Eleccions legislatives lituanes de 2024
| Eleccions legislatives lituanes de 2024 | |
|---|---|
| ← 2020 | |
| Data | 13 octubre 2024 |
| Tipus | eleccions legislatives |
| Resultat de la votació
| |
Les eleccions legislatives lituanes de 2024 es van celebrar el 13 d'octubre en primera ronda i el 27 d'octubre en segona ronda.[1]
Antecedents
[modifica]A les eleccions legislatives lituanes de 2020, com que cap partit o coalició electoral va aconseguir la majoria absoluta es va formar un govern de coalició. El 15 d'octubre, quatre dies després de la primera volta, els líders de la Unió Patriòtica - Democristians Lituans, el Moviment Liberal i el Partit de la Llibertat formar un govern de coalició encapçalat com a primera ministra per Ingrida Šimonytė, que va prendre possessió del càrrec el 25 de novembre de 2020.[2] És la segona dona que ocupa el càrrec, després de Kazimira Prunskienė.
Sistema electoral
[modifica]Els 141 membres del Seimas s'escullen en 71 circumscripcions uninominals mitjançant el sistema de dues voltes, i els 70 restants en una única circumscripció nacional mitjançant la representació proporcional.[3]
Enquestes
[modifica]Resultats
[modifica]| ← Eleccions al Seimas de 2024 | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit | Districte nacional | Districtes uninominals | Total | Govern | |||||||||
| Primera volta | Segona volta | ||||||||||||
| Vots | % | Esc. | Vots | % | Esc. | Vots | % | Esc. | |||||
| Partit Socialdemòcrata de Lituània | 240.503 | 19,70 | 18 | 225.638 | 18,84 | 2 | 290.418 | 34,25 | 32 | 52 / 141 | Coalició | ||
| Unió Patriòtica - Democristians Lituans | 224.026 | 18,35 | 17 | 231.394 | 19,32 | 1 | 211.958 | 25,00 | 10 | 28 / 141 | Oposició | ||
| Alba de Nemunas | 186.305 | 15,26 | 14 | 129.641 | 10,82 | 1 | 77.507 | 9,14 | 5 | 20 / 141 | N/D | Coalició | |
| Unió de Demòcrates "Per Lituània" | 114.792 | 9,40 | 8 | 105.330 | 8,79 | 0 | 64.013 | 7,55 | 6 | 14 / 141 | N/D | Coalició | |
| Moviment dels Liberals | 95.868 | 7,85 | 7 | 108.493 | 9,06 | 1 | 56.447 | 6,66 | 4 | 12 / 141 | Oposició | ||
| Unió Lituana d'Agricultors i Verds | 87,374 | 7.16 | 6 | 115,083 | 9.61 | 0 | 53,264 | 6.28 | 2 | 8 / 141 | Oposició | ||
| Acció Electoral dels Polonesos a Lituània | 48,288 | 3.96 | 0 | 51,057 | 4.26 | 2 | 19,042 | 2.25 | 1 | 3 / 141 | = | Oposició | |
| Aliança Nacional | 35,726 | 2.93 | 0 | 24,080 | 2.01 | 0 | 7,860 | 0.93 | 1 | 1 / 141 | ▲1 | Oposició | |
| Llibertat i Justícia | 9,367 | 0.77 | 0 | 10,484 | 0.88 | 0 | 11,531 | 1.36 | 1 | 1 / 141 |
= | Oposició | |
| Independents | – | – | – | 26,044 | 2,17 | 1 | 17,025 | 2,01 | 1 | 2 / 141 | Oposició | ||
| Partit de la Llibertat | 56,379 | 4.62 | 0 | 54,356 | 4.54 | 0 | 21,539 | 2.54 | 0 | 0 / 141 | Extrap. | ||
| Partit del Treball[a] | 27,362 | 2.24 | 0 | 16,055 | 1.34 | 0 | N/D | N/D | N/D | 0 / 141 | Extrap. | ||
| Partit de les Regions de Lituània | 23,547 | 1.93 | 0 | 40,008 | 3.34 | 0 | 17,253 | 2.03 | 0 | 0 / 141 | Extrap. | ||
| Partit Verd Lituà | 21,002 | 1.72 | 0 | 22,182 | 1.85 | 0 | N/D | N/D | N/D | 0 / 141 | Extrap. | ||
| Unió del Poble i la Justícia | 17,218 | 1.41 | 0 | 21,914 | 1.83 | 0 | N/D | N/D | N/D | 0 / 141 |
= | Extrap. | |
| Vots vàlids | 1,220,570 | 98.07 | 70 | 1,197,729 | 96.28 | 8 | 847,857 | 96.39 | 63 | 141 | |||
| Vots invàlids/en blanc | 24,047 | 1.93 | - | 46,321 | 3.72 | - | 31,745 | Participació: 41,46 / 100 | |||||
| Total | 1,244,617 | 100 | - | 1,244,050 | 100 | - | 879,602 | 100 | |||||
Conseqüències
[modifica]
Després de la segona volta de les eleccions, diversos partits van perdre tots els seus escons al Seimas, inclosos el Partit Laborista i el Partit de les Regions de Lituània. D'altra banda, el Partit Socialdemòcrata de Lituània (LSDP) va guanyar 52 escons, el seu millor resultat, i va guanyar circumscripcions uninominals a Kaunas per primera vegada des de 1992.
L'endemà de la segona volta de les eleccions, Gabrielius Landsbergis va anunciar la seva renúncia com a líder de la Unió Patriòtica - Democristians Lituans i com a membre de la propera Seimas, i Radvilė Morkūnaitė-Mikulėnienė es va convertir en la líder interina del partit.[4] el 3 de novembre, Aušrinė Armonaitė va anunciar la seva dimissió com a líder del Partit de la Llibertat després que aquest no va aconseguir cap escó.[5] El 6 de novembre, Jonas Pinskus del Partit de les Regions de Lituània també va dimitir.[6]
El 12 de desembre de 2024 el socialdemòcrata Gintautas Paluckas fou nomenat primer ministre de Lituània, al capdavant d'un govern de coalició del LSDP, Unió de Demòcrates "Per Lituània" i Alba de Nemunas.[7]
Notes
[modifica]- ↑ en la Coalició de la Pau
Referències
[modifica]- ↑ «Eleccions a Lituània: el país vota una segona volta que pot confirmar el gir a l'esquerra». Àpunt, 27-10-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ Dalia Plikūnė, Simona Voveriūnaitė. «Šimonytė Nausėdai ant stalo deda ministrų sąrašą: pateiktos konkrečios pavardės» (en lituà). Delfi, 18-11-2020. [Consulta: 28 octubre 2024].
- ↑ «Lithuania’s general elections: 19 parties, 18 unaffiliated politicians register to run» (en lituà). LRT, 23-07-2023. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ Perminas, Paulius. «Morkūnaitė-Mikulėnienė named interim chair of TS-LKD after Landsbergis' resignation» (en anglès). LRT, 28-10-2024. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2024. [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ «Po nesėkmingų rinkimų iš Laisvės partijos vadovės posto traukiasi A. Armonaitė» (en lituà). Alfa, 03-11-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ «Pinskus traukiasi iš Lietuvos regionų partijos pirmininko pareigų» (en lituà). LRT, 06-11-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ «El Parlamento de Lituania aprueba como primer ministro al socialdemócrata Gintautas Paluckas» (en castellà). Europa Press, 21-11-2024. [Consulta: 4 febrer 2025].