Vés al contingut

Eleccions generals del Perú de 2026

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions generals del Perú de 2026
 2021 Modifica el valor a WikidataPerú Modifica el valor a Wikidata
Data12 abril 2026 Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup d'eleccions Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirPresident de la República del Perú Modifica el valor a Wikidata
congressista del Perú Modifica el valor a Wikidata
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions generals peruanes de 2026 es realitzaren el 12 d'abril de 2026, per a elegir al president de la República del Perú, dos vicepresidents, 130 congressistes de la República, 60 senadors i 5 parlamentaris andins per al període governamental 2026-2031.[1] La segona volta de les eleccions presidencials es realitzà el 7 de juny.

Antecedents

[modifica]

Pedro Castillo, membre del partit d'esquerres Perú Libre, va aconseguir la presidència de la República en guanyar en la segona volta de les eleccions presidencials del Perú de 2021 a Keiko Fujimori,[2] la líder del partit populista de dretes Fuerza Popular que ja havia perdut anteriorment a les segones voltes de les eleccions del 2011 i del 2016.

Davant d'un procediment imminent d'impeachment, el 7 de desembre de 2022, Castillo va intentar dissoldre il·legalment el Congrés de la República i governar per decret. Com a resposta, el Congrés, incloent el seu propi partit polític, el va destituir i fou detingut,[3] nomenant en el seu lloc a la seva vicepresidenta Dina Boluarte.[4] Després del cop d'estat, Mèxic va trencar relacions amb el Perú i va brindar asil polític a la seva esposa, Lilia Paredes, i als seus fills, Arnold i Alosa.[5]

El març de 2024, el Congrés va aprovació de la restauració del Senat amb les eleccions generals de 2026, amb 60 membres i la facultat de nomenar els presidents del Banc Central de Reserva i del Tribunal de Comptes, entre altres càrrecs, el poder d'aprovació final de la legislació proposada i es reunirà amb la cambra baixa en sessió conjunta per aprovar els pressupostos.[6]

El Congrés va destituir el 10 d'octubre de 2025 la presidenta Boluarte després d'aprovar quatre mocions de destitució amb 122 vots a favor i 8 en contra declarant la seva incapacitat moral permanent per l'augment de la inseguretat ciutadana i el creixement del crim organitzat. En absència de vicepresidents, el president del Congrés José Jerí va assumir provisionalment la presidència del Perú.[7]

El 17 de febrer de 2026 una moció de censura va apartar José Jerí del càrrec de President pels escàndols que van esquitxar la seva presidència,[8] sent escollit com a successor José María Balcázar.[9]

Sistema electoral

[modifica]

El President de la República del Perú s'elegeix per a un mandat de cinc anys mitjançant el sistema de dues voltes mitjançant l'escrutini uninominal majoritari. Els dos candidats amb més vots procedeixen a les eleccions de segona volta. El guanyador de les eleccions de segona volta i de les eleccions presidencials és el candidat que rep una pluralitat del vot popular. Tanmateix, si a la primera volta el candidat que ocupa el primer lloc ja obté més del 50% del vot popular, aquest candidat guanyarà automàticament les eleccions i ja no caldrà una segona volta.[10]

Els 130 membres de la Cambra de Diputats s'elegeixen en 27 circumscripcions plurinominals mitjançant la representació proporcional de llista oberta. Per entrar al Congrés, els partits han de superar el llindar electoral del 5% a nivell nacional o guanyar almenys set escons en una circumscripció. Els escons s'assignen mitjançant la regla D'Hondt.[11] Els 60 senadors són elegits mitjançant dos sistemes, amb 30 elegits en una única circumscripció nacional mitjançant representació proporcional i 30 elegits de les 27 circumscripcions utilitzades per a la Cambra de Diputats, amb la província de Lima elegint quatre senadors i les altres 26 circumscripcions elegint-ne un cadascuna. El Perú té cinc escons al Parlament Andí, que s'elegeixen mitjançant una circumscripció comuna per representació proporcional de llista oberta.

Resultats

[modifica]
Eleccions presidencials del Perú de 2026
Candidat Partits 1a volta 2a volta
Vots % Vots %
Keiko Fujimori Fuerza Popular 2.877.678
17,19 / 100
Roberto Sánchez Palomino Junts pel Perú 2.015.114
12,04 / 100
Rafael López Aliaga Renovació Popular 1.993.905
11,91 / 100
Jorge Nieto Montesinos Partit del Bon Govern 1.837.517
10,98 / 100
Vots vàlids ' ' ' '
Vots nuls
Vots en blanc
Votants
Inscrits / participació

Referències

[modifica]
  1. «Deeply unpopular Peruvian president calls for general elections in April 2026» (en anglès). Associated Press, 26 març 2025. [Consulta: 14 març 2026].
  2. «JNE proclama resultados de la segunda elección presidencial» (en castellà). Nota de prensa. Jurado Nacional de Elecciones. Perú, 19 juliol 2021. [Consulta: 25 juliol 2021].
  3. Sagrera, Berto. «Fracassa el cop d'estat al Perú: el president Pedro Castillo, destituït i detingut». El Nacional, 07-12-2022. [Consulta: 13 gener 2025].
  4. Sagrera, Berto. «Dina Boluarte, nova presidenta del Perú després del cop d'estat fracassat de Pedro Castillo». El Nacional, 07-12-2022. [Consulta: 13 gener 2025].
  5. «Lilia Paredes y sus hijos es encuentran asilados en México» (en castellà). Prensa Regional, 21 desembre 2022. [Consulta: 2 febrer 2025].
  6. Silva, Renato. «Elecciones 2026: ¿Qué es el Senado y cuáles serán sus funciones en el nuevo Congreso de Perú?» (en castellà). Infobae, 12 març 2026. [Consulta: 14 març 2026].
  7. Solé Ingla, Alba. «El Congrés del Perú destitueix la presidenta Dina Boluarte». El Nacional, 9 octubre 2025. [Consulta: 11 octubre 2025].
  8. «El Congreso de Perú destituye al presidente José Jerí tras aprobar moción de censura» (en castellà). CNN, 17-02-2026. [Consulta: 14 març 2026].
  9. Olmo, Guillermo D. «Quién es José María Balcázar, el polémico nuevo presidente de Perú, defensor del matrimonio infantil y acusado de corrupción» (en castellà). BBC, 19 febrer 2026. [Consulta: 14 març 2026].
  10. Aquino, Marco. «Peru election race tightens as Fujimori gains, poll shows» (en anglès). Reuters, 7 maig 2021. [Consulta: 14 març 2026].
  11. Alemán, Eduardo; Ponce, Aldo F.; Sagarzazu, Iñaki «Legislative Parties in Volatile, Nonprogrammatic Party Systems: The Peruvian Case in Comparative Perspective» (en anglès). Latin American Politics and Society, vol. 53, 3, 2011, p. 57–81. DOI: 10.1111/j.1548-2456.2011.00125.x. ISSN: 1548-2456.