Eleccions presidencials ucraïneses de 2014

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentEleccions presidencials ucraïneses de 2014
Tipus eleccions
Data 25 maig 2014
Estat Ucraïna
Candidats Petrò Poroixenko
Elegit Petrò Poroixenko
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Les eleccions presidencials d'Ucraïna de 2014 van ser les eleccions a la presidència ucraïnesa per al període 2015-2019.[1] Estava previst que se celebressin el 26 de febrer de 2015, però després del EuroMaidan es va avançar la data al dia 25 de maig de 2014.[2][3][4]

Van tenir lloc en un clima de tensió en l'est del país, ja que cinc milions de censors no van poder participar en el sufragi a causa del boicotejo dels insurgents prorussos, que es van negar a obrir els col·legis electorals.[5]

El magnat Petrò Poroixenko va vèncer en la primera volta de les eleccions, amb el 54,70% dels vots. En segon lloc es va posicionar Iúlia Timoixenko, amb el suport del 12,81% dels sufragis, seguida pel candidat del Partit Radical d'Ucraïna, Oleg Liaixko, que va obtenir un respatller del 8,32%.[5]

Context[modifica | modifica el codi]

EuroMaidan[modifica | modifica el codi]

La nit del 21 de novembre de 2013, a Kíev, van tenir lloc les primeres manifestacions d'índole europeista a causa de la suspensió de la signatura de l'Acord d'Associació i l'Acord de Lliure Comerç entre Ucraïna i la Unió Europea.[6]

Després de diversos mesos de protestes i disturbis i després de l'anomenat Dijous Negre (20 de febrer de 2014) en el qual van morir més de 60 manifestants en aquest marc de tensió, el 22 de febrer, al matí, els manifestants opositors van prendre les regnes del país i van ocupar les principals institucions amb seu a Kíev.[7][8] La Rada Suprema va prendre el control del país i Oleksandr Turtxínov va assumir la coordinació del Govern i la presidència del Parlament, caient així el govern de Víktor Ianukòvitx.[9]

Crisi, guerra a l'est i independència de Crimea[modifica | modifica el codi]

En el context de l'EuroMaidan es va iniciar una sèrie de manifestacions de rusòfils — en la seva majoria russos ètnics i ucraïnesos russòfons — oposats als esdeveniments ocorreguts a Kíev i que anhelen estrènyer els seus vincles (o inclusivament integrar-se) amb la Federació Russa. Després diversos governs regionals van proposar referèndums i es va produir una intervenció militar, on les Forces Armades de Rússia es van desplegar en la península de Crimea i en Sebastòpol, amb l'objectiu, segons el Kremlin, de garantir la integritat dels ucraïnesos prorussos habitants de Crimea i les bases russes estacionades allà, fins que es normalitzés la situació socio-política; desoint els advertiments de no envair llançades per Estats Units i Kíev.[10][11]

Prèviament, les autoritats de Crimea —d'ideologia prorussa— havien sol·licitat l'assistència del govern de Moscou després que el govern autoproclamat de Kíev — el cap en funcions del qual era Oleksandr Turtxínov— introduís una llei per abolir l'ús oficial de tota llengua diferent a l'ucraïnès.[12] El primer ministre de Crimea, Serguei Aksionov, havia assegurat que la idea del poble de Crimea no és separar-se d'Ucraïna, però volen protegir els seus interessos.[13]

De manera independent als resultats del referèndum, l'Ajuntament de la ciutat de Sebastòpol va adoptar el 6 de març la decisió de formar part de Rússia com a territori federal, mentre que uns dies després, l'11 de març i al costat del Parlament de Crimea, va proclamar la seva independència d'Ucraïna, declarant la República de Crimea amb 78 vots a favor d'un total de 100 membres.[14] L'acció va ser considerada legítima per Rússia, però no per Estats Units i el govern a Kíev.[15] La Rada Suprema d'Ucraïna va amenaçar d'iniciar el procés de dissolució del Parlament de Crimea si les autoritats de la península continuaven amb el procés d'annexió a Rússia.[16]

El 18 de març va ser signat el tractat d'adhesió de Crimea i Sebastòpol a la Federació de Rússia.

Crisi a l'est ucraïnès i comanda de Rússia per anul·lar els comicis[modifica | modifica el codi]

El 22 de febrer van començar al sud-est del país una sèrie de manifestacions a favor de Rússia. Amb posterioritat les protestes es van intensificar, qualificant-se com a conflicte social o «insurrecció separatista», i donant pas als enfrontaments armats que van incloure combats de diferents proporcions i la captura de presoners de tots dos bàndols, quan el govern a Kíev va començar una sèrie d'operacions militars per recuperar el control de diverses zones.[17][18][19][20][21] Anteriorment, activistes prorussos autoproclamaren la República Popular de Donetsk i la República Popular de Khàrkov.[22] Després, va ser declarada també la República Popular de Lugansk.[23]

L'excap de govern ucraïnès, Iúlia Timoixenko, va culpar a Rússia de la crisi i va assegurar que «els disturbis van ser organitzats pels serveis secrets russos i que Moscou intenta dividir a la població ucraïnesa a fi d'impedir les eleccions del 25 de maig».[24] El govern rus, que ha criticat nombroses vegades les accions de Kíev, ha demanat anul·lar les eleccions en considerar que els comicis «no tenen sentit enmig dels enfrontaments violents».[24] Un portaveu del Kremlin de Moscou va dir que les eleccions en el context de violència amb «absurdes».[25]

Barack Obama, el president dels Estats Units, i Angela Merkel, la canceller alemanya, van advertir a Rússia que enfrontarà sancions en sectors clau de la seva economia si interfereix amb les eleccions.[26]

Referèndum sobre la unitat territorial[modifica | modifica el codi]

El 30 d'abril, el Govern ucraïnès va anunciar que planeja dur a terme un referèndum sobre la unitat territorial del país el mateix dia de les eleccions. El govern s'ha mostrat disposat a concedir garanties addicionals a l'estatus de l'idioma rus en l'est del país. El primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk també va avisar que hi haurà «una important remodelació del gabinet si no s'aconsegueix complir les aspiracions dels ciutadans».[27]

Al mateix temps s'està convocant un referèndum en Donetsk per l'11 de maig on es consultarà sobre la independència de la República Popular de Donetsk[28] i un altre el mateix dia a Lugansk, on els habitants hauran de decidir si la regió manté el seu actual estatus dins d'Ucraïna o si volen que es converteixi en una entitat autònoma. Després hi haurà un altre el 18 de maig, on se'ls demanarà la seva opinió sobre si volen que la regió sigui independent o es converteixi en part de Rússia. Amb la proposta del 30 d'abril, el govern de Kíev va pretendre anul·lar aquestes consultes.[27]

El 5 de maig, el primer ministre ucraïnès va proposar una «consulta no vinculant», en lloc d'un referèndum, per determinar el nou model d'Estat. Iatseniuk va presentar davant la Rada Suprema un projecte de llei sobre la celebració d'aquesta consulta el mateix dia de les eleccions. A més va encarregar al viceprimer ministre, Vladímir Groisman, que organitzi debats regionals i municipals sobre la reforma constitucional. El Ministeri de Relacions Exteriors de Rússia va ratllar la proposta de «cínica» i «allunyada de la realitat» i també va dir que la consulta «no conduirà a res més que a un major agreujament de la crisi».[29]

El president rus, Vladímir Putin, va cridar als sectors d'oposició al govern central de Kíev a posposar el referèndum per a l'autonomia de Donetsk i Lugansk previst per l'11 de maig. El candidat a la presidència d'Ucraïna Petrò Poroixenko va assegurar que la situació en l'est d'Ucraïna pot millorar gràcies a aquesta crida.[30] No obstant això, el 8 de maig els integrants de l'assemblea popular de Donetsk i el Consell Civil de Lugansk van decidir no ajornar la celebració del referend.[31]

Sistema electoral[modifica | modifica el codi]

Circumscripcions territorials[modifica | modifica el codi]

Mapa de les circumscripcions territorials per a les eleccions. (en ucraïnès)

D'acord amb la Resolució de la Comissió Electoral Central del 19 d'octubre de 2009, al territori d'Ucraïna es van establir 225 districtes electorals per a les eleccions presidencials.[32][33] Després del control rus de Crimea, per l'adhesió de la península, el govern ucraïnès va informar que els ciutadans crimeans que van obtenir el passaport rus després de l'adhesió, conserven la nacionalitat ucraïnesa sempre que hagin conservat el passaport ucraïnès, permetent així participar en les eleccions presidencials i legislatives.[34]

Candidats[modifica | modifica el codi]

21 candidats van participar en les eleccions; set d'ells van ser designats per partits polítics, mentre que 15 es autonominaren.

Els candidats podien nominar-se a si mateixos en la Comissió Electoral Central d'Ucraïna des del 25 de febrer fins al 30 de març de 2014. La data límit per a la inscripció de candidats va ser el 4 d'abril de 2014.

Llista de candidats inscrits[modifica | modifica el codi]

Candidats retirats[modifica | modifica el codi]

Abans del termini[modifica | modifica el codi]

  • Natalia Korolevska (independent), es va retirar l'1 de maig.
  • Oleg Tsariov (acte-nominat), es va retirar el 29 d'abril.

Després del termini[modifica | modifica el codi]

  • Oleksandr Klimenko (Partit Popular d'Ucraïna), es va retirar el 17 de maig i va recolzar a Petró Poroshenko.
  • Zorian Xkiriak (independent), es va retirar el 10 de maig.
  • Petrò Simonenko (Partit Comunista d'Ucraïna), es va retirar el 16 de maig.
  • Vasil Tsuixkò (independent), es va retirar el 22 de maig.

La Comissió Electoral Central no va poder llevar de les paperetes els noms dels candidats que es van retirar després de la data límit de retir (1 de maig), per la qual cosa aquests també van rebre vots.

Candidats rebutjats[modifica | modifica el codi]

La Comissió Electoral Central va rebutjar algunes sol·licituds per a la inscripció de candidats a l'inici del procés. Es va negar a registrar a O. Burnashova, V. Marynych, A. Makhlai, A. Kucheryavenko, V. Chopei, L. Rozhnova, L. Maksymenko, D. Myroshnychenko, P. Rekal, T. Onopriyuk i Z. Abbasov. El 3 d'abril de 2014, la CEC va rebutjar a altres tres candidats: un home anomenat Darth Vader (la veritable identitat del qual no es va poder esbrinar), Evhen Terekhov i Yuriy Ivanitsky.[cal citació]

El 29 de març de 2014, Vitali Klitxkó (UDAR) va recolzar a Petrò Poroixenko, i va anunciar que seria candidat a alcalde de Kíev, en l'elecció local que va tenir lloc al costat de l'elecció presidencial.

Enquestes[modifica | modifica el codi]

Els resultats de l'enquesta es mostren en la taula a continuació en ordre cronològic invers, mostrant el més recent en primer lloc. La xifra percentual més alta en cada enquesta es mostra en negreta, i el fons ombrejat en els dos principals candidats amb els seus respectius colors. La columna principal de la dreta mostra la diferència percentual entre els dos candidats amb les xifres més altes. Els resultats de l'enquesta utilitzen la data en què es va dur a terme, en comptes de la data de publicació. No obstant això, si aquesta data no es coneix, la data de publicació es proporcionarà en el seu lloc.

Data Enquestador Viktor Yanukovych Greece 2011 (cropped).jpg Сергій Тигіпко.jpg Dobkin01.jpg 2014-09-12 - Vitali Klitschko - 9019.jpg Yulia Tymoshenko 2008.jpg Oleh Tyahnybok 2013.jpg Symonenko Petr.png Poroshenko 2010 (cropped).jpg Maidan Kiev 2014.04.13 12-09.JPG Uns altres Diferència
YanukovychPoR


TihipkoIndependiente


DobkinPoR


KlitschkoUDAR


TymoshenkoBatkivshchyna


TyahnybokSvoboda


SymonenkoCPU


PoroshenkoIndependiente


LyashkoRadical


13–19 Maig॥॥.13–19 Maig Ukrainian National Academy of Pedagogic Sciences 8.0 13.3 45.0 7.6 6.7 31.7
6–8 Maig॥॥.6–8 Maig GfK 10.6 4.6 10.4 1.5 3.2 47.9 6.4 20.4 37.3
25–29 Apr Razumkov Centri 6.7 4.2 14.8 1.9 4.5 47.7 5.0 15.2 33.9
Oleg Tsarov es retira oficialment[38]
9–16 Apr SOCIS, KIIS, RATING, Razumkov Centri 7.4 6.0 14.0 2.1 5.6 48.4 4.6 11.9 34.4
28 Mar – 2 Apr Razumkov Centri, RATING 8.8 5.2 19.1 2.3 4.6 42.3 5.5 12.2 23.2
Serhiy Tihipko és expulsat del Partit de les Regions[39]
31 Mar Advanced Legal Initiatives 19.6 1.2 12.7 3.6 3.5 42.0 2.3 14.9 22.4
Mykhailo Dobkin és seleccionat pel Partit de les Regions com el seu candidat presidencial, Viktor Yanukovych és oficialment expulsat del partit
Vitali Klitschko es retira per postular-se a alcalde de Kíev i recolza a Poroshenko
14–26 Mar International Republican Institute 7.0 3.0 13.0 14.0 3.0 4.0 27.0 18.0 13.0
14–19 Mar SOCIS, KIIS, RATING, Razumkov Centri 10.0 5.3 12.9 12.0 2.5 5.0 36.2 5.0 11.1 23.3
4–18 Mar GfK 8.5 5.0 19.0 12.0 1.5 7.0 39.5 7.9 20.5
Viktor Yanukovych es retira oficialment
1–6 Mar Social Monitoring Centri 11.4 14.2 15.5 3.7 6.4 13.7 3 1.3
25 Feb – 4 Mar SOCIS 9.6 21.3 14.1 3.6 6.4 30.9 14.3 9.6
28 Feb – 3 Mar KIIS 13.3 20.1 13.9 2.8 8.3 32.8 8.8 12.7
Revolució ucraïnesa i Crisi en Crimea
24 Jan – 1 Febr SOCIS 29.2 22.8 19.1 2.8 4.3 15.9 6.0 6.4
17–26 Jan SOCIS 29.5 21.6 20.8 4.7 5.7 13.0 4.6 7.9
2014
23–27 Dec R&B Group 36.0 19.9 11.2 5.7 5.4 11.0 10.7 16.1
7–17 Dec RATING 28.2 22.7 23.2 5.5 6.3 8.0 6.1 5.0
26 Oct – 8 Nov IFES 31.0 30.0 17.0 6.0 9.0 7.0 1.0
30 Sep – 8 Oct Razumkov Centri 26.3 20.9 18.1 5.1 7.7 4.1 17.8 5.4
26 Sep – 6 Oct RATING 28.0 25.0 22.0 8.0 8.0 2.0 6.0 3.0
15–25 Set R&B Group 32.5 18.3 17.0 4.8 7.7 5.0 14.7 14.2
21–30 Maig KIIS 27.2 30.2 11.0 7.0 24.6 3.0
2013
21–24 Dec Razumkov Centri 32.6 16.6 18.6 7.4 8.8 16.0 14.0
2012
17 Jan 2010 Resultats de 2010 35.3 13.1 25.1 1.4 3.5 21.6 10.2

Supervisió electoral[modifica | modifica el codi]

Arsen Avàkov va subratllar la importància que en les noves eleccions s'implementés el sistema de vigilància Eleccions 2014 (en ucraïnès: "Вибори 2014"), el qual li permetria als votants realitzar un seguiment del progrés de les eleccions en temps real, per assegurar la transparència i evitar disturbis post-electorals, en contrast a les eleccions ucraïneses anteriors. El 22 de maig de 2014, tres dies abans de les eleccions, es van veure compromesos els principals servidors de la Comissió Electoral Central. El grup de hackers CyberBerkut va afirmar que havia robat les contrasenyes dels servidors.[40][41][42] El Servei de Seguretat d'Ucraïna també va descobrir un virus instal·lat als servidors, el qual hauria destruït els resultats electorals.[43] El dia de les eleccions, un grup de hackers amb equip especialitzat va ser arrestat a Kíev en intentar arreglar les eleccions.[44]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Participació per regió

Petrò Poroixenko va guanyar les eleccions amb el 54,70% dels vots. El seu competidor més proper va ser Iúlia Timoixenko, qui va obtenir el 12,82% dels vots. La Comissió Electoral Central va notificar una participació de més d'un 60% (exceptuant a aquelles regions que no estaven baix control del govern). A la regió de Donbass només el 20% de les taules de votació van ser escrutades a causa de les amenaces i la violència per part dels separatistes pro-Rússia. Dels 2.430 col·legis electorals preparats (en Donbass), només 426 van romandre oberts durant la votació.

Candidat Partit Vots  %
Petrò Poroixenko Independent 9,857,308 54.70
Iúlia Timoixenko Batkivixina 2,310,130 12.82
Oleh Liaixkò Partit Radical d'Ucraïna 1,500,377 8.32
Anatoli Hrytsenko Posició Civil 989,029 5.48
Serhiy Tihipko Independent 943,350 5.23
Mykhailo Dobkin Partit de les Regions 546,138 3.03
Vadim Rabinovich Independent 406,301 2.25
Olga Bogomolets Independent 345,384 1.91
Petrò Simonenko Partit Comunista d'Ucraïna 272,723 1.51
Oleh Tyahnybok Svoboda 210,476 1.16
Dmytrò Iarosh Pravi Sèktor 127,772 0.70
Andriy Hrynenko Independent 73,277 0.40
Valeriy Konovalyuk Independent 69,569 0.38
Yuriy Boyko Independent 35,928 0.19
Mykola Malomuzh Independent 23,771 0.13
Renat Kuzmin Independent 18,689 0.10
Vasyl Kuybida Moviment de les Persones d'Ucraïna 12,391 0.06
Oleksandr Klymenko Partit de les Persones d'Ucraïna 10,545 0.05
Vasyl Tsushko Independent 10,434 0.05
Volodymyr Saranov Independent 6,232 0.03
Zoryan Shkiryak Independent 5,021 0.02
Vots blancs/nuls 244,659 1.35
Total 18,019,504 100
Votants inscrits/participació 29,625,200 (exceptuant a les regions sota control del govern)30,099,246[45]


[45]

60.19 (exceptuant a les regions sota control del govern)59,48[46]


[46]

Font: CEC

Reaccions[modifica | modifica el codi]

El president rus Vladímir Putin va reconèixer els resultats de l'elecció.[47]

El president dels Estats Units Barack Obama va felicitar a Petró Poroshenko amb la seva victòria per telèfon 2 dies després de l'elecció.[48] Això també va ser fet pel president de la Comissió Europea José Manuel Barroso i el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, i altres líders de la Unió Europea com la canceller alemanya, Angela Merkel i el president francès, François Hollande.[49][50][51]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions presidencials ucraïneses de 2014 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. New Ukrainian president will be elected for 5-year term – Constitutional Court, Interfax-Ukraine (16 May 2014)
  2. «Ukrainian president and opposition sign early poll deal».
  3. «Ukraine president announces early elections».
  4. «Ukraine's President Yanukovich declares early elections, constitutional reforms».
  5. 5,0 5,1 «El magnate Poroshenko, vencedor en la primera vuelta de las elecciones ucranianas».
  6. «Ukraine drops EU plans and looks to Russia».
  7. «Ucrania vive día más violento».
  8. «Los rebeldes toman el Parlamento y la sede de la Presidencia de Ucrania».
  9. El Mundo (22 de febrero de 2014).
  10. «Rusia autoriza enviar su ejército a todo el territorio ucraniano».
  11. «Lavrov: "Los que ahora hablan de 'agresión' son los que polarizaron la sociedad ucraniana".
  12. «"La Armada rusa en Crimea no interfiere en los asuntos internos de Ucrania"».
  13. «El mapa que explica la crítica situación de Ucrania y Crimea».
  14. «Minuto a minuto: Ucrania, ante la amenaza de la división».
  15. «Crimea parliament declares independence from Ukraine ahead of referendum».
  16. «Minuto a minuto: Ucrania, a un paso de la desintegración».
  17. «Armed pro-Russian insurgents in Luhansk say they are ready for police raid».
  18. «Ukraine to deploy troops to quash pro-Russian insurgency in the east».
  19. «Аваков: В Славянске неизвестные захватили здания милиции» (en ruso).
  20. «Сторонники федерализации захватили здание горадминистрации Славянска» (en ruso).
  21. «Над зданием милиции в Славянске водрузили российский флаг» (en ruso).
  22. «Los prorrusos proclaman la independencia de dos regiones del este de Ucrania y Kiev culpa a Moscú».
  23. «There's Violence on the Streets of Ukraine—and in Parliament A news roundup for April 8».
  24. 24,0 24,1 «“Rusia lleva a cabo una guerra no declarada contra Ucrania”».
  25. «Rusia considera "absurdo" celebrar elecciones en Ucrania».
  26. «FF.
  27. 27,0 27,1 «Ucrania planea hacer un referéndum sobre unidad territorial coincidiendo con las elecciones».
  28. «La República de Donetsk prepara a toda marcha un referéndum independentista».
  29. «Kiev propone al Este prorruso una consulta no vinculante».
  30. «Candidato a la presidencia de Ucrania: La situación mejora gracias al llamamiento de Putin».
  31. «Los prorrusos de Ucrania desoyen a Putin y mantienen el referéndum separatista».
  32. Постанова ЦВК Про утворення територіальних виборчих округів для проведення виборів Президента України 17 січня 2010 року в Автономній Республіці Крим, областях, містах Києві та Севастополі (en ucraniano)
  33. Перелік територіальних виборчих округів, що використовуються для проведення позачергових виборів Президента України 25 травня 2014 року (en ucraniano)
  34. «Рада определила правила жизни на оккупированных территориях» (en ruso).
  35. 35,00 35,01 35,02 35,03 35,04 35,05 35,06 35,07 35,08 35,09 35,10 35,11 35,12 35,13 35,14 35,15 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta RCCUPE23
  36. At the presidential elections SPU will support Olha Bohomolets.
  37. «ЦВК зареєструвала кандидатами в президенти Тягнибока, Гриценка та ще двох».
  38. «Царев снялся с выборов : Новости УНИАН».
  39. «Tigipko accuses Party of Regions of betraying interests of Ukraine».
  40. «CyberBerkut announces destruction of electronic system of Ukraine's Central Election Commission».
  41. «Pro-Russian Hackers Attack Central Election Commission of Ukraine»
  42. «Ukraine: Electoral committee cyber-virus 'liquidated' – SBU chief»
  43. «СБУ ліквідувала вірус, що мав знищити результати виборів | Українська правда».
  44. «Authorities: Hackers foiled in bid to rig Ukraine presidential election results».
  45. 45,0 45,1 http://www.cvk.gov.ua/vp2014/wp095pt00_t001f01=702pt001f01=702pt049f01=5.html
  46. 46,0 46,1 http://www.cvk.gov.ua/vp2014/wp063pt00_t001f01=702pt001f01=702.html
  47. Talley, Ian (26 de mayo de 2014).
  48. Obama Calls Ukrainian President-Elect Poroshenko With Congratulations, The Wall Street Journal (27 May 2014)
  49. Ukraine: EU leaders congratulate Poroshenko and praise elections held against the odds, ENPI Info Centre (27 May 2014)
  50. Wall Street Journal: Merkel congratulates Ukraine's Poroshenko on election win, Kyiv Post (27 May 2014)
  51. Hollande to Meet with Putin Ahead of D-Day Anniversary; Poroshenko Also Invited, Breitbart.com (28 May 2014)