Vés al contingut

Eleccions legislatives d'Israel de 2009

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives d'Israel de 2009
 2006 Modifica el valor a WikidataIsrael Modifica el valor a Wikidata 2013 Modifica el valor a Wikidata   
Data10 febrer 2009 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives d'Israel Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir120 membre de la Kenésset Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat5.278.985 Modifica el valor a Wikidata
3.416.587
   64,72٪
Punt percentual 1,17
Nombre de vots vàlids3.373.490    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
Kadima   Tsippi Livni
758.032   22,47٪
Punt percentual 0,45
Parlamentari 29  28 Nombre d'escons 1
<1
2>
Likkud   Binyamín Netanyahu
729.054   21,61٪
Punt percentual 12,62
Parlamentari 12  27 Nombre d'escons 15
<1
2>
Yisrael Betenu   Avigdor Lieberman
394.577   11,7٪
Punt percentual 2,71
Parlamentari 11  15 Nombre d'escons 4
<1
2>
Partit Laborista Israelià   Ehud Barak
334.900   9,93٪
Punt percentual 5,13
Parlamentari 19  13 Nombre d'escons 6
<1
2>
Xas   Eli Yishaï
286.300   8,49٪
Punt percentual 1,04
Parlamentari 12  11 Nombre d'escons 1
<1
2>
Judaisme Unit de la Torà   Yaakov Litzman
147.954   4,39٪
Punt percentual 0,3
Parlamentari 6  5 Nombre d'escons 1
<1
2>
Llista Àrab Unida   Ibrahim Sarsur
113.954   3,38٪
Punt percentual 0,36
Parlamentari 4  4
<1
2>
Unió Nacional   Ya'akov Katz
112.570   3,34٪
Punt percentual 3,8
Parlamentari 9  4 Nombre d'escons 5
<1
2>
Hadaix   Mohammad Barakeh
112.130   3,32٪
Punt percentual 0,58
Parlamentari 3  4 Nombre d'escons 1
<1
2>
Mérets   Haim Oron
99.611   2,95٪
Punt percentual 0,82
Parlamentari 5  3 Nombre d'escons 2
<1
2>
La Llar Jueva   Daniel Hershkowitz
96.765   2,87٪
Parlamentari 3
<1
2>
Balad   Jamal Zahalka
83.739   2,48٪
Punt percentual 0,18
Parlamentari 3  3

Les eleccions legislatives d'Israel de 2009, les divuitenes de l'Estat d'Israel, foren convocades per a elegir els diputats de la Kenésset, el parlament israelià, per a un mandat de quatre anys. Es van celebrar el 10 de febrer de 2009.

Antecendents

[modifica]

El Partit Laborista Israelià, soci de la coalició de govern amb Kadima amenaçà amb fer caure el govern si Olmert dimitia després de les investigacions policials sobre presumpta corrupció durant els seus mandats com a ministre i com a alcalde de Jerusalem i va presentar la seva renúncia a Peres el 21 de setembre de 2008.[1] El 23 de setembre de 2008, Peres va demanar a Tzipi Livni, líder del partit Kadima, que formés un nou govern, però no ho va aconseguir i es va haver de convocar eleccions anticipades,[2] previstes originalment el 2010.[3][4][5]

Sistema electoral

[modifica]

L'elecció dels diputats és per un sistema de representació proporcional sense representació geogràfica amb un llindar electoral del 2%.[6]

Resultats

[modifica]
Persones votant durant les eleccions de 2006
Eleccions legislatives d'Israel de 2009
Candidatura Vots % Diputats AugmentDisminució Govern
Kadima 758.032 22,47%
28 / 120
Disminució1 Oposició
Likkud 729.054 21,61%
27 / 120
Augment15 Govern
Israel Beitenu 394.577 11,70%
15 / 120
Augment4 Govern
Partit Laborista Israelià 334.900 9,93%
13 / 120
Disminució5[a] Govern
Xas 286.300 8,49%
11 / 120
Disminució1 Govern
Judaisme Unit de la Torà 147.954 4,49% 5 Disminució1 Govern
Llista Àrab Unida - Ta'al 113.954 3,38% 4 = Govern
Unió Nacional 112.570 3,34% 4 Disminució2[b] Oposició
Hadaix 112.130 3,32% 4 Augment1 Oposició
Nou Moviment - Mérets 99.611 2,95% 3 Disminució2 Oposició
La Llar Jueva 96.765 2,87% 3 = [c] Govern
Balad 83.739 2,48% 3 = Oposició
Moviment Verd - Meimad 27.737 0,82% 0 Disminució1 Extraparlamentari
Guil 17.571 0,52% 0 Disminució7 Extraparlamentari
Vots vàlids 3.373.490 98,74% 120
Vots en blanc i Vots nuls 43.097 1,26% Participació:
64,72% '
Augment1,17%
Votants 3.416.587 100%
Cens 5.278.985

Conseqüències

[modifica]

El Kadima va ser, contra tot pronòstic, el partit més votat i amb més escons, però no va poder formar govern per la falta de suport a l'hora de bastir una aliança que li donés la majoria absoluta. En canvi, hi havia una majoria conservadora i religiosa, liderada pel Likkud que va pactar amb Israel Beitenu, el Partit Laborista Israelià i el Xas per a formar majoria i donar el càrrec de Primer Ministre d'Israel al seu líder Binyamín Netanyahu.[7]

Notes

[modifica]
  1. En les anteriors eleccions, el Partit Laborista Israelià i Meimad es presentaren conjuntament. Dels 19 escons que aconseguiren, 18 corresponien al Partit Laborista i 1 a Meimad. Aquest cop, el Partit Laborista es presentà en solitari i Meimad es presentà en coalició amb el Moviment Verd i perdé l'escó que tenia.
  2. Els quatre partits que formaven la Unió Nacional obtingueren sis escons en els darrers comicis electorals celebrats el 2006 dins d'un llista conjunta amb el Partit Nacional Religiós. El partit Ahi (dos escons) abandonà la coalició i s'uní al Likkud.
  3. Comparem amb el resultat del Partit Nacional Religiós), que es va dissoldre a La Llar Jueva.

Referències

[modifica]
  1. «Olmert presenta la carta de dimissió al president israelià Simón Peres». El Punt Avui, 21 setembre 2008. [Consulta: 26 novembre 2024].
  2. «Q&A: Israel's general election». BBC News, 20 febrer 2009. [Consulta: 26 novembre 2024].
  3. «General election looms for Israel». BBC News, 26-10-2008.
  4. «Q&A: Israeli elections». BBC News, 02-02-2009.
  5. Amy Teibel «Netanyahu urges moderates to join broad government». Fox News. Associated Press, 20-02-2009.
  6. «Knesset Passes Governance Law» (en anglès). israel national news, 11 març 2014. [Consulta: 10 febrer 2025].
  7. «Netanyahu accepta de formar el nou govern d’Israel». Vilaweb, 20 febrer 2009. [Consulta: 9 desembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
  • Història de la 18a Kenésset(anglès)