Vés al contingut

Eleccions municipals de València de 1931

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions municipals de València de 1931
 ← 1922 Modifica el valor a WikidataValència Modifica el valor a Wikidata 1948 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data12 abril 1931 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions municipals Modifica el valor a Wikidata
Part deEleccions municipals espanyoles de 1931 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir50 regidor de l'Ajuntament de València Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat84.729 Modifica el valor a Wikidata
51.796
   61.13٪
Nombre de vots vàlids51.535    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls 261
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
? ? ?
CRS
36.738   71.29٪
Regidor 32
? ? ?
Monàrquics alfonsins
12.420   24.1٪
Regidor 16
? ? ?
Albistes
0   
Regidor 2

Les eleccions municipals de València de 1935 es van celebrar el diumenge 12 d'abril de 1931. Els votants van triar els 50 regidors que compondrien el ple del Consell Municipal de València.

Aquestes eleccions estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. A València, els republicans (integrants majoritàriament per membres del PURA) van obtindre una victòria aclaparadora aconseguint 32 regidors.

Precedents

[modifica]

La crisi econòmica, la contestació social tant de la petita burgesia com de la classe estudiantil i obrera, acaben el gener de 1930 amb la dictadura de Primo de Rivera. El rei Alfons XIII nomena Cap de Govern al general Dámaso Berenguer y Fusté, cap de la casa militar del rei. Aquest constitueix un govern conegut com la dictablanda en clara al·lusió a la manca de fortalesa respecte al règim anterior tot i seguir sent militarista i no democràtic. La monarquia, que havia estat còmplice de la dictadura, està fortament qüestionada. Antics liberals afectes al règim proposen ara una sortida democràtica abans que hi hagi una explosió revolucionaria.

El moviment obrer creixia vertiginosament, tant a la UGT, com a la CNT. Els partits republicans tenen cada dia més afiliats. El 17 d'agost de 1930, es reuneixen a Sant Sebastià, Niceto Alcalá-Zamora i Miguel Maura amb els representants de diversos grups polítics, constitucionalistes i republicans contraris al govern Berenguer i a la monarquia, i signen el Pacte de Sant Sebastià, en la que s'acorden una sèrie de mesures orientades a la instauració d'una república parlamentària i un tracte diferencial per Catalunya.

Es produeixen molts intents de cop d'estat. El més destacat moviment de rebel·lió militar va ser la revolta de Jaca el desembre de 1930 que, tot i fracassar, a la llarga acabà donant els seus fruits. També fracassa un intent de bombardeig del palau reial que havia d'efectuar Ramon Franco qui, finalment, opta per llençar fulletons i refugiar-se a Portugal. Els signants del Pacte de Sant Sebastià són arrestats, la qual cosa els comportarà una ampla popularitat. Berenguer proposà unes eleccions generals que no li són acceptades ni per la dreta (que ho considerava arriscat) ni per l'esquerra (que exigia més llibertats i garanties). Així, el febrer-març de 1931, Berenguer dimití i fou substituït per l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas. Aquest estructurà un govern conservador amb antigues figures monàrquiques com Garcia Prieto, comte de Romanones, Juan de la Cierva i Joan Ventosa i Calvell de la Lliga Regionalista. Finalment, per sortir de l'embús i les divergències, tothom convingué a fer unes eleccions municipals que atorguessin un marc constitucional.

Sistema electoral

[modifica]

L'objectiu de les eleccions era escollir els regidors de tots els ajuntaments espanyols. Les eleccions es regiren per la llei municipal de 1877 i per la llei electoral de 1907. El nombre de regidors de cada ajuntament depenia de la població del municipi.[1]

Els municipis se subdividien en districtes, que alhora es podien subdividir en col·legis (circumscripcions), tot i que normalment els límits dels col·legis i dels districtes eren els mateixos. La llei municipal deia que en cada col·legi s'havien d'escollir entre tres i sis regidors.[1]

El sufragi era masculí. El sistema de votació era el vot limitat: els electors tenien menys vots que el nombre d'electes del col·legi. Per exemple: en un col·legi on s'havien d'escollir 4 regidors, un elector només podia votar fins a 3 candidats. Sortien electes els candidats amb més vots.[2]

L'article 29 de la llei electoral de 1907 estipulava que en aquells llocs on hi hagués menys candidats que escons a escollir, aquests quedaven escollits directament.[2] [3]

L'elecció de l'alcalde corresponia al ple de l'ajuntament. S'escolliria a la primera sessió de la legislatura.[1]

Resultats

[modifica]


Eleccions municipals de 12 d'abril de 1931 - València

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Aliança d'Esquerres Antidinàstica (AEA) (Republicans) 32 candidats.[4][a][b] 36.738[6] 71,29% 32
Candidatura de Concentració Monàrquica (CCM) (Monàrquics) 31 candidats[4] 12.420[6] 24,1% 16
Esquerra Liberal (EL) (albistes monàrquics) 7 candidats[4] ?? 2
Altres candidatures 16 candidats[4] ?? 0
Total vots vàlids i regidors 51.535[7] 100 % 50
Vots nuls 261[7] 0,31%
Participació (vots vàlids més nuls) 51.796[7] 61,13%**
Abstenció 32.933* 38,87%**
Total cens electoral 84.729[7]* 100 %**
Alcalde:
Vicent Marco Miranda (PURA) (15/04/1931) (alcalde provisional)[8]
Agustín Trigo Mezquita (PURA) (17/04/1931) (alcalde electe)[9][10]
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (39 vots i 8 vots en blanc, 3 regidors absents[10])
Fonts: Institut Nacional d'Estadística.[7][11] Periòdics Las Provincias,[4][6][10] El Pueblo[12][8][9] i La Correspondencia de Valencia.[13]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Regidors triats per districte[14][15]

[modifica]

Els candidats electes estan en negreta:

Distrcte Participació Candidats i vots
Centre ??? Mariano Gómez González[16][17] 2.905
Sigfrido Blasco-Ibáñez (PURA) 2.890
Julio Saborit Belenguer (PURA) 2.885
Manuel Simó Marín (DRV) 941
Francisco Calatayud Mateu (DRV) 914
Pablo Meléndez Boscá 696
Audiència ??? Vicente Marzal Mustieles (DLR) 1.695
Ramón Bellver Bussó (PURA) 1.683
Enric Duran i Tortajada[18] 1.698
Manuel Martí 1.426
Francisco Momblanch 1.381
Universitat ??? Victorino Vázquez Garrido (AR) 1.380
Luis Donderis Tatay (DLR) 1.359
José Soler Bort (PURA)[19] 1.333
Joaquim Reig i Rodríguez (CV) 1.227
José Duato 1.186
Isidoro Martín 1.186
Teatre ??? José Cano Coloma (PRRS) 2.352
Adolfo Royo Soriano (PURA) 2.343
Antonio Reyna López (AR) 2.268
Salvador Salom Antequera 1.203
Luis Santonja Faus (DRV) 1.290
Rafel Laborde-Bois 1.150
Luis Buixareu 760
Tomás Jiménez Uberos ???
Hospital ??? Manuel Gisbert Rico (PURA) 3.617
Vicente Alfaro Moreno (PURA) 3.588
Antonio de Gracia Pons (PSOE) 3.521
Luis Ruíz Sáez 673
Miguel Ortega Moncholí 658
Vicente Arnal 625
Jaime Llorca 474
Francisco Orduña 441
Museu ??? Vicent Marco Miranda (PURA) 3.709
Alvaro Pascual Leone (PURA) 3.709
Emilio Bordonave Tarrasó (DLR) 3.610
Ramón Tarazona Puchades (DRV) 938
Jaime Faus 841
José Feo 826
Cayetano Agrait 657
Misericòrdia ??? Fernando Valera Aparicio (PRRS) 3.000
Joaquin García Ribes (PURA) 3.148
Vicente Navarro Arambul (PSOE) 2.924
José María Albors Brocal 921
Fernando Porta Sanmartín 939
Vicente Llorca 866
Russafa ??? Francisco Forriol Ferrer (PRRS) 5.869
Juan Bort Zandalinas (PURA) 5.804
Francisco Sanchis Pascual (PSOE) 5.663
Julio Romero Moncholí (PL) 1.388
Salvador Salcedo Ferrer (PL) 1.145
Vicente Minguet 1.017
Alfredo Bolinches 664
Fernando Aleixandre 661
Rafael Alemany 75
Vega ??? Agustín Trigo Mezquita (PURA) 2.683
Vicente Lambies Grancha (PURA) 2.640
Francesc Soto i Mas (AVR) 2.643
Ismael Barrera Juan 2.641
José Olmos Burgos (PURA) 2.687
Manuel Casanova Bonora (DRV) 1.415
José Monmeneu Gómez (DRV) 1.355
Vicente Sancho 1.345
Francisco Taberner 1.335
Port ??? Juan Bautista Brau Sanoguera (PURA) 5.038
Vicente Juan Mira (PURA) 4.805
Vicente San Vicente Montoro (PURA) 4.874
Manuel García Cabañes (DLR) 1.018
Manuel García Dutrús (DLR) 937
José Meliá 822
Luis Ayora 98
Enrique Estellés 75

Notes

[modifica]
  1. La candidatura republicana-socialista Alliança d'Esquerres Antidinàstica presentà com a candidats, per districtes: CENTRE: Mariano Gómez González, Sigfrido Blasco Blasco i Julio Saborit Belenguer; HOSPITAL: Manuel Gisbert Rico, Vicent Alfaro i Moreno i Antonio de Gracia Pons; DE LA VEGA: Agustín Trigo Mezquita, Vicente Lambies Grancha, Francisco Soto Mas, Ismael Barrera Juan i José Olmos Burgos; MUSEU: Vicent Marco Miranda, Álvaro Pascual Leone i Emilio Bordanove Tarraso; TEATRE: José Cano Coloma, Adolfo Royo Soriano i Antonio Reyna López; AUDIÈNCIA: Vicente Marzal Mustieles, Ramón Bellver Buso i Enrique Durán y Tortajada; MISERICÒRDIA: Fernando Valera Aparicio, Joaquín García Ribes i Vicente Navarro Arambul; RUSSAFA: Francisco Forriel Ferrer, Juan Bort Zalandinas i Francisco Sanchis Pascual; UNIVERSITAT: Victorino Vázquez Garrido, Luis Donderis Tatay i José Soler Bort; DEL PORT: Juan Bautista Brau Sanoguera, Vicente Juan Mira i Vicente San Vicente Montoro.
  2. Dels 32 candidats, 21 n'eren del PURA, 5 del DLR, 3 del PSOE, 2 de l'AVR i 1 del PRLD.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Ley Municipal». Gaceta de Madrid, 04-10-1877.
  2. 2,0 2,1 «Ley electoral (1907)». Gaceta de Madrid, 10-08-1907.
  3. Anuario Estadístico de España. 1931, p. 482. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Las Provincias «Las elecciones de mañana - Los candidatos que lucharán» (en castellà). Las Provincias [València], 11-04-1931, pàg. 6 [Consulta: 2 agost 2015].
  5. Valero Gómez, Sergio «Reformismo, radicalización y conflicto interno en el socialismo español. La Federación Socialista Valenciana durante la Segunda República y la Guerra Civil (1931-1939)» (en castellà). , 2012, p. 37.
  6. 6,0 6,1 6,2 Las Provincias «En las elecciones del domingo, triunfó por la mayoría y con más de 30.000 votos, la candidatura republicana; la minoría monárquica sólo obtuvo unos 8.000» (en castellà). Las Provincias [València], 14-04-1931, pàg. 6 [Consulta: 2 agost 2015].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Dirección General del Instituto Geográfico, Catastral y de Estadística. «Resultados de las elecciones de Concejales verificadas en 12 de abril de 1931, en las capitales de España y posesiones españolas del Norte de Africa, según datos facilitados por las respectivas juntas municipales del Censo electoral» (pdf) (en castellà). Anuario Estadístico de España - 1931 p. 546, 17-06-1933. [Consulta: 24 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 El Pueblo «Se constituye el ayuntamiento» (en castellà). El Pueblo [València], 16-04-1931, pàg. 3 [Consulta: 2 agost 2015].
  9. 9,0 9,1 El Pueblo «La constitución del nuevo ayuntamiento» (en castellà). El Pueblo [València], 17-04-1931, pàg. 2 [Consulta: 2 agost 2015].
  10. 10,0 10,1 10,2 Las Provincias «En el Ayuntamiento - Se constituye el nuevo concejo» (en castellà). Las Provincias [València], 18-04-1931, pàg. 4 [Consulta: 2 agost 2015].
  11. Dirección General del Instituto Geográfico, Catastral y de Estadística. «Nº de concejales proclamados por el artículo 29 de la Ley y elegidos por votaciónen las capitales de España y Posesiones españolas del Norte de Africa, en las elecciones del 12-4-1931, y filiación política, según datos facilitados por las Juntas» (pdf) (en castellà). Anuario Estadístico de España - 1931 p. 483, 17-06-1933. [Consulta: 24 juliol 2015].
  12. El Pueblo «Detalles de la elección» (en castellà). El Pueblo [València], 14-04-1931, pàg. 3 [Consulta: 2 agost 2015].
  13. La Correspondencia «El resultado de las elecciones en Valencia» (en castellà). La Correspondencia de Valencia [València], 16-04-1931, pàg. 1 [Consulta: 2 agost 2015].
  14. Fernando Pérez Puche, 50 alcaldes: el ayuntamiento de Valencia en el siglo XX (1979)
  15. [enllaç sense format] http://prensahistorica.mcu.es/ca/consulta/registro.cmd?id=11000274031
  16. Catedràtic de la Universitat
  17. Deixà de ser regidor el 1932
  18. Com a independent valencianista, després va pertànyer a l'Agrupació Valencianista de la Dreta
  19. Expulsat l'any 1932