Eleccions generals de Bangla Desh de 2014

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
← 2008 - 2014
5 de gener de 2014
1a candidatura 2a candidatura 3a candidatura
Sheikh Hasina Rowshan Ershad Jaleda Zia
Cap de llista Sheikh Hasina Rowshan Ershad Jaleda Zia
Candidatura [[Lliga Awami|Plantilla:Lliga Awami/meta/sigles]] [[Partit Jatiya|Plantilla:Partit Jatiya/meta/sigles]] [[Partit Nacionalista de Bangla Desh|Plantilla:Partit Nacionalista de Bangla Desh/meta/sigles]]
Escons aconseguits 233 34 0
Vots 36.173.883 5.167.698 0
Percentatge 77,0% 11,0% 0%

Les eleccions generals de Bangla Desh de 2014 tingueren lloc el 5 de gener de 2014 d'acord amb l'exigència constitucional. Les eleccions, tanmateix, tingueren força controvèrsia, amb gairebé tots els partits d'oposició sense participar en els comicis en un intent de boicotejar el procés. Hi hagué fins i tot aldarulls i violència que acabaren amb alguns morts durant el procés i àdhuc amb la crema d'algunes urnes de votació.

Sistema de govern[modifica]

Bangla Desh és una república parlamentària.[1] Les eleccions per al parlament unicameral (conegut com a Jatiyo Sangshad) en què tots els ciutadans de més de divuit anys poden votar, se celebren cada cinc anys. L'edifici del parlament és conegut com a Jatiyo Sangshad Bhaban, té 345 membres incloent 45 càrrecs reservats per a dones, escollides en districtes electorals.

El Primer ministre, com a cap de govern, escull els membres del gabinet i s'encarrega dels afers quotidians de l'Estat. El president és el cap d'estat i el comandant en cap de l'exèrcit bengalí, a més que és escollit pel parlament, mentre que el primer ministre és el líder o cap del partit majoritari del parlament.[2]

Antecedents[modifica]

Al llarg del 2013 el Partit Nacionalista de Bangla Desh, encapçalat per Jaleda Zia, i els 18 partits d'oposició, cridaren a 85 dies de vaga i bloqueigs que causaren una aturada general. Exigiren que el partit governant, la Lliga Awami de Bangla Desh, encapçalat per Sheik Hasina, lliurés el poder i dissolgués el Parlament per convocar noves eleccions, però el govern decidí continuar amb el procés en curs d'escollir l'Assemblea Nacional el gener de 2014.[3]

Després de diversos mesos de protesta, vagues i bloqueigs, l'aliança opositora anuncià oficialment un boicot a les eleccions anunciant que no participessin en els comicis. Hossain Mohammad Ershad, líder del Partit Jatiya, també anuncià que se sumaria a aquell boicot. El 4 de desembre de 2013 amenaçà de suïcidar-se, per la qual cosa fou derivat a un hospital militar i fou reemplaçat en la seva col·lectivitat per Rowshan Ershad, qui assumí el lideratge i portà el partit a les eleccions amb l'objectiu de guanyar terreny al BNP.

Violència i protestes[modifica]

Després del confinament de Hossain Mohammad Ershad arribà el 29 de desembre de 2013 amb l'arrest domiciliari per a la líder opositora, Jaleda Zia, a la seva residència de Gulshan. L'exèrcit de Bangla Desh es desplegà per tot el país a petició de la Comissió Electoral Independent per mantenir la llei i l'ordre durat el procés d'eleccions.

El 13 de desembre, el líder del Partit Jamaat-e-Islami, Abdul Quader Mullah, es convertí en la primera persona executada per crims de guerra respecte d'aquest procés de violència. Dos activistes del partit governant foren assassinats a ganivetades a Kalaroa, mentre que els activistes del Jamaat-e-Islami incendiaren una estació de tren i bloquejaren carreteres.[4]

A finals de desembre el BNP cridà a una nova marxa per la democràcia a Daca, desafiant la prohibició policial. La líder detinguda, Jaleda Zia, expressà que el "govern és autoritari i il·legal i ha de dimitir immediatament."[5]

El 30 de desembre l'aliança opositora anuncià un bloqueig ininterromput de les carreteres, ferrocarrils i vies fluvials a tot el país amb l'objectiu de resistir les eleccions programades. La decisió es produí després de la prohibició de celebrar manifestacions nacionals el dia anterior. La vaga general es realitzà de totes maneres els dies 4, 5 i 6 de gener, durant el desenvolupament de les eleccions.[6]

Resultats electorals[modifica]

La Lliga Awami s'assegurà la victòria en no trobar-se competència amb candidats de l'oposició. Només 48 dels 92 milions d'electors habilitats emeteren llurs sufragis davant el clima imperant de violència i davant la crema d'algunes urnes i locals de votació, que hagueren de tancar-se, cosa que impedí que tots aquells que volguessin votar ho poguessin fer. Hi hagué tres escons que es perderen, que es completaran quan es puguin efectuar les eleccions d'aquelles meses cremades que representaven circumscripcions electorals senceres. Només s'escolliren 296 parlamentaris.

Partit Líder Vots % Escons
Lliga Awami (AWAMI) Sheikh Hasina - 2009.jpg Sheikh Hasina 36 173 883 77,0 233
Partit Jatiya (Ershad) (JP-E) Rowshan Ershad SAARC in Dhaka 1986.jpg Rowshan Ershad 5 167 698 11,0 34
Partit dels Treballadors de Bangla Desh (BTP) Red flag waving.svg Anisur Mallik 939 581 2,0 6
Jatiyo Samajtantrik Dal (JSD) Orange flag waving.svg Hasanul Haq Inu 798 644 1,7 5
Partit Nacionalista de Bangla Desh (BNF) Green flag waving.svg Ziaur Rahman 140 937 0,3 1
Partit Jatiya (JP-M) Blue flag waving.svg Abdur Rahim 140 933 0,3 1
Federació Tarikat de Bangla Desh (BTF) Pink flag waving.svg Fazlul Karim 140 891 0,3 1
Independents (IND) Purple flag waving.svg 2 208 016 4,7 14
Vacants Black flag waving.svg 1 409 372[7] 3,0 4
Total vàlids: 45 710 583 97 296
Nuls i en blanc: 1 551 585
Total: 47 262 168
Registrats: 92 007 113
Font:[8]

Referències[modifica]