  3. Albert Alay i Serret

Girona

  1. Marçal Casanovas i Guerri

Lleida

  1. Víctor Torres i Perenya

Referències[modifica]

  1. ↑ TV3. «Presa de possessió de Jordi Pujol com President de la Generalitat de Catalunya- 18/06/1984». [Consulta: 7 abril 2019].

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_1984&oldid=33315582»