Eleccions generals de Bolívia de 2020

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula eleccionsEleccions generals de Bolívia de 2020
Data18 octubre 2020 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirPresident de Bolívia. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Població11.633.371 Modifica el valor a Wikidata
Electorat7.332.926 Modifica el valor a Wikidata
Q189760 noun 84860 ccReJeanSoo vote.svg6.483.735
   88.42٪
Nombre de vots vàlids6.158.953    Nombre de vots en blanc 91.416   Nombre de vots nuls 233.366
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata
Luis Arce (23588020275) (cropped).jpg Luis Arce Catacora  — Moviment al Socialisme
3.393.959   55.11٪
 
Carlos Mesa, ex-President of Bolivia (cropped).jpg Carlos Mesa Gisbert  — Comunitat Ciutadana
1.775.910   28.83٪
 
Luis Fernando Camacho.jpg Luis Fernando Camacho  — Creiem
862.041   14٪
 
 ← 2019 Modifica el valor a WikidataBolívia Modifica el valor a Wikidata 2025 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  → 

Les eleccions generals de Bolívia de 2020 se celebraren el 18 d'octubre del 2020 per a elegir el president, el vicepresident, els senadors i els diputats de Bolívia.[1] Les anuncià l'expresident Evo Morales el 10 de novembre del 2019, hores abans que renunciés al càrrec.[2][3] Les eleccions estaven previstes per al 3 de maig, però la pandèmia de coronavirus les féu ajornar.[4]

La votació arribà després de les eleccions de l'octubre del 2019, que donaren la victòria a Evo Morales. L'oposició, amb el suport de l'exèrcit, es negà a reconèixer els resultats i esclatà una crisi política que dugué Morales a l'exili.[5]

Context[modifica]

El 10 de novembre del 2019, després de 19 dies de protestes populars arran dels discutits resultats de les eleccions i de la publicació d'un informe de l'OEA que denunciava irregularitats en el procés electoral, els militars i la policia de Bolívia forçaren la dimissió del president Morales. El govern de Mèxic va oferir asil polític a Morales, que l'acceptà.[6][7]

També dimitiren el vicepresident Álvaro García Linera; la presidenta del Senat, Adriana Salvatierra, i el president de la Cambra de Diputats, Víctor Borda.[8] La vicepresidenta segona del Senat, Jeanine Áñez, era l'autoritat de més rang que continuava en el càrrec i el 12 de novembre es proclamà presidenta en funciona del Senat i presidenta constitucional del país. La proclamació fou confirmada pel Tribunal Constitucional Plurinacional.[9][10]

El 20 de novembre, Evo Morales s'oferí a no presentar-se com a candidat a la presidència si el deixaven tornar a Bolívia i acabar el mandat.[11] El mateix dia, el govern interí presentà un projecte de llei per a convocar noves eleccions.[12]

Sistema electoral[modifica]

El president de Bolívia s'elegeix a dues voltes. Un candidat és declarat guanyador si rep més del 50% dels vots, o bé més del 40% si té més de 10 punts d'avantatge respecte el candidat més proper.[13] Si no es compleix cap d'aquestes condicions, se celebra una segona volta amb els dos candidats més votats.[14]

Els 130 membres de la Cambra de Diputats (llevat dels set escons especials) s'elegeixen segons el sistema de representació proporcional mixta. S'elegeixen 63 escons en districtes uninominals per escrutini uninominal majoritari. 60 escons més s'elegeixen amb un sistema de representació proporcional amb llista de partit mitjançant districtes que corresponen als nou departaments de Bolívia, amb una barrera electoral del 3%. Els escons addicionals en cada regió s'assignen proporcionalment segons el vot als candidats presidencials, restant-hi la quantitat de districtes uninominals guanyats. Els set escons que resten són reservats per als indígenes, elegits segons la llei dels usos i costums per escrutini uninominal majoritari.[15]

El Senat té 36 membres, quatre de cadascun dels nou departaments del país, elegits amb llistes de partit tancades segons la regla D'Hondt. Els escons també s'assignen segons el vot als candidats a president.[15]

El vot és obligatori per a tots els adults de més de 18 anys.

Candidats[modifica]

Partit o coalició Creiem[16] Moviment al Socialisme[17] Front per a la Victòria[18] Partit d'Acció Nacional Bolivià[19] Comunitat Ciutadana[20]
ALIANZA CREEMOS.jpg
MOVIMIENTO AL SOCIALISMO - INSTRUMENTO POLITICO POR LA SOBERANIA DE LOS PUEBLOS.jpg
centro centro centro
Candidats
Luis Fernando Camacho 2019.png
Luis Arce (23588020275) (cropped).jpg
Chi Hyun Ching.png
Silver - replace this image male.svg
Carlos Mesa
President Luis Fernando Camacho Luis Arce Chi Hyun Chung Feliciano Mamani Carlos Mesa
Vicepresident Marco Antonio Pumari[21] David Choquehuanca Salvador Pinto Ruth Nina[22] Gustavo Pedraza[23]
Lema Creo en vos Un Solo Corazón Chi puede - Primero la Gente

Referències[modifica]

  1. «El Tribunal Electoral de Bolivia aplaza elecciones presidenciales». Elpais, 23-07-2020. [Consulta: 23 juliol 2020].
  2. Crisis en Bolivia: Evo Morales llama a elecciones y la oposición reclama que se vaya. Publicado el 10 de noviembre de 2019. Consulta: 17 de noviembre de 2019.
  3. «El MAS reconoce la sucesión por renuncia y abandono de funciones de Evo y Álvaro». Pagina Siete, 20-11-2019. [Consulta: 20 novembre 2019].
  4. «Bolivia: elecciones serán en septiembre con medidas contra el coronavirus». DW, 03-06-2020. [Consulta: 4 juny 2020].
  5. «El partit d'Evo Morales recupera la presidència de Bolívia després del cop d'estat». Vilaweb, 19-10-2020.
  6. «Mexico says it would offer asylum to Bolivia's Morales if he sought it», 11-11-2019.
  7. «Bolivia crisis: Evo Morales accepts political asylum in Mexico». BBC News. BBC, 12-11-2019 [Consulta: 12 novembre 2019].
  8. Faiola, Anthony. «Evo Morales resigns as Bolivia's president after OAS election audit, protests». The Washington Post. Arxivat de l'original el 12 November 2019. [Consulta: 12 novembre 2019].
  9. «Bolivias Constitutional Court Confirms Legitimacy Of Power Transfer To Anez». UrduPoint. Arxivat de l'original el 13 November 2019. [Consulta: 14 novembre 2019].
  10. «COMUNICADO | Tribunal Constitucional Plurinacional». tcpbolivia.bo. Arxivat de l'original el 13 November 2019. [Consulta: 15 December 2019].
  11. «Evo Morales ofreció no presentarse a elecciones si le permiten regresar a Bolivia y terminar su mandato». Bloomberg. Infobae, 20-11-2019.
  12. «Bolivia government proposes election bill as its seeks path to peace». Reuters, 20-11-2019. Arxivat de l'original el 24 November 2019. [Consulta: 29 novembre 2019].
  13. «Will Bolivians give Evo Morales a fourth term?» (en anglès). BBC, 20-10-2019.
  14. «El Tribunal Electoral define la eventual segunda vuelta para el 15 de diciembre». .
  15. 15,0 15,1 «Bolivia: Ley del Régimen Electoral, 30 de junio de 2010». Lexivox. [Consulta: 8 octubre 2020].
  16. «Sol.bo y Demócratas gestan pacto; excívicos conforman “Creemos”, nueva alianza» (en castellà). [Consulta: 25 enero 2020].
  17. «Evo Morales anunció que Luis Arce será el candidato a presidente del MAS en las nuevas elecciones de Bolivia» (en castellà). [Consulta: 19 enero 2020].
  18. «Chi Hyun Chung confirma candidatura a la presidencia por el FPV» (en castellà). [Consulta: 30 enero 2020].
  19. «Pan Bol inscribe a Feliciano Mamani como candidato a la presidencia, Nina va de segunda» (en castellà). [Consulta: 3 febrer 2020].
  20. «Carlos Mesa se postula como candidato a los próximos comicios de Bolivia», 3 diciembre 2019. [Consulta: 23 diciembre 2019].
  21. «Camacho - Pumari sorprenden con el anuncio de binomio para las elecciones generales - Diario Pagina Siete» (en castellà). [Consulta: 4 enero 2020].
  22. «Pan Bol inscribe a Feliciano Mamani como candidato a la presidencia, Nina va de segunda» (en castellà), 03-02-2020. [Consulta: 1r febrer 2020].
  23. «Mesa ratifica a Pedraza como su acompañante para las elecciones» (en castellà), 31 enero 2020. [Consulta: 1r febrer 2020].