Eleccions presidencials de Corea del Sud de 2012

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions presidencials de Corea del Sud de 2012Eleccions presidencials de Corea del Sud de 2012
Data19 desembre 2012 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions presidencials de Corea de Sud Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident de Corea del Sud. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat40.507.842 Modifica el valor a Wikidata
30.721.459
   75.84٪
Nombre de vots vàlids30.589.730    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata
Park Geun-hye  — Partit Llibertat de CoreaElegit
15.773.128   51.56٪
 
Moon Jae-in  — Partit Democràtic de Corea
14.692.632   48.03٪
 
 ← 2007 Modifica el valor a WikidataCorea del Sud Modifica el valor a Wikidata 2017 Modifica el valor a Wikidata  → 

El 19 de desembre de 2012 es van celebrar eleccions presidencials a Corea del Sud. Van ser les sisenes eleccions presidencials des de la democratització i l'establiment de la Sisena República, i es van celebrar sota el sistema d'escrutini majoritari uninominal, en el qual se celebrava una sola ronda de votacions i resultava elegit el candidat que rebés el major nombre de vots. Segons la constitució sud-coreana, el president només pot exercir el càrrec durant cinc anys. El mandat del llavors president Lee Myung-bak va finalitzar el 24 de febrer de 2013. Segons The Korea Times, van votar 30,7 milions de persones, amb una participació del 75,8%. Park Geun-hye, del partit Saenuri, va ser la primera dona elegida presidenta de Corea del Sud amb el 51,6% dels vots, enfront del 48,0% del seu oponent Moon Jae-in.[1] El percentatge de vots de Park va ser el més alt obtingut per un candidat des de l'inici de les eleccions directes lliures i justes en 1987 i les primeres eleccions d'aquest tipus en les quals un candidat va obtenir la majoria.[2]

En 2017, després del judici polític i la destitució de Park, Moon la succeiria com a dotzè president de Corea del Sud després d'una segona i reeixida candidatura a la presidència en les eleccions presidencials de 2017.[3][4]

Context[modifica]

Lee Myung-bak va ser elegit president de Corea del Sud l'any 2007 com a candidat del conservador Gran Partit Nacional després d'unes renyides primàries en les quals va derrotar per un estret marge a Park Geun-hye, i va assumir el càrrec el febrer de 2008.[5] La seva victòria va posar fi a deu anys de govern liberal de Kim Dae-jung i Roh Moo-hyun. El govern de Lee Myung-bak va perseguir la reducció de la burocràcia governamental i una política econòmica de laissez faire,[6] i va ser criticat per l'esquerra per escàndols polítics i polítiques controvertides com la base naval de Jeju-do i el seu suport al Tractat de Lliure Comerç entre Corea del Sud i els Estats Units, encara que tots dos es van iniciar sota l'administració anterior.[7][8] Tot i que va ser triat amb una victòria aclaparadora i va rebre uns índexs d'aprovació inicials del 70%,[9] els índexs de Lee havien descendit per sota del 30% en 2012.[10]

A finals de 2011, Park Geun-hye va assumir el control del Gran Partit Nacional, que va passar a dir-se Partit Saenuri o Nova Frontera el febrer de 2012.[11] Es va distanciar de Lee i va dirigir el partit cap al centre. En les eleccions legislatives d'abril de 2012, Park va portar al partit a una victòria inesperada, retornant-li la majoria en l'Assemblea Nacional.[12] Això va contribuir a un augment dels seus índexs en les enquestes i va consolidar la seva posició com a favorita per a la nominació de Saenuri.[13]

L'oposició a Saenuri es va dividir principalment entre el Partit Democràtic Unit (PDU) i els partidaris independents d'Ahn Cheol-soo, que va emergir com un dels principals candidats potencials malgrat el seu notori silenci en la competició electoral.[14] En el PDU, l'atenció es va centrar inicialment en Sohn Hak-kyu com a possible nominat, però a finals de 2011, Moon Jae-in, home de confiança de l'expresident Roh, havia superat a Sohn en les enquestes.[15] Encara que el PDU va convidar a Ahn a unir-se al partit,[16] només el 2,3% dels enquestats en un sondeig del 21 d'abril pensava que Ahn era el més adequat per a ser el candidat del PDU.[17] El mateix PDU s'ha vist afectat per la divisió entre els membres pro-Roh, com Moon Jae-in, i l'«ala Honam» de l'expresident Kim Dae-jung, representada per Chung Dong-young.[18]

Referències[modifica]

  1. ↑ Yonhap «Presidential Turnout at 75.8%». The Korea Times, 19 December 2012.
  2. ↑ «ISR Foundation: Park Geun-hye Becomes South Korea's First Female President with 50.8% of Majority Popular Vote, the Largest Share Since 1971». CNBC, 19 December 2012. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-04-06. [Consulta: 11 desembre 2022].
  3. ↑ «PM not to run for presidency» (en anglès). koreatimes, 15-03-2017.
  4. ↑ «South Korea's Moon Jae-in sworn in vowing to address North» (en anglès). BBC News, 10-05-2017.
  5. ↑ Foster-Carter, Aiden «The South: Busy at the polls». Asia Times, 03-04-2012. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-09-22. [Consulta: 11 desembre 2022].
  6. ↑ Lee, Seung-Ook; Kim, Sook-Jin; Wainwright, Joel «Mad cow militancy: Neoliberal hegemony and social resistance in South Korea». Political Geography, vol. 30, 2010, pàg. 1–11.
  7. ↑ «Koreans negative on opposition's KORUS FTA move». The Korea Times, 10-02-2012.
  8. ↑ Jung Sung-ki «Jeju Agrees to Build Naval Base». The Korea Times, 14-05-2007.
  9. ↑ «South Korea Ruling Party Risks Parliament Election Loss». Bloomberg, 06-04-2012.
  10. ↑ «The Asan Monthly Opinion Survey January 2012». Asan Institute for Policy Studies, January 2012. Arxivat de l'original el 10 September 2012. [Consulta: 30 abril 2012].
  11. ↑ «Rebranding GNP picks Saenuri as new name». Korea JoongAng Daily, 03-02-2012.
  12. ↑ Ramstad, Evan. «Odds & Ends A Day After The Election». The Wall Street Journal Asia, 12-04-2012. [Consulta: 30 abril 2012].
  13. ↑ «ko:대선 양자구도, 박근혜 처음으로 안철수 앞서» (en coreà). Realmeter, 16-04-2012. [Consulta: 30 abril 2012].
  14. ↑ «Let the presidential election games begin». The Dong-a Ilbo, 23-04-2012.
  15. ↑ Jackson, Andy. «SKorea: Moon Jae-in overtakes Sohn Hak-kyu in presidential poll». Asian Correspondent, 08-08-2011. Arxivat de l'original el 13 de novembre 2012. [Consulta: 30 abril 2012].
  16. ↑ «[Editorial] Where is Ahn headed?». The Korea Herald, 29-04-2012.
  17. ↑ «Most would choose Park or Ahn for president». The Hankyoreh, 23-04-2012.
  18. ↑ «DUP disputing new framework for election». The Hankyoreh, 28-04-2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_de_Corea_del_Sud_de_2012&oldid=31935641»