Vés al contingut

Elefàntids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuElefàntids
Elephantidae Modifica el valor a Wikidata

Elefant asiàtic (Elephas maximus)
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font devori d'elefant i carn d'elefant Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreProboscidea
SuperfamíliaElephantoidea
FamíliaElephantidae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1821
Tipus taxonòmicElephas Modifica el valor a Wikidata
Gèneres

Els elefàntids (Elephantidae) són una família de grans mamífers terrestres de l'ordre dels proboscidis. N'hi ha tres espècies vivents: l'elefant africà de sabana, l'elefant africà de bosc i l'elefant asiàtic (també conegut com a elefant de l'Índia). Altres espècies s'han extingit des de l'últim període glacial. Els mamuts, les formes nanes dels quals podrien haver sobreviscut fins al 2000 aC,[2] són els més coneguts. Antigament se'ls classificava, juntament amb altres animals de pell gruixuda, dins l'ordre actualment descartat dels paquiderms.

A vegades es fa servir incorrectament el nom «elefant» per referir-se a la família Elephantidae en general.

Descripció

[modifica]

Els elefàntids es distingeixen dels proboscidis més primitius com els gomfotèrids per les seves dents, que tenen lòbuls paral·lels, formats per la fusió de les cúspides que es troben a les dents dels proboscidis més primitius, que estan lligats per cement.[3] En elefàntids posteriors, aquests molars es van convertir en làmines estretes,[4] amb el nombre de lòbuls/làmines per dent, així com l'alçada de la corona dental (hipsodòncia) augmentant amb el temps.[5] Els elefàntids masteguen utilitzant un moviment proal de la mandíbula que implica un moviment cap endavant de les mandíbules inferiors, diferent del moviment oblic utilitzant moviment de costat a costat de les mandíbules en proboscidis més primitius.[6] L'elefàntid més primitiu Stegotetrabelodon tenia una mandíbula inferior llarga amb ullals inferiors i conservava premolars permanents semblants a molts gomfòters, mentre que els elefàntids moderns no tenen premolars permanents, amb la mandíbula inferior escurçada i els ullals inferiors estan absents.[5]

Distribució

[modifica]

Els elefants estan ara molt estesos a Àsia i Àfrica. L'aparició natural de l'elefant asiàtic solia estendre's des de l'est passant pel sud-est fins al sud asiàtic, possiblement també tota la camí cap a la part occidental del continent. Actualment està molt fragmentat i es limita al subcontinent indi així com a parts individuals de l'Índia, Sri Lanka i algunes de les grans illes de la Sonda o la zona més meridional Xina. Els animals habiten tant els paisatges més oberts com les zones més boscoses. L'elefant africà antigament poblava gairebé tot el continent africà, però avui es troba en hàbitats molt fragmentats al sud del Sàhara. El límit nord de distribució es troba al sud de Sudan. Des d'aquí l'hàbitat s'estén per l'Àfrica oriental i Occidental fins a l'Àfrica Austral. Habita en una varietat d'hàbitats diferents, com ara sabanes, selves tropicals i zones semblants a desèrtiques. L'elefant africà de bosc viu a les selves tropicals de l'oest i l'Àfrica central.[7][8]

Classificació

[modifica]

La família va ser descrita per primera vegada pel zoologista britànic John Edward Gray l'any 1821,[9] i posteriorment assignat a rangs taxonòmics dins de l'ordre Proboscidea. Elephantidae ha estat revisat per diversos autors per incloure o excloure altres gèneres proboscidis extingits.

Llista de gèneres i espècies actuals

[modifica]

Segons Mammal Species of the World (versió 3, 2005) (3 abril 2014):[10]

Tàxons fòssils

[modifica]

Llista de gèneres extints segons Xoixani et al. (2004):

Història evolutiva

[modifica]
Evolució dels elefants des de l'antic eocè (abaix) fins a l'actualitat (superior)

Es creu que els elefantides van evolucionar a partir dels gomfotèrids, amb alguns autors que proposen que els avantpassats més probables fossin espècies africanes del "tetralophodont gomphothere" Tetralophodon.[11] Els primers membres de la família es coneixen des del miocè superior, fa uns 9-10 milions d'anys.[12] Els gèneres moderns d'elefants i mamuts havien divergit els uns dels altres al final del Miocè. Els elefàntids van començar a migrar fora d'Àfrica durant el Pliocè, amb mamuts i Elephas que van arribar a Euràsia fa uns 3-3,8 milions d'anys.[13] Fa uns 1,5 milions d'anys, els mamuts van emigrar a Amèrica del Nord.[14] Al final del Plistocè primerenc, fa uns 0,8 milions d'anys, el Palaeoloxodon va emigrar fora d'Àfrica i es va estendre per Euràsia, des d'Europa occidental fins al Japó.[15] Palaeoloxodon i Mammuthus es va extingir durant el pleistocè superior-holocè, amb l'última població de mamuts persistint a l'illa de Wrangel fins fa uns 4.000 anys.[16]

Filogènia

[modifica]

Filogènia dels gèneres d'elefants i altres famílies estretament relacionades basada en les característiques dels ossos hioides, segons Xoixani et al. (2007),[17] les característiques anatòmiques de l'esquelet, segons Cozzuol et al. 2012[18] i les característiques genètiques segons Meyer et al. (2017):[19]


Elephantimorpha

Mammutidae (mastodonts)


Elephantida

Gomphotheriidae (gomfòters)


Elephantoidea

Tetralophodon




Anancus




Paratetralophodon




Stegodontidae (stegodontides)


Elephantidae

Stegotetrabelodon




Stegodibelodon


Elephantinae

Primelephas



Loxodontini

Palaeoloxodon



Loxodonta (elefants d'Àfrica)



Elephantini

Elephas (elefants d'Àsia)



Mammuthus (mamuts)














Referències

[modifica]
  1. Entrada «Elephantidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 21 febrer 2023].
  2. S. L. Vartanyan, V. E. Garutt† i A. V. Sher‡parallel, «Holocene dwarf mammoths from Wrangel Island in the Siberian Arctic», Nature 362, 337 - 340 (25 de març del 1993) http://www.nature.com/nature/journal/v362/n6418/abs/362337a0.html
  3. Lister, Adrian M. «The role of behaviour in adaptive morphological evolution of African proboscideans». Nature, 500, 7462, 26-06-2013, pàg. 331–334. Bibcode: 2013Natur.500..331L. DOI: 10.1038/nature12275. ISSN: 0028-0836. PMID: 23803767.
  4. Saarinen, Juha; Lister, Adrian M. «Fluctuating climate and dietary innovation drove ratcheted evolution of proboscidean dental traits» (en anglès). Nature Ecology & Evolution, 7, 9, 14-08-2023, pàg. 1490–1502. DOI: 10.1038/s41559-023-02151-4. ISSN: 2397-334X. PMC: 10482678. PMID: 37580434.
  5. 5,0 5,1 Athanassiou, Athanassios. The Fossil Record of Continental Elephants and Mammoths (Mammalia: Proboscidea: Elephantidae) in Greece (en anglès). Springer International Publishing, 2022, p. 345–391. DOI 10.1007/978-3-030-68398-6_13. ISBN 978-3-030-68397-9 [Consulta: 21 novembre 2023]. 
  6. Saegusa, Haruo «Stegodontidae and Anancus: Keys to understanding dental evolution in Elephantidae» (en anglès). Quaternary Science Reviews, 231, març 2020, pàg. 106176. DOI: 10.1016/j.quascirev.2020.106176.
  7. G. Wittemyer: Family Elephantidae (Elephants). a Don E. Wilson i Russell A. Mittermeier (editors): Handbook of the Mammals of the World. Volum 2: Hooved Mammals. Lynx Edicions, Barcelona 2011, S. 50–79, ISBN 978-84-96553-77-4
  8. Jehezqel Shoshani i Pascal Tassy et. al.: Order Proboscidea – Elephants. a: Jonathan Kingdon, David Happold, Michael Hoffmann, Thomas Butynski, Meredith Happold und Jan Kalina (ed.): Mammals of Africa Volume I. Introductory Chapters and Afrotheria. Bloomsbury, Londres 2013, S. 173–200
  9. Gray, John Edward «On the natural arrangement of vertebrose animals». London Medical Repository, 15, 1821, pàg. 297–310.
  10. «Elephantidae» (en anglès). Mammal Species of the World. [Consulta: 18 gener 2024].
  11. Geraads, Denis; Zouhri, Samir; Markov, Georgi N. «The first Tetralophodon (Mammalia, Proboscidea) cranium from Africa» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 39, 3, 04-05-2019, pàg. e1632321. Bibcode: 2019JVPal..39E2321G. DOI: 10.1080/02724634.2019.1632321. ISSN: 0272-4634.
  12. H. Saegusa, H. Nakaya, Y. Kunimatsu, M. Nakatsukasa, H. Tsujikawa, Y. Sawada, M. Saneyoshi, T. Sakai Les primeres restes d'elefàntids del Miocè superior, Nakali, Kenya Scientific Annals, School of Geology, Aristotle University of Thessaloniki, Greece VIth International Conference on Mammoths and Their Relatives, vol. 102, Grevena -Siatista, special volume (2014), p. 175
  13. Iannucci, Alessio; Sardella, Raffaele «What Does the "Elephant-Equus" Event Mean Today? Reflections on Mammal Dispersal Events around the Pliocene-Pleistocene Boundary and the Flexible Ambiguity of Biochronology» (en anglès). Quaternary, 6, 1, març 2023, pàg. 16. DOI: 10.3390/quat6010016. ISSN: 2571-550X.
  14. Lister, A. M.; Sher, A. V. «Evolution and dispersal of mammoths across the Northern Hemisphere». Science, 350, 6262, 13-11-2015, pàg. 805–809. Bibcode: 2015Sci...350..805L. DOI: 10.1126/science.aac5660. PMID: 26564853.
  15. Lister, Adrian M. Ecological Interactions of Elephantids in Pleistocene Eurasia. Oxbow Books, 2004, p. 53–60. ISBN 978-1-78570-965-4 [Consulta: 14 abril 2020]. 
  16. Arppe, Laura; Karhu, Juha A.; Vartanyan, Sergey; Drucker, Dorothée G.; Etu-Sihvola, Heli; Bocherens, Hervé «Thriving or surviving? The isotopic record of the Wrangel Island woolly mammoth population» (en anglès). Quaternary Science Reviews, 222, octubre 2019, pàg. 105884. Bibcode: 2019QSRv..22205884A. DOI: 10.1016/j.quascirev.2019.105884.
  17. Xoixani, Jehezqel; Ferretti, Marco P.; Lister, Adrian M.; Agenbroad, Larry D.; Saegusa, Haruo; Mol, Dick; Takahashi, Keiichi «Relationships within the Elephantinae using hyoid characters» (en anglès). Quaternary International, 169-170, 2007, pàg. 174. Bibcode: 2007QuInt.169..174S. DOI: 10.1016/j.quaint.2007.02.003.
  18. Mario A. Cozzuol, Dimila Mothé i Leonardo S. Avilla: A critical appraisal of the phylogenetic proposals for the South American Gomphotheriidae (Proboscidea: Mammalia). Quaternary International 255, 2012, S. 36–41
  19. Matthias Meyer, Eleftheria Palkopoulou, Sina Baleka, Mathias Stiller, Kirsty E. H. Penkman, Kurt W. Alt, Yasuko Ishida, Dietrich Mania, Swapan Mallick, Tom Meijer, Harald Meller, Sarah Nagel, Birgit Nickel, Sven Ostritz, Nadin Rohland, Karol Schauer, Tim Schüler, Alfred L Roca, David Reich, Beth Shapiro und Michael Hofreiter: Palaeogenomes of Eurasian straight-tusked elephants challenge the current view of elephant evolution. eLife 6, 2017, S. e25413, doi:10.7554/eLife.25413