Vés al contingut

Eleccions legislatives hongareses de 1998

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives hongareses de 1998
 1994 Modifica el valor a WikidataHongria Modifica el valor a Wikidata 2002 Modifica el valor a Wikidata   
Data10 maig 1998 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives hongareses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat de l'Assemblea Nacional d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat8.062.708 Modifica el valor a Wikidata
4.595.211
   56,99٪
Punt percentual 11,93
Nombre de vots vàlids4.547.682    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
? ? ?
MSzP
1.497.231   32,92٪
Punt percentual 0,08
Parlamentari 209  134 Nombre d'escons 75
Fidesz – Unió Cívica Hongaresa
1.340.826   29,48٪
Punt percentual 22,46
Parlamentari 20  148 Nombre d'escons 128
? ? ?
FKgP
597.820   13,15٪
Punt percentual 4,33
Parlamentari 26  48 Nombre d'escons 22
Aliança dels Demòcrates Lliures
344.352   7,57٪
Punt percentual 12,17
Parlamentari 69  24 Nombre d'escons 45
Partit Hongarès de Justícia i Vida
248.901   5,47٪
Parlamentari 14
? ? ?
Fòrum Democràtic Hongarès
127.118   2,8٪
Punt percentual 8,94
Parlamentari 38  17 Nombre d'escons 21
? ? ?
Partit Popular Democristià (Hongria)
104.892   2,31٪
Punt percentual 4,72
Parlamentari 22  0 Nombre d'escons 22

Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions legislatives hongareses de 1998 se celebraren el 24 de maig de 1998 per a renovar els 386 membres de l'Assemblea Nacional d'Hongria. El partit més votat fou el Fidesz – Unió Cívica Hongaresa i Viktor Orbán fou nomenat primer ministre d'Hongria.

Antecedents

[modifica]

Gyula Horn fou escollit primer ministre d'Hongria després de guanyar les eleccions legislatives hongareses de 1994,[1] formant una coalició de Partit Socialista Hongarès (MSZP) i Aliança dels Demòcrates Lliures (SZDSZ), a la que posteriorment s'incorporà l'únic diputat de la independent Aliança Agrària.[2]

El MSZP va continuar les reformes econòmiques i la privatització, adoptant la política d'austeritat fiscal coneguda com el "pla Bokros" el març de 1995,[3] aplicant una devaluació immediata del 9% del fòrint seguida d'una devaluació gradual controlada, es va abolir la gratuïtat de l'educació universitària, es van reduir les prestacions per maternitat i fills, es van limitar els salaris públics, es va apujar l'edat de jubilació, es va aplicar un aranzel addicional del 8% a les importacions i es va accelerar la venda d'empreses estatals a inversors estrangers. Horn va dur a terme una política exterior que va tancar les negociacions per a l'ingrés a l'OTAN (que es completaria el 1999) i es va avançar en el procés d'adhesió a la Unió Europea, i es van signar acords bilaterals històrics amb Eslovàquia i Romania per garantir el respecte de les fronteres i protegir els drets de les minories hongareses en aquests països.[4]

Sistema electoral

[modifica]

Els 386 diputats de l'Assemblea Nacional d'Hongria s'elegiren mitjançant tres vies diferenciades on els electors disposaven d'un vot per a un candidat uninominal i un altre vot per a una llista regional.[5]

Els 176 diputats dels districtes uninominals s'elegiren mitjançant un sistema de dues voltes, en la que els escons quedaven assignats en primera volta si s'obtenia més del 50% dels vots sempre que la participació superés el 50%, i en cas contrari per majoria simple en una segona volta electoral a la que passaven els tres candidats més votats i qualsevol altre amb més del 15% de suport, amb un requisit de participació rebaixat al 25%.[5]

Els 152 escons s'assignaven per representació proporcional amb llista de partit en 20 districtes plurinominals repartits seguint el mètode d'Hondt amb un llindar electoral del 5% a escala nacional.[5]

Els 58 escons de la llista nacional o de compensació s'elegien de manera directa sumant els vots residuals (els vots obtinguts pels candidats eliminats a la primera volta dels districtes uninominals, els vots del candidat perdedor a la segona volta, i les restes de vots no utilitzades per a assignar escons a les llistes regionals) que acumulats es repartiren de manera proporcional entre les llistes nacionals dels partits que havien superat el llindar del 5%.[5]

Resultats

[modifica]

Eleccions legislatives hongareses de 1998
Candidatura Vots % AugmentDisminució Diputats AugmentDisminució Govern
Fidesz – Unió Cívica Hongaresa 1.340.826 29,48 Augment22,46
148 / 386
Augment128 coalició
Partit Socialista Hongarès 1.497.231 32,92 Disminució0,06
134 / 386
Disminució75 oposició
Partit dels Petits Propietaris 597.820 13,15 Augment4,34
48 / 386
Augment22 coalició
Aliança dels Demòcrates Lliures 344.352 7,57 Disminució12,16
24 / 386
Disminució45 oposició
Fòrum Democràtic Hongarès 127.118 2.80 Disminució8,93
17 / 386
Disminució21 coalició
Partit Hongarès de Justícia i Vida 248.901 5.47 Augment3.63
14 / 386
Augment14 oposició
Independents (Független)   0.5  
1 / 386
Augment1 oposició
Partit Comunista dels Treballadors 179.672 3.95 - 0 - Extraparlamentari
Partit Popular Democristià 104.892 2.31 - 0 - Extraparlamentari
Partit Democràtic Popular Hongarès 61.004 1.34 - 0 - Extraparlamentari
Total (participació 56,26%) 4.547.682 100.0 386
* Font: Valasztas.hu

Conseqüències

[modifica]

Viktor Orbán fou nomenat primer ministre d'Hongria governant amb el seu partit Fidesz – Unió Cívica Hongaresa en coalició amb els més petits Fòrum Democràtic Hongarès i el Partit Independent Cívic de Petits Propietaris i Treballadors Agraris.[6]

Referències

[modifica]
  1. Laszlo, Erika. «The landslide victory of the post-communist Socialist Party in Hungary» (en anglès). UPI, 30-05-1994. [Consulta: 10 abril 2026].
  2. ; Stöver, Philip Elections in Europe: A data handbook (en anglès), 2010, p. 932. ISBN 978-3-8329-5609-7.
  3. Cook, Linda J.; Orenstein, Mitchell A. «The Return of the Left and Its Impact on the Welfare State in Poland, Hungary, and Russia». A: Linda J. Cook, Mitchell A. Orenstein, Marilyn Rueschemeyer. Left Parties and Social Policy in Postcommunist Europe (en anglès). Boulder, CO: Westview Press, 1999, p. 91.
  4. «Hungary» (en anglès). U.S. State Department, 01-07-2006. [Consulta: 10 abril 2026].
  5. 1 2 3 4 Sistemas políticos y electorales contemporáneos: Hungría (en castellà). México, D.F.: Instituto Federal Electoral, 2002, p. 28-29. ISBN 970-695-021-4.
  6. «El conservador Viktor Orban, nuevo primer ministro húngaro» (en castellà). El País, 07-07-1998. [Consulta: 14 febrer 2026].

Enllaços externs

[modifica]
  • (anglès), (hongarès) Országos Választási Iroda (Oficina Electoral Nacional)