Vés al contingut

Eleccions directes del Primer Ministre de 2001

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions directes del Primer Ministre de 2001
 ← 1999 Modifica el valor a WikidataIsrael Modifica el valor a Wikidata 2003 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data6 febrer 2001 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirprimer ministre d'Israel Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat4.504.769 Modifica el valor a Wikidata
2.805.938
   62.29٪
Nombre de vots vàlids2.722.021    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Ariel Xaron  — LikkudElegit
1.698.077   62.38٪
 
Ehud Barak  — Partit Laborista Israelià
1.023.944   37.62٪
 

El 6 de febrer de 2001 es van celebrar eleccions al càrrec de primer ministre d'Israel, després de la dimissió del llavors primer ministre, Ehud Barak, el 9 de desembre de 2000. Barak es va presentar a la reelecció enfront d'Ariel Xaron, del Likkud.[1][2]

Van ser les terceres i últimes eleccions a primer ministre (es van suprimir les eleccions separades abans de les següents eleccions a la Kenésset en 2003) i les úniques que no es van celebrar simultàniament amb les eleccions a la Kenésset.

Antecedents

[modifica]

La Cimera de Pau de Camp David de 2000 d'Ehud Barak amb el líder de l'OAP, Iàsser Arafat i el president nord-americà Bill Clinton en els seus últims dies a la Casa Blanca, que podia haver resolt el conflicte àrab-israelià, va resultar un fracàs.[3] Barak oferí un pla per l'establiment d'un Estat palestí, però Arafat el rebutjà[4] per la incapacitat per a trobar una sortida a la qüestió de l'estatut de Jerusalem, reivindicada per totes dues parts com a ciutat santa, i també per la negativa d'Arafat a cedir en la reivindicació del retorn dels refugiats palestins (i els seus descendents) a Israel. La corda es tensava i, per adobar-ho, la visita del nou líder del Likkud, Ariel Xaron al setembre del 2000, a l'esplanada de la mesquita d'Al-Aqsà a Jerusalem (lloc tradicionalment sagrat per als musulmans) desencadenà l'anomenada intifada d'Al-Aqsà o Segona Intifada, que va provocar la dimissió de Barak i la convocatòria de noves eleccions a primer ministre.[5] Abans de les eleccions, va dur a terme converses de Taba amb el govern de l'ANP, després que el seu mandat hagués acabat.

Resultats

[modifica]

Xaron va ser escollit Primer Ministre el 6 de febrer de 2001 amb el 62% dels vots, derrotant a Barak que va obtenir el 38 per cent,[6] formant un govern de coalició de centredreta que no depenia dels partits ultraortodoxos.[7]

Referències

[modifica]
  1. agencies, Staff and. «Barak concedes defeat» (en anglès), 06-02-2001. [Consulta: 17 gener 2023].
  2. 1951-, Arian, Alan. Shamir, Michal,. The Elections in Israel, 2001. Israel Democracy Institute, 2002. 
  3. Edemariam, Aida «Ehud Barak on the crisis in Israel: ‘Netanyahu has to resign'» (en anglès). The Guardian, 25-05-2018. ISSN: 0261-3077.
  4. Gelvin 2005, p. 240
  5. Black, Ian. «Ehud Barak: the military mastermind Israel loves to hate» (en anglès). The Guardian, 26-11-2012. [Consulta: 30 gener 2025].
  6. «Sharon Dissolves Parliament, Calls For Early Vote» (en anglès). The Washington Post, 05-11-2002. [Consulta: 5 gener 2025].
  7. Maria Paola Pagnini Alberti; Maurizio Scaini; Paul Claval. The Cultural Turn in Geography (en anglès). Edizioni Università di Trieste, 2003, p. 396. ISBN 9788883031809.