Eleccions legislatives d'Israel de 2019

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentEleccions legislatives d'Israel de 2019
Tipus eleccions legislatives d'Israel
Data 9 abril 2019
Estat Israel
Jurisdicció Israel
Càrrec a elegir membre de la Kenésset
Més informació
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Les eleccions legislatives israelianes de 2019, les vint-i-unenes de l'Estat d'Israel, foren convocades per a elegir els diputats de la Kenésset, el parlament israelià, per a un mandat de quatre anys. Es van celebrar el 9 d'abril de 2019.

Context[modifica]

Les eleccions foren convocades de forma anticipada per a l'abril del 2019, quan s'haurien hagut de fer el mes de novembre, a causa de les tensions a la coalició de govern liderada per Binyamín Netanyahu. Les tensions vingueren sobretot per la pretensió del partit Yesh Atid, encapçalat per Yair Lapid, d'augmentar el reclutament pel servei militar obligatori entre els jueus ultraortodoxos, cosa que provocà el rebuig dels partits ultraortodoxos que formaven part de la coalició de govern. A més, aquestes eleccions coincideixen amb la investigació que fa la fiscalia sobre Binyamín Netanyahu per la seva possible implicació en casos de corrupció.[1]

La novetat principal d'aquestes eleccions fou la irrupció de la coalició centrista Blau i Blanc encapçalada per Benny Gantz, ex-cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, amb el seu partit recentment format Resiliència per a Israel i el periodista i exministre Yair Lapid amb el partit Yesh Atid i que les enquestes preveien que podria disputar el primer lloc al Likud de Netanyahu. Segons el pacte al qual van arribar, en cas d'aconseguir formar govern, Gantz seria primer ministre durant dos anys i mig i després cediria el poder a Lapid per a l’any i mig restant del mandat.[2]

Destaca també que els partits àrabs de la Llista Unificada de les eleccions de 2015 no reeditaren la coalició que els deixà en tercer lloc i aquest cop es presentaren en dues llistes diferents.

Per l'extrema dreta, Naftali Bennett s'escindí de la La Llar Jueva i creà el nou partit Nova Dreta mentre que el seu antic partit es presentà en la coalició Unió de Partits de Dreta creada a instàncies de Netanyahu per por que aquests partits no superessin el llindar del 3,25% i quedessin fora de la Kenésset, cosa que hauria perjudicat el bloc de dretes que aspirava a liderar. En aquesta coalició hi són presents els seguidors de del rabí Meir Kahana, antic líder del Kach, que considerava que els àrabs i tots els no jueus d’Israel eren enemics de l’Estat, que calia deportar els palestins i substituir el govern per una estructura teocràtica.[3]

Sistema electoral[modifica]

Els 120 escons de la Kenésset són elegits per representació proporcional en una llista tancada en una única circumscripció nacional. Perquè una llista obtingui representació ha d'aconseguir superar el 3,25% dels vots. En gairebé tots els casos, això equival a obtenir un mínim de quatre escons, tot i que en algun cas en pot obtenir només tres.[4]

Un cop determinades les llistes que han superat el llindar, se sumen tots els vots a aquestes llistes i es divideixen per 120. El nombre resultant serà "la mesura". Cada partit rebrà els escons resultants de dividir els seus vots per "la mesura".

Els partits poden formar aliances electorals de forma que si la suma de vots sobrants dels dos partits (els vots que no són suficients per a aconseguir un escó més per al partit i que, per tant, queden sense representació) permeten aconseguir un escó més, aquest escó se'l queda el partit amb el nombre més gran de vots sobrants.[5]

Per a aquestes eleccions, les aliances electorals per als vots sobrants foren les següents:

Resultats[modifica]

El partit més votat fou el Likud del primer ministre Binyamín Netanyahu, que aconseguí 36 escons, un més que la nova coalició centrista Blau i Blanc liderada per Benny Gantz. De la resta de partits, cap arribà als deu escons. Destaca la davallada històrica del Partit Laborista que obtingué només 6 escons. Malgrat la igualtat entre els dos primers partits, el resultat afavorí Netanyahu i la seva coalició de govern amb els partits religiosos i de dreta, que molt probablement es podrà reeditar.[6]

El resultat detallat és el següent:[7][8]

Eleccions a la Kenésset, 2019
Knesset 2019.svg
Candidatura Vots % Escons +/–
Likud 1.140.283 26,46 35 +5
Blau i Blanc 1.125.820 26,13 35 +24
Xas 258.245 5,99 8 +1
Judaisme Unit de la Torà 249.047 5,77 8 +2
Hadaix - Ta'al 193.462 4,49 6 0
Partit Laborista 190.872 4,43 6 –13
Yisrael Beiteinu 173.095 4,02 5 –1
Unió de Partits de Dreta 159.451 3,70 5 –3
Mérets 156.477 3,63 4 –1
Kulanu 152.751 3,54 4 –6
Llista Àrab Unida - Balad 143.666 3,34 4 –3
Nova Dreta 138.596 3,22 0 -3
Zehut 118.000 2,74 0 Nou
Gesher 74.679 1,73 0 -1
Altres partits 35.175 0,84 0 0
Nuls/Blancs 30.983
Total 4.340.148 100 120 0
Votants registrats / participació 6.339.729 68,46

Formació de govern[modifica]

Després de les eleccions, el President d'Israel Reuven Rivlin inicià una ronda de converses amb les diverses candidatures que havien obtingut representació. El resultat d'aquestes converses fou que una majoria de 65 diputats recomanaven que s'encarregués la formació de govern a Netanyahu.[9]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions legislatives d'Israel de 2019 Modifica l'enllaç a Wikidata