Vés al contingut

Eleccions legislatives lituanes de 2024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives lituanes de 2024
 2020 Modifica el valor a WikidataLituània Modifica el valor a Wikidata
Data13 octubre 2024 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives Modifica el valor a Wikidata
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions legislatives lituanes de 2024 es van celebrar el 13 d'octubre en primera ronda i el 27 d'octubre en segona ronda.[1]

Antecedents

[modifica]

A les eleccions legislatives lituanes de 2020, com que cap partit o coalició electoral va aconseguir la majoria absoluta es va formar un govern de coalició. El 15 d'octubre, quatre dies després de la primera volta, els líders de la Unió Patriòtica - Democristians Lituans, el Moviment Liberal i el Partit de la Llibertat formar un govern de coalició encapçalat com a primera ministra per Ingrida Šimonytė, que va prendre possessió del càrrec el 25 de novembre de 2020.[2] És la segona dona que ocupa el càrrec, després de Kazimira Prunskienė.

Sistema electoral

[modifica]

Els 141 membres del Seimas s'escullen en 71 circumscripcions uninominals mitjançant el sistema de dues voltes, i els 70 restants en una única circumscripció nacional mitjançant la representació proporcional.[3]

Enquestes

[modifica]
Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes, cada línia correspon a un partit polític.

Resultats

[modifica]

Eleccions al Seimas de 2024
Partit Districte nacional Districtes uninominals Total AugmentDisminució Govern
Primera volta Segona volta
Vots % Esc. Vots % Esc. Vots % Esc.
Partit Socialdemòcrata de Lituània240.50319,7018225.63818,842290.41834,2532
52 / 141
Augment 39Coalició
Unió Patriòtica - Democristians Lituans224.02618,3517231.39419,321211.95825,0010
28 / 141
Disminució22Oposició
Alba de Nemunas186.30515,2614129.64110,82177.5079,145
20 / 141
N/DCoalició
Unió de Demòcrates "Per Lituània"114.7929,408105.3308,79064.0137,556
14 / 141
N/DCoalició
Moviment dels Liberals95.8687,857108.4939,06156.4476,664
12 / 141
Disminució1Oposició
Unió Lituana d'Agricultors i Verds87,3747.166115,0839.61053,2646.282
8 / 141
Disminució24Oposició
Acció Electoral dels Polonesos a Lituània48,2883.96051,0574.26219,0422.251
3 / 141
=Oposició
Aliança Nacional35,7262.93024,0802.0107,8600.931
1 / 141
1Oposició
Llibertat i Justícia 9,367 0.77 0 10,484 0.88 0 11,531 1.36 1
1 / 141
= Oposició
Independents 26,0442,17117,0252,011
2 / 141
Disminució2Oposició
Partit de la Llibertat56,3794.62054,3564.54021,5392.540
0 / 141
Disminució11Extrap.
Partit del Treball[a]27,3622.24016,0551.340N/DN/DN/D
0 / 141
Disminució10Extrap.
Partit de les Regions de Lituània23,5471.93040,0083.34017,2532.030
0 / 141
Disminució3Extrap.
Partit Verd Lituà21,0021.72022,1821.850N/DN/DN/D
0 / 141
Disminució1Extrap.
Unió del Poble i la Justícia 17,218 1.41 0 21,914 1.83 0 N/D N/D N/D
0 / 141
= Extrap.
Vots vàlids 1,220,570 98.07 70 1,197,729 96.28 8 847,857 96.39 63 141
Vots invàlids/en blanc24,0471.93-46,3213.72-31,745 Participació:
41,46 / 100
Total1,244,617100-1,244,050100-879,602100

Conseqüències

[modifica]
Gintautas Paluckas, nomenat primer ministre de Lituània després de les eleccions

Després de la segona volta de les eleccions, diversos partits van perdre tots els seus escons al Seimas, inclosos el Partit Laborista i el Partit de les Regions de Lituània. D'altra banda, el Partit Socialdemòcrata de Lituània (LSDP) va guanyar 52 escons, el seu millor resultat, i va guanyar circumscripcions uninominals a Kaunas per primera vegada des de 1992.

L'endemà de la segona volta de les eleccions, Gabrielius Landsbergis va anunciar la seva renúncia com a líder de la Unió Patriòtica - Democristians Lituans i com a membre de la propera Seimas, i Radvilė Morkūnaitė-Mikulėnienė es va convertir en la líder interina del partit.[4] el 3 de novembre, Aušrinė Armonaitė va anunciar la seva dimissió com a líder del Partit de la Llibertat després que aquest no va aconseguir cap escó.[5] El 6 de novembre, Jonas Pinskus del Partit de les Regions de Lituània també va dimitir.[6]

El 12 de desembre de 2024 el socialdemòcrata Gintautas Paluckas fou nomenat primer ministre de Lituània, al capdavant d'un govern de coalició del LSDP, Unió de Demòcrates "Per Lituània" i Alba de Nemunas.[7]

Notes

[modifica]
  1. en la Coalició de la Pau

Referències

[modifica]
  1. «Eleccions a Lituània: el país vota una segona volta que pot confirmar el gir a l'esquerra». Àpunt, 27-10-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
  2. Dalia Plikūnė, Simona Voveriūnaitė. «Šimonytė Nausėdai ant stalo deda ministrų sąrašą: pateiktos konkrečios pavardės» (en lituà). Delfi, 18-11-2020. [Consulta: 28 octubre 2024].
  3. «Lithuania’s general elections: 19 parties, 18 unaffiliated politicians register to run» (en lituà). LRT, 23-07-2023. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
  4. Perminas, Paulius. «Morkūnaitė-Mikulėnienė named interim chair of TS-LKD after Landsbergis' resignation» (en anglès). LRT, 28-10-2024. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2024. [Consulta: 4 novembre 2024].
  5. «Po nesėkmingų rinkimų iš Laisvės partijos vadovės posto traukiasi A. Armonaitė» (en lituà). Alfa, 03-11-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
  6. «Pinskus traukiasi iš Lietuvos regionų partijos pirmininko pareigų» (en lituà). LRT, 06-11-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
  7. «El Parlamento de Lituania aprueba como primer ministro al socialdemócrata Gintautas Paluckas» (en castellà). Europa Press, 21-11-2024. [Consulta: 4 febrer 2025].