Vés al contingut

Eleccions generals sueques de 2022

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions generals sueques de 2022
 ← 2018 Modifica el valor a WikidataSuècia Modifica el valor a Wikidata 2026 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data11 setembre 2022 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals de Suècia Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir349 diputat al Parlament de Suècia ≈ legislatura 2022-2026 del Parlament de Suècia Modifica el valor a Wikidata
Lloc webval.se… Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat7.775.390 Modifica el valor a Wikidata
6.547.625
   84,21٪
Punt percentual 2,97
Nombre de vots vàlids6.477.794    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
S  — Magdalena Andersson
1.964.474   30,33٪
Punt percentual 2,07
Diputat al Parlament de Suècia 100 → 107 Nombre d'escons 7
<1
2>
SD  — Jimmie Åkesson
1.330.325   20,54٪
Punt percentual 3,01
Diputat al Parlament de Suècia 62 → 73 Nombre d'escons 11
<1
2>
M  — Ulf Kristersson
1.237.428   19,1٪
Punt percentual 0,74
Diputat al Parlament de Suècia 70 → 68 Nombre d'escons 2
<1
2>
V  — Nooshi Dadgostar
437.050   6,75٪
Punt percentual 1,25
Diputat al Parlament de Suècia 28 → 24 Nombre d'escons 4
<1
2>
C  — Annie Lööf
434.945   6,71٪
Punt percentual 1,9
Diputat al Parlament de Suècia 31 → 24 Nombre d'escons 7
<1
2>
KD  — Ebba Busch Thor
345.712   5,34٪
Punt percentual 0,98
Diputat al Parlament de Suècia 22 → 19 Nombre d'escons 3
<1
2
3>
MP  — Märta Stenevi, Per Bolund
329.242   5,08٪
Punt percentual 0,67
Diputat al Parlament de Suècia 16 → 18 Nombre d'escons 2
<1
2>
L  — Johan Pehrson
298.542   4,61٪
Punt percentual 0,88
Diputat al Parlament de Suècia 20 → 16 Nombre d'escons 4

Les eleccions generals sueques de 2022 es van realitzar l'11 de setembre de 2022 a Suècia, on es van triar els 349 diputats del Riksdag, els qui al seu torn van elegir al primer ministre.[1][2] Les eleccions regionals i municipals també es van celebrar el mateix dia.[3]

Antecedents

[modifica]

La immigració a Suècia es sosté a través de subsidis i no per l'ocupació i l'empoderament de la nova població que s'acostava al país a la recerca de noves oportunitats, convertint-se en el segon país d'Europa amb més morts per arma per cada 100.000 habitants, portat a la intervenció de l'exèrcit als carrers i donant pas a l'exponencial creixement del partit radical populista de dreta Demòcrates de Suècia.[4]

Sistema electoral

[modifica]

El Riksdag està format per 349 escons, elegits mitjançant un sistema de representació proporcional amb candidatures de partit en circumscripcions plurinominals. Els electors poden votar una candidatura de partit i, si ho desitgen, expressar una preferència per un candidat concret; per tant, el sistema permet el vot preferencial, tot i que no es basa exclusivament en llistes obertes. Per obtenir representació parlamentària, els partits han d'assolir almenys el 4% dels vots a escala nacional. Excepcionalment, un partit que no arribi a aquest percentatge pot obtenir escons fixos en una circumscripció si hi aconsegueix almenys el 12% dels vots, però no participa en el repartiment dels escons compensatoris nacionals.[5] El país es divideix en 29 circumscripcions electorals, en les quals es distribueixen 310 escons fixos segons la població amb dret de vot. Els 39 escons restants són escons compensatoris, destinats a ajustar la distribució final perquè reflecteixi, tant com sigui possible, la proporció de vots obtinguts per cada partit a escala nacional. El repartiment dels escons es fa mitjançant el mètode Sainte-Laguë modificat. Si la distribució dels escons fixos provoca que un partit obtingui més escons dels que li corresponen segons la seva proporció de vots a escala nacional, es poden redistribuir escons fixos per garantir una representació proporcional.[6][7]

Enquestes

[modifica]
Gràfic d'enquestes d'opinió per a les eleccions generals sueques de 2022
Regressió local dels resultats de les enquestes des del setembre del 2018 fins a les eleccions del setembre.

Resultats

[modifica]
← →
Eleccions generals sueques de 2022
Partit Vots % Escons +/− Govern
Partit Socialdemòcrata (S) 1.964.474 30,33
107 / 349
Augment 7 oposició
Demòcrates de Suècia (SD) 1.330.325 20,54
73 / 349
Augment 11 oposició
Partit Moderat (M) 1.237.428 19,10
68 / 349
Disminució 2 coalició
Partit de l'Esquerra (V) 437.050 6,75
24 / 349
Disminució 4 oposició
Partit de Centre (C) 434.945 6,71
24 / 349
Disminució 7 oposició
Democristians (KD) 345.712 5,34
19 / 349
Disminució 3 coalició
Partit Verd (MP) 329.242 5,08
18 / 349
Augment 2 oposició
Liberals (L) 298.542 4,61
16 / 349
Disminució 4 coalició
Partit dels Matisos (PNy) 28.352 0,44 Extraparlamentari Nou
Alternativa per a Suècia (AfS) 16.646 0,26 Extraparlamentari =
Coalició Ciutadana (MED) 12.882 0,20 Extraparlamentari =
Partit Pirata (PP) 9.135 0,14 Extraparlamentari =
Altres partits 33.061 0,50 Extraparlamentari
Vots vàlids 6.445.298 98,93 349
Vots en blanc i Vots nuls 69.831 1,07% Participació:
84,21% '
Disminució2,90%
Votants 6.515.129 100%
Cens 7.775.390

Conseqüències

[modifica]

El bloc de dretes va obtenir la majoria al Riksdag, fet que va portar a l'elecció d'Ulf Kristersson com a primer ministre el 17 d'octubre del 2022[8] en un govern de coalició de Partit Moderat, Democristians i Liberals.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Periódico, El. «La dreta guanya les eleccions a Suècia», 14-09-2022. [Consulta: 15 gener 2023].
  2. ↑ 324cat. «Eleccions a Suècia: el bloc de centredreta s'imposa, a l'espera del recompte final», 11-09-2022. [Consulta: 15 gener 2023].
  3. ↑ «Kalender över kommande valår» (en suec). [Consulta: 27 novembre 2021].
  4. ↑ Artabe, Jon. «El fracaso sueco en inmigración» (en castellà). Noticias de Álava, 9 juny 2025. [Consulta: 23 juliol 2025].
  5. ↑ «SWEDEN Riksdagen (Parliament)» (en anglès). INTER-PARLIAMENTARY UNION. Arxivat de l'original el 28 de desembre 2021. [Consulta: 10 novembre 2025].
  6. ↑ «Distribution of seats» (en anglès). Valmyndigheten. [Consulta: 18 octubre 2026].
  7. ↑ «Elections to the Riksdag» (en anglès). Sveriges riksdag. [Consulta: 18 octubre 2026].
  8. ↑ Cursino, Malu «Ulf Kristersson: Swedish parliament elects new PM backed by far right» (en anglès). BBC, 17-10-2022.
  9. ↑ «Riksdagen röstar om Ulf Kristersson på måndagen» (en noruec). Dagens Nyheter, 17 octubre 2022. [Consulta: 4 juny 2025].