Eleccions generals espanyoles de 1989

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Eleccions generals espanyoles (1989))
Eleccions generals espanyoles de 1989Eleccions generals espanyoles de 1989
Data29 octubre 1989 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals espanyoles i grup d'eleccions Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir350 diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
208 senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
A Diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
Electorat29.604.055 Modifica el valor a Wikidata
20.646.365
   69.74٪
Punt percentual 0.75
Nombre de vots vàlids20.351.887    Nombre de vots en blanc 141.795   Nombre de vots nuls 152.683
B Senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Electorat29.604.055 Modifica el valor a Wikidata
20.684.212
   69.87٪
Punt percentual 0.45
Nombre de vots vàlids19.639.993    Nombre de vots en blanc 334.118   Nombre de vots nuls 710.101
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 PSOE  — Felipe González Márquez
coalició política
Partit dels Socialistes de Catalunya
A
8.115.568   39.88٪
 Punt percentual 2.02
B
107   51.44٪
 Punt percentual 8.18
Diputat 184 → 175 Nombre d'escons 9
Senador 124 → 107 Nombre d'escons 17
<1
2>
 PP  — José María Aznar López
A
5.117.049   25.14٪
B
78   37.5٪
 Punt percentual 37.5
Diputat 107
Senador 78   
<1
2>
 Esquerra Unida  — Julio Anguita González
A
1.627.136   8٪
 Punt percentual 4.17
B
1   0.48٪
 Punt percentual 0.48
Diputat 7 → 17 Nombre d'escons 10
Senador 1   
<1
2>
 CDS  — Adolfo Suárez González
A
1.617.716   7.95٪
 Punt percentual 1.21
B
1   0.48٪
 Punt percentual 0.96
Diputat 19 → 14 Nombre d'escons 5
Senador 3 → 1 Nombre d'escons 2
<1
2>
 CiU  — Miquel Roca i Junyent
A
1.032.243   5.07٪
 Punt percentual 0.02
B
10   4.81٪
 Punt percentual 0.96
Diputat 18 → 18
Senador 8 → 10 Nombre d'escons 2
<1
2>
 EAJ  — Iñaki Anasagasti Olabeaga
A
252.119   1.24٪
 Punt percentual 0.3
B
4   1.92٪
 Punt percentual 1.45
Diputat 6 → 5 Nombre d'escons 1
Senador 7 → 4 Nombre d'escons 3
<1
2>
 ICV-EUiA  — Ramon Espasa i Oliver
A
231.452   1.14٪
Diputat 3
HB  — Iñaki Esnaola Etcheverry
A
217.278   1.07٪
B
3   1.44٪
 Punt percentual 0.96
Diputat 5 → 4 Nombre d'escons 1
Senador 1 → 3 Nombre d'escons 2
<1
2>
 PA  — Alejandro Rojas-Marcos de la Viesca
A
212.687   1.05٪
Diputat 2
<1
2>
 UV  — Vicent González i Lizondo
A
144.924   0.71٪
 Punt percentual 0.39
Diputat 1 → 2 Nombre d'escons 1
EA  — Joseba Azkárraga Rodero
A
136.955   0.67٪
Diputat 2
EE  — Koro Garmendia Galbete
A
105.238   0.52٪
 Punt percentual 0.01
Diputat 2 → 2
UPN-PP
A
92.216   0.45٪
Diputat 3
Agrupacions Independents de Canàries  — Luis Mardones Sevilla
A
84.767   0.42٪
 Punt percentual 0.09
B
1   0.48٪
 Punt percentual 0
Diputat 1 → 1
Senador 1 → 1
Partit Popular de Galícia
A
76.707   0.38٪
Diputat 3
<1
2>
 PAR  — José María Mur
A
71.733   0.35٪
 Punt percentual 0.01
Diputat 1 → 1
Modifica el valor a Wikidata
 ← 1986 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 1993 Modifica el valor a Wikidata  → 

Les eleccions se celebraren el 29 d'octubre de 1989. El PSOE es quedaria a un escó de revalidar per tercer cop la seva majoria absoluta encara que pogué governar sense entrebancs gràcies a l'absència dels diputats de HB durant tota la legislatura.[1][2] El Partido Popular es presentava com a partit després de la seva refundació aquell mateix any.

Votació d'investidura[modifica]

El dimarts 5 de desembre del 1989, es va votar la investidura,[3] faltaven els 18 diputats corresponents a circumscripcions en què s'havien impugnat els resultats electorals i els litigis encara no s'havien resolt. Felipe González va aconseguir el suport necessari per ser investit president del govern en la primera votació.[4]

Resultats[modifica]

← Eleccions generals espanyoles, 29 d'octubre de 1989 →
Partit Vots % Escons Dif.
Partido Socialista Obrero Español (PSOE) 8.115.568 39,6 175 -9
Partido Popular (PP) 5.285.972 25,79 107 +2
Convergència i Unió (CiU) 1.032.243 5,04 18 =
Izquierda Unida (IU) 1.858.588 9,07 17 +10
Centre Democràtic i Social (CDS) 1.617.716 7,89 14 -5
Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNV) 254.681 1,24 5 -1
Herri Batasuna (HB) 217.278 1,06 4 -1
Partido Andalucista (PA) 212.687 1,04 2 +2
Unió Valenciana (UV) 144.924 0,71 2 +1
Eusko Alkartasuna (EA) 136.955 0,67 2 +2
Euskadiko Ezkerra (EE) 105.238 0,51 2 =
Partido Aragonés Regionalista (PAR) 71.733 0,35 1 =
Agrupacions Independents de Canàries (AIC) 64.767 0,32 1 =
Agrupación Electoral Ruiz Mateos (AERM) 219.883 1,07
Los Verdes-Lista Verde (LV-LV) 153.107 0,77
Los Verdes Ecologistas (LVE) 136.335 0,67
Partit dels Treballadors d'Espanya-Unitat Comunista (PTE-UC) 86.257 0,42
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 84.765 0,41
Partido Socialista de los Trabajadores (PST) 81.218 0,40
Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) 62.664 0,31
Bloc Nacionalista Gallec (BNG) 47.763 0,23
Coalició Gallega (CG) 45.821 0,22
Unitat del Poble Valencià (UPV) 40.767 0,20
PSG-EG 34.131 0,17
Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya (AV-MCE) 25.978 0,13
Falange Española de las JONS (FE-JONS) 24.025 0,12
Assemblea Canària Nacionalista (ACN) 21.539 0,11
VERDE 21.235 0,11
Coalición Socialdemócrata (CSD) 17.095 0,08
Partit Humanista (PH) 15.936 0,08
Partit Nacionalista Gallec-Partit Galleguista (PNG-PG) 14.411 0,07
Alianza por la República 12.807 0,06
Extremadura Unida (EU) 10.984 0,05
PSM-ENE 7.989 0,04
PORE 7.906 0,04
Independientes de Gran Canaria 6.371 0,04
Partit Asturianista (PA) 5.414 0,03
Unidad Centrista-PED 4.942 0,03
Frente Popular Galega 3.657 0,02
Unidá Nacionalista Asturiana (UNA) 3.218 0,02
Unidad Aragonesista-Chunta Aragonesista (UA-ChA) 3.156 0,02
ENV-URV 2.988 0,01
PREPAL 2.962 0,01
Unió Balear 2.883 0,01
PANCAL 1.199 0,01
Acción Republicana Democrática Española (ARDE) 975 0,0
Falange Española Independiente 827 0,0

Dades[modifica]

Partits majoritaris per províncies a les eleccions generals de 1989
  • Cens electoral: 29.604.055
  • Votants: 69,74%
  • Abstenció: 30,26%
  • Vots vàlids: 99,26%
  • Vots nuls: 0,74%
  • Vots a candidatures: 99,31%
  • Vots Blancs: 0,69%

Diputats[modifica]

Catalunya[modifica]

Barcelona[modifica]

Girona[modifica]

Lleida[modifica]

Tarragona[modifica]

País Valencià[modifica]

Alacant[modifica]

Castelló de la Plana[modifica]

València[modifica]

Illes Balears[modifica]

Senadors[modifica]

Astúries[modifica]

Catalunya[modifica]

Barcelona[modifica]

Girona[modifica]

Lleida[modifica]

Tarragona[modifica]

País Valencià[modifica]

Alacant[modifica]

Castelló[modifica]

València[modifica]

Illes Balears[modifica]

Mallorca[modifica]

Menorca[modifica]

Eivissa-Formentera[modifica]

Euskadi[modifica]

Àlaba[modifica]

Biscaia[modifica]

Gipúscoa[modifica]

Galícia[modifica]

La Corunya[modifica]

Lugo[modifica]

Ourense[modifica]

Pontevedra[modifica]

Navarra[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «El 'baile' de un escaño puso en vilo la mayoría absoluta» (en castellà). El País [Madrid], 30-10-1989. ISSN: 1134-6582.
  2. ↑ Aizpeolea, Luis R. «La ausencia de HB facilitará la mayoría absoluta del PSOE en las comisiones del Congreso» (en castellà). El País [Madrid], 14-12-1989. ISSN: 1134-6582.
  3. ↑ «Gobiernos de la IV Legislatura». lamoncloa.gob.es. [Consulta: 1r octubre 2023].
  4. ↑ «González necesitó el voto del canario Mardones para lograr la investidura» (en castellà). El País [Madrid], 06-12-1989. ISSN: 1134-6582.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_generals_espanyoles_de_1989&oldid=32525956»