Elefant de la Bastilla

De Viquipèdia
Infotaula d'obra artísticaElefant de la Bastilla
Elefant der Bastille.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmonument i font Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservacióenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització
MunicipiParís Modifica el valor a Wikidata
 48° 51′ 11″ N, 2° 22′ 09″ E / 48.8531°N,2.3692°E / 48.8531; 2.3692Coord.: 48° 51′ 11″ N, 2° 22′ 09″ E / 48.8531°N,2.3692°E / 48.8531; 2.3692

L'elefant de la Bastilla, en francès: éléphant de la Bastille és un projecte ordenat per Napoleó I d'una font a París destinat a ornamentar la plaça de la Bastilla. Aquest projecte havia d'estar coronat per una estàtua colossal d'un elefant que portaria una mena de palanquí en forma de torre.[1][2]

Construcció[modifica]

Dominique Vivant va rebre l'encàrrec de supervisar el projecte. Inicialment, Jacques Cellerier va ser escollit com a arquitecte i els treballs van començar el 1810 en les obres de terra, amb les voltes i les canonades subterrànies acabades el 1812.[3][4] En aquest moment, Jean-Antoine Alavoine va ser escollit per substituir-lo i aviat es va completar la piscina principal. Alavoine, adonant-se de la necessitat de mostrar com seria l'obra acabada, va reclutar Pierre-Charles Bridan per crear un model a mida completa amb guix sobre un marc de fusta.[5] Completat el 1814, la maqueta estava protegida per un guàrdia anomenat Levasseur que vivia en una de les potes de l'elefant.[6][7]

Demolició[modifica]

La seva realització es va veure interrompuda per la caiguda de Napoleó III i va ser abandonat a partir de la Revolució de 1830 en profit de la columna de Juliol. Tan sols les infraestructures, la base i el sòcol de la font realitzades entre 1810 i 1830encara són visibles actualment i són la base de la columna de Juliol.

Els residents propers van començar a queixar-se que les rates habitaven dins l'elefant i buscaven menjar a les seves cases; i des de finals de la dècada de 1820, va sol·licitar l'enderroc. El model d'elefant no va ser eliminat fins al 1846, moment en què va mostrar un desgast considerable.[8]

Llegat[modifica]

Mai va ser realitzada l'estàtua en bronze però se'n va fer un model en guix a escala natural l'any 1814 que no es va destruir fins a l'any 1846. Victor Hugo en fa una escena als Els Miserables posant en escena al jove Gavroche.[9][10]

Referències[modifica]

  1. «Lost Paris: The Elephant on the Place de la Bastille». cultureandstuff.com, 30-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-30. [Consulta: 1r maig 2022].
  2. Fuller, Errol. Elephant (en anglès). Princeton University Press, 2019-09-03, p. 224-225. ISBN 978-0-691-19132-4. 
  3. Steiner, Frances H. «Building with Iron: A Napoleonic Controversy». Technology and Culture, 22, 4, 1981, pàg. 700–724. DOI: 10.2307/3104569. ISSN: 0040-165X.
  4. Rosenblum, Robert. Transformations in Late Eighteenth Century Art (en anglès). Princeton University Press, 1970, p. 133. ISBN 978-0-691-00302-3. 
  5. Marsden, Jonathan «Napoleon's Bust of 'Malbrouk'». The Burlington Magazine, 142, 1166, 2000, pàg. 303–306. ISSN: 0007-6287.
  6. Hölter, Achim. »Un monument manqué« — Der Elefant auf der Place de la Bastille (en alemany). Stuttgart: J.B. Metzler, 2000, p. 135–164. DOI 10.1007/978-3-476-02722-1_7. ISBN 978-3-476-02722-1. 
  7. Reader, Keith. The Place de la Bastille: The Story of a Quartier (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 43. ISBN 978-1-84631-665-4. 
  8. Wilkinson, Philip. Phantom Architecture (en anglès). Simon and Schuster, 2017-11-02. ISBN 978-1-4711-6642-6. 
  9. Reader, Keith. The Place de la Bastille: The Story of a Quartier (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 49. ISBN 978-1-84631-665-4. 
  10. Vandenput, Ben «Victor Hugo's elephant: an architectural anatomy of a nineteenth-century monument». Pri Arc - Gent University, 2018.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elefant de la Bastilla