Vés al contingut

Eleccions legislatives neerlandeses de 2023

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives neerlandeses de 2023
 2021 Modifica el valor a WikidataPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata 2025 Modifica el valor a Wikidata   
Data22 novembre 2023 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives neerlandeses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir150 membre de la Cambra de Representants dels Països Baixos. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat13.473.750 Modifica el valor a Wikidata
10.475.203
   77,75٪
Punt percentual 1,59
Nombre de vots vàlids10.432.726    Nombre de vots en blanc 19.655   Nombre de vots nuls 22.822
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
PVV
2.450.878   23,49٪
Punt percentual 12,7
Parlamentari 17  37 Nombre d'escons 20
Esquerra Verda-Partit del Treball
1.643.073   15,75٪
Parlamentari 25
VVD
1.589.519   15,24٪
Punt percentual 6,63
Parlamentari 34  24 Nombre d'escons 10
NSC
1.343.287   12,88٪
Parlamentari 20
D66
656.292   6,29٪
Punt percentual 8,73
Parlamentari 24  9 Nombre d'escons 15
BBB
485.551   4,65٪
Punt percentual 3,65
Parlamentari 1  7 Nombre d'escons 6
CDA
345.822   3,31٪
Punt percentual 6,19
Parlamentari 15  5 Nombre d'escons 10
SP
328.225   3,15٪
Punt percentual 2,83
Parlamentari 9  5 Nombre d'escons 4
DENK
246.765   2,37٪
Punt percentual 0,34
Parlamentari 3  3
PvdD
235.148   2,25٪
Punt percentual 1,59
Parlamentari 6  3 Nombre d'escons 3
FVD
232.963   2,23٪
Punt percentual 2,79
Parlamentari 8  3 Nombre d'escons 5
SGP
217.270   2,08٪
Punt percentual 0,01
Parlamentari 3  3
CU
212.532   2,04٪
Punt percentual 1,33
Parlamentari 5  3 Nombre d'escons 2
Volt
178.802   1,71٪
Punt percentual 0,71
Parlamentari 3  2 Nombre d'escons 1
JA21
71.345   0,68٪
Punt percentual 1,69
Parlamentari 3  1 Nombre d'escons 2

Modifica el valor a Wikidata

Les Eleccions legislatives neerlandeses de 2023 es van celebrar el 22 de novembre als Països Baixos per triar els membres de la Cambra de Representants.[1] S'esperava que les eleccions se celebressin el 2025, però es van convocar de manera anticipada després que el quart gabinet de Rutte s'enfonsés el 7 de juliol de 2023 a causa dels desacords sobre la política d'immigració entre els partits de la coalició.[2]

En el que es va descriure com "un dels majors trastorns polítics de la política holandesa des de la Segona Guerra Mundial",[3] el populista de dretes Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, va guanyar 37 escons, convertint-se per primera vegada en la principal força política.[4]

Antecedents

[modifica]

Després de les eleccions legislatives neerlandeses de 2021 el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), Crida Demòcrata Cristiana (CDA), Demòcrates 66 (D66) i Unió Cristiana (CU) el 15 de desembre de 2021 van presentar un acord de coalició sota el lideratge de Mark Rutte[5] i els ministres van jurar el 10 de gener de 2022.

El 7 de juliol de 2023, Mark Rutte va anunciar la dimissió del seu govern després que la seva coalició no es va posar d'acord sobre com gestionar l'augment de la migració i es van convocar eleccions per al 22 de novembre.[6]

Sistema electoral

[modifica]

Els 150 membres de la Cambra de Representants són elegits per representació proporcional de llistes semiobertes. El nombre d'escons per llista es determina mitjançant la Regla D'Hondt. Una llista ha de rebre un nombre de vots igual o superior a la quota Hare (1 escó complet) per poder optar a la distribució d'escons, la qual cosa significa que hi ha un llindar electoral del 0,67%.[7] Els votants tenen l'opció d'emetre un vot preferencial. Els escons guanyats per una llista s'assignen primer als candidats que, en votacions preferencials, han rebut almenys el 25% de la quota Hare (efectivament ¼ d'escó o el 0,17% del total de vots), independentment de la seva posició a la llista electoral. Si diversos candidats d'una llista superen aquest llindar, el seu ordre es determina en funció del nombre de vots rebuts. Els escons restants s'assignen als candidats segons la seva posició a la llista electoral.[8]

Enquestes

[modifica]
Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes, cada línia correspon a un partit polític.

En es darrers mesos abans de les eleccions, el Moviment Agrari Ciutadà (BBB) va establir un fort lideratge a les enquestes després de la seva victòria a les eleccions provincials de 2023, però va començar a disminuir el maig i va declinar encara més quan Pieter Omtzigt va anunciar que disputaria les eleccions amb el seu partit recentment steadyrt Nou Contracte Social (NSC), que de seguida va tenir un bon rendiment a les enquestes a costa de BBB.[9] En les últimes enquestes abans de les eleccions, NSC va declinar perquè no estava clar si Pieter Omtzigt estava disposat a servir com a primer ministre si el seu partit guanyava les eleccions. Els seus votants es van desviar majoritàriament a VVD i PVV.[10] A destacar també l'aliança entre el GroenLinks i el PvdA, que pujarien plegats amb força destacant-se entre les primeres forces.

Resultats

[modifica]

El partit populista de dretes Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, va guanyar 37 de 150 escons a la Cambra de Representants, convertint-se per primera vegada en el partit més votat del país, mentre els quatre partits del govern de coalició encapçalat per Mark Rutte van patir pèrdues.[11]


Eleccions legislatives neerlandeses de 2023
Partit Vots % Escons Augment/Disminució Govern
Partit per la Llibertat (PVV) 2.450.878 23.49
37 / 150
Augment 20 govern
GroenLinks-PvdA (GL/PvdA) 1.643.073 15.75
25 / 150
Augment 8 oposició
Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) 1.589.519 15.24
24 / 150
Disminució 10 govern
Nou Contracte Social (NSC) 1.343.287 12.88
20 / 150
Nou govern
Demòcrates 66 (D66) 656.292 6.29
9 / 150
Disminució 15 oposició
Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB) 485.551 4.65
7 / 150
Augment 6 govern
Crida Demòcrata Cristiana (CDA) 345.822 3.31
5 / 150
Disminució 10 oposició
Partit Socialista (SP) 328.225 3.15
5 / 150
Disminució 4 oposició
DENK 246.765 2.37
3 / 150
= oposició
Partit pels Animals (PvdD) 235.148 2.25
3 / 150
Disminució 3 oposició
Fòrum per a la Democràcia (FvD) 232.963 2.23
3 / 150
Disminució 5 oposició
Partit Polític Reformat (SGP) 217.270 2.08
3 / 150
= oposició
Unió Cristiana (CU) 212.532 2.04
3 / 150
Disminució 2 oposició
Volt 178.802 1.71
2 / 150
Disminució 1 oposició
JA21 71.345 0.68
1 / 150
Disminució 2 oposició
Belang van Nederland 52.913 0.51
0 / 150
Nou
50PLUS 51.043 0.49
0 / 150
Disminució 1
BIJ1 44.253 0.42
0 / 150
Disminució 1
Splinter 12.838 0.12
0 / 150
=
Partit Pirata - Els Verds 9.117 0.09
0 / 150
=
NL Plan 5.487 0.05
0 / 150
Nou
Junts pels Països Baixos 5.325 0.05
0 / 150
Nou
LEF - Per a la Nova Generació 5.122 0.05
0 / 150
Nou
Partit Llibertari 4.152 0.04
0 / 150
=
Partit pels Esports 3.966 0.04
0 / 150
Nou
Partit Polític de la Renda Bàsica 1.038 0.01
0 / 150
Nou
Vots vàlids 10.432.726 99,59% 150
Vots en blanc 22.822 0,22% Participació:
77,75% '
Disminució1,59%
Vots nuls 19.655 0,19%
Votants 10.475.203 100%
Cens 13.473.750

Conseqüències

[modifica]

Després de mesos de negociacions, Geert Wilders del Partit per la Llibertat (PVV) va acordar amb els líders del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), el centrista Nou Contracte Social (NSC) i el Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB) renunciar a càrrecs ministerials i acceptar tenir un primer ministre no estigui vinculat a cap dels partits de govern en un govern tecnocràtic.[12] El 2 de juliol de 2024, Dick Schoof va jurar com a primer ministre dels Països Baixos succeint a Mark Rutte amb un govern de coalició de PVV, VVD, NSC i BBB.[13]

Referències

[modifica]
  1. Pascoe, Robin. «Dutch general election to take place on November 22» (en anglès britànic), 14-07-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
  2. «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2024].
  3. «In a shock for Europe, anti-Islam populist Geert Wilders records a massive win in Dutch elections» (en anglès), 22-11-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
  4. Henley, Jon; Sauer, Pjotr; Boztas, Senay «Far-right party set to win most seats in Dutch elections, exit polls show» (en anglès). The Guardian, 22-11-2023. ISSN: 0261-3077.
  5. «Rutte forma Govern i posa fi al bloqueig als Països Baixos». Diari de Girona, 16-12-2021. [Consulta: 31 maig 2024].
  6. «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2024].
  7. «Zetelverdeling over partijen» (en neerlandès). Kiesraad, 22-04-2016. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2023. [Consulta: 9 juliol 2023].
  8. «Zetelverdeling over kandidatan» (en neerlandès). Kiesraad, 22-04-2016. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2023. [Consulta: 9 juliol 2023].
  9. Luimstra, Jelmer. «Caroline van der Plas (BBB): 'Wij gaan ervan uit dat zowel Omtzigt als BBB meer zetels halen dan in de peilingen'» (en neerlandès), 20-10-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
  10. «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2024].
  11. «Politieke aardverschuiving: PVV veruit de grootste, coalitie afgestraft» (en neerlandès). NOS, 23-11-2023.
  12. Kroet, Cynthia. «Who is Dick Schoof and why did Geert Wilders choose him as new PM?» (en anglès). Euro News, 29-06-2024. [Consulta: 20 febrer 2025].
  13. «Els Països Baixos constitueixen el seu primer govern liderat per l'extrema dreta, que controlarà la cartera de migració». Regió 7, 02-07-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].