Eleccions legislatives islandeses de 2016

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives islandeses de 2016Eleccions legislatives islandeses de 2016
Data29 octubre 2016 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions parlamentàries islandeses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat de l'Althing Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat246.542 Modifica el valor a Wikidata
195.203
   79.18٪
Nombre de vots vàlids189.648    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata
Partit de la Independència
54.992   29٪
Membre del parlament
Moviment d'Esquerra-Verd
30.167   15.91٪
Membre del parlament
Partit Pirata
27.466   14.48٪
Membre del parlament
Partit Progressista
21.792   11.49٪
Membre del parlament
Viðreisn
19.870   10.48٪
Membre del parlament
Bright Future (en) Tradueix
13.578   7.16٪
Membre del parlament
Aliança Socialdemòcrata
10.894   5.74٪
Membre del parlament
People's Party (en) Tradueix
6.707   3.54٪
Membre del parlament
 ← 2013 Modifica el valor a WikidataIslàndia Modifica el valor a Wikidata 2017 Modifica el valor a Wikidata  → 

Les eleccions parlamentàries d'Islàndia del 2016 es van celebrar el 29 d'octubre del mateix any de manera anticipada per renovar els 63 diputats de l'Alþingi, el parlament islandès.

Antecedents[modifica]

Amb motiu de l'esclat del l'escàndol dels Papers de Panamà, el primer ministre Sigmundur Davíð Gunnlaugsson es va veure directament afectat i va presentar la seva dimissió el 5 d'abril de 2016. Sigurður Ingi Jóhannsson el substitueix com a primer ministre i anuncia que el govern té intenció de convocar eleccions a la tardor. Finalment, el dia 11 d'agost es convoquen eleccions pel 29 d'octubre.[1]

Sistema electoral[modifica]

L'elecció es va realitzar mitjançant sufragi universal entre els habitants amb nacionalitat islandesa majors de 18 anys.

Dels 63 diputats de l'Alþingi, 54 van ser escollits en circumscripcions plurinominals mitjançant representació proporcional amb llistes desbloquejades. Els altres 9 escons eren compensatoris entre els partits que superessin el 5% dels vots vàlids.[2]

A les llistes presentades pels partits se'ls hi assigna una lletra de l'alfabet llatí, que és la que acaba prenent cada partit com a acrònim i la que acaba sortint a les paperetes. La lletra utilitzada és la mateixa en totes les circumscripcions a les quals es presenti un partit, i els partits la solen mantenir elecció rere elecció, amb rares excepcions.

Resultats[modifica]

Partit Vots % Escons +/–
Partit de la Independència D 54.990 29,00 21 +2
Moviment d'Esquerra-Verd V 30.166 15,91 10 +3
Partit Pirata P 27.449 14,48 10 +7
Partit Progressista B 21.791 11,49 8 –11
Viðreisn C 19.870 10,48 7 Nou
Futur Brillant A 13.578 7,16 4 –2
Aliança Socialdemòcrata S 10.893 5,74 3 –6
Partit Popular F 6.707 3,54 0 Nou
Albada T 3.275 1,73 0 0
Front Popular d'Islàndia R 575 0,30 0 0
Front Nacional Islandès E 303 0,16 0 Nou
Partit Humanista H 33 0,02 0 0
Vots en blanc i nuls 5.574
Total 195.204 100 63 0
Cens/Participació 246.511 79,19
Font: Iceland Monitor

Formació de govern[modifica]

Després de les eleccions ni els partits del govern sortint ni els partits de l'oposició de centre-esquerra va aconseguir cap majoria a l'Alþingi. El líder del Partit de la Independència, Bjarni Benediktsson, va dir després de les eleccions que preferia fer una coalició de govern formada per tres partits, sense especificar quins.

El 2 de novembre, el president d'Islàndia, Guðni Th. Jóhannesson, va manar formar govern a Benediktsson, líder del partit guanyador. Després de converses amb Futur Brillant i Viðreisn, finalment no es va produir cap acord i el 17 de novembre, Jóhannesson va demanar a Katrín Jakobsdóttir, líder del Moviment d'Esquerra-Verd que intentés formar govern. Va mantenir converses amb totes les forces de l'oposició, però tampoc va ensortir-se'n.

Finalment, el 2 de gener del 2017 es van reprendre les converses entre el Partit de la Independència, Futur Brillant i Viðreisn, que van acabar tancant un pacte de coalició de govern el 10 de gener. L'endemà Bjarni Benediktsson va ser proclamat primer ministre d'Islàndia.[3]

Referències[modifica]

  1. «324.cat - Dimiteix el primer ministre d'Islàndia, arran dels "papers de Panamà"». [Consulta: 25 maig 2018].
  2. «Lög um kosningar til Alþingis» (en islandès), 2016. [Consulta: 25 maig 2018].
  3. «Iceland Review - New Government Announced Tomorrow» (en anglès). [Consulta: 25 maig 2018].