Vés al contingut

Eleccions municipals de València de maig de 1909

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions municipals de València de maig de 1909
 ← 1905 Modifica el valor a WikidataValència Modifica el valor a Wikidata 1909 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data2 maig 1909 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions municipals Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions municipals de València Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir25 regidor de l'Ajuntament de València Modifica el valor a Wikidata
Participació
52.453
Nombre de vots vàlids51.639    Nombre de vots en blanc 814   Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
PURA  — Vicent Blasco Ibáñez
20.559   39.81٪
Regidor 14
<1
2>
PRR  — Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar
9.682   18.75٪
Regidor 1
<1
2>
PLC  — Antonio Lázaro Tensa
6.406   12.41٪
Regidor 2 → 4 Nombre d'escons 2
<1
2>
PL  — Ernesto Ibáñez Rizo
4.712   9.12٪
Regidor 1 → 3 Nombre d'escons 2
? ? ?
IND
4.235   8.2٪
Regidor 1
? ? ?
LC
3.529   6.83٪
Regidor 1 → 0 Nombre d'escons 1
CT
1.931   3.74٪
Regidor 0 → 2 Nombre d'escons 2

Les eleccions municipals de València de maig de 1909 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de maig de 1909, organitzades pel govern d'Antonio Maura Montaner i celebrades el 2 de maig de 1909.

A València, les eleccions es van fer durant l'alcaldia del conservador José Maestre Laborde-Boix i van ser els primers comicis amb vot obligatori degut a la recent llei electoral maurista de 1907.[1] La celebració de les eleccions aquest any té una gran importancia degut a que va ser paral·lela a la celebració de l'Exposició Regional Valenciana, impulsada pel marqués del Túria i polític conservador Tomás Trénor Palavicino i que marcà un abans i un després en la modernització de València.

El resultat de les eleccions va dur la tradicional victòria dels blasquistes, tot i que sense una majoria destacable. Igualment, la suma de blasquistes, sorianistes i republicans independents fa que el republicanisme siga majoritàri al consistori, deixant als partits dinàstics en clara minoria. El desembre del mateix any, tornarien a haver-hi noves eleccions.

Resultats

[modifica]
Resultat de les eleccions per districte[2][3][4]
Districte Candidats Electe Partit Vots
CENTRE

(3 regidors)

Antonio Pinto Codoñer PURA 1.481
José Marco Cabrelles PURA 1.432
Ernesto Ibáñez Rizo PL 1.166
Vicente Marzal Mustieles No PC 617
José María Olmos Ruiz No CRV 376
Vicente Domingo Estellés No Ind 130
5.202
AUDIÈNCIA

(2 regidors)

Francisco Marco Bori PC 752
Enrique Adrien Mur CT 752
José Navarro Tronch No PURA 663
José Suria Catalá No PRR 494
Francisco Martínez Martínez No CRV 209
2.870
UNIVERSITAT

(2 regidors)

Carlos Dupuy de Lome PC 850
Modesto Jiménez Bentrosa PURA 678
Pablo Meléndez Gonzalo No LC 614
Ricardo Camilleri Gómez No PRR 496
2.638
TEATRE

(3 regidors)

Ricardo Ibáñez Ripollés PC 1.148
Faustí Valentín i Torrejón PURA 1.138
José Roig Estellés PURA 1.070
Eduardo Solano Vela No PL 941
Vicente Albiach García No PRR 830
5.127
HOSPITAL

(2 regidors)

Manuel Juan Ruiz PURA 1.599
Pedro Aliaga Millán PL 1.090
Juan Bautista Algarra Llácer No PRR 854
3.543
MISERICÒRDIA

(3 regidors)

Francisco Boví Rausell PC 1.424
Francisco Sempere Masiá PURA 1.205
Vicente Veres Comí PURA 1.182
Francisco de P. Nogués Adam No LC 1.089
Ángel Gayubar Loscos No PRR 966
Germán Fabra Albiñana No Ind 259
6.125
MUSEU

(2 regidors)

Camilo Olcina Pérez PURA 1.293
Miguel Guzmán Cubells CT 1.179
Sixto Barata Gil No PRR 1.090
3.562
RUSSAFA

(3 regidors)

Julio Romero Mocholí PURA 1.944
Juan Bort Olmos PURA 1.827
Pascual Lluesma Tomás Ind 1.383
José Ciurana No Ind 1.272
Vicente Chirivella No Ind 1.191
7.617
VEGA

(3 regidors)

José María Corell Montalt PRR 2.285
Manuel Castellano Ballester PURA 1.935
Víctor Máñez Peixó PURA 1.831
Manuel Oller Celda No LC 1.826
Salvador Pérez Burgos No PRR 1.769
José Camaña Laymón No PC 1.615
11.261
PORT

(2 regidors)

Fidel Gurrea Olmos PL 1.515
Carlos Soler Martínez PURA 1.281
Juan Domingo Carles No PRR 898
3.694

Referències

[modifica]