Eleccions legislatives noruegues de 2005

Eleccions legislatives noruegues de 2005
Data	11 setembre 2005; 12 setembre 2005
Tipus	eleccions parlamentàries de Noruega
Càrrec a elegir	169 diputat del Parlament de Noruega ≈ legislatura 2005-2009 del Storting. Durada del mandat: 4 anys
Participació
Resultat de la votació

Les eleccions legislatives noruegues de 2005 se celebraren el 12 de setembre per a renovar els 169 membres del Storting, el parlament de Noruega. Es va poder votar anticipadament entre el 10 d'agost i el 9 de setembre de 2005.

Antecedents

Tot i que a les eleccions legislatives noruegues de 2001 els més votats foren els laboristes noruecs, no tingueren prou majoria per a formar govern, de manera que es formà un govern de coalició entre Partit Conservador, Partit Democristià i Partit Liberal; el democristià Kjell Magne Bondevik fou nomenat de nou primer ministre de Noruega.^[1]

A les eleccions de 2005 es van escollir representants per a quatre escons més que a les eleccions de 2001.

Sistema electoral

S'elegeixen 169 representants al Storting per representació proporcional de llistes de partit en 19 comtats. El nombre de representants elegits de cada comtat es calcula cada vuit anys a partir de la població i la superfície del comtat^[2] mitjançant una fórmula que té en compte tant la població com la superfície per deliberadament sobrerepresentar lleugerament les zones rurals de Noruega amb molt escassa població.^[3]

Tots els escons de cada comtat, excepte un, s'assignen en funció del vot a la circumscripció, però l'escó final s'assigna a nivell nacional entre tots els partits que han obtingut el 4% dels vots a tot el país per compensar els petits comtats que esbiaixaven els resultats a favor dels partits més grans, en particular els laboristes. Un cop adjudicats als partits, cadascun es reassigna a un dels comtats en funció del rendiment relatiu dels partits.^[3]

Resultats

←

→
Eleccions legislatives noruegues de 2005

Candidatura

Vots

%

Diputats

Govern

Partit Laborista Noruec (Det norske Arbeiderparti)

862,757

32.7

+8.4

61 / 169

18

Partit del Progrés (Fremskrittspartiet)

582,284

22.1

+7.4

38 / 169

12

Partit Conservador (Høyre)

372,008

14.1

−7.1

23 / 169

15

Partit Socialista d'Esquerra (Sosialistisk Venstreparti)

233,069

8.8

−3.7

15 / 169

8

Partit Democristià (Kristelig Folkeparti)

178,889

6.8

−5.6

11 / 169

11

Partit de Centre (Senterpartiet)

171,124

6.5

+0.9

11 / 169

1

Partit Liberal (Venstre)

156,081

5.9

+2.0

10 / 169

8

Aliança Electoral Roja (Rød Valgallianse)

32,365

1.2

0.0

0 / 169

=

Partit Costaner (Kystpartiet)

21,946

0.8

−0.9

0 / 169

1

Partit dels Pensionistes (Pensjonistpartiet)

13,559

0.5

-0.2

0

Partit d'Unitat Cristiana (Kristent Samlingsparti)

3,865

0.1

-0.2

0

Partit Ambiental Els Verds (Miljøpartiet De Grønne)

3,652

0.1

0.0

0

Els Demòcrates (Demokratene)

2,706

0.1

-

0

-

Llista d'Oposició a l'Avortament (Abortmotstandernes Liste)

1,932

0.07

-

0

-

Partit Comunista de Noruega (Norges Kommunistiske Parti)

1,066

0.04

-0.03

0

Partit Reformista (Reformpartiet)

727

0.03

-

0

-

Partit del Poble Sami (Sámeálbmot bellodat, Samefolkets Parti)

660

0.03

-0.01

0

Partit Popular Liberal (Det Liberale Folkeparti)

213

0.01

0.0

0

Aliança Republicana Noruega (Norsk Republikansk Allianse)

94

0.00

-

0

-

Partit Unitat de la Cervesa (Pilsens Samlingsparti)

65

0.00

-

0

-

Partit de la Societat (Samfunnspartiet)

43

0.00

0.0

0

Vots vàlids

%

165

Vots en blanc i Vots nuls

%

Participació:

%

'

%

Votants

100%

Cens

Conseqüències

Les eleccions van ser guanyades per l'oposició de centreesquerra Coalició Roja i Verda, que va obtenir 87 escons. No obstant això, en nombre de vots, l'elecció va ser molt més tancada. Els tres partits de la coalició de centreesquerra van obtenir 48,8% dels vots, mentre que els vots combinats dels partits de dreta arriben a 49,2%. Així Jens Stoltenberg fou nomenat primer ministre de Noruega amb un govern en minoria del Partit Laborista Noruec, el Partit Socialista d'Esquerra i el Partit de Centre^[4]

La discrepància en els resultats ve de la forma com s'assignen els escons a les regions, que avantatja les regions més grans de la part nord del país, on l'esquerra va guanyar i penalitza les regions agrícoles del sud, on l'esquerra és més feble.

Referències

↑ Gender Diversity in the Boardroom Volume 1: The Use of Different Quota Regulations (en anglès). Springer International Publishing, 2017, p. 34. ISBN 9783319561424.
↑ «Delimitación de circunscripciones» (en castellà). ACE Project. [Consulta: 4 maig 2025].
1 2 Difford, Dylan. «How do elections work in Norway?» (en anglès). Electoral Reform Society. [Consulta: 25 setembre 2025].
↑ Nergaard, Kristine. «New government halts deregulation of employment protection» (en anglès). Eurofund, 25 octubre 2005. [Consulta: 5 març 2025].

Enllaços externs

(noruec) Resultats oficials del web del Parlament noruec, stortinget.no

[1] Gender Diversity in the Boardroom Volume 1: The Use of Different Quota Regulations (en anglès). Springer International Publishing, 2017, p. 34. ISBN 9783319561424.

[2] «Delimitación de circunscripciones» (en castellà). ACE Project. [Consulta: 4 maig 2025].

[Difford-3] 1 2 Difford, Dylan. «How do elections work in Norway?» (en anglès). Electoral Reform Society. [Consulta: 25 setembre 2025].

[4] Nergaard, Kristine. «New government halts deregulation of employment protection» (en anglès). Eurofund, 25 octubre 2005. [Consulta: 5 març 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

Eleccions i referèndums a Noruega
Eleccions legislatives	1882 1885 1888 1891 1894 1897 1900 1903 1906 1909 1912 1915 1918 1921 1924 1927 1930 1933 1936 1945 1949 1953 1957 1961 1965 1969 1973 1977 1981 1985 1989 1993 1997 2001 2005 2009 2013 2017 2021 2025
Referèndums	1905 (ago) 1905 (nov) 1919 1926 1972 1994