Eleccions directes del Primer Ministre de 2001
| Eleccions directes del Primer Ministre de 2001 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ← 1999 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Data | 6 febrer 2001 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus | eleccions | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Càrrec a elegir | primer ministre d'Israel | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participació | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Resultat de la votació
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El 6 de febrer de 2001 es van celebrar eleccions al càrrec de primer ministre d'Israel, després de la dimissió del llavors primer ministre, Ehud Barak, el 9 de desembre de 2000. Barak es va presentar a la reelecció enfront d'Ariel Xaron, del Likkud.[1][2]
Van ser les terceres i últimes eleccions a primer ministre (es van suprimir les eleccions separades abans de les següents eleccions a la Kenésset en 2003) i les úniques que no es van celebrar simultàniament amb les eleccions a la Kenésset.
Antecedents
[modifica]La Cimera de Pau de Camp David de 2000 d'Ehud Barak amb el líder de l'OAP, Iàsser Arafat i el president nord-americà Bill Clinton en els seus últims dies a la Casa Blanca, que podia haver resolt el conflicte àrab-israelià, va resultar un fracàs.[3] Barak oferí un pla per l'establiment d'un Estat palestí, però Arafat el rebutjà[4] per la incapacitat per a trobar una sortida a la qüestió de l'estatut de Jerusalem, reivindicada per totes dues parts com a ciutat santa, i també per la negativa d'Arafat a cedir en la reivindicació del retorn dels refugiats palestins (i els seus descendents) a Israel. La corda es tensava i, per adobar-ho, la visita del nou líder del Likkud, Ariel Xaron al setembre del 2000, a l'esplanada de la mesquita d'Al-Aqsà a Jerusalem (lloc tradicionalment sagrat per als musulmans) desencadenà l'anomenada intifada d'Al-Aqsà o Segona Intifada, que va provocar la dimissió de Barak i la convocatòria de noves eleccions a primer ministre.[5] Abans de les eleccions, va dur a terme converses de Taba amb el govern de l'ANP, després que el seu mandat hagués acabat.
Resultats
[modifica]Xaron va ser escollit Primer Ministre el 6 de febrer de 2001 amb el 62% dels vots, derrotant a Barak que va obtenir el 38 per cent,[6] formant un govern de coalició de centredreta que no depenia dels partits ultraortodoxos.[7]
Referències
[modifica]- ↑ agencies, Staff and. «Barak concedes defeat» (en anglès), 06-02-2001. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ 1951-, Arian, Alan. Shamir, Michal,. The Elections in Israel, 2001. Israel Democracy Institute, 2002.
- ↑ Edemariam, Aida «Ehud Barak on the crisis in Israel: ‘Netanyahu has to resign'» (en anglès). The Guardian, 25-05-2018. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Gelvin 2005, p. 240
- ↑ Black, Ian. «Ehud Barak: the military mastermind Israel loves to hate» (en anglès). The Guardian, 26-11-2012. [Consulta: 30 gener 2025].
- ↑ «Sharon Dissolves Parliament, Calls For Early Vote» (en anglès). The Washington Post, 05-11-2002. [Consulta: 5 gener 2025].
- ↑ Maria Paola Pagnini Alberti; Maurizio Scaini; Paul Claval. The Cultural Turn in Geography (en anglès). Edizioni Università di Trieste, 2003, p. 396. ISBN 9788883031809.