Eleccions municipals espanyoles de 2023
 |
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
  | |
|---|---|
← 2019  | |
| Data | 28 maig 2023 |
| Tipus | eleccions municipals a Espanya |
| Part de | eleccions municipals a Espanya |
| Resultat de la votació
| |
 | |
Les eleccions locals espanyoles de 2023 se celebraren a tot Espanya el dia 28 de maig, quart diumenge de maig, d'acord amb l'article 42 de la Llei 5/1985.[1] Les eleccions determinen de manera directa la composició dels ajuntaments i, de manera indirecta, les dels consells comarcals i les diputacions provincials. A l'estat espanyol també serveixen per a l'elecció indirecta dels consells insulars (Illes Balears), dels cabildos insulars (Illes Canàries) i de les Juntes Generals (País Basc).
El mateix dia també se celebraren les eleccions al Consell General d'Aran i a dotze comunitats autònomes (València, Astúries, Cantàbria, Navarra, La Rioja, Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia, Canàries, Illes Balears, Aragó i Extremadura).
Sistema electoral
[modifica]El fonament legal del sistema electoral municipal espanyol és l'article 140 de la Constitució espanyola de 1978, les disposicions especials per a les eleccions municipals contingudes al Capítol IV del Títol III de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) i els articles 29 i 61 de la Llei 7/1985 reguladora de les Bases de Règim Local.[2]
Els municipis amb menys de 100 habitants segueixen el règim de consell obert en el què l'alcalde és elegit directament pels electors per un sistema de majoria.[3]
El nombre de regidors a triar a cada municipi varia en funció del nombre d'habitants censats en aquest municipi, amb un mínim de tres, i sempre imparell per evitar en la mesura del possible els empats en les votacions del Ple Municipal. Als municipis de fins a 250 habitants es vota mitjançant escrutini proporcional plurinominal en llista oberta en què cada elector pot emetre fins a un vot menys que el nombre de regidors que es trien, i als municipis de més de 250 habitants, els regidors es trien mitjançant escrutini proporcional plurinominal amb llista tancada utilitzant la regla D'Hondt amb una barrera electoral del 5% dels vots vàlids (vots a candidatura més vots en blanc).[4]
| Població | Consellers |
|---|---|
| <100 | 3 |
| 101–250 | 5 |
| 251–1.000 | 7 |
| 1.001–2.000 | 9 |
| 2.001–5.000 | 11 |
| 5.001–10.000 | 13 |
| 10.001–20.000 | 17 |
| 20.001–50.000 | 21 |
| 50.001–100.000 | 25 |
| > 100.001 | +1 per cada 100.000 habitants o fracció +1 si el total és un nombre parell |
Conseqüències
[modifica]Davant els resultats obtinguts en una roda de premsa del 29 de maig el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncià que avançaria les eleccions generals, inicialment previstes per a finals de novembre, al 23 de juliol.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general». [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ Pérez de Lama, 1998, p. 49-50.
- ↑ Pérez de Lama, 1998, p. 50.
- ↑ Jefatura del Estado (en castellà) Boletín Oficial del Estado, 19-06-1985. BOE-A-1985-11672. ISSN: 0212-033X..
- ↑ «Pedro Sánchez avança les eleccions generals al 23 de juliol després dels resultats del 28M» (en català). CCMA, 29-05-2023. [Consulta: 29 maig 2023].