Vés al contingut

Eleccions legislatives neerlandeses de 2017

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives neerlandeses de 2017
 ← 2012 Modifica el valor a WikidataPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata 2021 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data15 març 2017 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives neerlandeses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir150 membre de la Cambra de Representants dels Països Baixos. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat12.950.685 Modifica el valor a Wikidata
10.563.456
   81,57٪
Punt percentual 7
Nombre de vots vàlids10.516.041    Nombre de vots en blanc 15.876   Nombre de vots nuls 31.539
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 VVD  — Mark Rutte
2.238.351   21,29٪
 Punt percentual 5,29
Parlamentari 41 → 33 Nombre d'escons 8
<1
2>
 PVV  — Geert Wilders
1.372.941   13,06٪
 Punt percentual 2,98
Parlamentari 15 → 20 Nombre d'escons 5
<1
2>
 CDA  — Sybrand van Haersma Buma
1.301.796   12,38٪
 Punt percentual 3,87
Parlamentari 13 → 19 Nombre d'escons 6
<1
2>
 D66  — Alexander Pechtold
1.285.819   12,23٪
 Punt percentual 4,2
Parlamentari 12 → 19 Nombre d'escons 7
<1
2>
 GL  — Jesse Klaver
959.600   9,13٪
 Punt percentual 6,8
Parlamentari 4 → 14 Nombre d'escons 10
<1
2>
 SP  — Emile Roemer
955.633   9,09٪
 Punt percentual 0,56
Parlamentari 15 → 14 Nombre d'escons 1
<1
2>
 PvdA  — Lodewijk Asscher
599.699   5,7٪
 Punt percentual 19,14
Parlamentari 38 → 9 Nombre d'escons 29
<1
2>
 CU  — Gert-Jan Segers
356.271   3,39٪
 Punt percentual 0,26
Parlamentari 5 → 5
<1
2>
 PvdD  — Marianne Thieme
335.214   3,19٪
 Punt percentual 1,26
Parlamentari 2 → 5 Nombre d'escons 3
<1
2>
 50PLUS  — Henk Krol
327.131   3,11٪
 Punt percentual 1,23
Parlamentari 2 → 4 Nombre d'escons 2
SGP
218.950   2,08٪
 Punt percentual 0,01
Parlamentari 3 → 3
<1
2>
 DENK  — Tunahan Kuzu
216.147   2,06٪
Parlamentari 3
<1
2>
 FVD  — Thierry Baudet
187.162   1,78٪
Parlamentari 2
Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions legislatives neerlandeses de 2017 se celebraren el 15 de març de 2017, per a renovar els 150 membres de la Tweede Kamer mitjançant un sistema de llista de partit per representació proporcional.

Antecedents

[modifica]

Després de 54 dies de les eleccions legislatives neerlandeses de 2012 es va formar el Segon gabinet de Mark Rutte, format pel Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) i el Partit del Treball (PvdA),[1] una de les formacions de gabinet més ràpides i la primera en què el monarca dels Països Baixos no va tenir un paper actiu.

Sistema electoral

[modifica]

Els 150 membres de la Cambra de Representants són elegits per representació proporcional de llistes semiobertes. El nombre d'escons per llista es determina mitjançant la Regla D'Hondt. Una llista ha de rebre un nombre de vots igual o superior a la quota Hare (1 escó complet) per poder optar a la distribució d'escons, la qual cosa significa que hi ha un llindar electoral del 0,67%.[2] Els votants tenen l'opció d'emetre un vot preferencial. Els escons guanyats per una llista s'assignen primer als candidats que, en votacions preferencials, han rebut almenys el 25% de la quota Hare (efectivament ¼ d'escó o el 0,17% del total de vots), independentment de la seva posició a la llista electoral. Si diversos candidats d'una llista superen aquest llindar, el seu ordre es determina en funció del nombre de vots rebuts. Els escons restants s'assignen als candidats segons la seva posició a la llista electoral.[3]

Resultats[4]

[modifica]
Partit 2012 2017 Diferència
# vots % escons # vots % escons %-punt escons
Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) 2.504.948 26,58 41 2.238.351 21,29 33 -5,29 -8
Partit per la Llibertat (PVV)  950.263 10,08 15 1.372.941 13,06 20 +2,98 +5
Crida Demòcrata Cristiana (CDA)  801.620  8,51 13 1.301.796 12,38 19 +3,87 +6
Demòcrates 66 (D66)  757.091  8,03 12 1.285.819 12,23 19 +4,20 +7
Esquerra Verda (GL)  219.896  2,33  4    959.600  9,13 14 +6,80 +10  
Partit Socialista (SP)  909.853  9,65 15    955.633  9,09 14 -0,56 -1
Partit del Treball (PvdA) 2.340.750 24,84 38    599.699  5,70  9 -19,14 -29
Unió Cristiana (CU)  294.586  3,13  5    356.271  3,39  5 +0,26  0
Partit pels Animals (PvdD)  182.162  1,93  2    335.214  3,19  5 +1,26 +3
50PLUS (50+)  177.631  1,88  2    327.131  3,11  4 +1,23 +2
Partit Polític Reformat (SGP)  196.780  2,09  3    218.950  2,08  3 -0,01  0
DENK (DENK) - - -    216.147  2,06  3 +2,06 +3
Fòrum per a la Democràcia (FVD) - - -    187.162  1,78  2 +1,78 +2
VoorNederland - - -     38.209  0,36  0 +0,36
Piratenpartij    30.600  0,32  0     35.478  0,34  0 +0,02
Artikel 1 - - -     28.700  0,27  0 +0,27
Nieuwe Wegen - - -     14.362  0,14  0 +0,14
OndernemersPartij - - -     12.570  0,12  0 +0,12
Lokaal in de Kamer - - -      6.858  0,07  0 +0,07
Niet Stemmers - - -      6.025  0,06  0 +0,06
De Burger Beweging - - -      5.221  0,05  0 +0,05
GeenPeil - - -      4.945  0,05  0 +0,05
Jezus Leeft - - -      3.099  0,03  0 +0,03
Vrijzinnige Partij - - -      2.938  0,03  0 +0,03
Libertarische Partij     4.163  0,04  0      1.492  0,01  0 -0,03
MenS / BP / V-R [a]    18.310  0,19  0        726  0,01  0 -0,18
StemNL - - -        527  0,01  0 +0,01
Vrije Democratische Partij - - -        177  0,00  0 +0,00
Altres partits de 2012   35.582  0,38  0 - - -0,38  0
Total 9.424.235 100 150 10.516.041 100 150 0 0

Conseqüències

[modifica]

El Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) va perdre escons però va continuar sent el partit més gran,[5] mentre que el Partit del Treball (PvdA) va viure una pèrdua massiva de vots i escons i no va aconseguir guanyar un sol municipi per primera vegada en la història del partit.[6] El Partit per la Llibertat (PVV) va assolir el segon lloc, amb el Crida Demòcrata Cristiana (CDA), Demòcrates 66 (D66) i Esquerra Verda (GL) també augmentant el seu nombre d'escons.

Estava clar que es necessitarien almenys quatre socis per a una coalició amb majoria parlamentària, i amb Wilders al seu capdavant, tots els grans partits van descartar formar coalicions amb el PVV, i el van deixar fora de qualsevol possibilitat de formar part del següent govern i encara menys d'encapçalar-lo.[7]

El VVD, D66, CDA i Unió Cristiana (CU) van acordar una coalició i el 26 d'octubre, el nou gabinet encapçalat per Mark Rutte es va instal·lar formalment 225 dies després de les eleccions, establint un rècord per a la formació de gabinet més llarga de la història.[8]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Va participar el 2012 com a Partij voor Mens en Spirit (MenS)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Dutch queen swears in new centrist government under Prime Minister Mark Rutte» (en anglès). Fox News, 05-11-2014. Arxivat de l'original el 26 de maig 2024. [Consulta: 26 maig 2024].
  2. ↑ «Zetelverdeling over partijen» (en neerlandès). Kiesraad, 22-04-2016. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2023. [Consulta: 9 juliol 2023].
  3. ↑ «Zetelverdeling over kandidatan» (en neerlandès). Kiesraad, 22-04-2016. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2023. [Consulta: 9 juliol 2023].
  4. ↑ «https://www.verkiezingsuitslagen.nl/verkiezingen/detail/TK20170315» (en neerlandès). Kiesraad. [Consulta: 31 maig 2018].
  5. ↑ Khan, Mehreen «Dutch election: everything you need to know as tricky coalition talks loom». , 16-03-2017.
  6. ↑ «PvdA in geen enkele gemeente de grootste». , 16-03-2017.
  7. ↑ «VVD 33 zetels, PVV voorlopig tweede partij» (en neerlandès). NOS, 16-03-2017. [Consulta: 2 agost 2020].
  8. ↑ «Dutch government sworn in after record talks» (en anglès). In Focus, 26-10-2017. [Consulta: 27 maig 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_legislatives_neerlandeses_de_2017&oldid=37014155»