Electroacústica
L'electroacústica és la part de l'acústica que s'ocupa de l'estudi, anàlisi, disseny de dispositius que converteixen energia elèctrica en acústica i viceversa, així com dels seus components associats. Entre aquests es troben els micròfons, acceleròmetres, altaveus, excitadors de compressió, audiòfons, calibradors acústics i vibradors.
Els micròfons i altaveus són els seus màxims representants. Aquests són anomenats genèricament transductor és: dispositius que transformen so a electricitat i viceversa. Aquesta conversió d'ens de naturalesa completament diferent, es realitza mitjançat principis electromecànics i electromagnètics fent ús per exemple de micròfons i altaveus entre d'altres. Els elements de processament d'àudio són dispositius que alteren o modifiquen d'alguna forma característiques del so, quan aquest està representat per una variable elèctrica. Les característiques que modifiquen són d'índole variada com: amplitud, rang dinàmic, resposta en freqüència, resposta en el temps, timbre, etc. El processament es porta a terme de manera electrònica, utilitzant la tecnologia de semiconductor és i la tecnologia digital.
Característiques
[modifica]Aquesta branca de l'enginyeria acústica s'ocupa del disseny d'auriculars, micròfons, altaveus, sistemes de so, reproducció de so i enregistrament.[1] Hi ha hagut un ràpid augment en l'ús de dispositius electrònics portàtils que poden reproduir so i es basen en l'enginyeria electroacústica, p. ex. telèfons mòbils, reproductors multimèdia portàtils i tauletes. El terme "electroacústica" també s'utilitza per descriure un conjunt d'efectes electrocinètics que es produeixen en líquids heterogenis sota la influència d'ultrasons.[2]
Dispositius
[modifica]Els micròfons i altaveus són els seus màxims representants. Aquests són anomenats genèricament transductors electroacústics: dispositius que transformen electricitat a so i viceversa. Aquesta conversió d'energies de naturalesa completament diferent, es realitza acudint a principis físics com ara l'electromagnetisme i la mecànica. Els elements de processament d'àudio són dispositius que alteren o modifiquen d'alguna manera les característiques del so, quan aquest està representat per una variable elèctrica. Les característiques a modificar són d'índole variada com: amplitud, rang dinàmic, resposta a freqüència, resposta en el temps, timbre, etc. El processament es porta a terme de manera electrònica, utilitzant entre altres la tecnologia de semiconductor és i la tecnologia digital en general.[3]
Història
[modifica]La música electroacústica té l'origen en la fusió de les dues tendències de la música tecnològica de tradició clàssica, en els anys cinquanta: la música electrònica (amb sons generats electrònicament) i la música concreta (generada a partir de la manipulació de sons concrets gravats en cinta magnètica). Diversos centres de recerca, universitats i estudis privats voltant del món han estat decisius per al desenvolupament d'aquesta música, ja que en ells s'ha experimentat amb noves tecnologies i fet música a partir d'elles.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Acoustical Society of America. «Acoustics and You (A Career in Acoustics?)». Arxivat de l'original el 2015-09-04. [Consulta: 21 maig 2013].
- ↑ Norma Internacional ISO 13099, Parts 1, 2 i 3, "Sistemes col·loïdals: mètodes per a la determinació del potencial zeta", (2012)
- ↑ Dukhin, A.S. i Goetz, P.J. "Caracterització de líquids, nanopartícules i micropartícules i cossos porosos mitjançant ultrasons", Elsevier, 2017 ISBN 978-0-444-63908-0