Vés al contingut

Eleccions legislatives noruegues de 2025

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives noruegues de 2025
Noruega Modifica el valor a Wikidata
Data8 setembre 2025 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions parlamentàries de Noruega Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir169 diputat del Parlament de Noruega (nombre de circumscripcions:19) ≈ 2025–2029 term of the Storting (en) Tradueix. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat4.058.875 Modifica el valor a Wikidata
3.251.400
   80.11٪
Punt percentual 2.86
Nombre de vots vàlids3.246.318    Nombre de vots en blanc 26.430   Nombre de vots nuls 5.082
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
Ap  — Jonas Gahr Støre
902.296   27.79٪
Punt percentual 1.71
Parlamentari 48 → 53 Nombre d'escons 5
<1
2>
FrP  — Sylvi Listhaug
767.903   23.65٪
Punt percentual 12.11
Parlamentari 21 → 47 Nombre d'escons 26
<1
2>
H  — Erna Solberg
471.602   14.53٪
Punt percentual 5.69
Parlamentari 36 → 24 Nombre d'escons 12
<1
2>
SV  — Kirsti Bergstø
181.192   5.58٪
Punt percentual 2.01
Parlamentari 13 → 9 Nombre d'escons 4
<1
2>
Sp  — Trygve Slagsvold Vedum
179.994   5.54٪
Punt percentual 7.88
Parlamentari 28 → 9 Nombre d'escons 19
<1
2>
Partit Roig  — Marie Sneve Martinussen
171.342   5.28٪
Punt percentual 0.59
Parlamentari 8 → 9 Nombre d'escons 1
<1
2>
MDG  — Arild Hermstad
152.782   4.71٪
Punt percentual 0.79
Parlamentari 3 → 8 Nombre d'escons 5
<1
2>
KrF  — Dag-Inge Ulstein
135.230   4.17٪
Punt percentual 0.4
Parlamentari 3 → 7 Nombre d'escons 4
<1
2>
V  — Guri Melby
118.941   3.66٪
Punt percentual 0.92
Parlamentari 8 → 3 Nombre d'escons 5

Les eleccions parlamentàries es celebraren a Noruega el 8 de setembre de 2025 per triar els membres del Storting per a la legislatura 2025-2029.

Antecedents

[modifica]

El 21 de juny de 2017, el gabinet de Solberg va encarregar la revisió del sistema electoral a un comitè dirigit pel jutge Ørnulf Røhnebæk, que va publicar el seu informe el 27 de maig de 2020 acordant que el nombre d'escons s'hauria de mantenir en 169 conservant les 19 circumscripcions actuals, rebaixant el llindar electoral del 4% al 3% i abolint la fórmula de dos nivells de repartiment d'escons. Les reformes proposades a la llei electoral es van aplicar en 2022, sent d'aplicació a les eleccions legislatives de 2025. La reforma de les comarques i municipis va entrar en vigor l'1 de gener de 2021 i va suposar una reducció del nombre de comarques de 19 a 11.[1]

A les eleccions legislatives noruegues de 2021 Erna Solberg concedí la victòria[2] i es formà un govern de coalició del Partit Laborista i l'euroescèptic Partit del Centre encapçalat pel laborista Jonas Gahr Støre.[3]

Sistema electoral

[modifica]

Des de 2018 les eleccions parlamentàries a Noruega se celebren un dilluns de setembre cada quatre anys. S'elegeixen 169 representants al Storting per representació proporcional de llistes de partit en 19 districtes electorals. El nombre de representants elegits de cada districte electoral es calcula cada vuit anys a partir de la població i la superfície del districte electoral[4] mitjançant una fórmula que té en compte tant la població com la superfície per deliberadament sobrerepresentar lleugerament les zones rurals de Noruega amb molt escassa població.[5] En eleccions parlamentàries anteriors, cada comtat havia constituït un districte electoral.

Tots els escons de cada circumscripció, excepte un, s'assignen en funció del vot a la circumscripció, però l'escó final s'assigna a nivell nacional entre tots els partits que han obtingut el 4% dels vots a tot el país per compensar les petites circumscripcions que esbiaixaven els resultats a favor dels partits més grans, en particular els laboristes. Un cop adjudicats als partits, cadascun es reassigna a una de les circumscripcions en funció del rendiment relatiu dels partits.[5]

Enquestes

[modifica]

Línia de tendència de regressió local dels resultats de l'enquesta des del 13 de setembre de 2021. Cada línia correspon a un partit polític.

Resultats

[modifica]

Eleccions legislatives noruegues de 2025
Partit Vots % Escons +/-
Partit Laborista 867,449 28.17
53 / 169
Augment 5
Partit del Progrés 734,779 23.87
48 / 169
Augment 27
Partit Conservador 450,640 14.64
24 / 169
Disminució 12
Partit de Centre 173,309 5.63
9 / 169
Disminució 19
Partit Socialista d'Esquerra 169,708 5.51
9 / 169
Disminució 4
Partit Roig 163,786 5.32
9 / 169
Augment 1
Partit Verd 143,393 4.66
7 / 169
Augment 4
Partit Democristià 129,886 4.22
7 / 169
Augment 4
Partit Liberal 112,348 3.65
3 / 169
Disminució 5
Partit dels Pensionistes 25,989 0.84
0 / 169
=
Demòcrates 22,281 0.72
0 / 169
=
Partit de La Generació 20,446 0.66
0 / 169
=
Partit de l'Indústria i l'Empresa 18,010 0.58
0 / 169
=
Conservador 14,950 0.49
0 / 169
=
Pau i Justícia 9,089 0.30
0 / 169
Nou
Partit Centrista 5,404 0.18
0 / 169
=
Partit DNI 5,083 0.17
0 / 169
Nou
Partit de la Salut 5,041 0.16
0 / 169
=
Enfocament en el Pacient 4,099 0.13
0 / 169
Disminució 1
Salvar l'Hospital Ulleval 2,352 0.08
0 / 169
Nou
Partit de la Soledat 703 0.02
0 / 169
Nou
Partit Comunista 48 0.00
0 / 169
=
Vots vàlids 3,078,793 99.09 169
Vots blancs 24,632 0.79
Vots nuls 3,660 0.12
Total 3,107,085 100.00 169 =
Registrats / Participació 4,055,497 76.61
Font: valgresultat.no (~99.5%)

Conseqüències

[modifica]

El govern en minoria del Partit Laborista de Jonas Gahr Støre va aconseguir un segon mandat, mentre que la dreta populista del Partit del Progrés va aconseguir el seu millor resultat electoral de la història.[6]

El 12 de setembre de 2025, després del fracàs del seu partit a les eleccions, Erna Solberg va anunciar que deixaria el lideratge del Partit Conservador quedant-se al càrrec fins al proper congrés nacional.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Regulations for the 2019 local government elections for municipalities and counties that are subject to boundary changes that come into effect January 1st 2020» (en anglès). regjeringen, 20-03-2019. [Consulta: 27 febrer 2025].
  2. Olsen, Jan M. «Norway’s center-left heads to victory in general elections» (en anglès). Associated Press, 14-09-2021. [Consulta: 27 febrer 2025].
  3. Jochecová, Ketrin. «Norway’s government collapses over EU spat» (en anglès). Politico, 30-01-2025. [Consulta: 30 gener 2025].
  4. «Delimitación de circunscripciones» (en castellà). ACE Project. [Consulta: 4 maig 2025].
  5. 5,0 5,1 Difford, Dylan. «How do elections work in Norway?» (en anglès). Electoral Reform Society. [Consulta: 25 setembre 2025].
  6. Terje Solsvik, Nora Buli, Nerijus Adomaitis. «Norway ruling Labour Party wins reelection while populists score gains». Reuters, 09-09-2025. [Consulta: 7 octubre 2025].
  7. «Erna Solberg varsler at hun vil gå av: – Jeg må ta ansvar» (en noruec). NRK, 12-09-2025. [Consulta: 7 octubre 2025].