Vés al contingut

Eleccions legislatives d'Israel de 2026

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció es refereix o està relacionada amb unes eleccions futures.
La informació d'aquest article pot canviar freqüentment. Si us plau, no afegiu dades especulatives i recordeu posar referències a fonts fiables per a donar més detalls.


Eleccions legislatives d'Israel de 2026
 ← 2022 Modifica el valor a WikidataIsrael Modifica el valor a Wikidata
Data27 octubre 2026 Modifica el valor a Wikidata Inici
Tipuseleccions legislatives d'Israel Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirmembre de la Kenésset Modifica el valor a Wikidata
Candidat

Les eleccions legislatives d'Israel de 2026, les vint-i-sisenes de l'Estat d'Israel, se celebraran el 2026 per a elegir els diputats de la Kenésset, el parlament israelià, per a un mandat de quatre anys. Està previst que, si no hi ha cap avançament electoral, es duran a terme el 27 d'octubre de 2026.[1]

Context

[modifica]
El president Rivlin amb el 37è govern d'Israel acabat de formar, liderat per Binyamín Netanyahu
Terrorista de Hamàs entrant al quibuts Alumim, en el qual hi van assassinar 22 treballadors estrangers
Destrucció a Gaza a causa de la guerra

Les eleccions de 2022 van donar la majoria al bloc de Binyamín Netanyahu i es va constituir un nou govern amb els partits Likkud, Partit Sionista Religiós, Judaisme Unit de la Torà, Xas, Otzma Yehudit i Noam (aquests dos darrers s'havien presentat dins de la llista del Partit Sionista Religiós). Yair Lapid, que era primer ministre en aquell moment, qualificà el futur govern com «el més extrem de la història del país».[2] El 29 de desembre, Netanyahu fou elegit primer ministre amb 63 vots a favor i 54 en contra[3] i retornava al poder només un any i mig després d'haver-ne estat apartat en les eleccions del 2021.[4]

La legislatura es veié totalment marcada pels atacs del 7 d'octubre de 2023 a Israel.[5] Aquell dia, uns 6.000 combatents de Hamàs, altres faccions palestines i habitants de la Franja de Gaza van trencar el mur entre Gaza i Israel atacant bases militars i massacrant civils en diversos quibuts i poblacions. En total, 1.195 persones van ser assassinades, dels quals 815 eren civils (inclosos 38 nens i 71 estrangers) i la resta serien membres de les forces de seguretat.[6] 364 civils, majoritàriament jóvens, van morir i molts més van resultar ferits en la massacre al festival de música Nova.[7] 251 civils i soldats israelians van ser presos com a ostatges a la Franja de Gaza, vius o morts, entre els quals 30 nens, amb l'objectiu declarat d'obligar Israel a canviar-los per palestins empresonats, i es van produir desenes de casos de violacions i agressions sexuals.[8] Aquell dia també es van llençar, des de Gaza, uns 5.000 coets cap a Israel.[5] Aquests fets donaren lloc a l'inici de la Guerra de Gaza,[5] conflicte que s'estengué a d'altres fronts com ara al Líban, pels atacs de Hezbol·là contra Israel[9] que provocaren la invasió israeliana del Líban de 2024,[10] o el llançament de míssils balístics des del Iemen per part del moviment Houthi,[11] que provocaren la Crisi del Mar Roig.[12] Tots aquests fronts formaven part de la guerra per delegació que lliurava l'Iran contra Israel a través de grups armats afins.[13] Aquesta guerra per delegació arribà a l'enfrontament directe durant el 2024 amb el bombardament del consolat iranià a Damasc[14] i posterior atac amb míssils i drons a Israel l'abril de 2024[15] i l'assassinat a Teheran d'Ismail Haniyeh,[16] el líder de Hamàs, i l'atac contra el quarter general de Hezbol·là que comportà la mort de Hassan Nasral·là,[17] líder de Hezbol·là, atac en el que també morí l'iranià Abbas Nilforoushan, comandant adjunt del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) i comandant de la Força Al-Quds al Líban,[18] que provocà un nou llançament de míssils balístics contra Israel l'octubre de 2024.[19] Finalment, esclatà la coneguda com a Guerra dels Dotze Dies quan, el 13 de juny de 2025, Israel va llançar atacs contra desenes d'objectius iranians amb la intenció d'aturar l'expansió del seu programa nuclear.[20] A partir de la nit següent, l'operació de represàlia de l'Iran va llançar míssils balístics i drons contra objectius militars i civils israelians[21] i els Estats Units es van afegir a la guerra amb un atac el 22 de juny contra les instal·lacions nuclears de l'Iran[22] fins que el 24 de juny van acordar un alto el foc.[23]

La Guerra de Gaza acabà el 10 d'octubre de 2025 amb el Pla de pau de Donald Trump acceptat per Israel i Hamàs i l'alliberament dels darrers hostatges.[24] La guerra va deixar uns 68.000 palestins morts, segons les fonts de Hamàs,[25] i 2.092 morts pel cantó israelià, incloent els morts en les massacres del 7 d'octubre de 2023. La Franja de Gaza quedà totalment arrasada.[26][27] Un grup de relators especials de l'ONU, juntament amb grups de drets humans, van acusar tant Israel com Hamàs de cometre crims de guerra i d'atacar indiscriminadament la població civil.[28] Es va acusar Israel de cometre atrocitats, represàlies col·lectives, atacs contra la població civil, crims de guerra, crims contra la humanitat[29] i genocidi[30]. El 21 de novembre de 2024 el Tribunal Penal Internacional (TPI) va emetre una ordre de detenció per crims de guerra i contra la humanitat contra el primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, i el ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, així com Mohammed Deif, cervell dels atacs de Hamàs.[31]

Pel que fa al govern, cinc membres de la coalició Partit de la Unitat Nacional s'hi van unir després dels atacs del 7 d'octubre, dos dels quals, Gantz i Eizenkot, van entrar a formar part del gabinet de guerra.[32] El 25 de març de 2024, es trencà la coalició del Partit de la Unitat Nacional i Nova Esperança, liderada per Gideon Sa'ar, sortí del govern,[33] tot i que hi tornaren a entrar el setembre.[34] Gantz i la resta del Partit de la Unitat Nacional van sortir del govern el 9 de juny.[35] Els membres d'Otzma Yehudit van abandonar el govern el gener de 2025, en oposició a un alto el foc en la guerra,[36] però hi van tornar el març.[37] L'únic ministre del Noam, va abandonar el govern el març de 2025.[38] El 14 juliol de 2025, Judaisme Unit de la Torà abandonà el govern, per desacords amb un esborrany de llei relativa al servei militar dels ultraortodoxos que, d'acord amb amb una sentència del Tribunal Suprem, començaren a ser reclutats el juliol de 2024.[39] El 16 de juliol, l'altre partit ultraortodox del govern, el Xas, també anuncià la seva sortida tot i que li continuarien donant suport.[40]

Sistema electoral

[modifica]

Els 120 escons de la Kenésset són elegits per representació proporcional en una llista tancada en una única circumscripció nacional. Perquè una llista obtingui representació ha d'aconseguir superar el 3,25% dels vots.[41] En gairebé tots els casos, això equival a obtenir un mínim de quatre escons, tot i que en algun cas en pot obtenir només tres.

Un cop determinades les llistes que han superat el llindar, se sumen tots els vots a aquestes llistes i es divideixen per 120. El nombre resultant serà "la mesura". Cada partit rebrà els escons resultants de dividir els seus vots per "la mesura". Això provoca que es reparteixin menys de 120 escons. Els escons sobrants es reparteixen amb la que és coneguda com a Llei Bader-Ofer. La manera de distribuir aquests escons sobrants és dividir el nombre de vots de cada llista pel nombre d'escons aconseguits més un. La llista amb un indicador més alt, rep el primer dels escons sobrants; acte seguit, els vots d'aquesta llista es tornen a dividir pels escons aconseguits després d'aquesta distribució i es torna a aplicar el mateix mètode fins que tots els escons sobrants s'han repartit.[42][43]

A més, dues llistes poden signar un acord per a compartir els vots sobrants de forma que, quan s'aplica la Llei Bader-Ofer, se sumen els vots de tots dos, tenint així més opcions d'aconseguir els escons no repartits. Per a saber quina de les dues llistes rep l'escó sobrant assignat, s'aplica el mateix mètode entre les dues llistes i la que té un indicador més alt l'aconsegueix.[44]

Les aliances electorals per als vots sobrants es determinaran deu dies abans de les eleccions.

Cronologia

[modifica]

D'acord amb els articles 8 i 9 de la Llei bàsica d'Israel sobre la Kenésset, les eleccions s'han de convocar quatre anys després de les anteriors, el primer o tercer dimarts del mes hebreu de Heixvan, depenent en si l'any anterior fou un any de traspàs jueu. Les eleccions es poden anticipar si cau el govern i es dissol la Kenésset o postergar si el mandat de la Kenésset s'estén en una votació que requereix una majoria absoluta qualificada de 80 vots a favor i només és possible en cas d'especials circumstàncies que impedeixin la celebració d'eleccions.[45]

D'acord amb l'article 36 de l'esmentada llei, si la Kenésset anterior és va dissoldre abans de l'expiració del seu mandat, les properes eleccions s'han de celebrar el següent mes de Heixvan després que s'hagin complert 4 anys del mandat de la Knesset actual.[45] D'ençà del 1970, totes les eleccions excepte les de 1988 han estat eleccions anticipades. Atès que les eleccions de 2022 van tenir lloc el mes de Heixvan, es va plantejar la qüestió de si, un cop transcorreguts quatre anys des de les últimes eleccions, el pròxim Heixvan seria el 2027 o el 2026. El Tribunal Suprem va decidir que seria el 2026; així que, les properes eleccions van ser previstes per al 27 d'octubre de 2026, sempre que no hi hagués cap avançament electoral.[1]

Partits polítics

[modifica]

El 30 de juny de 2024, el Partit Laborista i Mérets van anunciar un acord per fusionar-se i crear un nou partit, Els Demòcrates, amb Yair Golan com a líder.[46]

El 13 de març de 2025, es va anunciar que Gideon Sa'ar havia acordat de dissoldre el seu partit Nova Esperança (després d'haver abandonat la coalició Partit de la Unitat Nacional) i unir-se novament al Likkud.[47]

L'ex-primer ministre Naftali Bennett va registrar un nou partit polític l'abril de 2025 amb el nom temporal de Bennet 2026[48]. El 4 de setembre va declarar que encapçalaria una llista de candidats centristes a les properes eleccions, que possiblement inclouria Gadi Eizenkot (Yashar) i Avigdor Lieberman (Israel Beiteinu), amb la intenció de formar un govern d'unitat sionista, redactar i aprovar una constitució israeliana i imposar límits de mandats als primers ministres.[49]

Gadi Eizenkot va anunciar, el 30 de juny de 2025, que abandonaria el seu escó a la Kenésset i que no participaria en les següents eleccions amb el Partit de la Unitat Nacional.[50] El 16 de setembre va anunciar la creació del partit Yashar. Se li va unir el també parlamentari del Partit de la Unitat Nacional, Matan Kahana, que també havia abandonat el seu escó poc abans.[51]

El primer de juliol de 2025, Benny Gantz anuncià que el seu Partit de la Unitat Nacional tornaria a fer servir el nom de Blau i Blanc després de les sortides de Gadi Eizenkot i Matan Kahana i l'anterior sortida de Gideon Sa'ar i el seu partit Nova Esperança.[52]

Resultats

[modifica]

El resultat detallat fou el següent:

← Eleccions legislatives d'Israel de 2026 →
Candidatura Vots % Escons AugmentDisminució
Likkud [a]
Yeix Atid
Partit Nacional Religiós - Sionisme Religiós [b]
Blau i Blanc [c]
Xas
Judaisme Unit de la Torà
Israel Beitenu
Llista Àrab Unida
Hadaix - Ta'al
Els Demòcrates
Otzma Yehudit [d]
Noam [e]
Balad
Vots vàlids 120
Vots en blanc i Vots nuls Participació:
00,00% '
Votants 100
Cens

Notes

[modifica]
  1. ↑ El partit Nova Esperança, que en les anteriors eleccions aconseguí 4 escons dins de la coalició Partit de la Unitat Nacional, es fusionà amb el Likkud el 2025. Per calcular la variació, considerem la suma dels escons que tenien anteriorment el Likkud i Nova Esperança.
  2. ↑ El Partit Nacional Religiós - Sionisme Religiós nasqué de la fusió del Partit Sionista Religiós i La Llar Jueva. Per calcular la variació, considerem els escons que tenia estrictament el Partit Sionista Religiós a l'anterior Kenésset, atès que, en les anteriors eleccions, membres d'Otzma Yehudit i Noam havien estat elegits dins de la seva llista.
  3. ↑ Per calcular la variació, considerem els escons que corresponien a Blau i Blanc dels aconseguits pel Partit de la Unitat Nacional en les anteriors eleccions.
  4. ↑ En les anteriors eleccions, Otzma Yehudit s'havia presentat dins de la llista del Partit Sionista Religiós. Per calcular la variació, considerem els escons que tenia estrictament Otzma Yehudit a l'anterior Kenésset.
  5. ↑ En les anteriors eleccions, Noam s'havia presentat dins de la llista del Partit Sionista Religiós. Per calcular la variació, considerem els escons que tenia estrictament Otzma Yehudit a l'anterior Kenésset.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «October 27, 2026: Judge sets date for next scheduled elections». The Times of Israel, 20-04-2023.
  2. ↑ «Netanyahu tornarà al govern d'Israel gràcies al suport de partits ultradretans i ortodoxos». Vilaweb, 22-12-2022.
  3. ↑ «Netanyahu, de nou primer ministre d'Israel en coalició amb ultradretans i ultraortodoxos». Vilaweb, 29-12-2022.
  4. ↑ «Naftali Bennett és investit primer ministre d'Israel i expulsa Benjamín Netanyahu després de dotze anys». Vilaweb, 13-06-2021.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Israel declara la guerra a Hamas després d'un atac massiu des de Gaza». 3CatInfo, 07-10-2023.
  6. ↑ «Grupos liderados por Hamás cometieron crímenes de guerra y de lesa humanidad el 7 de octubre» (en castellà). Human Rights Watch, 17-07-2024.
  7. ↑ Morris, Loveday. «Com una nit de ball i diversió a Israel es va convertir en una enorme matança». Vilaweb, 09-10-2023.
  8. ↑ Karmel, Ariela. «Rape as weapon of war: Report lays groundwork for prosecuting Oct 7. sexual violence» (en anglès). The Times of Israel, 08-07-2025.
  9. ↑ «Israel sends soldiers to north fearing attack from Hezbollah in Lebanon» (en anglès). BBC, 12-10-2023.
  10. ↑ «Israel envaeix el Líban i eleva la crisi de Gaza a una possible guerra regional al Llevant». Vilaweb, 01-10-2024.
  11. ↑ «Els rebels del Iemen contraataquen amb míssils i adverteixen als aliats que pagaran "un alt preu" pels bombardejos». Ara, 21-10-2023.
  12. ↑ «Què suposa el bloqueig del mar Roig: preus més alts i retards». CCMA, 21-12-2023.
  13. ↑ «Israel attacks show Syria's conflict becoming a regional proxy war». , 05-05-2013.
  14. ↑ «Israel destrueix el consolat iranià a Damasc i mata un alt general». La Vanguardia, 02-04-2024.
  15. ↑ Español, Marc. «L'Iran ataca Israel amb míssils i drons». Ara, 13-04-2024.
  16. ↑ «Assassinat el líder de Hamas, Ismail Haniyeh, en un atac a l'Iran que la milícia atribueix a Israel». 3CatInfo, 31-07-2024.
  17. ↑ «Hezbollah admet la mort del seu líder, Hassan Nasrallah, en un atac d'Israel a Beirut». 3CatInfo, 28-09-2024.
  18. ↑ «Iran Revolutionary Guard general died in Israeli strike that killed Hezbollah leader, reports say» (en anglès). AP News, 28-09-2024..
  19. ↑ «L'Iran llança un atac massiu amb míssils contra Tel-Aviv, Jerusalem i altres punts d'Israel». 3CatInfo, 01-10-2024.
  20. ↑ «Israel decapita la cúpula militar i nuclear de l'Iran en una escalada dramàtica de la guerra al Llevant». Vilaweb, 13-06-2025.
  21. ↑ Duran, Ignasi. «Guerra oberta: l'Iran respon a l'ofensiva d'Israel i ataca el centre de Tel-Aviv». RAC1, 13-06-2025.
  22. ↑ «Els Estats Units entren en guerra amb l'Iran: "Hem devastat el seu programa nuclear"». 3CatInfo, 22-06-2025.
  23. ↑ «Israel i l'Iran mantenen l'alto el foc i tots dos s'atribueixen la victòria a la guerra». 3CatInfo, 23-06-2025.
  24. ↑ «Hamàs ja ha lliurat tots els ostatges israelians». Vilaweb, 13-10-2025.
  25. ↑ «Gaza conflict death toll rises to 68,159: health ministry» (en anglès), 19-10-2025.
  26. ↑ Sánchez, Esther Utrilla Pérez, Sònia. «El 92% de les cases destrossades: la destrucció de Gaza en gràfics». Ara, 04-10-2025.
  27. ↑ «Gaza will need largest post-war reconstruction effort since 1945, UN says» (en anglès). Al Jazeera, 02-05-2024.
  28. ↑ «Experts say Hamas and Israel are committing war crimes in their fight». Associated Press, 13-10-2023.
  29. ↑ «Una Comisión de investigación de la ONU acusa a Israel de crímenes de lesa humanidad y a Hamás de crímenes de guerra | Noticias ONU» (en castellà). Nacions Unides, 12-06-2024.
  30. ↑ «Una comissió de l'ONU conclou que Israel està cometent un genocidi a Gaza». Ara, 16-09-2025.
  31. ↑ «El Tribunal Penal Internacional ordena detenir Netanyahu per crims de guerra i contra la humanitat». 324, 21-11-2024.
  32. ↑ Armengou, P. J. «Netanyahu força un govern d'unitat abans d'ordenar l'assalt contra l'assetjada Gaza». Ara, 11-10-2023.
  33. ↑ Sokol, Sam. «Gideon Sa'ar quits coalition after Netanyahu fails to appoint him to war cabinet». The Times of Israel, 25-03-2024.
  34. ↑ «As he officially rejoins government, Sa'ar blasts opposition for 'living in Oct. 6'». The Times of Israel, 30-09-2024.
  35. ↑ «Gantz dimiteix perquè Netanyahu impedeix "avançar cap a la victòria" - 09 juny 2024». El Punt Avui, 09-06-2024.
  36. ↑ «Els ministres ultradretans d'Israel dimitiran demà com a protesta per l'alto-el-foc». Vilaweb, 18-01-2025.
  37. ↑ «Ben Gvir reappointed police minister as Knesset okays his party's return to government». The Times of Israel, 20-03-2025.
  38. ↑ «Deputy Minister Avi Maoz quits government, railing against pressure of 'deep state'». The Times of Israel, 24-03-2025.
  39. ↑ «Israel comença a enviar ordres de reclutament a la població ultraortodoxa». Ara, 21-07-2024.
  40. ↑ Mas, Cristina. «Netanyahu perd dos aliats parlamentaris, però maniobra per guanyar temps». Ara, 15-07-2025.
  41. ↑ «Knesset Passes Governance Law» (en anglès). Israel National News, 11-03-2014.
  42. ↑ Lis, Jonathan «Israeli Election for Dummies: How Votes Become Seats» (en anglès). Haaretz, 22-01-2013.
  43. ↑ La distribució d'escons a la Kenésset amb el mètode Bader-Offer, a la pàgina web de la Kenésset(anglès)
  44. ↑ Sterman, Daniel «What vote-sharing agreements actually do» (en anglès). The Times of Israel, 08-04-2019.
  45. ↑ 45,0 45,1 «Basic-law: The Kenésset» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2025].
  46. ↑ «Meretz, Labor Party sign agreement to merge parties under new party name 'The Democrats'». Jerusalem Post, 30-06-2024.
  47. ↑ «Gideon Sa'ar's New Hope signs agreement to rejoin Likud in next elections» (en anglès). , 13-03-2025.
  48. ↑ «'Bennett 2026': Former PM Naftali Bennett registers new political party» (en anglès). , 01-04-2025.
  49. ↑ «Bennett says government full of ‘stupid ministers,’ plans to form united centrist party». The Times of Israel, 07-09-2025. Arxivat de l'original el 11 September 2025.
  50. ↑ «MK Gadi Eisenkot announces split from Gantz's National Unity party» (en anglès). , 30-06-2025.
  51. ↑ Azulay, Moran «Former IDF chief Eisenkot launches new party ‘Yashar’ with prominent Israeli figures». Ynetnews, 16-09-2025.
  52. ↑ «After two MKs quit, Gantz's National Unity party to revert to Blue and White name» (en anglès). , 01-07-2025.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_legislatives_d%27Israel_de_2026&oldid=36574239»