Eleccions legislatives d'Israel de setembre de 2019

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentEleccions legislatives d'Israel de setembre de 2019
Tipus eleccions legislatives d'Israel
eleccions anticipades
Part de Eleccions d'Israel
Data 17 setembre 2019
Estat Israel
Jurisdicció Israel
Efectes vint-i-dosena legislatura de la Kenésset
Càrrec a elegir membre de la Kenésset

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Paperetes en un col·legi electoral d'Israel durant les eleccions de setembre de 2019

Les eleccions legislatives israelianes de setembre de 2019, les vint-i-dosenes de l'Estat d'Israel, foren convocades per a elegir els diputats de la Kenésset, el parlament israelià, per a un mandat de quatre anys. Se celebraren el 17 de setembre de 2019.

Context[modifica]

Després de les eleccions legislatives d'Israel d'abril de 2019, Binyamín Netanyahu Primer ministre d'Israel i candidat del Likud que havia estat el partit més votat, fou incapaç d'aconseguir el suport de la majoria absoluta del parlament i formar govern perquè no arribà a un acord amb el partit Israel Beitenu que volia tirar endavant un projecte de llei que establís quotes anuals per al reclutament d’ultraortodoxos, que estan exclosos del servei militar. Els partits ultraortodoxos que donaven suport a Netanyahu estaven totalment en contra d'aquesta llei. Estant a punt d'expirar el límit legal per a formar govern, el 29 de maig de 2019 la Kenésset aprovà convocar noves eleccions amb 74 vots a favor i 45 en contra. Si no s'haguessin convocat eleccions, el President d'Israel Reuven Rivlin podria haver encarregar a un altre diputat la formació de govern. Fou el primer cop a la història d'Israel que no s'aconseguia formar govern després d'unes eleccions i aquestes s'havien de repetir.[1]

El mateix 29 de maig els partits Likud i Kulanu anunciaren que es presentarien junts a les eleccions.[2] El 31 de juliol el Kulanu es dissolgué oficialment i els seus membres s'uniren al Likud.[3] Durant la campanya electoral, Netanyahu prometé que annexionaria immediatament a Israel la Vall del Jordà i el nord de la Mar Morta i que hi havia altres zones amb assentaments jueus a Cisjordània que també podrien ser annexionats però que esperaria la proposta de pla de pau que preparaven els Estats Units abans de fer-ho.[4]

Els partits Hadaix - Ta'al i Llista Àrab Unida - Balad anunciaren el 20 de juny que restablirien la coalició coneguda com a Llista Unificada que ja havia concorregut a les eleccions legislatives de 2015.[5]

El 25 de juny, el partit Otzma Yehudit anuncià que deixava la coalició Unió de Partits de Dreta i que intentaria aliar-se amb altres partits.[6] El 28 de juliol anuncià que es presentaria amb el nou partit sionista religiós Noam,[7] però finalment es trencà l'aliança i es presentà en solitari perquè el Noam no acceptava incloure un candidat secular a la llista conjunta.[8] El Noam també va decidir concórrer a les eleccions en solitari.

L'ex-primer ministre Ehud Barak i l'ex-subcap de l'Estat Major Yair Golan, anunciaren el 26 de juny la formació d'un nou partit polític per a concórrer a les eleccions. El nom del nou partit, Partit Democràtic d'Israel s'anuncià el 6 de juliol.[9] El 25 de juliol s'anuncià que es presentarien en una llista conjunta amb Mérets i el Moviment Verd, que incorpora la diputada laborista Stav Shaffir, que deixà el Partit Laborista després de no ser escollida com a líder del partit en les primàries. La nova llista electoral s'anomena Unió Democràtica.[10]

El 18 de juliol el Partit Laborista i Guéixer anunciaren que es presentarien units a les eleccions.[11]

El 28 de juliol, la Unió de Partits de Dreta i la Nova Dreta acordaren presentar-se conjuntament en una llista que posteriorment fou anomenada Yamina, liderada per l'exministra de justícia Ayelet Shaked.[12]

El 29 d'agost, Moshe Feiglin, líder del partit Zehut, que en les anteriors eleccions havia estat el partit amb més vots dels que no superaren la barrera electoral per a obtenir representació, anuncià un acord amb Binyamín Netanyahu pel qual Zehut no es presentaria a les eleccions i a canvi Feiglin seria nomenat ministre si Netanyahu aconseguia formar govern i que s'implementarien algunes de les mesures de Zehut relacionades amb reformes econòmiques i sobre l'ús del cànnabis.[13] L'acord fou aprovat en un referèndum pel 77% de militants del partit el 1r de setembre de 2019.[14]

Sistema electoral[modifica]

Els 120 escons de la Kenésset són elegits per representació proporcional en una llista tancada en una única circumscripció nacional. Perquè una llista obtingui representació ha d'aconseguir superar el 3,25% dels vots. En gairebé tots els casos, això equival a obtenir un mínim de quatre escons, tot i que en algun cas en pot obtenir només tres.

Un cop determinades les llistes que han superat el llindar, se sumen tots els vots a aquestes llistes i es divideixen per 120. El nombre resultant serà "la mesura". Cada partit rebrà els escons resultants de dividir els seus vots per "la mesura".[15]

Els partits poden formar aliances electorals de forma que si la suma de vots sobrants dels dos partits (els vots que no són suficients per a aconseguir un escó més per al partit i que, per tant, queden sense representació) permeten aconseguir un escó més, aquest escó se'l queda el partit amb el nombre més gran de vots sobrants.[16]

Per a aquestes eleccions, les aliances electorals per als vots sobrants foren les següents:[17]

Resultats[modifica]

La coalició Blau i Blanc liderada per Benny Gantz aconseguí ser la llista més votada per davant del Likud del primer ministres Binyamín Netanyahu. Tot i això, ni el bloc de partits de centre-esquerra que podria donar suport a Gantz ni el bloc de partits de dretes i religiosos que podria donar suport a Netanyahu sumen la majoria absoluta. Al mig queda Israel Beitenu partit de dreta però secular i contrari a les concessions de Netanyahu als ultraortodoxos i que voldria una gran coalició entre els dos principals partits que comptés també amb la seva presència.[18][19]

El resultat detallat és el següent:[20]

Eleccions a la Kenésset, 17-9-2019
22nd Knesset Composition.svg
Candidatura Vots % Escons +/–
Blau i Blanc 1.151.214 25,95 33 Disminució2
Likud 1.113.617 25,10 32 Disminució7[a]
Llista Unificada 470.211 10,60 13 3[b]
Xas 330.199 7,44 9 1
Israel Beitenu 310.154 6,99 8 3
Judaisme Unit de la Torà 268.775 6,06 7 Disminució1
Yamina 260.655 5,87 7 2[c]
Partit Laborista - Guéixer 212.782 4,80 6 =[d]
Unió Democràtica 192.495 4,34 5 1[e]
Otzma Yehudit 83.609 1,88 - =
Altres partits 43.095 0,95 - -
Nuls/Blancs 28.362
Total 4.436.806 100 120 0
Votants registrats / participació 6.394.030 69,83


Notes:

  1. Es compara amb el resultat que en les anteriors eleccions obtingueren el Likud i Kulanu per separat, atès que Kulanu s'ha dissolt i unit al Likud.
  2. Es compara amb els escons que obtingueren per separat en les anteriors eleccions les llistes dels partits Hadaix - Ta'al i Llista Àrab Unida - Balad.
  3. Coalició formada per La Llar Jueva i Tkuma, que en les anteriors eleccions aconseguiren cinc escons units en la coalició Unió de Partits de Dreta, i la Nova Dreta que es presentà a les eleccions però no sobrepassa la barrera electoral per a aconseguir representació. Es compara el resultat amb els escons de la Unió de Partits de Dreta; dins d'aquesta coalició també hi havia el partit Otzma Yehudit però no li correspongué cap dels cinc escons.
  4. Es compara amb el resultat que en les anteriors eleccions obtingué el Partit laborista en solitari. Guéixer es presentà a les eleccions però no sobrepassa la barrera electoral per a aconseguir representació.
  5. Coalició formada per Mérets, el nou Partit Democràtic d'Israel i el Moviment Verd. Es compara amb el resultat que en les anteriors eleccions obtingué el Mérets en solitari. El Partit Democràtic d'Israel és de recent creació i el Moviment Verd no s'hi presentà.

Formació de govern[modifica]

La mateixa nit de les eleccions quedà clar que ni Benny Gantz, líder de Blau i Blanc, ni Binyamín Netanyahu, líder del Likud, tindrien majoria amb els seus aliats per a formar govern i que hi havia risc d'haver d'anar a unes terceres eleccions. Aquella mateixa nit Avigdor Lieberman, líder d'Israel Beitenu, reclamà la formació d'un ampli govern liberal entre els dos partits més votats on també hi hagués presència del seu partit i sense presència de partits ultraortodoxos ni àrabs. Netanyahu també parlà d'un partit d'unitat amb presidència rotatòria.[21] L'endemà, Blau i Blanc digué que la seva posició era que havien guanyat les eleccions i que tenien el dret de liderar un govern d'unitat però sense Netanyahu.[22]

Després que el president Rivlin consultés l'opinió dels diversos partits, resultà que Netanyahu tenia el suport de 55 diputats (Likud, Xas, Judaisme Unit de la Torà i Yamina) mentre que Gantz tenia el suport de 54 diputats (Blau i Blanc, Partit Laborista - Guéixer, Unió Democràtica i 10 dels 13 diputats de la Llista Unificada atès que els 3 diputats del Balad no li donaren suport, sent però la primera vegada que diputats de partits àrabs avalaren un candidat a primer ministre d'ençà 1992). Amb aquest resultat, el president Rivlin demanà a Netanyahu que intentés la formació d'un govern.[23]

Referències[modifica]

  1. «Israel repetirà les eleccions al setembre per la manca d’acord per a formar govern». Vilaweb, 30-05-2019.
  2. Marissa Newman «Likud okays merger with Kulanu, confirms Netanyahu as PM candidate» (en anglès). The Times of Israel, 28-05-2019.
  3. Tzivi Joffrey «Regev scorns Bennett, Shaked for only unifying with URP». The Jerusalem Post, 31-07-2019 [Consulta: 31 juliol 2019].
  4. «Netanyahu promet l'annexió de la vall del Jordà ocupada». El Punt Avui, 11-09-2019.
  5. «Israel’s Arab parties reunite for upcoming elections» (en anglès). The Times of Israel, 20-06-2019.
  6. «Otzma Yehudit breaks away from Jewish Home in spat over Knesset seat» (en anglès). The Times of Israel, 25-06-2019.
  7. «Otzma Yehudit approves joint run with No'am» (en anglès). Israel National News, 29-07-2019.
  8. Hezki Baruch «Otzma Yehudit and Noam cancel joint run». Arutz Sheva, 01-08-2019.
  9. «Barak vuelve a la política con "Israel Democrático" para retar a Netanyahu» (en castellà). La Vanguardia, 06-07-2019.
  10. «Meretz and Israel Democratic unite» (en anglès). Israel National News, 25-07-2019.
  11. «Labor nabs Orly Levy-Abekasis, Left joint list called off» (en anglès). The Jerusalem Post, 18-07-2019.
  12. «United Right to run under name 'Yemina'» (en anglès). Israel National News, 12-08-2019.
  13. Gil Hoffman «Netanyahu promises Feiglin ministry so that Zehut Party ends race» (en anglès). The Jerusalem Post, 29-08-2019.
  14. Hezki Baruch «Zehut members overwhelmingly back deal to end Knesset bid». Arutz Sheva, 01-09-2019.
  15. La distribució d'escons a la Kenésset amb el mètode Bader-Offer, a la pàgina web de la Kenésset(anglès)
  16. Sterman, Daniel. «What vote-sharing agreements actually do». The Times of Israel, 08-04-2019.
  17. «UTJ, Shas sign vote-sharing agreement as elections loom» (en anglès). Jewish News Syndicate, 04-09-2019.
  18. Garcia Gascón, Eugeni. «L'empat a les eleccions d'Israel aboca el país a una gran coalició entre la dreta i el centre». Ara, 18-09-2019.
  19. Garcia Gascón. «Netanyahu, el gran obstacle per a la coalició amb el centre laic». Ara, 19-09-2019. [Consulta: Eugeni].
  20. «Resultats a la pàgina web oficial de les eleccions de setembre de 2019» (en hebreu).
  21. «Israel Election Results: Netanyahu Says No Choice but to Form Broad Unity Government» (en anglès). Haaretz, 19-09-2019.
  22. «Gantz says he should lead unity government, rejects coalition led by right» (en anglès). The Times of Israel, 19-09-2019.
  23. Holmes, Oliver «Netanyahu narrowly ahead in consultations with all parties» (en anglès). The Guardian, 23-09-2019. ISSN: 0261-3077.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions legislatives d'Israel de setembre de 2019 Modifica l'enllaç a Wikidata