Eleccions legislatives al Kazakhstan de 2012

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives al Kazakhstan de 2012
 ← 2007 Modifica el valor a WikidataKazakhstan Modifica el valor a Wikidata 2016 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data15 gener 2012 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives kazakhs Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir107 membre dels Mazhilis Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat9.303.693 Modifica el valor a Wikidata
7.018.927
   75.44٪
Punt percentual 7.03
Nombre de vots vàlids6.941.220    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Amanat
5.621.436   80.99٪
Punt percentual 7.42
Membre del parlament 98 → 83 Nombre d'escons 15
Democratic Party of Kazakhstan Ak Zhol (en) Tradueix
518.405   7.47٪
Punt percentual 4.38
Membre del parlament 0 → 8 Nombre d'escons 8
Partit Popular del Kazakhstan
498.788   7.19٪
Punt percentual 5.9
Membre del parlament 0 → 7 Nombre d'escons 7
Assemblea del Poble del Kazakhstan
0   
Membre del parlament 9 → 9

Modifica el valor a Wikidata

El 15 de gener de 2012 es van celebrar eleccions legislatives al Kazakhstan. El resultat va ser una victòria per al partit Nur Otan, que va obtenir 83 dels 98 escons del Majilis.

No obstant això, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) va declarar que les eleccions «no van complir els principis fonamentals de les eleccions democràtiques».[1]

Context[modifica]

Aquestes eleccions foren les primeres en les quals el partit que quedava en segon lloc aconseguia representació parlamentària independentment de si superava el llindar electoral del 7%.[2] A causa de la massacre de Jangaozén i al consegüent estat d'emergència en aquesta localitat, no estava previst que les eleccions se celebressin a Jangaozén.[3] No obstant això, aquesta decisió va ser revocada el 10 de gener de 2012.[4]

Sistema electoral[modifica]

Els 98 membres del Majilis triats per sufragi directe es triaven en una circumscripció única d'àmbit nacional per representació proporcional amb un llindar electoral del 7%. Els escons s'assignaven pel mètode dels màxims residus. Si els partits tenien el mateix nombre d'escons, s'assignava l'escó al partit registrat en primer lloc. Si només un partit superava el llindar, el partit amb el segon major nombre de vots havia d'obtenir almenys dos escons.[5] Altres nou escons eren triats per l'Assemblea del Poble, un òrgan seleccionat pel president.[6]

Reaccions[modifica]

L'oposició va denunciar irregularitats i frau generalitzats. L'OSCE i el Departament d'Estat dels Estats Units no van reconèixer les eleccions com a democràtiques.[7]

Miklós Haraszti, cap de la missió d'observació electoral a llarg termini de l'OSCE, va criticar el que va qualificar d'«entorn de campanya fortament controlat en el qual els drets electorals dels ciutadans es van veure seriosament limitats». A més a més, va comentar que «va haver-hi un debat públic limitat i els mitjans de comunicació, els mitjans de comunicació de masses, operen en un entorn caracteritzat per l'autocensura i en el qual no hi ha espai per a la independència editorial en els mitjans de radiodifusió». Haraszti va dir que «els resultats de les eleccions, inclosa la presència de dos partits a part del partit estatal, poden descriure's com unes eleccions orquestrades».[1]

Referències[modifica]