Eleccions presidencials franceses de 2017

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca


Eleccions presidencials franceses de 2017
23 d'abril i 7 de maig de 2017
Emmanuel Macron Marine Le Pen
Candidat Emmanuel Macron Marine Le Pen
Candidatura EM FN
Vots 20.703.694 10.637.120
Percentatge 66,06% 33,94%
Élection présidentielle de 2017 par département T2.svg
Resultats de la segona volta per departament

     Emmanuel Macron      Marine Le Pen

2012 França 2022

Les eleccions presidencials franceses de 2017 es van celebrar els diumenges 23 d'abril en primera volta i el 7 de maig en segona volta.[1] Emmanuel Macron en va sortir elegit president de la República Francesa, per un mandat de cinc anys.

Dilluns 20 de març, per primera vegada, va hi haver un debat televisiu a cinc —entre Fillon, Hamon, Le Pen, Macron i Mélenchon— abans de la primera volta.[2]

Sistema electoral[modifica]

El president de la República Francesa s'elegeix per sufragi universal directe, per a un mandat de cinc anys, mitjançant l'escrutini uninominal majoritari amb segona volta.[3]

Si no hi ha cap candidat que aconsegueixi la majoria absoluta dels vots en la primera volta, se celebra una segona volta 14 dies després en què només es poden presentar els dos candidats que han obtingut més vots en la primera volta.[4]

Cada candidat ha de complir les condicions següents:[5]

  • Tenir la nacionalitat francesa i no estar privat dels seus drets civils pel que fa a l'eligibilitat
  • Tenir un mínim de 18 anys
  • Estar inscrit en una llista electoral
  • Haver redactat una declaració de situació patrimonial
  • Tenir un compte bancari de campanya
  • Recollir 500 avals de diputats o d'electes locals, que han de venir de, com a mínim, 30 departaments o col·lectivitats d'ultramar.

Candidats[modifica]

El 18 de març, el Consell Constitucional publicà onze candidatures presidencials admeses, cadascuna amb l'apadrinament d'un mínim de cinc-cents càrrecs electes.[6] En quedaren fora el tahitià Oscar Temaru, que volia fer de l'elecció un referèndum d'independència de la Polinèsia Francesa,[7] i el bretó Christian Troadec, que pretenia «descolonitzar-la».[8]

Candidat
i partit polític
Càrrec(s) polític(s) Eslògan
de campanya
Detalls
Nicolas Dupont-Aignan

Debout la France (DLF)

Nicolas Dupont-Aignan President de Debout la France
(des del 2008)
Diputat per l'Essonne
(des del 1997)
Alclde de Yerres
(des del 1995)
Logo de Nicolas Dupont-Aignan
Debout la France !
(França dempeus!)
Exmembre d'RPR, RPF i UPM, que va abandonar per fundar el partit Debout la France el 2014. S'havia presentat prèviament com a candidat a les eleccions del 2012, on va obtenir l'1,79% dels vots en la primera volta.[9]
Marine Le Pen

Front Nacional (FN)

Marine Le Pen Presidenta del Front Nacional
(des del 2011)
Diputada europea
(des del 2004)
Remettre la France en ordre
(Tornar a posar França en ordre)
Presidenta del Front Nacional des del 2011, ja va ser candidata el 2012, cita en què va quedar tercera. Després de la forta progressió de l'FN a les votacions del 2014 i 2015, els observadors la consideraven en bona posició per tenir un resultat important a l'elecció presidencial del 2017.[10] Es va declarar candidata el 8 de febrer del 2016.[11]
Emmanuel Macron

En marche! (EM)

Emmanuel Macron Líder d'En marche!
(des del 2016)
Ministre d'Economia, Indústria i Noves Tecnologies
(2014-2016)
Logo d'Emmanuel Macron
La France doit être une chance pour tous
(França ha de ser una oportunitat per a tots)
Ministre d'Economia en el govern de François Hollande l'agost del 2014. Va guanyar popularitat, i l'abril va crear el seu propi moviment polític, que volia ser transversal. Va sortir del govern a l'agost, abans de publicar el seu lllibre Révolution i de presentar-se com a candidat el 16 de novembre,[12] amb la particularitat que no s'havia presentat mai a cap elecció. Entre el febrer i l'abril del 2017 va aconseguir el suport del centrista François Bayrou,[13] el ministre de Defensa Jean-Yves Le Drian[14] i els ex-primers ministres Manuel Valls[15] i Dominique de Villepin.[16]
Benoît Hamon

Partit Socialista (PS)

Benoît Hamon Diputat per Yvelines
(2012 i des del 2014)
Logo de Benoît Hamon
Faire battre le cœur de la France
(Fer bategar el cor de França)
Exministre del govern de François Hollande, del qual rebutjava el posicionament social-liberal, va anunciar la seva candidatura el 16 d'agost del 2016.[17] El 29 de gener del 2017 va guanyar les primàries del seu partit.[18]
Nathalie Arthaud

Lluita Obrera (LO)

Nathalie Arthaud Portaveu de Lluita Obrera
(des del 2008)
Faire entendre le camp des travailleurs
(Fer sentir la veu dels treballadors)
Ja candidata el 2012, va ser proclamada pel seu partit el 14 de març del 2016 per representar per segona vegada Lluita Obrera a les presidencials.[19]
Philippe Poutou

Nou Partit Anticapitalista (NPA)

Philippe Poutou Militant de l'NPA
(des del 2009)
Nos vies, pas leurs profits !
(Les nostres vides no són el seu benefici!)
Malgrat la ruptura, el 2014, amb la direcció de l'NPA,[20] partit que havia representat el 2012, el van designar com a candiat el 20 de març del 2016.[21]
Jacques Cheminade

Solidaritat i progrés (S&P)

Jacques Cheminade President de Solidaritat i progrés
(des del 1996)
Logo de Jacques Cheminade
Se libérer de l'occupation financière
(Deslliurar-se de l'ocupació financera)
Candidat en les cites del 1995 i del 2012, va anunciar la candidatura el 4 d'abril del 2016.[22]
Jean Lassalle

Résistons!

Jean Lassalle Diputat pels Pirineus Atlàntics
(des del 2002)
Alcalde de Lourdios-Ichère
(des del 1977)
Logo de Jean Lassalle
Le temps est venu.
(Ha arribat el moment)
Exmembre del Moviment Demòcrata, es considera un "defensor dels territoris rurals i un ecologista humanista". Va esdevenir famós arran d'una vaga de fam de 39 dies, com a protesta pel trasllat d'una fàbrica de Total, S. A.
Jean-Luc Mélenchon

França Insubmisa (FI)

Jean-Luc Mélenchon Diputat europeu
(des del 2009)
La force du peuple
(La força del poble)
Va denunciar la "deriva liberal" del Partit Socialista, que va abandonar el 2008 per fundar el Partit d'Esquerra. Va presentar-se a les presidencials del 2012 amb el suport del Partit Comunista Francès, i va obtenir l'11,10% dels vots.
François Asselineau

Unió Popular Republicana (UPR)

François Asselineau President de la UPR
(des del 2007)
Logo de François Asselineau
Un choix historique
(Una elecció històrica)
Sobiranista. Va fundar la Unió Popular Republicana el 2007 i és partidari de la sortida de França de la Unió Europea. Denuncia "imperialisme americà" i proposa abandonar l'OTAN.
François Fillon

Els Republicans (LR)

François Fillon Diputat per París
(des del 2012)
Logo de François Fillon
Une volonté pour la France
(Una voluntat per a França)
El gener del 2017, la seva campanya va fer un tomb quan es van publicar informacions sobre feines fictícies de familiars seus, com la seva dona. Les investigacions del cas van començar el 15 de maig; tanmateix, Fillon va tirar endavant la seva candidatura.

Resultats[modifica]

Primera volta[modifica]

Élection présidentielle de 2017 par département T1.svg
Resultats de la primera volta per departament
Élection présidentielle de 2017 par département T1 2ème.svg
Candidat en segona posició per departament


Primera volta
23 abril 2017
Segona volta
7 maig 2017
Total % dels inscrits Total % dels inscrits
Inscrits &000000004758218300000047.582.183 100 47.448.929 100
Abstencions &000000001057845500000010.578.455 22,23 12.041.313 25,38%
Votants &000000003700372800000037.003.728 77,77 35.407.616 74,62 %
% dels votants % dels votants
  Vots en blanc &0000000000659997000000659.997 1,78 3.006.106 8,49 %
  Vots nuls &0000000000289337000000289.337 0,77 1.060.696 3,00 %
  Vots emesos &000000003605439400000036.054.394 97,45 31.340.814 88,51 %
Candidat
Partit polític
Vots % Vots %
  Emmanuel Macron
En marche!
&00000000086563460000008.656.346 24,01 % &000000002070369400000020.703.694 66,06 %
|   Marine Le Pen
Front Nacional
&00000000076784910000007.678.491 21,30 % 10.637.120 33,94 %
  François Fillon
Els Republicans
&00000000072129950000007.212.995 20,01 %
  Jean-Luc Mélenchon
França Insubmisa
&00000000070599510000007.059.951 19,58 %
  Benoît Hamon
Partit Socialista
&00000000022912880000002.291.288 6,36 %
  Nicolas Dupont-Aignan
Debout la France
&00000000016950000000001.695.000 4,70 %
  Jean Lassalle
Résistons!
&0000000000435301000000435.301 1,21 %
  Philippe Poutou
Nou Partit Anticapitalista
&0000000000394505000000394.505 1,09 %
  François Asselineau
Unió Popular Republicana
&0000000000332547000000332.547 0,92 %
  Nathalie Arthaud
Lluita Obrera
&0000000000232384000000232.384 0,64 %
  Jacques Cheminade
Solidaritat i progrés
&000000000006558600000065.586 0,18 %
Fonts:

Consell Constitucional: Élection présidentielle 2017
Ministeri de l'Interior: Election présidentielle 2017

Galeria d'imatges[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions presidencials franceses de 2017 Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. «Décret n° 2017-223 du 24 février 2017 portant convocation des électeurs pour l'élection du Président de la République» (en francès). Diari Oficial de la República Francesa, 24-02-2017 [Consulta: 22 març 2017].
  2. Albert Lladó Romero «Macron venç la pressió del favorit en el primer debat». El Punt Avui, 21-03-2017 [Consulta: 26 març 2017].
  3. Article 6 de la Constitució de la Cinquena República Francesa
  4. Article 7 de la Constitució de la Cinquena República Francesa
  5. «Calendrier : les dix étapes-clés de l’élection présidentielle». [Consulta: 13 gener 2017].
  6. «Liste officielle des candidats à l'élection presidentielle» (en francès). Consell Constitucional, 18 març [Consulta: 22 març 2017].
  7. «I aurà un candidat de lenga occitana a la presidenciala francesa, Jean Lassalle» (en occità). Jornalet, 19-03-2017 [Consulta: 22 març 2017].
  8. «Descolonizar l’eleccion presidenciala: sosténer la candidatura de Troadec» (en occità). Jornalet, 19-02-2017 [Consulta: 22 març 2017].
  9. Emmanuel Galiero. «Nicolas Dupont-Aignan candidat en 2017». [Consulta: 13 març 2017]..
  10. «Marine Le Pen en tête au premier tour : pourquoi plus personne ne s'en étonne», 09-09-2016.
  11. «Marine Le Pen officialise sa candidature à l'élection présidentielle», 8 février 2016.
  12. Falta indicar la publicació. ISSN: 1950-6244..
  13. Falta indicar la publicació..
  14. Le Drian soutient Macron : attendu et inéluctable, Ouest-France
  15. Valls choisit Macron, quitte à faire imploser le Parti socialiste, Le Monde
  16. L’ancien premier ministre Dominique de Villepin apporte son soutien à Emmanuel Macron, Le Monde
  17. «Benoît Hamon officialise sa candidature à la primaire à gauche». [Consulta: 13 març 2017]..
  18. Kim Hullot-Guiot. «Hamon, la victoire d'une gauche qui «relève la tête»». [Consulta: 13 març 2017]..
  19. Raphaëlle Besse Desmoulières. «Lutte ouvrière : Nathalie Arthaud annonce sa candidature à la présidentielle». [Consulta: 13 març 2017]..
  20. Falta indicar la publicació. ISSN: 1950-6244.
  21. Falta indicar la publicació. ISSN: 1950-6244..
  22. «Présidentielle 2017 : Jacques Cheminade de nouveau sur orbite». [Consulta: 13 març 2017]..