Eleccions presidencials dels Estats Units de 2016

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Eleccions presidencials dels Estats Units de 2016
Dia d'eleccions8 novembre 2016 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions presidencials dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions dels Estats Units de 2016 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys
vicepresident dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Població324.289.210 Modifica el valor a Wikidata
Electorat231.556.622 Modifica el valor a Wikidata
Participació137.053.916
   59.19٪
Nombre de vots vàlids136.700.000    Nombre de vots en blanc … … …   Nombre de vots nuls … … …
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata
Donald Trump official portrait.jpg Donald Trump  — Partit Republicà dels Estats Units
Candidat a la vicepresidènciaMike Pence
62.979.879   46.07٪
Vot electoral 304
Hillary Clinton by Gage Skidmore 2.jpg Hillary Rodham Clinton  — Partit Demòcrata dels Estats Units
Candidat a la vicepresidènciaTim Kaine
65.844.954   48.17٪
Vot electoral 227
Johnson Transparent.png Gary Johnson  — Partit Llibertari
4.488.919   3.28٪
 

ElectoralCollege2016.svg Modifica el valor a Wikidata
Causa immediata de
20 gener 2017: investidura de Donald Trump Modifica el valor a Wikidata
 ← 2012 Modifica el valor a WikidataEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata 2020 Modifica el valor a Wikidata  → 

Les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016 tingueren lloc el 8 de novembre de 2016. La candidatura republicana de Donald Trump, empresari novaiorquès, i Mike Pence, governador d'Indiana, va derrotar la candidatura demòcrata de Hillary Clinton, exsecretària d'estat, i Tim Kaine, senador per Virgínia, malgrat haver obtingut menys vots nacionals.[1] El 20 de gener de 2017, Donald Trump va prendre possessió com a 45è president dels Estats Units i Mike Pence, com a 48è vicepresident dels Estats Units.

Les eleccions primàries i caucus dels partits se celebraren entre els mesos de febrer i juny de 2016 als 50 estats, al districte de Colúmbia i als territoris dels Estats Units. Hillary Clinton va guanyar la nominació demòcrata després d'unes llargues primàries en les quals va vèncer la candidatura més d'esquerres de Bernie Sanders, senador per Vermont. Donald Trump va derrotar els seus rivals republicans, entre els quals el senador per Texas Ted Cruz, el governador d'Ohio John Kasich i el senador per Florida Marco Rubio, i va esdevenir candidat republicà a la presidència.

La campanya populista i nacionalista de Trump, sota l'eslògan «Make America Great Again», s'oposava a la correcció política, la immigració il·legal i a molts acords de lliure comerç,[2] prometia construir un mur a la frontera amb Mèxic i va rebre molta cobertura mediàtica.[3][4] Clinton, la primera candidata dona d'un dels principals partits a la presidència, va emfatitzar la seva experiència política, va denunciar Trump i molts dels seus seguidors com a deplorables, va donar suport a estendre les polítiques de Barack Obama; els drets racials, LGBT i de les dones; i el capitalisme inclusiu.[5] El to de les campanyes electorals va ser criticat com a divisiu i negatiu.[6][7][8] Trump va ser criticat per les seves opinions en assumptes racials i d'immigració, els incidents violents contra protestes als seus mítings[9][10][11] i acusacions de mala conducta sexual entre les quals la controvertida gravació d'Access Hollywood. Per altra banda, la campanya de Clinton va patir un descens en els números d'aprovació[12] a causa de preocupacions sobre la seva ètica i confiança,[13] la investigació de l'FBI sobre un ús incorrecte d'un servidor de correu privat, el tema que va rebre més atenció de tota la campanya electoral.[14][15]

Malgrat que Clinton va guanyar 2,87 milions més de vots populars que Trump (el marge més ampli de cap candidat perdedor),[16] Trump va rebre una majoria al col·legi electoral i va rebre victòries inesperades al «Rust Belt» (cinturó de l'òxid), en estats on feia dècades que el candidat republicà no hi guanyava. Trump va guanyar sis estats que el demòcrata Barack Obama havia guanyat el 2012: Florida, Iowa, Michigan, Ohio, Pennsilvània i Wisconsin.[17] Trump va acabar rebent 304 vots de delegats i Clinton, 227, ja que Trump va tenir dos trànsfugues i Clinton, cinc.

Funcionament del sistema electoral[modifica]

El titular el 2016, Barack Obama. El seu segon mandat va expirar el 20 de gener de 2017.

El segon article de la Constitució dels Estats Units estipula que el president i el vicepresident dels Estats Units han de ser ciutadans de naixement dels Estats Units, d'almenys 35 anys i haver residit als Estats Units durant almenys catorze anys.[18] Els candidats a la presidència acostumen a buscar la nominació d'un partit polític, que dissenya un mètode (com ara les primàries) per escollir el candidat que el partit vol que es presenti. Tradicionalment, les eleccions primàries són eleccions indirectes on els votants elegeixen un conjunt de delegats estatals compromesos amb un candidat en concret.[19] Aquests delegats del partit nomenen un candidat, que es presentarà a les eleccions en nom del partit.[19] Les eleccions generals del novembre també són unes eleccions indirectes, on els votants elegeixen un conjunt de membres del col·legi electoral, que són els que elegeixen directament el president i el vicepresident.[20][21] El col·legi electoral està format per 538 membres, repartits entre cada estat (i el districte de Colúmbia) segons l'últim cens.[21] Cada circumscripció té com a mínim tres delegats al Col·legi electoral.[22] Les eleccions generals se celebren el dimarts després dels primers dilluns del mes de novembre o el dimarts després del primer de novembre.[23]

El president Barack Obama, demòcrata i ex-senador per Illinois, no podia presentar-se a la reelecció per un tercer mandat a causa de les restriccions de la vint-i-dosena esmena. D'acord amb la primera secció de la vintena esmena, el mandat d'Obama expirà el 20 de gener de 2017 a les dotze del migdia (EDT).[24][25]

Procés de primàries[modifica]

Les eleccions primàries i els caucus tingueren lloc entre el febrer i juny de 2016 als 50 estats així com al Districte de Colúmbia i els territoris dels Estats Units.[19] El procés de nominació també va ser una elecció indirecta ja que els votants elegeixen delegats estatals per assistir a la convenció del partit, on els delegats nomenen el candidat presidencial.[19]

Les especulacions sobre la campanya del 2016 van començar just després de la campanya del 2012, amb la revista New York declarant que la cursa ja havia començat en un article publicat el 8 de novembre, dos dies després de les eleccions de 2012.[26] Aquell mateix dia, Politico va publicar un article on predeia que els candidats a les eleccions generals de 2016 serien Hillary Clinton i l'ex-governador de Florida Jeb Bush.[27] En canvi, un article del New York Times esmentava el governador de Nova Jersey Chris Christie i el senador de Nova Jersey Cory Booker com a candidats potencials.[28]

Candidatures[modifica]

Partit Demòcrata[modifica]

Primàries[modifica]

L'ex-secretària d'estat Hillary Clinton, que havia sigut senadora per Nova York i primera dama dels Estats Units, va ser la primera demòcrata principal a anunciar formalment la seva candidatura a la presidència a través d'un missatge de vídeo el 12 d'abril de 2015.[29][30][31] Encara que les enquestes nacionals el 2015 indicaven que Clinton era la favorita per rebre la nominació demòcrata el 2016,[32] va haver de fer front al senador independent per Vermont Bernie Sanders, que va ser el segon candidat principal a anunciar formalment la seva candidatura a la nominació demòcrata el 30 d'abril de 2015.[33] Les enquestes del setembre de 2015 indicaven que la diferència entre aquests candidats es reduïa.[32][34][35] El 30 de maig de 2015, l'exgovernador de Maryland Martin O'Malley va convertir-se en el tercer candidat principal a unir-se a la cursa demòcrata.[36] Després s'hi unirien l'exgovernador independent i senador de Rhode Island Lincoln Chafee el 3 de juny de 2015,[37][38] l'exsenador per Virgínia Jim Webb el 2 de juliol de 2015[39] i l'exprofessor de dret de Harvard Lawrence Lessig el 6 de setembre de 2015.[40]

El 20 d'octubre de 2015, Webb va anunciar que es retirava de les primàries i va explorar una potencial candidatura independent a la presidència.[41] L'endemà, el vicepresident Joe Biden va declarar que no es presentaria, posant fi a mesos d'especulació afirmant que «encara que no seré candidat, no estaré callat».[42][43] El 23 d'octubre, Chafee es va retirar afirmant que esperava «la fi de les guerres sense fi i el començament d'una nova era pels Estats Units i la humanitat».[44] El 2 de novembre, després de no ser qualificat pel segon debat després d'un canvi en les normes que exclogué algunes enquestes que podria haver-lo inclòs al debat, Lessig també va retirar-se de les primàries i els candidats van quedar reduïts a Clinton, O'Malley i Sanders.[45]

El primer de febrer de 2016 Clinton va guanyar els caucus d'Iowa amb un marge de 0,2 punts amb Sanders. Després de no guanyar cap delegat a Iowa, O'Malley va retirar-se la cursa presidencial aquell mateix dia. El 9 de febrer, Sanders va guanyar les primàries de Nou Hampshire amb un 60% dels vots. En les altres dues eleccions del febrer, Clinton va guanyar els caucus de Nevada amb un 53% dels vots i va tenir una victòria decisiva a les primàries de Carolina del Sud amb un 73% dels vots.[46][47] El primer de març, onze estats van participar en el primer dels quatre «superdimarts», terme que fa referència a un dia amb múltiples primàries on es reparteixen molts delegats. Clinton va guanyar Alabama, Arkansas, Geòrgia, Massachusetts, Tennessee, Texas i Virgínia i 504 delegats, mentre que Sanders va guanyar Colorado, Minnesota, Oklahoma i Vermont, el seu estat, i 340 delegats. La setmana següent, Sanders va guanyar a Kansas, Nebraska i Maine amb marges d'entre 15 i 30 punts, mentre que Clinton va guanyar les primàries de Louisiana amb un 71% dels vots. El 8 de març, malgrat no haver liderat mai en les enquestes de les primàries de Michigan, Sanders va guanyar per un estret marge de 1,5 punts, superant les enquestes per 19 punts, mentre que Clinton va guanyar un 83% dels vots a Mississippi.[48] El 15 de març, el segon «superdimarts», Clinton va guanyar a Florida, Illinois, Missouri, Carolina del Nord i Ohio. Entre el 22 de març i el 9 d'abril, Sanders va guanyar sis caucus a Idaho, Utah, Alaska, Hawaii, Washington i Wyoming, així com les primàries de Wisconsin; mentre que Clinton va guanyar a Arizona. El 19 d'abril, Clinton va guanyar les primàries de Nova York amb un 58% dels vots. El 26 d'abril, en el tercer «superdimarts» anomenat també «primària Acela» en referència a la línia ferroviària que uneix els estats on se celebren les primàries,[49] Clinton va guanyar a Connecticut, Delaware, Maryland i Pennsilvània, mentre que Sanders va guanyar a Rhode Island. Durant el mes de maig, Sanders va guanyar per sorpresa les primàries d'Indiana,[50] a part de les de Virgínia de l'Oest i Oregon, mentre que Clinton va guanyar el caucus de Guam i les primàries de Kentucky (així com les primàries no vinculants de Nebraska i Washington).

El 4 i 5 de juny, Clinton va guanyar els caucus de les Illes Verges i les primàries de Puerto Rico. El 6 de juny de 2016, Associated Press i NBC News van anunciar que Clinton s'havia convertit en la presumpta nominada després d'assolir el número necessari de delegats, compromesos (elegits a les votacions) i no compromesos (membres distingits del partit), per guanyar la nominació. Va ser la primera dona a rebre la nominació presidencial d'un dels partits polítics principals dels EUA.[51] El 7 de juny, Clinton va guanyar una majoria de delegats electes després de guanyar les primàries a Califòrnia, Nova Jersey, Nou Mèxic i Dakota del Sud, mentre que Sanders només va guanyar a Montana i Dakota del Nord. Clinton també va guanyar les últimes primàries, celebrades al Districte de Colúmbia el 14 de juny. Al final del procés de primàries, Clinton havia guanyat 2.204 delegats electes (54% del total) elegits a les primàries i caucus i Sanders en va guanyar 1.847 (46%). Dels 714 delegats no compromesos o «superdelegats» que també podien votar a la convenció del juliol, Clinton va guanyar-ne el suport de 560 (78%) i Sanders, de 47 (7%).[52]

Encara que Sanders no es va retirar oficialment de la cursa, el 16 de juny de 2016 va anunciar que el seu principal objectiu seria treballar amb Clinton per derrotar Trump a les eleccions generals.[53] El 8 de juliol, membres de la campanya de Clinton, la campanya de Sanders i el Comitè Nacional Demòcrata van negociar un esborrany del programa del partit.[54] El 12 de juliol, Sanders va donar suport formalment a Clinton en un míting a Nou Hampshire amb ella.[55] Sanders va participar en 39 mítings de campanya a favor de Clinton en tretze estats clau.[56]

Nominats[modifica]

Partit Demòcrata
Candidatura del Partit Demòcrata
Hillary Clinton Tim Kaine
per la presidència per la vicepresidència
Hillary Clinton by Gage Skidmore 2.jpg
Tim Kaine crop.jpg
67a
Secretària d'Estat
(2009–2013)
Senador per Virgínia
(2013–actualitat)
Campanya
Clinton Kaine.svg
[57][58][59]


Candidats[modifica]

El següents candidats van rebre entrevistes freqüents de les cadenes de televisió principals o van aparèixer en enquestes nacionals publicades. Lessig va ser invitat a un fòrum però es va retirar quan un canvi en les normes de participació als debats va fer que en quedés exclòs.

Clinton va rebre 16.849.779 vots a les primàries.

Candidats ordenats per data de retirada de les primàries
Bernie Sanders Martin O'Malley Lawrence Lessig Lincoln Chafee Jim Webb
Bernie Sanders September 2015 cropped.jpg
Governor O'Malley Portrait.jpg
Lessig (cropped).png
Lincoln Chafee (14103606100 cc56e38ddd h).jpg
Jim Webb official 110th Congress photo (cropped).jpg
Senador per Vermont

(2007–actualitat)

61è

governador de Maryland (2007–2015)

Professor de Harvard Law

(2009–2016)

74è governador de Rhode Island

(2011–2015)

Senador per Virgínia

(2007–2013)

Bernie Sanders 2016 logo.svg
O'Malley for President 2016 Logo.png
Lessig 2016.png
Chafee for President.png
Webb 2016.png
PN: 26 de juliol de 2016

13.167.848 vots

R: 1 de febrer de 2016

110.423 vots

R: 2 de novembre de 2015

4 vots write-in a Nou Hampshire

R: 23 d'octubre de 2015

0 vots

R: 20 d'octubre de 2015

2 vots write-in a Nou Hampshire

[60] [61] [62] [63] [64]

Elecció vicepresidencial[modifica]

L'abril de 2016, la campanya de Clinton va començar a elaborar una llista d'entre 15 i 20 persones a considerar per candidat a la vicepresidència, encara que Sanders seguia participant a les primàries demòcrates.[65] A mitjan juny, The Wall Street Journal va publicar que la llista de Clinton incloïa el congressista per Califòrnia Xavier Becerra, el senador per Nova Jersey Cory Booker, el senador per Ohio Sherrod Brown, el secretari d'habitatge i desenvolupament urbà Julián Castro, l'alcalde de Los Angeles Eric Garcetti, el senador per Virgínia Tim Kaine, el secretari de treball Tom Perez, el congressista per Ohio Tim Ryan i la senadora per Massachusetts Elizabeth Warren.[66] Publicacions posteriors també van dir que Clinton considerava el secretari d'agricultura Tom Vilsack, l'almirall retirat James Stavridis i el governador de Colorado John Hickenlooper.[67] Sobre la tria del vicepresident, Clinton va dir que l'atribut més important que buscava era l'habilitat i l'experiència per assumir immediatament el paper de president.[67]

El 22 de juliol, Clinton va anunciar que havia seleccionat Tim Kaine per ser el seu company electoral.[68][69] El 26 de juliol, el Partit Demòcrata va nominar Clinton com a candidata oficial a les eleccions generals.[70]

Partit Republicà[modifica]

Primàries[modifica]

Amb disset candidats principals anunciant la seva candidatura a les primàries, començant amb Ted Cruz el 23 de març de 2015, aquestes primàries van ser les que van tenir més candidats de tota la història dels Estats Units.[71]

Abans dels caucus d'Iowa el primer de febrer de 2016; Perry, Walker, Jindal, Graham i Pataki es van retirar a causa de mals resultats a les enquestes. Malgrat que va liderar moltes enquestes a Iowa, Trump va quedar segon darrere de Cruz i Huckabee, Paul i Santorum es van retirar a causa dels mals resultats. Després d'una victòria aclaparadora de Trump a Nou Hampshire; Christie, Fiorina i Gilmore es van retirar de la cursa. Bush també es va retirar quan va quedar quart a Carolina del Sud, per darrere de Trump, Rubio i Cruz. El primer de març de 2016, el primer dels quatre «superdimarts», Rubio va guanyar unes primàries per primer cop (Minnesota), Cruz va guanyar Alaska, Oklahoma i Texas, el seu estat, mentre que Trump va guanyar els altres set estats que votaven aquell dia. Carson va suspendre la campanya al cap d'uns dies.[72] El 15 de març de 2016, el segon «superdimarts», Kasich va guanyar per primer cop unes primàries, les del seu estat Ohio, i Trump va guanyar les altres cinc, incloent-hi les de Florida. Rubio va suspendre la campanya després de perdre al seu estat, Florida.[73]

Entre el 16 de març i el 3 de maig de 2016, només van quedar tres candidats: Trump, Cruz i Kasich. Cruz va guanyar en quatre primàries a l'Oest i a Wisconsin, i va mantenir una via creïble per blocar la nominació a Trump en la primera votació amb 1.237 delegats. Trump va augmentar el seu lideratge després de guanyar de forma aclaparadora a Nova York i en cinc estats nord-orientals el mes d'abril i, després d'una victòria decisiva a Indiana el 3 de maig, guanyant tots els 57 delegats estatals. Sense cap possibilitat de tenir una convenció negociada, tant Cruz com Kasich van suspendre les seves campanyes.[74][75] Trump va ser l'únic candidat que quedava i va ser declarat presumpte nominat republicà pel president del Comitè Nacional Republicà Reince Priebus el 3 de maig de 2016.[76]

Un estudi del 2018 va trobar que la cobertura mediàtica de Trump va resultar en un suport públic més elevat durant les primàries. L'estudi demostrava que Trump havia rebut uns 2 mil milions de dòlars en premsa gratuïta, més del doble que cap altre candidat. El politicòleg John Sides va argumentar que l'increment en les enquestes de Trump va ser «gairebé segur» a causa de la cobertura mediàtica que va rebre la seva campanya. Sides va concloure que «Trump està sorgint en les enquestes perquè els mitjans de comunicació s'han centrat consistentment en ell des de l'anunci de la seva candidatura el 16 de juny».[77] Abans de rebre la nominació republicana, Trump va rebre poc suport del sistema del partit.[78]

Nominats[modifica]

Republican Disc.png
Candidatura del Partit Republicà
Donald Trump Mike Pence
per la presidència per la vicepresidència
Donald Trump August 19, 2015 (cropped).jpg
Mike Pence February 2015 cropped color corrected.jpg
President de
The Trump Organization
(1971–actualitat)
50è

governador d'Indiana
(2013–2017)

Campanya
Trump-Pence 2016.svg
[79][80][81]
[82]

Candidats[modifica]

Els candidats principals han estat determinats pel consens comú de diversos mitjans de comunicació. Els següents candidats van ser invitats a debats televisius a partir dels resultats de les enquestes.

Trump va rebre 14.010.177 vots a les primàries. Trump, Cruz, Rubio i Kasich van guanyar almenys una primària per cap; Trump va ser el més votat i Ted Cruz, el segon més votat.

Candidats ordenats per data de retirada de les primàries
John Kasich Ted Cruz Marco Rubio Ben Carson Jeb Bush Jim Gilmore Carly Fiorina Chris Christie
Governor John Kasich.jpg
Ted Cruz, official portrait, 113th Congress (cropped 2).jpg
Marco Rubio, Official Portrait, 112th Congress.jpg
Ben Carson by Skidmore with lighting correction.jpg
Jeb Bush Feb 2015.jpg
Jim Gilmore 2015.jpg
Carly Fiorina NFRW 2015.jpg
Chris Christie April 2015 (cropped).jpg
69è

governador d'Ohio

(2011–2019)

Senador per Texas

(2013–actualitat)

Senador per Florida

(2011–actualitat)

Director de neurocirurgia pediàtrica de l'Hospital Johns Hopkins

(1984–2013)

43è

governador de Florida

(1999–2007)

68è

governador de Virgínia

(1998–2002)

Directora general de

Hewlett-Packard

(1999–2005)

55è

governador de Nova Jersey

(2010–2018)

Kasich 2016.png
Cruz 2k16 text.png
Marcorubio.svg
Carson for President 2016.png
JEB! 2016 Campaign Logo.png
Gilmore 2016.png
Carly 2016.svg
Christie 2k16.png
R: 4 de maig

4.287.479 vots

R: 3 de maig

7.811.110 votes

R: 15 de març

3.514.124 vots

R: 4 de març

857.009 vots

R: 20 de febrer

286.634 vots

R: 12 de febrer

18.364 vots

R: 10 de febrer

40.577 vots

R: 10 de febrer

57.634 vots

[83] [84][85][86] [87][88][89] [90][91][92] [93][94] [95][96] [97][98] [99][100]
Rand Paul Rick Santorum Mike Huckabee George Pataki Lindsey Graham Bobby Jindal Scott Walker Rick Perry
Rand Paul, official portrait, 112th Congress alternate (cropped).jpg
Rick Santorum by Gage Skidmore 8 (cropped2).jpg
Mike Huckabee by Gage Skidmore 6 (cropped).jpg
George Pataki at Franklin Pierce University (cropped).jpg
Lindsey Graham, Official Portrait 2006 (cropped).jpg
Bobby Jindal 26 February 2015.jpg
Scott Walker March 2015.jpg
Rick Perry February 2015.jpg
Senador per Kentucky

(2011–actualitat)

Senador per Pennsilvània

(1995–2007)

44è

governador d'Arkansas

(1996–2007)

53è

governador de Nova York

(1995–2006)

Senador per Carolina del Sud

(2003–actualitat)

55è

governador de Louisiana

(2008–2016)

45è

governador de Wisconsin

(2011–2019)

47è

governador de Texas

(2000–2015)

Rand Paul Presidential Campaign logo.svg
Santorum 2k16 text.png
Huckabee Plain.png
Pataki for President Campaign Logo.png
Graham 2k16.png
Jindal 2016 (Vertical).png
Scott Walker 2016 logo.svg
Perry16.png
R: 3 de febrer

66.781 vots

R: 3 de febrer

16.622 vots

R: 1 de febrer

51.436 vots

R: 29 de desembre de 2015

2.036 vots

R: 21 de desembre de 2015

5.666 vots

R: 17 de novembre de 2015

222 vots

R: 21 de desembre de 2015

1 vot write-in a Nou Hampshire

R: 11 de setembre de 2015

1 vot write-in a Nou Hampshire

[101][102][103] [104][105] [106][107] [108] [109][110] [111][112] [113][114][115] [115][116][117]

Elecció vicepresidencial[modifica]

Després d'esdevenir el presumpte candidat el 4 de maig de 2016, Trump va centrar-se a triar company de candidatura.[118] A mitjan juny, Eli Stokols i Burgess Everett de Politico van informar que la campanya de Trump estava considerant el governador de Nova Jersey Chris Christie, l'ex-president de la Cambra de Representants Newt Gingrich de Geòrgia, el senador per Alabama Jeff Sessions i la governadora d'Oklahoma Mary Fallin.[119] Un article del Washington Post del 30 de juny també incloïa el senador per Tennessee Bob Corker, el senador per Carolina del Nord Richard Burr, el senador per Arkansas Tom Cotton, la senadora per Iowa Joni Ernst i l'ex-governador d'Indiana Mike Pence com a persones que estaven sent considerades pel càrrec de vicepresident.[120] Trump va dir que també estava considerant dos generals de l'exèrcit, entre els quals el tinent general retirat Michael Flynn.[121]

El juliol de 2016, es va publicar que Trump havia reduït la llista de possibles companys de candidatura a tres: Christie, Gingrich i Pence.[122]

El 14 de juliol de 2016, diversos mitjans de comunicació van informar que Trump havia elegit Pence com a candidat a la vicepresidència. Trump ho confirmà en un missatge a Twitter el 15 de juliol de 2016 i l'endemà va fer l'anunci a Nova York.[123][124] El 19 de juliol, la segona nit de la Convenció Nacional Republicana de 2016, Pence va guanyar la nominació vicepresidencial republicana per aclamació.[125]

Partits menors i independents[modifica]

Els partits menors, també anomenats tercer partit, i els candidats independents que van rebre més de 100.000 vots nacionals o que es van presentar en 15 estats com a mínim es troben en aquesta secció.

Partit Llibertari[modifica]

Candidatura del Partit Llibertari
Gary Johnson William Weld
per la presidència per la vicepresidència
Gary Johnson campaign portrait.jpg
Bill Weld campaign portrait.jpg
29è
Governador de Nou Mèxic
(1995–2003)
68è
Governador de Massachusetts
(1991–1997)
Johnson Weld 2016 2.png
[126][127]

El 29 de maig de 2016, Gary Johnson va guanyar la nominació del Partit Llibertari a la Convenció Nacional Llibertària. La convenció va seleccionar William Weld, exgovernador de Massachusetts, per ser el candidat a la vicepresidència.[128]

Partit Verd[modifica]

Green Party of the United States New Logo.png
Candidatura del Partit Verd
Jill Stein Ajamu Baraka
per la presidència per la vicepresidència
Jill Stein by Gage Skidmore.jpg
Ajamu-Baraka.jpg
Metgessa
de Lexington (Massachusetts)
Activista
de Washington DC
SteinBaraka.png
[129][130]

El 15 de juny de 2016, Jill Stein va esdevenir la candidata virtual del Partit Verd dels Estats Units.[131] El primer d'agost, Stein va seleccionar a Ajamu Baraka per ser el company electoral.[132] El 6 d'agost, Stein va guanyar la nominació a la convenció nacional.

Partit de la Constitució[modifica]

Candidatura del Partit de la Constitució
Darrell Castle Scott Bradley
per la presidència per la vicepresidència
DCastle08.jpg
Advocat de

Memphis (Tennessee)

Empresari d'Utah
Castle 2016 logo, flat.png
[133]

Independent[modifica]

Candidatura independent
Evan McMullin Mindy Finn
per la presidència per la vicepresidència
Evan McMullin 2016-10-21 headshot.jpg
Mindy Finn at CAP (cropped).jpg
Director en cap de polítiques de la

Conferència Republicana de la Cambra

(2015–2016)

Presidenta d'Empowered Women

(2015–actualitat)

EvanMcMullinMindyFinn2016.png
[134]

Campanya electoral[modifica]

Papereta de les eleccions generals, amb els candidats a la presidència i a la vicepresidència.

Hillary Clinton va centrar la seva candidatura en diversos assumptes com ara incrementar els ingressos de la classe mitjana, expandir els drets de les dones, reforma el sistema de finançament de les campanyes electorals i millor l'Affordable Care Act. El març de 2016 va exposar un pla econòmic detallat basat en la seva filosofia econòmica de capitalisme inclusiu, que proposava eliminar les rebaixes d'impostos i altres incentius per companyies que movien llocs de treball a l'estranger; amb provisions d'incentius per empreses que comparteixin el benefici amb els treballadors, les comunitats i el medi ambient, i no que se centrin en beneficis a curt termini per incrementar el seu valor a borsa i beneficiant els accionistes; així com incrementar els drets a la negociació col·lectiva; i introduint un «impost de sortida» per companyies que vulguin moure la seu fora dels EUA per pagar menys impostos a l'estranger.[135] Clinton va promoure la igualtat salarial per reduir la presumpta diferència entre el que cobra una dona per fer la mateixa feina que un home,[136] va promoure explícitament el focus en assumptes de família i en suport al preescolar universal,[137] va expressar suport al dret al matrimoni homosexual[137] i va proposar que els immigrants indocumentats poguessin rebre la ciutadania afirmant que «és al capdavall un assumpte de família».[138]

La campanya de Donald Trump estava molt basada en la seva imatge personal, millorada per la cobertura mediàtica prèvia.[139] L'eslògan de la campanya, «Make America Great Again» (tornem a fer Amèrica gran), va ser utilitzat extensament en el mercandatge. La gorra vermella amb l'eslògan al front va esdevenir un símbol de la campanya i l'han fet servir freqüentment tant Trump com els seus seguidors.[140] Les posicions de dreta populista de Trump—qualificades pel New Yorker com a nativistes, proteccionistes i semi-aïllacionistes— difereixen de moltes maneres del conservadorisme tradicional.[141] Es va oposar a molts acords de lliure comerç i a la política militar intervencionista a què els conservadors normalment donen suport, i es va oposar a retallades en Medicare i en la Seguretat Social. A més a més, va insistir que Washington no funcionava i que només ho podia arreglar un nouvingut.[142][143][144] El suport a Trump era alt entre votants homes blanc de classe treballadora i mitjana amb ingressos de menys de 50.000$ sense educació universitària.[145] Aquest grup, especialment els que no tenien educació superior, havien patit un declivi d'ingressos els últims anys.[146] Segons The Washington Post, el suport a Trump era més alt en zones amb més mortalitat de gent blanca de mitjana edat.[147] Una mostra d'entrevistes amb més de 11.000 votants amb tendència republicana fetes entre l'agost i el desembre de 2015, va trobar que Trump tenia un suport més elevat entre els republicans de Virgínia de l'Oest, seguit per Nova York i després per sis estats del sud.[148]

Clinton va tenir una relació difícil, de vegades adversa, amb la premsa al llarg de la seva vida pública.[149] Setmanes abans d'entrar a la cursa presidencial, Clinton va assistir a un esdeveniment del cos de la premsa política i va prometre començar de nou amb el que va descriure com una relació «complicada» amb els reporters polítics.[150] La premsa va criticar Clinton inicialment per evitar les seves preguntes,[151][152] cosa que va fer que concedís més entrevistes.

En contrast, Trump es va beneficar de la premsa gratuïta més que cap altre candidat. Des de l'inici de la campanya el febrer de 2016, Trump va rebre gairebé 2 mil milions de dòlars en atenció mediàtica gratuïta, el doble que el que va rebre Clinton.[153] Segons dades de Tyndall Report, que segueix el contingut de les notícies del vespres, el febrer de 2016 Trump va rebre més d'un quart de la cobertura de les eleccions de 2016 en els noticiaris del vespre de NBC, CBS i ABC, més que totes les campanyes demòcrates combinades.[154][155][156] Els observadors van remarcar l'habilitat de Trump de generar cobertura mediàtica «gairebé a voluntat».[4] Tanmateix, Trump criticava freqüentment la premsa per escriure el que ell considerava històries falses d'ell[157] i ha descrit els seus seguidors com a «la majoria silenciosa».[158] Trump també va dir que la premsa «posa un significat fals a les paraules que dic» i que no li importa ser criticat per la premsa sempre i quan sigui honesta.[159][160]

Tant Clinton com Trump eren vists negatives pel públic general i la seva natura controvertida va marcar el to de la campanya.[161]

Donald Trump fent campanya a Phoenix (Arizona) el 29 d'octubre de 2016.

L'ús d'una adreça de correu i servidor privats durant l'etapa de Clinton com a secretària d'estat, en comptes del servidors del departament, van atraure l'atenció del públic el març de 2015.[162] Es van plantejar dubtes sobre la seguretat i preservació dels correus i sobre la possibilitat que s'haguessin violat lleis.[163] Després de les acusacions que alguns dels correus en qüestió fossin de la categoria d'informació classificada, es va iniciar una investigació de l'FBI sobre com s'havia gestionat la informació classificada al servidor de Clinton.[164][165][166][167] La investigació de l'FBI va concloure el 5 de juliol de 2016, amb una recomanació de no emprendre càrrecs legals que va ser seguida pel departament de justícia.

A més a més, el 9 de setembre de 2016 Clinton va dir «Ja sabeu, només per generalitzat, podríeu posar la meitat dels seguidors de Trump en el que anomeno la cistella de deplorables. Són racistes, sexistes, homòfobs, xenòfobs, islamòfobs—el que sigui».[168] Donald Trump va criticar les declaracions perquè insultaven els seus seguidors.[169][170] L'endemà Clinton va expressar penediment per haver utilitzat la paraula «meitat», mentre que insistia que Trump havia amplificat «punts de vista i veus d'odi».[171] Anterioment, el 25 d'agost de 2016, Clinton havia pronunciat un discurs criticant la campanya de Trump per utilitzar «mentides racistes» i per permetre que l'alt-right guanyés prominència.[172]

Hillary Clinton fent campanya a Raleigh (Carolina del Nord) el 22 d'octubre de 2016.

L'11 de setembre de 2016, Clinton va abandonar l'acte en memòria de l'11-S abans d'hora a causa d'una malaltia.[173] Les gravacions de vídeo mostraven que Clinton estava inestable amb els peus i que l'ajudaven a pujar a una furgoneta.[174] Més tard aquell vespre, Clinton va assegurar als periodistes que «se sentia fantàstica».[175] Després de dir inicialment que Clinton s'havia acalorat a l'acte, la campanya va reconèixer que havia estat diagnosticada amb pneumònia dos dies abans.[174] La premsa va criticar la campanya de Clinton per falta de transparència sobre la malaltia de Clinton.[174] Clinton va cancel·lar un viatge previst a Califòrnia a causa de la malaltia. Aquest fet va renovar l'interès del públic sobre la salut de Clinton.[175]

Per altra banda, el 7 d'octubre de 2016, un vídeo amb àudio va ser publicat pel The Washington Post en què Trump es referia de manera obscena a les dones en una conversa de 2005 amb Billy Bush mentre es preparaven per gravar un episodi d'Access Hollywood. En la gravació, Trump descriu els seus intents d'iniciar una relació sexual amb una dona casada i va afegir que les dones permetien que els homes famosos els agafessin els genitals (Trump va utilitzar la frase «grab 'em by the pussy» (agafar-les pel cony)). L'àudio va ser rebut amb incredulitat i indignació per la premsa.[176][177][178] Després d'aquesta revelació, la campanya de Trump va publicar una disculpa, afirmant que el vídeo era una conversa privada de «fa molts anys».[179] L'incident va ser condemnat per múltiples republicans prominents com ara Reince Priebus, Mitt Romney, John Kasich, Jeb Bush[180] i el president de la Cambra de Representants Paul Ryan.[181] El 8 d'octubre diverses dotzenes de republicans havien demanat la retirada de la candidatura de Trump i que l'encapçalés Mike Pence.[182] Trump va insistir que no es retiraria mai.[183] Trump va disculpar-se pel vídeo.[184]

Donad Trump també va fer comentaris forts i controvertits sobre els musulmans i l'islam en actes de campanya, dient «crec que l'islam ens odia».[185] Va ser criticat i també recolzat per declarar en un míting «Donald J. Trump fa una crida a aturar totalment i completa l'entrada de musulmans als Estats Units fins que els representants del nostre país puguin esbrinar què està passant».[186] Addicionalment, Trump va anunciar que estava estudiant vigilar mesquites, i va mencionar la possibilitat de perseguir les famílies de terroristes domèstics després del tiroteig de San Bernardino (Califòrnia).[187] La seva retòrica forta contra els musulmans van ser que els lideratges d'ambdós partits condemnessin les seves declaracions. Tanmateix, molts dels seus seguidors donaven suport a la prohibició d'entrada que va proposar, malgrat la reacció hostil.[186]

La controvèrsia de les eleccions va fer que els tercers partits rebessin l'atenció dels votants. El 3 de març de 2016, el llibertari Gary Johnson es va dirigir a la Conferència d'Acció Política Conservadora a Washington DC erigint-se com a l'opció de tercer partit pels republicans contraris a Trump.[188][189] A principis de maig, alguns comentaristes van opinar que Johnson era prou moderat com per atraure vots tant de Hillary Clinton com de Donald Trump, que eren polaritzants i antipàtics.[190] Tant la premsa conservadora com la liberal va remarcar que Johnson tant podia guanyar vots dels republicans «Never Trump» com de seguidors de Bernie Sanders desafectats.[191] Johnson va començar a rebre atenció a la televisió nacional i va ser invitat a ABC News, NBC News, CBS News, CNN, Fox News, MSNBC, Bloomberg, entre d'altres.[192] El setembre i octubre de 2016, Johnson va pair un «seguit d'ensopegades que li van fer preguntes de política exterior».[193][194] El 8 de setembre, en una aparició al programa Morning Joe de MSNBC, li van preguntar què faria, si fos elegit, sobre Alep, en referència a la ciutat síria immersa en la guerra. Johnson va respondre preguntant què era Alep.[195] La seva resposta va atraure atenció, majoritàriament negativa.[195][196] Més tard aquell mateix dia, Johnson va dir que s'havia quedat en blanc i que «entenia les dinàmiques del conflicte siri—en parlo cada dia.»[196]

Per altra banda, la candidata del partit verd Jill Stein va dir que els partits demòcrata i republicà eren «dos partits corporatius» que havien convergit.[197] Preocupada per l'augment de l'extrema dreta internacionalment i per la tendència cap al neoliberalisme del partit demòcrata, va dir que «la resposta al neofeixisme és aturar el neoliberalisme. Posar un altre Clinton a la Casa Blanca només atiarà les flames de l'extremisme dretà».[198][199]

En resposta a la pujada de Johnson a les enquestes, la campanya de Clinton i els aliats demòcrates van incrementar el criticisme cap a Johnson el setembre de 2016, avisant que «un vot per un tercer partit és un vot per Donald Trump» i organitzant actes amb el senador Bernie Sanders (exrival de Clinton a les primàries que li donà suport a les eleccions generals) per guanyar-se votants que podrien estar considerant votar Johnson o Stein.[200]

El 28 d'octubre, onze dies abans de les eleccions, el director de l'FBI James Comey va informar el Congrés que l'FBI estava analitzant més correus de Clinton obtinguts en una investigació d'un cas no relacionat.[201][202] El 6 de novembre va notificar el Congrés que els nous correus no canviaven la conclusió anterior de l'FBI.[203][204]

Candidats a les paperetes[modifica]

Candidatura Partit Presència a les paperetes Vots[17] Percentatge

de vots

Estats Electors Percentatge

de votants

Trump / Pence Republicà 50 + DC 538 100% 62.984.828 46,09%
Clinton / Kaine Demòcrata 50 + DC 538 100% 65.853.514 48,18%
Johnson / Weld Llibertari 50 + DC 538 100% 4.489.341 3,28%
Stein / Baraka Verd 44 + DC 480 89% 1.457.218 1,07%
McMullin / Finn Independent 11 84 15% 731.991 0,54%
Castle / Bradley Constitució 24 207 39% 203.090 0,15%
  • Els candidats en negreta estaven a les paperetes d'estats que representaven 270 vots del col·legi electoral, sense comptar write-in.
  • La resta de candidats estaven a les paperetes de menys de 25 estats, però amb write-in superaven els 270 vots del col·legi electoral.

Convencions[modifica]

Mapa dels Estats Units mostran Filadèlfia, Cleveland, and Orlando
Filadèlfia
Cleveland
Orlando
Houston
Llocs de les convencions nacionals dels partits de 2016.
Partit Llibertari
  • 26–30 de maig de 2016: la Convenció Nacional Llibertari es va celebrar a Orlando (Florida).[205]
Partit Republicà
Partit Demòcrata
Partit Verd
  • 4–7 d'agost de 2016: La Convenció Nacional Verda es va celebrar a Houston (Texas).[209]

Debats[modifica]

La Comissió de Debats Presidencials (CPD en les seves sigles en anglès), una organització sense ànim de lucre, va organitzar els debats entre els candidats presidencials i vicepresidencials qualificats. Segons la pàgina web de la comissió, per poder participar als debats, «a més de ser elegible constitucionalment, els candidats han de presentar-se en prou estats com per poder guanyar en vots al col·legi electoral matemàticament i tenir un suport nacional de com a mínim un 15% determinat per cinc companyies d'enquestes seleccionades, fent servir la mitjana de les enquestes publicades per aquestes organitzacions més recentment».[210]

Els tres llocs (Universitat Hofstra, Universitat Washington a Saint Louis i la Universitat de Nevada a Las Vegas) escollits per acollir els debats presidencials i el lloc (Universitat Longwood) escollit pel debat vicepresidencial van ser anunciats el 23 de setembre de 2015. El lloc original del primer debat havia de ser la Universitat Estatal Wright a Dayton (Ohio) però per l'increment de costos i preocupacions per la seguretat, el debat va ser traslladat a la Universitat Hofstra, a Hempstead (Nova York).[211]

El 19 d'agost, Kellyanne Conway, la directora de campanya de Trump, va confirmar que Trump participaria als tres debats.[212][213][214][215] Trump s'havia queixat que dos dels debats programats, un el 26 de setembre i l'altre el 9 d'octubre, competirien amb partits de l'NFL, fent referència a altres queixes similars que s'havien fet sobre la baixa audiència durant els debats presidencials del partit demòcrata.[216]

També es van organitzar debats entre candidats independents.

Debats entre els candidats per les eleccions presidencials
No. Data Hora Amfitrió Ciutat Moderador Participants Teleespectadors

(milions)

P1 26 de setembre de 2016 21:00 (EDT) Universitat Hofstra Hempstead (Nova York) Lester Holt Hillary Clinton (D)
Donald Trump (R)
84.0[217]
VP 4 d'octubre de 2016 21:00 (EDT) Universitat Longwood Farmville (Virgínia) Elaine Quijano Tim Kaine (D)
Mike Pence (R)
37.0[217]
P2 9 d'octubre de 2016 20:00 (CDT) Universitat Washington a St. Louis St. Louis (Missouri) Anderson Cooper
Martha Raddatz
Hillary Clinton (D)
Donald Trump (R)
66.5[217]
P3 19 d'octubre de 2016 18:00 (CDT) Universitat de Nevada a Las Vegas Las Vegas (Nevada) Chris Wallace Hillary Clinton (D)
Donald Trump (R)
71.6[217]
P4 25 d'octubre de 2016 16:00 (MDT) Universitat de Colorado a Boulder Boulder (Colorado) Ed Asner
Christina Tobin
Darrell Castle (C)
Rocky De La Fuente (Rf)
Gloria La Riva (PSL)

Resultats[modifica]

Nit electoral[modifica]

Javits Center, el lloc des d'on Hillary Clinton havia de pronunciar el discurs de victòria després de trencar el sostre de vidre.

Els mitjans de comunicació i els experts van quedar sorpresos dues vegades: la primera, quan Trump va guanyar la nominació republicana; la segona, quan va guanyar al col·legi electoral. El politicòleg anglès Lloyd Gruber va dir que «una de les baixes principals de les eleccions de 2016 ha sigut la reputació de les ciències polítiques, els experts de les quals havien minimitzat per possibilitats de Donald Trump d'obtenir la nominació republicana».[218] Les enquestes finals donaven l'avantatge a Clinton—i al capdavall, va guanyar més vots.[219] El mateix Trump esperava perdre les eleccions basant-se en les enquestes i va llogar una petita sala de ball en un hotel per fer un discurs de concessió breu; «Vaig dir que si havíem de perdre no volia una sala de ball gran», diria després.[220] El candidat republicà va fer un resultat sorprenentment bo als estats clau, especialment a Florida, Iowa, Ohio i Carolina del Nord. Fins i tot va vèncer a Wisconsin, Pennsilvània i Michigan, estats que les prediccions deien que votarien demòcrata.[221] Cindy Adams, que estava a Trump Tower, va publicar que «l'entorn de Trump sabia que havien guanyat vota les 5:30».[222] Trump va dir que estava sorprès per com «el mapa s'anava tornant vermell com l'infern. El mapa sagnava vermell... Hi creia [en les enquestes]. Ja no me les crec».[220]

Segons els autors de Shattered: Inside Hillary Clinton's Doomed Campaign, al tard de la nit de dimarts la Casa Blanca va concloure que Trump guanyaria. El director polític d'Obama David Simas va trucar al director de campanya de Clinton Robby Mook per persuadir Clinton de concedir les eleccions, endebades. Aleshores, Obama en persona va trucar a Clinton per demanar-li que concedís les eleccions, citant la importància de la continuïtat del govern.[223] Creient que Clinton encara no estava disposada a concedir les eleccions, el president va trucar el president de la campanya John Podesta, però la trucada a Clinton ja l'havia persuadida.[224]

L'endemà[modifica]

Donald Trump pronunciant el discurs de victòria.

El dimecres a les 2:30 de la matinada (EDT), Trump va guanyar els deu delegats de Wisconsin, cosa que li donava una majoria dels 538 delegats del col·legi electoral, suficients per fer-lo president-electe dels Estats Units.[225]

Clinton va trucar a Trump aquella matinada per concedir les eleccions,[226] i a les 2:50 Trump va pronunciar el discurs de victòria.[225] Clinton no va poder fer cap concessió pública aquella nit ja que no havia escrit cap discurs de concessió.[227] Més tard, Clinton va demanar als seus seguidors acceptar els resultats i va desitjar que Trump fos «un president d'èxit per tots els americans».[228] En el seu discurs, Trump va apel·lar a la unitat, dient que «és hora que ens unim com un sol poble», i va lloar Clinton com a algú a qui se li devia «una gran gratitud pel seu servei al nostre país».[229]

Anàlisi estadística[modifica]

Sis estats i un districte de Maine que Obama va guanyar el 2012 van votar Trump (vots delegats entre parèntesis): Florida (29), Pennsilvània (20), Ohio (18), Michigan (16), Wisconsin (10), Iowa (6) i el segon districte congressional de Maine (1). Inicialment, Trump va guanyar exactament 100 vots delegats més que Mitt Romney el 2012, amb dos vots perduts per trànsfugues en la votació final. En 39 estats va augmentar el vot republicà, mentre que en els altres onze i al DC va augmentar el vot demòcrata.[17]

Segons les estimacions de l'Oficina del Cens de la Casa Blanca de la població en edat de votar (VAP, en anglès), la participació a les eleccions presidencials va ser gairebé un 1% superior a la del 2012.[230] Estudiant la participació total a les eleccions de 2016, el professor Michael McDonald de la Universitat de Florida va estimar que 138,8 milions d'estatunidencs van votar.[231] 65,9 milions d'aquests ho van fer per Clinton i una mica menys de 63 milions, per Trump, representant un 20,3% i un 19,4% del cens estimat dels EUA (324 milions), respectivament.[17][232] Considerant una població en edat de votar (VAP) de 250,6 milions de persones i una població elegible per votar (VEP) de 230,6 milions de persones, la participació seria d'un 55,4% de la VAP i d'un 60,2% de la VEP.[230][231] Segons aquesta estimació, la participació va ser superior a la del 2012 (54,1% de la VAP) però inferior a la del 2008 (57,4% de la VAP). Un informe electoral de la Comissió Electoral Federal va registrar 136,7 milions de vots a les presidencials—més que en cap altra elecció prèvia.[230]

El científic de dades Hamdan Azhar va destacar les paradoxes del resultat de 2016, dient que «una de les principals [era] la discrepància entre el vot popular, que Hillary Clinton va guanyar per 2,8 milions de vots, i el col·legi electoral, que Trump va guanyar 304-227.[233] Va dir que Trump havia millorat els resultats de Romney el 2012, mentre que Clinton només havia igualat els d'Obama el 2012.[233] Hamdan també va dir que Trump era «el candidat republicà amb més vots de la història», superant els 62,04 milions de vots de Bush el 2004, encara que cap dels dos superés els 65,9 milions de Clinton ni els 69,5 milions de vots d'Obama el 2008, el rècord absolut.[233] Va concloure, amb l'ajuda de The Cook Political Report (CPR), que les eleccions no van dependre de l'ampli marge de 2,8 milions de vots de Clinton sinó dels 78.000 vots de només tres comtats a Wisconsin, Pennsilvània i Michigan.[233] CPR també va destacar que amb la mateixa lògica, Obama va guanyar el 2012 per tres comtats a Florida, Ohio i Pennsilvània.[234]

Taula de candidats[modifica]

Eleccions presidencials dels Estats Units del 6 de novembre de 2016
Candidat presidencial Partit Estat d'origen Vots % Vots electorals Candidat vicepresidencial Estat d'origen Vots electorals
Donald Trump Partit Republicà Nova York 62.984.828 46,09% 304 Mike Pence Indiana 304
Hillary Clinton Partit Demòcrata Nova York 65.853.514 48,18% 227 Tim Kaine Virgínia 227
Colin Powell Partit Republicà Nova York 25 0,00% 3 Susan Collins Maine 1
Maria Cantwell Washington 1
Elizabeth Warren Massachusetts 1
Bernie Sanders Candidat Independent Vermont 111.850 0,08% 1 Elizabeth Warren Massachusetts 1
John Kasich Partit Republicà Ohio 2.684 0,00% 1 Carly Fiorina Califòrnia 1
Ron Paul Partit Republicà Texas 124 0,00% 1 Mike Pence Indiana 1
Faith Spotted Eagle Dakota del Sud 0 0,00% 1 Winona LaDuke Califòrnia 1
Gary Johnson Partit Llibertari Nou Mèxic 4.489.341 3,28% 0 William Weld Massachusetts 0
Jill Stein Partit Verd Massachusetts 1.457.218 1,07% 0 Ajamu Baraka Illinois 0
Evan McMullin Candidat Independent Utah 731.991 0,54% 0 Mindy Finn Washington DC 0
Darrell Castle Partit de la Constitució Tennessee 203.090 0,15% 0 Scott Bradley Utah 0
Altres Candidats 864.611 0,63% Altres Candidats
Total  136.669.276  100,00%  538  538
Vot popular
Clinton
  
48.18%
Trump
  
46.09%
Johnson
  
3.28%
Stein
  
1.07%
McMullin
  
0.54%
Altres
  
0.84%
232 306
Clinton Trump
Vots electorals—Compromesos
Trump/Pence
  
56.88%
Clinton/Kaine
  
43.12%
Vots electorals-President
Trump
  
56.51%
Clinton
  
42.19%
Powell
  
0.56%
Kasich
  
0.19%
Paul
  
0.19%
Sanders
  
0.19%
Spotted Eagle
  
0.19%
Vots electorals—Vicepresident
Pence
  
56.69%
Kaine
  
42.19%
Warren
  
0.37%
Cantwell
  
0.19%
Collins
  
0.19%
Fiorina
  
0.19%
LaDuke
  
0.19%


Resultats per estat[modifica]

Estats/districtes guanyats per Clinton/Kaine
Estats/districtes guanyats per Trump/Pence
Estat Electors Trump Clinton Johnson Stein Altres
Alabama 9 1.314.431 725.704 44.211 9.341 20.276
Alaska 3 163.199 116.256 18.782 5.751 14.256
Arizona 11 1.252.401 1.161.167 106.327 34.345
Arkansas 6 684.782 380.494 29.829 9.473 25.967
Califòrnia 55 4.362.678 8.524.069 463.844 267.022 155.936
Carolina del Nord 15 2.362.697 2.189.350 130.134 12.093 47.391
Carolina del Sud 9 1.155.389 855.373 49.204 13.034 21.016
Colorado 9 1.196.662 1.331.675 144.083 38.073 28.765
Connecticut 7 637.919 823.360 48.650 22.810 1.481
Dakota del Nord 3 216.794 93.758 21.434 3.780 8.594
Dakota del Sud 3 227.721 117.458 20.850 4.064
Delaware 3 185.127 235.603 14.757 6.103
Florida 29 4.617.886 4.504.975 207.043 64.399 25.736
Geòrgia 16 2.089.104 1.877.963 125.306
Hawaii 4 128.847 266.891 15.954 12.737 13.235
Idaho 4 409.055 189.765 28.331 8.496 52.308
Illinois 20 2.146.015 3.090.729 209.596 76.802 13.282
Indiana 11 1.557.286 1.039.126 133.993 7.841 2.712
Iowa 6 800.983 653.669 59.186 11.476 40.714
Kansas 6 671.018 427.005 55.406 23.506 7.467
Kentucky 8 1.202.971 628.854 53.752 13.913 24.659
Louisiana 8 1.178.638 780.154 37.978 14.031 18.231
Maine (estat) 2 335.593 357.735 38.105 14.251 2.243
Maine, districte 1 1 154.384 212.774 18.592 7.563 1.016
Maine, districte 2 1 181.177 144.817 19.510 6.685 1.227
Maryland 10 943.169 1.677.928 79.605 35.945 44.799
Massachusetts 11 1.090.893 1.995.196 138.018 47.661 53.278
Michigan 16 2.279.543 2.268.839 172.136 51.463 27.264
Minnesota 10 1.322.951 1.367.716 112.972 36.985 104.189
Mississipí 6 700.714 485.131 14.435 3.731 5.346
Missouri 10 '1.594.511 1.071.068 97.359 25.419 20.248
Montana 3 279.240 177.709 28.037 7.970 4.191
Nebraska (estat) 2 495.961 284.494 38.946 8.775 16.051
Nebraska, districte 1 1 158.626 100.126 14.031 3.374 6.181
Nebraska, districte 2 1 137.564 131.030 13.245 3.347 6.494
Nebraska, districte 3 1 199.657 53.290 11.657 2.054 3.451
Nevada 6 512.058 539.260 37.384 36.683
Nou Hampshire 4 345.790 348.526 30.777 6.496 10.296
Nou Mèxic 5 319.666 385.234 74.541 9.879 8.998
Nova Jersey 14 1.601.933 2.148.278 72.477 37.772 46.249
Nova York 29 2.738.645 4.441.437 170.685 105.000
Ohio 18 2.841.005 2.394.164 174.498 46.271 40.549
Oklahoma 7 949.139 420.375 83.481
Oregon 7 782.403 1.002.106 94.231 50.002 72.594
Pennsilvània 20 2.970.733 2.926.441 146.715 49.941 23.792
Rhode Island 4 166.454 227.062 14.746 6.171
Tennessee 11 1.522.925 870.695 70.397 15.993 28.053
Texas 38 4.685.047 3.877.868 283.492 71.558 51.261
Utah 6 515.211 310.674 39.608 9.438 256.386
Vermont 3 95.369 178.573 10.078 6.758 29.689
Virgínia 13 1.769.443 1.981.473 118.274 27.638 85.924
Virgínia de l'Oest 5 489.371 188.794 23.004 8.075 3.807
Washington 12 1.221.747 1.742.718 58.417
Washington DC 3 12.723 282.830 4.906 4.258 7.858
Wisconsin 10 1.405.284 1.382.536 106.674 31.072 50.584
Wyoming 3 174.419 55.973 13.287 2.515 9.655
Total EUA 538

Estats clau[modifica]

Els estats amb resultats més frec a frec van ser:

Estats amb un marge de victòria inferior a 1% (50 vots electorals; 46 guanyats per Trump, quatre per Clinton):

  1. Michigan, 0,23% – 16
  2. Nou Hampshire, 0,37% – 4
  3. Pennsilvània, 0,72% – 20 (punt d'inflexió, incloent els dos electors republicans trànsfugues)[235]
  4. Wisconsin, 0,77% – 10 (punt d'inflexió, excloent els dos electors republicans trànsfugues)[235]

Estats/districtes amb un marge de victòria inferior entre 1% i 5% (83 vots electorals; 56 guanyats per Trump, 27 per Clinton):

  1. Florida, 1,20% – 29
  2. Minnesota, 1,52% – 10
  3. 2n districte congressional de Nebraska, 2,24% – 1
  4. Nevada, 2,42% – 6
  5. Maine, 2,96% – 2
  6. Arizona, 3,55% – 11
  7. Carolina del Nord, 3,66% – 15
  8. Colorado, 4,91% – 9

Estats/districtes amb un marge de victòria entre 5% i 10% (94 vots electorals; 76 guanyats per Trump, 18 per Clinton):

  1. Geòrgia, 5,16% – 16
  2. Virgínia, 5,32% – 13
  3. Ohio, 8,13% – 18
  4. Nou Mèxic, 8,21% – 5
  5. Texas, 8,99% – 36
  6. Iowa, 9,41% – 6

El vermell indica estats (o districtes congressionals) guanyats pel republicà Donald Trump; el blau indica aquells guanyats per la demòcrata Hillary Clinton.

Mapes[modifica]

Demografia[modifica]

Percentatge de vots a les eleccions presidencials de 2016 per subgrup demogràfic (Edison Exit Polling)[236]
Subgrup demogràfic Clinton Trump Altres % de vots total
Vot total 48 46 6 100
Ideologia
Liberals 84 10 6 26
Moderats 52 41 7 39
Conservadors 15 81 4 35
Partit
Demòcrates 89 9 2 37
Republicans 7 90 3 33
Independents 42 47 11 31
Partit per gènere
Homes demòcrates 87 10 3 14
Dones demòcrates 90 8 2 23
Homes republicans 6 90 4 17
Dones republicanes 9 89 2 16
Homes independents 37 51 12 17
Dones independents 47 43 10 14
Gènere
Homes 41 52 7 47
Dones 54 41 5 53
Estatus matrimonial
Casats 44 52 4 59
No casats 55 37 8 41
Gènere per estatus matrimonial
Homes casats 37 58 5 29
Dones casades 49 47 4 30
Homes no casats 46 45 9 19
Dones no casades 62 33 5 23
Ètnia
Blancs 37 58 5 70
Negres 88 8 4 12
Asiàtics 65 29 6 4
Altres 56 37 7 3
Hispànics (de qualsevol ètnia) 65 29 6 11
Gènere per ètnia
Homes blancs 31 63 5 34
Dones blanques 43 53 3 37
Homes negres 80 13 6 5
Dones negres 94 4 2 7
Homes hispànics (de qualsevol ètnia) 62 33 4 5
Dones hispàniques (de qualsevol ètnia) 68 26 5 6
Altres ètnies 61 32 5 6
Religió
Protestants 37 60 3 27
Catòlics 45 52 3 23
Mormons 25 61 14 1
Altres cristians 43 55 2 24
Jueus 71 24 5 3
Altres religions 58 33 9 7
Cap 68 26 6 15
Assistència a serveis religiosos
Setmanalment o més 40 56 4 33
Mensualment 46 49 5 16
Uns cops l'any 48 47 5 29
Mai 62 31 7 22
Evangelistes blancs o cristians de «nou naixement»
Evangelistes blancs o cristians de «nou naixement» 16 81 3 26
Resta 59 35 6 74
Edat
18–24 anys 56 35 9 10
25–29 anys 53 39 8 9
30–39 anys 51 40 9 17
40–49 anys 46 50 4 19
50–64 anys 44 53 3 30
65 and older 45 53 2 15
Edat per ètnia
Blancs de 18–29 anys 43 47 10 12
Blancs de 30–44 anys 37 54 9 16
Blancs de 45–64 anys 34 62 4 30
Blancs de 65 and older 39 58 3 13
Negres de 18–29 anys 85 9 6 3
Negres de 30–44 anys 89 7 4 4
Negres de 45–64 anys 89 7 4 5
Negres de 65 and older 91 9 n/a 1
Latinos de 18–29 anys 68 26 6 3
Latinos de 30–44 anys 65 28 7 4
Latinos de 45–64 anys 64 32 4 4
Latinos de 65 and older 73 25 2 1
Altres 61 31 8 6
Orientació sexual
LGBT 78 14 8 5
Heterosexuals 47 48 5 95
Votant per primer cop
Votant per primera vegada 56 40 4 10
Resta 47 47 6 90
Estudis
Institut o menys 45 51 4 18
Alguns anys d'universitat 43 52 5 32
Universitaris 49 45 6 32
Post-universitaris 58 37 5 18
Estudis per ètnia
Blancs universitaris 45 49 4 37
Blancs no universitaris 28 67 4 34
No-blancs universitaris 71 23 5 13
No-blancs no universitaris 75 20 3 16
Educació per ètnia i gènere
Dones blanques universitàries 51 44 5 20
Homes blancs universitaris 39 53 8 17
Dones blanques no universitàries 34 61 5 17
Homes blancs no universitaris 23 71 6 16
No-blancs 74 21 5 29
Ingressos familiars
Menys de 30.000$ 53 41 6 17
30.000–49.999$ 51 42 7 19
50.000–99.999$ 46 50 4 31
100.000–199.999$ 47 48 5 24
200.000–249.999$ 48 49 3 4
Més de 250.000$ 46 48 6 6
Llars amb membres sindicats
Membres de sindicat 51 42 7 18
No membres de sindicat 46 48 6 82
Servei militar
Veterans 34 60 6 13
No veterans 50 44 6 87
Assumpte més important
Política exterior 60 34 6 13
Immigració 32 64 4 13
Economia 52 42 6 52
Terrorisme 39 57 4 18
Regió
Nord-est 55 40 5 19
Oest Mitjà 45 49 6 23
Sud 44 52 4 37
Oest 55 39 6 21
Mida de la comunitat
Ciutats (50.000 habitants o més) 59 35 6 34
Suburbis 45 50 5 49
Zones rurals 34 62 4 17

Audiència televisiva[modifica]

Llegenda[237]

Canal de notícies
Canal generalista

Teleespectadors
8:00 a 11:00 p.m. EST

Canal Espectadors
CNN 13.258.000
FNC 12.112.000
NBC 11.152.000
ABC 9.236.000
CBS 8.008.000
MSNBC 5.945.000
Fox 4.196.000

Teleespectadors
2:00 to 3:00 a.m. EST

Canal Espectadors
FNC 9.778.000
CNN 6.452.000
MSNBC 2.858.000

Teleespectadors
2:00 a 3:00 a.m. EST

Canal Espectadors
FNC 3.955.000
CNN 3.372.000
MSNBC 1.207.000

Reaccions internacionals[modifica]

La victòria de Trump, considerada poc probable per la majoria de prediccions,[238][239][240][241] va ser descrita per la premsa com a «desconcertant» i «impactant».[242][243][244][245] Trump mateix creia que perdria quan van tancar els centres de votació.[246]

Països Catalans[modifica]

Andorra

El ministre portaveu Jordi Cinca va felicitar el guanyador «sigui qui sigui» i va reiterar que les relacions entre ambdós països eren «excel·lents».[247][248]

El copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va enviar un missatge felicitant personalment i en nom del poble andorrà la proclamació com a president de Trump i li va transmetre «els seus millors sentiments de consideració i respecte».[249]

Catalunya

L'aleshores president Carles Puigdemont va admetre la seva preocupació sobre l'elecció de Trump. Segons Puigdemont, aquesta inquietud era compartida per tots els partits sobiranistes catalans, ja que s'oposaven al populisme. Puigdemont va predir que el resultat portaria «noves incerteses» però va emfatitzar que la decisió dels ciutadans dels EUA, feta «amb llibertat», s'havia de respectar.[250]

L'expresident Artur Mas va publicar un vídeo on felicitava Trump, que «semblava impossible que guanyés i ha guanyat». També va fer una crida a «aplicar en òptica catalana» la premissa que «a vegades l'impossible, fins i tot en contra de bona part de l'opinió pública i de tota mena d'opinions, acaba resultant possible».[251]

País Valencià

El president Ximo Puig va afirmar estar en «estat de xoc» pel que considerà que «no ha estat una bona notícia». També va expressar la seva preocupació per l'economia després de la victòria de Trump.[252]

Resta d'Europa[modifica]

Alemanya

El president Joachim Gauck va felicitar Trump per la victòria,[253] malgrat que uns quants dies abans n'havia expressat preocupació.[254]

La cancellera Angela Merkel va dir que «Alemanya i Amèrica estan unides pels valors de democràcia, llibertat, i respecte per la llei i la dignitat humana, independentment de l'origen, color de pell, religió, gènere, orientació sexual o opinió política. Ofereixo al proper president dels Estats Units, Donald Trump, cooperació estreta basada en aquests valors».[255]

França

El president François Hollande va dir que l'elecció «obre un període d'incertesa. S'ha d'enfrontar amb lucidesa i claredat». També va felicitar Trump «com és natural entre dos caps d'Estats [però] certes postures adoptades per Donald Trump durant la campanya americana s'han de rebatre amb els valors i interessos que compartim amb els Estats Units. El que està en joc és la pau, la lluita contra el terrorisme, la situació a l'Orient Mitjà. Són les relacions econòmiques i la preservació del planeta». Prèviament havia donat suport a Clinton.[256]

Itàlia

El primer ministre Matteo Renzi va prometre mantenir una relació forta i amistosa entre Itàlia i els Estats Units i va dir que la comunitat internacional hauria de considerar l'elecció de Trump com a un nou punt de partida.[257]

Regne Unit

La primera ministra Theresa May va felicitar Trump. En quant al Brexit, va citar l'anomenada "relació especial" afirmant que els dos països romandrien «companys forts i íntims en comerç, seguretat i defensa».[258]

Rússia

El president Vladimir Putin va felicitar Trump i va dir que les «relacions actuals entre els EUA i Rússia no es poden definir com a amistoses. Amb sort, amb el nou president dels EUA un diàleg més constructiu podrà ser possible entre els nostres països».[259]

Unió Europea

El president del Consell Europeu Donald Tusk va felicitar Trump i el va convidar a una cimera UE-EUA per a millorar la cooperació.[260]

El president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker va suggerir que l'elecció de Trump podria posar en perill les relacions entre les dues entitats en fundació i estructura.[261]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions presidencials dels Estats Units de 2016
  1. Sabato, Larry; Kondik, Kyle; Skelley, Geoffrey. Trumped : the 2016 election that broke all the rules (en anglès). Lanham (Maryland): Rowman & Littlefield, 2017, p. 7. ISBN 978-1-4422-7938-4. 
  2. Becker, Bernie. «Trump's 6 populist positions» (en anglès). Politico, 13-02-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  3. Confessore, Nicholas; Yourish, Karen «$2 Billion Worth of Free Media for Donald Trump» (en anglès). The New York Times, 15-03-2016. ISSN: 0362-4331.
  4. 4,0 4,1 Walsh, Kenneth. «How Donald Trump's Media Dominance Is Changing the 2016 Campaign» (en anglès). US News & Report, 17-02-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  5. Chozick, Amy «Clinton Offers Economic Plan Focused on Jobs» (en anglès). The New York Times, 04-03-2016. ISSN: 0362-4331.
  6. Wallace, Gregory. «Negative ads dominate in campaign's final days» (en anglès). CNN, 08-11-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  7. Cassidy, John. «Closing Arguments: The Logic of Negative Campaigning» (en anglès). The New Yorker, 05-11-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  8. «3. Voters’ evaluations of the campaign» (en anglès). Pew Research Center, 21-11-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  9. Tiefenthäler, Ainara «Trump’s History of Encouraging Violence» (en anglès). The New York Times, 14-03-2016. ISSN: 0362-4331.
  10. Nguyen, Tina. «Donald Trump’s Rallies Are Becoming Increasingly Violent» (en anglès). Vanity Fair, 11-03-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  11. Jacobs, Ben «Trump campaign dogged by violent incidents at rallies» (en anglès). The Guardian, 11-03-2016. ISSN: 0261-3077.
  12. Newport, Frank. «Clinton's Image at Lowest Point in Two Decades» (en anglès). Gallup, 25-07-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  13. McCarthy, Justin. «Americans' Reactions to Trump, Clinton Explain Poor Images» (en anglès). Gallup News, 01-07-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  14. Patterson, Thomas E. «News Coverage of the 2016 National Conventions: Negative News, Lacking Context» (en anglès). Shorenstein Center, 21-09-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  15. «Partisanship, Propaganda, and Disinformation: Online Media and the 2016 U.S. Presidential Election» (en anglès). The Berkman Klein Center for Internet & Society at Harvard University, 16-08-2019. [Consulta: 25 abril 2020].
  16. «Did Clinton win more votes than any white man in history?» (en anglès). BBC News, 12-12-2016.
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 «2016 Presidential General Election Results» (en anglès). Dave Leip's Atlas of U.S. Elections. [Consulta: 24 abril 2020].
  18. von Spakovsky, Hans A.; Canaparo, Canaparo. «Spakovsky and Canaparo: California can't pick who runs for president. New law just an attack on Trump» (en anglès). Fox News, 22-09-2019. [Consulta: 24 abril 2020].
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 Llobet, Àlvar. «Arrenca la carrera electoral post-Obama». NacióDigital, 30-01-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  20. «Legal Provisions Relevant to the Electoral College Process» (en anglès). National Archives, 23-12-2019. [Consulta: 24 abril 2020].
  21. 21,0 21,1 Miró, David; Castellano, J.; Forroll, Eduard. «Com funciona el sistema electoral dels EUA?». Ara, 25-10-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  22. «Distribution of Electoral Votes» (en anglès). National Archives, 06-03-2020. [Consulta: 24 abril 2020].
  23. Valverde, Llorenç. «El primer dimarts després del primer dilluns». Diari de Balears, 26-10-2008. [Consulta: 24 abril 2020].
  24. Stout, Christopher Timothy; Le, Danvy «Living the Dream: Barack Obama and Blacks’ Changing Perceptions of the American Dream: Barack Obama and Blacks’ Changing Perceptions of the American Dream» (en anglès). Social Science Quarterly, 93, 5, 08-10-2012, pàg. 1338–1359. DOI: 10.1111/j.1540-6237.2012.00915.x.
  25. «Inaugural Address of President Barack Obama» (en anglès). The Black Scholar, 38, 4, pàg. 2–5. DOI: 10.1080/00064246.2008.11413464. ISSN: 0006-4246.
  26. Amira, Dan. «Let the 2016 Campaign Season Begin!» (en anglès). New York, 08-11-2012. [Consulta: 24 abril 2020].
  27. Martin, Jonathan; Haberman, Maggie. «Back to the future: Clinton vs. Bush?» (en anglès). Politico, 08-11-2012. [Consulta: 24 abril 2020].
  28. Barbaro, Michael «After Obama, Christie Wants a G.O.P. Hug» (en anglès). The New York Times, 08-11-2012. ISSN: 0362-4331.
  29. Keith, Tamara; Montanaro, Domenico. «Hillary Clinton Expected To Go Small With Big Announcement» (en anglès). National Public Radio, 10-04-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  30. Calamur, Krishnadev. «It's Official: Hillary Clinton Announces Presidential Run» (en anglès). National Public Radio, 12-04-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  31. Monge, Yolanda. «Hillary Clinton anuncia que serà candidata a les eleccions del 2016». El País, 12-04-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  32. 32,0 32,1 DeCosta-Klipa, Nik. «Second straight poll shows Bernie Sanders leading in New Hampshire» (en anglès). Boston.com, 25-08-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  33. Merica, Dan. «Bernie Sanders announces his presidential run - CNNPolitics» (en anglès). CNN, 30-04-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  34. Velencia, Janie. «Bernie Sanders Surpasses Hillary Clinton In New Hampshire Poll» (en anglès). Huffpost, 25-08-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  35. «2016 National Democratic Primary» (en anglès). HuffPost Pollster. [Consulta: 24 abril 2020].
  36. Jackson, David. «Martin O'Malley jumps into presidential race» (en anglès). USA Today, 30-05-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  37. DelReal, Jose A. «Lincoln Chafee announces long-shot presidential bid» (en anglès). The Washington Post, 03-06-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  38. «Former Rhode Island Governor Chafee joins Democratic presidential race» (en anglès). Reuters, 03-06-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  39. Catanese, David. «Jim Webb Announces For President» (en anglès). US News, 02-07-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  40. Meyer, Theodoric. «Lessig: I'm running for president» (en anglès). Slate, 06-09-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  41. Debenedetti, Gabriel. «Jim Webb to consider running as an independent» (en anglès). Politico, 19-10-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  42. Elliott, Philip. «Joe Biden Says He Won't Run for President in 2016» (en anglès). Time, 21-10-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  43. Phelps, Jordyn; Saenz, Arlette. «Joe Biden Not Running for President» (en anglès). ABC News, 21-10-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  44. Wagner, John; Weigel, David. «Lincoln Chafee ends Democratic bid for president» (en anglès). The Washington Post, 25-10-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  45. Strauss, Daniel. «Lessig drops out of presidential race» (en anglès). Politico, 02-11-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  46. «Nevada Election Results 2016» (en anglès). The New York Times, 01-08-2017. ISSN: 0362-4331.
  47. «South Carolina Election Results 2016» (en anglès). The New York Times, 01-08-2017. ISSN: 0362-4331.
  48. Bialik, Carl. «Why The Polls Missed Bernie Sanders’s Michigan Upset» (en anglès). Five Thirty Eight, 09-03-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  49. Casella, Stephanie. «What The "Acela Primary" Nickname Means» (en anglès). Bustle, 25-04-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  50. Roberts, Dan; Jacobs, Ben «Bernie Sanders pulls off shock victory over Hillary Clinton in Indiana» (en anglès). The Guardian, 04-05-2016. ISSN: 0261-3077.
  51. Dann, Carrie. «Clinton hits 'magic number' of delegates to clinch nomination» (en anglès). NBC News, 06-06-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  52. «Democratic Convention 2016» (en anglès). thegreenpapers.com, 05-12-2019. [Consulta: 24 abril 2020].
  53. «Sanders vows to help Clinton beat Trump, but keeps campaign alive» (en anglès). Reuters, 17-06-2016.
  54. Weiner, Jeff. «Sanders backers frustrated by defeats at Orlando platform meeting» (en anglès). Akron Beacon Journal, 25-07-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  55. Reilly, Mollie. «Bernie Sanders Endorses Hillary Clinton For President» (en anglès). HuffPost, 12-07-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  56. Grayer, Annie. «Bernie Sanders takes 'umbrage' when audience member says he didn't support Hillary Clinton in 2016» (en anglès). CNN, 30-05-2019. [Consulta: 24 abril 2020].
  57. Chozick, Amy. «Hillary Clinton Announces 2016 Presidential Bid» (en anglès). The New York Times, 12-04-2015. [Consulta: 12 abril 2015].
  58. Karni, Annie. «Hillary Clinton formally announces 2016 run» (en anglès). Politico, 12-04-2015. [Consulta: 18 abril 2015].
  59. «Hillary Rodham Clinton FEC filing» (PDF) (en anglès). FEC, 13-04-2015. [Consulta: 13 abril 2015].
  60. Lee, MJ; Merica, Dan; Zeleny, Jeff. «Bernie Sanders endorses Hillary Clinton» (en anglès). CNN, 12-07-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  61. Yglesias, Matthew. «Iowa caucus results: Martin O'Malley drops out after 3rd-place finish» (en anglès). Vox, 01-02-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  62. Strauss, Daniel. «Lessig drops out of presidential race» (en anglès). Politico, 11-02-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  63. Merica, Dan; LoBianco, Tom. «Lincoln Chafee drops out of Democratic primary race» (en anglès). CNN, 23-10-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  64. Walsh, Michael. «Jim Webb drops out of Democratic primary race» (en anglès). Yahoo News, 20-10-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  65. Healy, Patrick «Hillary Clinton’s Campaign, Cautious but Confident, Begins Considering Running Mates» (en anglès). The New York Times, 23-04-2016. ISSN: 0362-4331.
  66. Matthews, Dylan. «Hillary Clinton is choosing her vice president soon. Here are her top choices.» (en anglès). Vox, 16-06-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  67. 67,0 67,1 Gearan, Anne; Phillip, Abby «Two names emerge from Clinton’s VP deliberations: Kaine and Vilsack» (en anglès). Washington Post, 19-07-2016. ISSN: 0190-8286.
  68. Noain, Idoya. «Hillary Clinton tria el moderat senador Tim Kaine per a la vicepresidència». El Periódico, 23-07-2016. [Consulta: 23 juliol 2016].
  69. Gearan, Anne; Wagner, John. «Sen. Timothy M. Kaine of Virginia chosen as Hillary Clinton's VP» (en anglès). The Washington Post, 22-07-2016. [Consulta: 23 juliol 2016].
  70. Hayden, Michael Edison. «Hillary Clinton Wins Democratic Nomination: ABC Delegate Count». ABC, 26-07-2016. [Consulta: 26 juliol 2016].
  71. Linshi, Jack. «More People Are Running for Presidential Nomination Than Ever» (en anglès). Time, 07-06-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  72. Rafferty, Andrew. «Ben Carson Suspends 2016 Campaign at CPAC» (en anglès). NBC News, 04-03-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  73. Peters, Jeremy W.; Barbaro, Michael «A Distant Second at Home, Marco Rubio Ends a Disappointing Campaign» (en anglès). The New York Times, 15-03-2016. ISSN: 0362-4331.
  74. Rosenfeld, Everett. «Ted Cruz suspends presidential campaign» (en anglès). CNBC, 03-05-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  75. Kaplan, Thomas «John Kasich Suspends Campaign for President» (en anglès). The New York Times, 04-05-2016. ISSN: 0362-4331.
  76. Priebus, Reince. «Reince Priebus on Twitter» (en anglès). Twitter, 2016T18:05. [Consulta: 24 abril 2020]. «.@realDonaldTrump will be presumptive @GOP nominee, we all need to unite and focus on defeating @HillaryClinton #NeverClinton»
  77. Reuning, Kevin; Dietrich, Nick «Media Coverage, Public Interest, and Support in the 2016 Republican Invisible Primary» (en anglès). Perspectives on Politics, 17, 02, 2019, pàg. 326–339. DOI: 10.1017/S1537592718003274. ISSN: 1537-5927.
  78. Albert, Zachary; Barney, David J. «The Party Reacts: The Strategic Nature of Endorsements of Donald Trump» (en anglès). American Politics Research, 47, 6, 2019, pàg. 1239–1258. DOI: 10.1177/1532673X18808022. ISSN: 1532-673X.
  79. Campbell, Colin. «Donald Trump is running for president» (en anglès). Business Insider, 16-06-2015. [Consulta: 16 juny 2015].
  80. DelReal, Jose A. «Donald Trump announces presidential bid» (en anglès). The Washington Post, 16-06-2015. [Consulta: 16 juny 2015].
  81. «Donald Trump FEC filing» (PDF) (en anglès). FEC, 22-06-2015. [Consulta: 24 juny 2015].
  82. Cook, Tony. «Gov. Mike Pence formally nominated as the Republican Party's vice presidential candidate» (en anglès). IndyStar, 19-07-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  83. «John Kasich FEC Filing». FEC.gov, 23-07-2015. [Consulta: 28 juliol 2015].
  84. Mascaro, Lisa; Lauter, David. «Texas Republican Sen. Ted Cruz Launches Presidential Bid». Los Angeles Times, 22-03-2015. [Consulta: 23 març 2015].
  85. Zezima, Katie. «Ted Cruz Announces He's Running for President», 23-03-2015. [Consulta: 23 març 2015].
  86. «Ted Cruz FEC filing». FEC.gov, 23-03-2015. [Consulta: 1r abril 2015].
  87. Parker, Ashley «Marco Rubio Announces 2016 Presidential Bid». The New York Times, 13-04-2015 [Consulta: 13 abril 2015].
  88. Nelson, Rebecca. «Marco Rubio Makes His Pitch as the Fresh Face of the GOP in 2016». National Journal, 13-04-2015. [Consulta: 14 abril 2015].
  89. «Marco Rubio FEC Filing». FEC.gov, 13-04-2015. [Consulta: 7 maig 2015].
  90. «Ben Carson announces presidential campaign». , 03-05-2015 [Consulta: 4 maig 2015].
  91. Rafferty, Andrew. «Ben Carson Announces 2016 Run». NBCNews.com, 04-05-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
  92. «Ben Carson FEC Filing». FEC.gov, 04-05-2015. [Consulta: 7 maig 2015].
  93. Rafferty, Andrew. «Jeb Bush Makes 2016 Run Official». NBC News, 15-06-2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  94. «Jeb Bush FEC Filing». FEC.gov, 15-06-2015. [Consulta: 16 juny 2015].
  95. Allen, Cooper «Jim Gilmore formally joins GOP presidential race». USA Today, 30-07-2015 [Consulta: 30 juliol 2015].
  96. «Jim Gilmore FEC Filing». FEC.gov, 29-07-2015. [Consulta: 29 juliol 2015].
  97. Gass, Nick. «Carly Fiorina: 'Yes, I am running for president'». Politico, 04-05-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
  98. «Carly Fiorina FEC Filing». FEC.gov, 04-05-2015. [Consulta: 7 maig 2015].
  99. Barbaro, Michael «Chris Christie Announces Run, Pledging 'Truth' About Nation's Woes». The New York Times, 30-06-2015 [Consulta: 30 juny 2015].
  100. «Christopher J. Christie FEC Filing». FEC.gov, 01-07-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  101. Lambert, Lisa «Republican Rand Paul announces 2016 presidential run on website». Reuters, 07-04-2015 [Consulta: 7 abril 2015].
  102. Killough, Ashley «Rand Paul: 'I am running for president'». CNN, 07-04-2015 [Consulta: 7 abril 2015].
  103. «Rand Paul FEC filing». FEC.gov, 08-04-2015. [Consulta: 9 abril 2015].
  104. Jackson, David. «Santorum officially begins 2016 presidential campaign». USA Today, 27-05-2015. [Consulta: 28 maig 2015].
  105. «Rick Santorum FEC filing». FEC.gov, 27-05-2015. [Consulta: 1r juny 2015].
  106. Trip, Gabriel «Mike Huckabee Joins Republican Presidential Race». The New York Times, 05-05-2015 [Consulta: 5 maig 2015].
  107. «Mike Huckabee FEC Filing». FEC.gov. [Consulta: 10 maig 2015].
  108. «George Pataki FEC filing». FEC.gov, 02-06-2015. [Consulta: 4 juny 2015].
  109. Jaffe, Alexandra (June 1, 2015) "Graham bets on foreign experience in White House bid announcement", CNN. Retrieved June 1, 2015.
  110. «Lindsey Graham FEC Filing». FEC.gov, 01-06-2015. [Consulta: 2 juny 2015].
  111. «Bobby Jindal announces entry into 2016 presidential race». The Washington Post, 24-06-2015. [Consulta: 24 juny 2015].
  112. «Bobby Jindal FEC Filing». FEC.gov, 29-06-2015. [Consulta: 30 juny 2015].
  113. «Wisconsin Gov. Scott Walker officially enters 2016 presidential race». CNN, 13-07-2015 [Consulta: 13 juliol 2015].
  114. «Scott Walker FEC filing». FEC. FEC.gov. [Consulta: 13 juliol 2015].
  115. 115,0 115,1 «2016 Presidential Primary—Republican President—NHSOS». sos.nh.gov. [Consulta: 9 octubre 2016].
  116. Beckwith, Ryan Teague; Rhodan, Maya «Rick Perry Announces Presidential Bid». Time, 04-06-2015 [Consulta: 4 juny 2015].
  117. «Rick Perry FEC filing». FEC.gov, 19-06-2015. [Consulta: 22 juny 2015].
  118. Keneally, Meghan. «Donald Trump Teases Possible VP Requirements» (en anglès). ABC News, 04-05-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  119. Stokols, Eli; Everett, Burgess. «Trump's performance raises hard question: Who'd want to be his VP?» (en anglès). Politico, 17-06-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  120. Costa, Robert; Tumulty, Karen «Gingrich, Christie are the leading candidates to be Trump’s running mate» (en anglès). Washington Post, 30-06-2016. ISSN: 0190-8286.
  121. Gass, Nick. «Trump on VP: There are 2 generals under consideration» (en anglès). Politico, 07-06-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  122. O'Donnell, Kelly. «Team Trump Plans Public Event Friday With VP Pick» (en anglès). NBC News, 12-07-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  123. Bradner, Eric; Bash, Dana; Lee, MJ. «Donald Trump selects Mike Pence as VP» (en anglès). CNN, 16-07-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  124. Levingston, Ivan. «Donald Trump officially names Mike Pence for VP» (en anglès). CNBC, 15-07-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  125. Cook, Tony. «Gov. Mike Pence formally nominated as the Republican Party's vice presidential candidate» (en anglès). The Indianapolis Star, 19-07-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  126. Collins, Eliza. «Libertarian Gary Johnson launches presidential bid» (en anglès). Politico, 06-01-2016. [Consulta: 13 juliol 2016].
  127. «Gary Johnson FEC filing» (PDF) (en anglès). FEC, 29-03-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  128. Struyk, Ryan. «Gary Johnson Wins Libertarian Nomination for President» (en anglès). ABC, 29-05-2016. [Consulta: 22 juliol 2016].
  129. «Exclusive: Green Party’s Jill Stein Announces She Is Running for President on Democracy Now!» (en anglès). Democracy Now!, 22-06-2015. [Consulta: 13 juliol 2016].
  130. «Green Party candidate Jill Stein announces VP running mate» (en anglès). RT, 01-08-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  131. «Dr. Jill Stein secures Green Presidential nomination, rises to 5% in national poll» (en anglès). Jill Stein for President, 15-06-2016. [Consulta: 26 juliol 2016].
  132. «GJill Stein Selects Human Rights Activist Ajamu Baraka as Vice-Presidential Running Mate» (en anglès). Jill Stein for President. [Consulta: 4 agost 2016].
  133. Winger, Richard. «Constitution Party Nominates Darrell Castle and Scott Bradley» (en anglès). Ballot Access News, 16-04-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  134. Coppins, McKay. «Anti-Trump Republican Launching Independent Presidential Bid» (en anglès). BuzzFeed News, 08-08-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  135. Chozick, Amy «Clinton Offers Economic Plan Focused on Jobs» (en anglès). The New York Times, 04-03-2016. ISSN: 0362-4331.
  136. «Hillary Clinton: Equal pay, problem-solving would be top priorities» (en anglès). CBS News, 25-02-2015. [Consulta: 25 abril 2020].
  137. 137,0 137,1 Lerder, Lisa. «Clinton patches relations with liberals at campaign's outset» (en anglès). The Big Story. Associated Press, 19-04-2015. [Consulta: 25 abril 2020].
  138. Chozick, Amy «A Path to Citizenship, Hillary Clinton Says, 'Is at Its Heart a Family Issue'» (en anglès). The New York Times.
  139. Geoff, Colvin. «Explaining Donald Trump's Massive Branding Power» (en anglès). Fortune, 28-04-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  140. Mai-Duc, Christine. «Inside the Southern California factory that makes the Donald Trump hats» (en anglès). Los Angeles Times, 12-11-2015. [Consulta: 25 abril 2020].
  141. Cassidy, John. «Donald Trump Is Transforming the G.O.P. Into a Populist, Nativist Party» (en anglès). The New Yorker, 29-02-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  142. Lind, Michael. «How Trump Exposed the Tea Party» (en anglès). Politico, 03-09-2015. [Consulta: 25 abril 2020].
  143. Confessore, Nicholas «How the G.O.P. Elite Lost Its Voters to Donald Trump» (en anglès). The New York Times, 28-03-2016. ISSN: 0362-4331.
  144. Sargent, Greg. «This one anecdote perfectly explains how Donald Trump is hijacking the GOP» (en anglès). The Washington Post, 28-03-2016. [Consulta: 15 abril 2020].
  145. Edsall, Thomas B. «Who Are the Angriest Republicans?» (en anglès). The New York Times, 30-03-2016. ISSN: 0362-4331.
  146. «White, working class men back Trump, charts show» (vídeo) (en anglès). Morning Joe. MSNBC, 08-01-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  147. Guo, Jeff. «Death predicts whether people vote for Donald Trump» (en anglès). The Washington Post, 04-03-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  148. Cohn, Nate «Donald Trump’s Strongest Supporters: A Certain Kind of Democrat» (en anglès). The New York Times, 31-12-2015. ISSN: 0362-4331.
  149. Thrush, Glenn; Haberman, Maggie. «What Is Hillary Clinton Afraid Of?» (en anglès). Politico, 2014. [Consulta: 25 abril 2020].
  150. Merica, Dan. «Hillary Clinton seeks 'new beginning' with the press» (en anglès). CNN, 24-03-2015. [Consulta: 25 abril 2020].
  151. Horowitz, Jason «Hillary Clinton, Acutely Aware of Pitfalls, Avoids Press on Campaign Trail» (en anglès). The New York Times, 22-05-2015. ISSN: 0362-4331.
  152. Waldman, Paul. «Why Hillary Clinton needs to start treating the press better» (en anglès). The Washington Post, 02-06-2015. [Consulta: 25 abril 2020].
  153. Confessore, Nicholas; Yourish, Karen «$2 Billion Worth of Free Media for Donald Trump» (en anglès). The New York Times, 15-03-2016. ISSN: 0362-4331.
  154. Stelter, Brian; Olshansky, Ken. «How much does Donald Trump dominate TV news coverage? This much» (en anglès). CNN, 06-12-2015. [Consulta: 26 abril 2020].
  155. Tyndall, Andrew. «COMMENTS: Campaign 2016 Coverage: Annual Totals for 2015» (en anglès). Tyndall Report, 21-12-2015. [Consulta: 26 abril 2020].
  156. Byers, Dylan. «Donald Trump: Media King, 2015» (en anglès). CNN, 28-12-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  157. Calderone, Michael; Robinson, Judah. «43 Times Donald Trump Has Attacked The Media As A Presidential Candidate» (en anglès). HuffPost, 28-09-2015. [Consulta: 26 abril 2020].
  158. Fandos, Nicholas «Donald Trump Defiantly Rallies a New ‘Silent Majority’ in a Visit to Arizona» (en anglès). The New York Times, 11-07-2015. ISSN: 0362-4331.
  159. Walsh, Kenneth T. «Trump: Media Is 'Dishonest and Corrupt'» (en anglès). US News & World Report, 15-08-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  160. Koppel, Ted. «Trump: "I feel I'm an honest person"» (en anglès). CBS News, 24-07-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  161. «Election 2016 Favorability Ratings» (en anglès). RealClearPolitics. [Consulta: 26 abril 2020].
  162. Schmidt, Michael S.; Chozick, Amy «Using Private Email, Hillary Clinton Thwarted Record Requests» (en anglès). The New York Times, 03-03-2015. ISSN: 0362-4331.
  163. Leonnig, Carol D.; Helderman, Rosalind S.; Gearan, Anne «Clinton e-mail review could find security issues» (en anglès). The Washington Post, 06-03-2015. ISSN: 0190-8286.
  164. Dilanian, Ken. «Clinton Emails Held Indirect References to Undercover CIA Officers» (en anglès). NBC News, 04-02-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  165. Shane, Scott; Schmidt, Michael S. «Hillary Clinton Emails Take Long Path to Controversy» (en anglès). The New York Times, 08-08-2015. ISSN: 0362-4331.
  166. Cox, Douglas. «Hillary Clinton email controversy: How serious is it?» (en anglès). CNN, 27-07-2015. [Consulta: 26 abril 2020].
  167. Kessler, Glenn. «How did ‘top secret’ emails end up on Hillary Clinton’s server?» (en anglès). The Washington Post, 04-02-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  168. Montanaro, Domenico. «Hillary Clinton's 'Basket Of Deplorables,' In Full Context Of This Ugly Campaign» (en anglès). National Public Radio, 10-09-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  169. Epstein, Jennifer. «Bloomberg - Are you a robot?» (en anglès). Bloomberg, 10-09-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  170. Chozick, Amy «Hillary Clinton Calls Many Trump Backers ‘Deplorables,’ and G.O.P. Pounces» (en anglès). The New York Times, 10-09-2016. ISSN: 0362-4331.
  171. Reilly, Katie. «Hillary Clinton Says She Regrets Part of Her 'Deplorables' Comment» (en anglès). Time, 10-09-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  172. Flegenheimer, Matt «Hillary Clinton Says ‘Radical Fringe’ Is Taking Over G.O.P. Under Donald Trump» (en anglès). The New York Times, 25-08-2016. ISSN: 0362-4331.
  173. Collinson, Stephen. «Hillary Clinton stumbles -- will her campaign follow?» (en anglès). CNN, 12-09-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  174. 174,0 174,1 174,2 Debenedetti, Gabriel. «Press rips Clinton campaign's handling of health incident» (en anglès). Politico, 12-09-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  175. 175,0 175,1 «Suffering from pneumonia, Clinton falls ill at 9/11 memorial, cancels California trip» (en anglès). Reuters, 12-09-2016.
  176. Cassidy, John. «A Sexual Predator in the Republican Party’s Midst» (en anglès). The New Yorker, 08-10-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  177. Fahrenthold, David A. «Trump recorded having extremely lewd conversation about women in 2005» (en anglès). Washington Post, 08-10-2016. ISSN: 0190-8286.
  178. Levy, Gabrielle. «2005 Video Shows Donald Trump Saying Lewd Things About Women | US News» (en anglès). US News & World Report, 07-10-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  179. Timm, Jane C. «Trump caught on hot mic making lewd comments about women in 2005» (en anglès). NBC News, 07-10-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  180. Harrington, Rebecca. «RNC Chair Reince Priebus condemns Trump for obscene comments about women in 2005 video» (en anglès). Business Insider, 07-10-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  181. Lee, Kurtis. «Campaign 2016 updates: As support slips, Donald Trump apologizes for lewd comments about women» (en anglès). Los Angeles Times, 07-10-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  182. Blake, Aaron. «Three dozen Republicans have now called for Donald Trump to drop out» (en anglès). The Washington Post, 08-10-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  183. Costa, Robert. «Amid growing calls to drop out, Trump vows to 'never withdraw'» (en anglès). The Washington Post, 08-10-2016.
  184. Nuzzi, Olivia. «Trump: 'I Said It, I Was Wrong, And I Apologize.'» (en anglès). The Daily Best, 08-10-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  185. Johnson, Jenna. «‘I think Islam hates us’: A timeline of Trump’s comments about Islam and Muslims» (en anglès). The Washington Post, 20-05-2017. [Consulta: 26 abril 2020].
  186. 186,0 186,1 Diamond, Jeremy. «Donald Trump: Ban all Muslim travel to U.S.» (en anglès). CNN, 08-12-2015. [Consulta: 26 abril 2020].
  187. Johnson, Jenna «Trump’s rhetoric on Muslims plays well with fans, but horrifies others» (en anglès). The Washington Post, 29-02-2016. ISSN: 0190-8286.
  188. «Gary Johnson: Third party is going to be the Libertarian Party» (en anglès). Fox Business, 05-03-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  189. Sarlin, Benjy. «Anti-Trump forces have few options for third party alternative» (en anglès). MSNBC, 04-03-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  190. Rogers, Ed. «Who is Gary Johnson?» (en anglès). The Washington Post, 14-12-2012. [Consulta: 26 abril 2020].
  191. Wolf, Leon H. «As Between Trump and Clinton, Gary Johnson (or Austin Petersen) is the Best Choice for President» (en anglès). RedState, 04-05-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  192. Watkins, Eli. «Libertarian candidate: What Trump says is 'ridiculous'» (en anglès). CNN, 10-05-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  193. Haberman, Maggie; Burns, Alexander «Gary Johnson Equates Syria Deaths Caused by Assad and West» (en anglès). The New York Times, 05-10-2016. ISSN: 0362-4331.
  194. Weigel, David. «Gary Johnson gives a foreign policy speech and chides the media for giving him pop quizzes» (en anglès). The Washington Post, 07-10-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  195. 195,0 195,1 Wright, David. «Gary Johnson: 'What is Aleppo?'» (en anglès). CNN, 09-09-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  196. 196,0 196,1 Nelson, Louis; Strauss, Daniel. «Libertarian candidate Gary Johnson: 'What is Aleppo?'» (en anglès). Politico, 08-09-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  197. «I am Jill Stein, Green Party candidate for President, AMA!» (en anglès). Reddit, 11-05-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  198. «Jill Stein: To Stop Trump's Neofascism, We Must Stop Clinton's Neoliberalism» (en anglès). Haaretz, 31-07-2016.
  199. «Left Forum 2016, Is Sanders the Answer to Building Left and Black Power?» (en anglès). Youtube, 17-08-2016.
  200. Easley, Jonathan; Kamisar, Ben. «Democrats target Libertarian ticket» (en anglès). The Hill, 28-09-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  201. Perez, Evan; Brown, Pamela. «Comey notified Congress of email probe despite DOJ concerns» (en anglès). CNN, 29-10-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  202. Perez, Evan; Brown, Pamela. «FBI discovered Clinton-related emails weeks ago» (en anglès). CNN, 31-10-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  203. Alba, Monica; Thorp V, Frank; McCausl, Phil. «FBI finds no criminality in review of newly discovered Clinton emails» (en anglès). 06-11-2016, 07-11-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  204. Apuzzo, Matt; Schmidt, Michael S.; Goldman, Adam «Emails Warrant No New Action Against Hillary Clinton, F.B.I. Director Says» (en anglès). The New York Times, 06-11-2016. ISSN: 0362-4331.
  205. Winger, Richard. «Libertarian Party Moves into National Party Headquarters That it Owns» (en anglès). Ballot Access News, 11-07-2014. [Consulta: 11 juliol 2014].
  206. «RNC officially approves Cleveland as 2016 convention host» (en anglès). CBS News, 08-08-2014. [Consulta: 24 abril 2020].
  207. Isenstadt, Alex. «GOP convention set for July 18-21 in 2016» (en anglès). Politico, 14-01-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  208. Moore, Martha T.; Camia, Catalina. «Democrats pick Philadelphia for 2016 convention» (en anglès). USA Today, 12-02-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  209. Wigner, Richard. «Green Party Will Hold Presidential Convention in Houston» (en anglès). Ballot Access News, 02-08-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  210. «The Commission on Presidential Debates: An Overview» (en anglès). Commission on Presidential Debates. [Consulta: 24 abril 2020].
  211. Hulsey, Lynn. «Hofstra University offers debate spots for WSU students» (en anglès). Dayton Daily News, 20-07-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  212. Flores, Reena. «Campaign manager: Trump will attend all three presidential debates» (en anglès). CBS News, 19-08-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  213. «CPD Announces 2016 Debate Host Applicants» (en anglès). Commission on Presidential Debates. [Consulta: 24 abril 2020].
  214. Sanchez, Stephen M. «Three Texas Locations Vie For 2016 Presidential Debates» (en anglès). San Antonio Daily News, 02-04-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  215. «Commission On Presidential Debates announces sites and dates for 2016 general election debates» (en anglès). Commission On Presidential Debates, 23-09-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
  216. Lima, Cristiano. «Trump accuses Clinton of rigging debate schedule» (en anglès). Politico, 29-07-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  217. 217,0 217,1 217,2 217,3 «2016 Debates» (en anglès). Commission on Presidential Debates. [Consulta: 24 abril 2020].
  218. Gruber, Lloyd. «How political scientists got Trump exactly wrong» (en anglès). London School of Economics. US Centre, 06-01-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  219. Wright, Fred; Wright, Alec «How Surprising Was Trump's Victory? Notes on Predictions in the 2016 U.S. Presidential Election» (en anglès). SSRN [Rochester, NY], 16-01-2017.
  220. 220,0 220,1 Jacobs, Jennifer; House, Billy. «Trump Says He Expected to Lose Election Because of Poll Results» (en anglès). Bloomberg, 14-12-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  221. «Live Coverage: Election Night 2016» (en anglès). Kansas Public Radio, 08-11-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  222. Adams, Cindy. «I know exactly who Trump is: A man who keeps his promises» (en anglès). Page Six, 09-11-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  223. Allen, Jonathan; Parnes, Amie. Shattered : inside Hillary Clinton's doomed campaign (en anglès). Nova York: Crown, 2017. ISBN 978-0-553-44708-8. 
  224. «Inside Hillary Clinton's Hotel Room on Election Night 2016» (en anglès). Bill Press Video, 24-04-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
  225. 225,0 225,1 McCarthy, Ciara; Phipps, Claire «Election results timeline: how the night unfolded» (en anglès). The Guardian, 09-11-2016. ISSN: 0261-3077.
  226. «Clinton shares how it felt calling Trump to concede» (en anglès). Politico, 09-06-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
  227. Schultz, Marisa. «Hillary admits she had no concession speech ready» (en anglès). New York Post, 10-09-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
  228. Rappeport, Alan; Burns, Alexander «Highlights of Hillary Clinton’s Concession Speech and President Obama’s Remarks» (en anglès). The New York Times, 09-11-2016. ISSN: 0362-4331.
  229. Flegenheimer, Matt; Barbaro, Michael «Donald Trump Is Elected President in Stunning Repudiation of the Establishment» (en anglès). The New York Times, 09-11-2016. ISSN: 0362-4331.
  230. 230,0 230,1 230,2 «Voting and Registration in the Election of November 2016» (en anglès). Oficina del Cens dels Estats Units, maig 2017. [Consulta: 26 abril 2020].
  231. 231,0 231,1 «2016 November General Election Turnout Rates» (en anglès). United States Elections Project, 09-05-2018. [Consulta: 26 abril 2020].
  232. «U.S. and World Population Clock» (en anglès). Oficina del Cens dels Estats Units. [Consulta: 26 abril 2020].
  233. 233,0 233,1 233,2 233,3 Azhar, Hamdan. «2016 Vs. 2012: How Trump's Win And Clinton's Votes Stack Up To Romney And Obama» (en anglès). Forbes, 29-12-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  234. «56 Interesting Facts About the 2016 Election» (en anglès). The Cook Political Report, 16-12-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
  235. 235,0 235,1 Silver, Nate. «Donald Trump Had A Superior Electoral College Strategy» (en anglès). FiveThirtyEight, 06-02-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
  236. «2016 election results: National Exit polls» (en anglès). CNN, 23-11-2016. [Consulta: 25 abril 2020].
  237. Ariens, Chris. «2016 Election Night Sets Records for Fox and CNN; But Viewership Down Overall From 2008 Election» (en anglès). Adweek, 09-11-2016. [Consulta: 24 abril 2020].
  238. Lohr, Steve; Singer, Natasha «How Data Failed Us in Calling an Election» (en anglès). The New York Times, 10-11-2016. ISSN: 0362-4331.
  239. «How did the polls get it wrong?». The Economist. ISSN: 0013-0613.
  240. Vogel, Kenneth P.; Isenstadt, Alex. «How did everyone get it so wrong?» (en anglès). [Consulta: 24 juny 2020].
  241. Alpert, Joe Flint and Lukas I. «How the Media’s Election Predictions Badly Missed the Mark» (en anglès). Wall Street Journal, 09-11-2016. ISSN: 0099-9660.
  242. Healy, Patrick; Peters, Jeremy W. «Donald Trump’s Victory Is Met With Shock Across a Wide Political Divide» (en anglès). The New York Times, 09-11-2016. ISSN: 0362-4331.
  243. «Donald Trump has been elected the 45th president of the United States» (en anglès). [Consulta: 24 juny 2020].
  244. Pilkington, Ed; Gabbatt, Adam «How Donald Trump swept to an unreal, surreal presidential election win» (en anglès). The Guardian, 09-11-2016. ISSN: 0261-3077.
  245. Goldmacher, Shane; Schreckinger, Ben. «Trump pulls off biggest upset in U.S. history» (en anglès). [Consulta: 24 juny 2020].
  246. Mccaskill, Nolan D. «Trump tells Wisconsin: Victory was a surprise» (en anglès). [Consulta: 24 juny 2020].
  247. «Sorpresa, respecte i preocupació davant la victòria electoral de Trump». Bon Dia, 10-11-2016. [Consulta: 24 juny 2020].
  248. «El Govern assegura que Andorra no s’ha posicionat sobre Gibraltar». El Periòdic d'Andorra, 10-11-2016. [Consulta: 24 juny 2020].
  249. «Trump rep la salutació del Copríncep Episcopal». El Periòdic d'Andorra, 21-01-2017. [Consulta: 24 juny 2020].
  250. «Puigdemont worried about Trump victory and the “new uncertainties” it will bring» (en anglès). CatalanNews, 09-11-2016. [Consulta: 30 juliol 2020].
  251. «Mas veu en la victòria de Trump un exemple per al sobiranisme». El Nacional, 11-11-2016. [Consulta: 24 juny 2020].
  252. «Ximo Puig afirma estar en estat de xoc per la victòria de Trump: "Tenia un mal pressentiment i s'ha constatat"». Ara, 09-11-2016. [Consulta: 24 juny 2020].
  253. «Bundespräsident Gauck gratuliert Donald Trump» (en alemany). Der Bundespräsident, 09-11-2016. [Consulta: 21 juliol 2020].
  254. «Gauck warnt vor Trump als nächstem US-Präsidenten» (en alemany). t-online.de, 06-11-2016. [Consulta: 21 juliol 2020].
  255. «Merkel congratulates Trump as politicians express shock» (en anglès). DW, 09-11-2016. [Consulta: 21 juliol 2020].
  256. «The Latest: Slovenia hopes Melania Trump will visit hometown» (en anglès). The Virginian-Pilot, 09-11-2016. [Consulta: 21 juliol 2020].
  257. «Renzi a Trump: 'Collaboreremo' Grillo: 'Un VDay pazzesco'» (en italià). ANSA, 10-11-2016. [Consulta: 21 juliol 2020].
  258. «PM congratulates Donald Trump on his election as the next US President» (en anglès). gov.uk, 09-11-2016. [Consulta: 21 juliol 2020].
  259. «Putin on Trump victory: Russia is ready to restore relations with US» (en anglès). Russia Today, 09-11-2016. [Consulta: 21 juliol 2020].
  260. «Letter from Presidents Tusk and Juncker to congratulate Donald Trump on his election as the next President of the United States» (en anglès). European Council, 09-11-2016. [Consulta: 21 juliol 2020].
  261. «EU’s Juncker warns about risks Trump can pose to Europe-US relations» (en anglès). PressTV, 11-11-2016. [Consulta: 21 juliol 2020].