Eleccions legislatives neerlandeses de 2021
| Eleccions legislatives neerlandeses de 2021 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ← 2017 | ||||||||||||||
| Data | 17 març 2021 | |||||||||||||
| Tipus | eleccions legislatives neerlandeses | |||||||||||||
| Càrrec a elegir | 150 membre de la Cambra de Representants dels Països Baixos. Durada del mandat: 4 anys | |||||||||||||
| Etiqueta | #TK2021 | |||||||||||||
| Participació | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
| Resultat de la votació
| ||||||||||||||
Les eleccions legislatives neerlandeses de 2021es van celebrar el 17 de març de 2021 per renovar els 150 membres de la Tweede Kamer mitjançant un sistema de llista de partit per representació proporcional.
Eleccions en temps de pandèmia
[modifica]
Les eleccions legislatives neerlandeses de 2021 són eleccions nacionals en temps de la pandèmia de COVID-19. El 15 i 16 de març del 2021 ja hi havia col·legis electorals oberts en cada municipi. Aquests dies suplementaris per poder votar eren destinats sobretot a persones de risc. També hi havia mesures especials per poder fer les eleccions d'una manera segura, que ja havien estat provades en les eleccions especials posteriors a redistribucions municipals del 18 de novembre del 2020.[1] La ministra d'Afers Interiors i Relacions del Regne, Kajsa Ollongren, va anunciar l'obertura de part dels col·legis electorals els dos dies abans de la data de les eleccions, per donar la possibilitat a la gent de més de setanta anys de votar per correu i ampliar el nombre de vots delegats de dos a tres.[2] A cada col·legi hi havia igualment una persona que controlava que no hi hagués massa gent i que tothom complís les mesures contra la COVID-19.[3] Per fer possible aquests canvis, calia un canvi temporal de la llei electoral, que va ser acceptat el 26 de gener del 2021.[4]
Sistema electoral
[modifica]Els 150 membres de la Cambra de Representants són elegits per representació proporcional de llistes semiobertes. El nombre d'escons per llista es determina mitjançant la Regla D'Hondt. Una llista ha de rebre un nombre de vots igual o superior a la quota Hare (1 escó complet) per poder optar a la distribució d'escons, la qual cosa significa que hi ha un llindar electoral del 0,67%.[5] Els votants tenen l'opció d'emetre un vot preferencial. Els escons guanyats per una llista s'assignen primer als candidats que, en votacions preferencials, han rebut almenys el 25% de la quota Hare (efectivament ¼ d'escó o el 0,17% del total de vots), independentment de la seva posició a la llista electoral. Si diversos candidats d'una llista superen aquest llindar, el seu ordre es determina en funció del nombre de vots rebuts. Els escons restants s'assignen als candidats segons la seva posició a la llista electoral.[6]
Partits
[modifica]Resultats
[modifica]A les eleccions, els partits liberals Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) i Demòcrates 66 (D66) van guanyar escons, amb el D66 convertint-se en el segon partit més important i el VVD mantenint la seva posició com a partit més important. El suport dels partits d'esquerra (Partit Socialista (SP), Partit del Treball (PvdA) i Esquerra Verda (GL)) va suposar menys del 20% dels vots. Segons el politòleg Cas Mudde, el declivi constant de l'esquerra des del 2006 es pot explicar principalment per una agenda mediàtica dominada per qüestions socials, especialment qüestions d'identitat, a costa de qüestions econòmiques i socials.[7] La fracció de vots desaprofitats a causa del llindar electoral va ser de l'1,99%.
Participació i vots per escó
[modifica]| 2017 | 2021 | |||
|---|---|---|---|---|
| # vots | % | # vots | % | |
| Electors | 12.950.685 | 13.200.000 | ||
| Abstenció | 2.387.229 | 18,43 | 2.798.400 | 21,2 |
| Participació | 10.563.456 | 81,57 | 10.401.600 | 78,8 |
| Vots nuls | 31.539 | 0,30 | 20.803 | 0,20 |
| Vots en blanc | 15.876 | 0,15 | ||
| Vots vàlids | 10.516.041 | 99,55 | 10.263.144 | 99,67 |
| Vots per escó | 70.107 | 0,66 | 68.421 | 0,66 |
Resultats per partit
[modifica]| Partit | Vots | % | Escons | Govern | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) | 2.248.778 | 21,9 | 34 / 150 |
Coalició | ||||
| Demòcrates 66 (D66) | 1.533.745 | 14,9 | 24 / 150 |
Coalició | ||||
| Partit per la Llibertat (PVV) | 1.115.679 | 10,9 | 17 / 150 |
oposició | ||||
| Partit | 2017 | 2021 | Diferència | |||||
| # vots | %[8] | escons | # vots | %[8] | escons | %-punt | escons | |
| Crida Demòcrata Cristiana (CDA) | 1.301.796 | 12,38 | 19 | 981.468 | 9,5 | 15 | -2,88 | -4 |
| Partit Socialista (SP) | 955.633 | 9,09 | 14 | 617.445 | 6,0 | 9 | -3,09 | -5 |
| Partit del Treball (PvdA) | 599.699 | 5,70 | 9 | 585.227 | 5,7 | 9 | 0 | 0 |
| Esquerra Verda (GL) | 959.600 | 9,13 | 14 | 519.989 | 5,1 | 8 | -4,03 | -6 |
| Fòrum per a la Democràcia (FVD) | 187.162 | 1,78 | 2 | 516.475 | 5,0 | 8 | +3,22 | +6 |
| Partit pels Animals (PvdD) | 335.214 | 3,19 | 5 | 390.757 | 3,8 | 6 | +0,61 | +1 |
| Unió Cristiana (CU) | 356.271 | 3,39 | 5 | 347.500 | 3,4 | 5 | +0,01 | 0 |
| Volt | - | - | - | 245.115 | 2,4 | 3 | +2,4 | +3 |
| JA21 | - | - | - | 243.579 | 2,4 | 3 | +2,4 | +3 |
| Partit Polític Reformat (SGP) | 218.950 | 2,08 | 3 | 214.812 | 2,1 | 3 | +0,02 | 0 |
| DENK (DENK) | 216.147 | 2,06 | 3 | 204.707 | 2,0 | 3 | -0,06 | 0 |
| 50PLUS (50+) | 327.131 | 3,11 | 4 | 105.626 | 1,0 | 1 | -2,11 | -3 |
| BBB | - | - | - | 103.515 | 1,0 | 1 | 1,0 | +1 |
| BIJ1 | 28.700 | 0,27 | 0 | 83.484 | 0,8 | 1 | +0,53 | +1 |
| Total | 10.516.041 | 100 | 150 | 10.263.144 | 100 | 150 | 0 | 0 |
Conseqüències
[modifica]El Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), Crida Demòcrata Cristiana (CDA), Demòcrates 66 (D66) i Unió Cristiana (CU) el 15 de desembre de 2021 van presentar un acord de coalició sota el lideratge de Mark Rutte[9] i els ministres van jurar el 10 de gener de 2022.
Referències
[modifica]- ↑ Harmsen, Judith. «Stemmen in coronatijd: eerste verkiezingen van woensdag zijn een belangrijke testcase voor maart 2021» (en neerlandès). Trouw, 13-11-2020. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ Harmsen, Judith. «Waarom mogen alleen 70-plussers per brief stemmen? En nog drie vragen over de coronaverkiezigen van 17 maart» (en neerlandès). Trouw, 17 desembre 2020. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ Kiesraad. «Overzicht belangrijkste corona-maatregelen Tweede Kamerverkiezing 2021», 22-12-2020. Arxivat de l'original el 9 de febrer 2021. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ Kiesraad. «Eerste Kamer stemt in met aanvulling tijdelijke wet corona-maatregelen verkiezingen», 26-01-2021. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Zetelverdeling over partijen» (en neerlandès). Kiesraad, 22-04-2016. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑ «Zetelverdeling over kandidatan» (en neerlandès). Kiesraad, 22-04-2016. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑ «What happened to the Dutch left?» (en anglès). LSE, 15-03-2021. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ 8,0 8,1 % del nombre de vots.
- ↑ «Rutte forma Govern i posa fi al bloqueig als Països Baixos». Diari de Girona, 16-12-2021. [Consulta: 31 maig 2024].
