Eleccions legislatives d'Israel de 1988
| Tipus | eleccions legislatives d'Israel  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1r novembre 1988 | ||
| Estat | Israel | ||
| Jurisdicció | Israel | ||
| Càrrec a elegir | membre de la Kenésset | ||
Les eleccions legislatives d'Israel de 1988 se celebraren l'1 de novembre de 1988 per a renovar els 120 membres de la Kenésset.
Antecedents
[modifica]El primer ministre Yitshaq Xamir va perdre les eleccions legislatives d'Israel de 1984 davant Ximon Peres. Peres i Xamir van signar un acord de gran coalició on Peres va esdevenir primer ministre mentre que Xamir va romandre ministre d'Afers Exteriors fins al 1986, quan Peres i Xamir van intercanviar els càrrecs.[1]
Sistema electoral
[modifica]Els 120 escons de la Kenésset són elegits per representació proporcional en una llista tancada en una única circumscripció nacional. Perquè una llista obtingui representació ha d'aconseguir superar el 1% dels vots. El procediment proporcional emprat per a l'assignació d'escons és la Quota Hagenbach-Bischoff.[2]
Resultats
[modifica] | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Candidatura | Vots | % | Escons |   |
Govern | |||||
| Likkud | 709.305 | 31,1% | 40 | ▼1 | Govern | |||||
| L'Alineació | 685.363 | 30,0% | 39 | ▼5 | Govern (1988-1990) | |||||
| Oposició (1990-1992) | ||||||||||
| Xas | 107.709 | 4,7% | 6 | ▲2 | Govern | |||||
| Agudat Israel | 102.714 | 4,5% | 5 | ▲3 | Govern | |||||
| Rats | 97.513 | 4,3% | 5 | ▲2 | Oposició | |||||
| Partit Nacional Religiós | 89.720 | 3,9% | 5 | ▲1 | Govern | |||||
| Hadaix | 84.032 | 3,7% | 4 | Nou | Oposició | |||||
| Tehiyà | 70.730 | 3,1% | 3 | ▼1[a] | Oposició | |||||
| Mapam | 56.345 | 2,5% | 3 | Nou[b] | Oposició | |||||
| Tsómet | 45.489 | 2,0% | 2 | ▲1[a] | Oposició | |||||
| Molédet | 44.174 | 1,9% | 2 | Nou | Oposició | |||||
| Xinnuy | 39.538 | 1,7% | 2 | ▼1 | Oposició | |||||
| Déguel ha-Torà | 34.279 | 1,5% | 2 | Nou | Govern | |||||
| Llista Progressista per la Pau | 33.279 | 1,5% | 1 | ▼1 | Oposició | |||||
| Partit Àrab Democràtic | 27.012 | 1,2% | 1 | Nou | Oposició | |||||
| Vots vàlids | 2.283.123 | 99,03 | 120 | |||||||
| Vots en blanc i Vots nuls | 22.444 | 0,97% | Participació:
| |||||||
| Votants | 2.305.567 | 100% | ||||||||
| Cens | 2.894.267 | |||||||||
Conseqüències
[modifica]El partit més votat fou el Likkud i el seu líder Yitshaq Xamir fou nomenat Primer Ministre d'Israel en un govern de coalició amb el Partit Nacional Religiós, Xas, Agudat Israel i Déguel ha-Torà. La ferotge repressió dirigida contra la primera intifada va provocar el seu aïllament internacional i que es veiés obligat a participar en la Conferència de Pau de Madrid de 1992.[3]
Notes
[modifica]- 1 2 Els partits Tehiyà i Tsómet s'havien presentat conjuntament a les anteriors eleccions. Van aconseguir cinc escons, dels quals quatre van ser per a Tehiyà i un per a Tsómet.
- ↑ El Mapam formava part de la coalició L'Alineació d'ençà del 1969 però el 1988 decideix tornar a presentar-se per separat, és per això que el posem com a nou partit tot i que ja tenia sis diputats al Parlament.
Referències
[modifica]- ↑ «Shamir y Peres llegan a un acuerdo para formar un Gobierno de unidad nacional en Israel» (en castellà). El País, 31-08-1984. [Consulta: 27 febrer 2025].
- ↑ Diskin, Braham «The Israeli General Election of 1988» (en anglès). Elecroral Studies, 8, 1, 1989, p. 75 [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ «About the 1988 Elections» (en anglès). The Israel Democracy Institute.
Enllaços externs
[modifica]- Història de la 12a Kenésset(anglès)
