Elefant de la Bastilla
  | ||||
| Tipus | monument i font | |||
|---|---|---|---|---|
| Estat de conservació | enderrocat o destruït | |||
| Localització | ||||
| Municipi | París | |||
| ||||
L'elefant de la Bastilla, en francès: éléphant de la Bastille és un projecte ordenat per Napoleó I d'una font a París destinat a ornamentar la plaça de la Bastilla. Aquest projecte havia d'estar coronat per una estàtua colossal d'un elefant que portaria una mena de palanquí en forma de torre.[1][2]
Construcció[modifica]
Dominique Vivant va rebre l'encàrrec de supervisar el projecte. Inicialment, Jacques Cellerier va ser escollit com a arquitecte i els treballs van començar el 1810 en les obres de terra, amb les voltes i les canonades subterrànies acabades el 1812.[3][4] En aquest moment, Jean-Antoine Alavoine va ser escollit per substituir-lo i aviat es va completar la piscina principal. Alavoine, adonant-se de la necessitat de mostrar com seria l'obra acabada, va reclutar Pierre-Charles Bridan per crear un model a mida completa amb guix sobre un marc de fusta.[5] Completat el 1814, la maqueta estava protegida per un guàrdia anomenat Levasseur que vivia en una de les potes de l'elefant.[6][7]
Demolició[modifica]
La seva realització es va veure interrompuda per la caiguda de Napoleó III i va ser abandonat a partir de la Revolució de 1830 en profit de la columna de Juliol. Tan sols les infraestructures, la base i el sòcol de la font realitzades entre 1810 i 1830encara són visibles actualment i són la base de la columna de Juliol.
Els residents propers van començar a queixar-se que les rates habitaven dins l'elefant i buscaven menjar a les seves cases; i des de finals de la dècada de 1820, va sol·licitar l'enderroc. El model d'elefant no va ser eliminat fins al 1846, moment en què va mostrar un desgast considerable.[8]
Llegat[modifica]
Mai va ser realitzada l'estàtua en bronze però se'n va fer un model en guix a escala natural l'any 1814 que no es va destruir fins a l'any 1846. Victor Hugo en fa una escena als Els Miserables posant en escena al jove Gavroche.[9][10]
Referències[modifica]
- ↑ «Lost Paris: The Elephant on the Place de la Bastille». cultureandstuff.com, 30-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-30. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ Fuller, Errol. Elephant (en anglès). Princeton University Press, 2019-09-03, p. 224-225. ISBN 978-0-691-19132-4.
- ↑ Steiner, Frances H. «Building with Iron: A Napoleonic Controversy». Technology and Culture, 22, 4, 1981, pàg. 700–724. DOI: 10.2307/3104569. ISSN: 0040-165X.
- ↑ Rosenblum, Robert. Transformations in Late Eighteenth Century Art (en anglès). Princeton University Press, 1970, p. 133. ISBN 978-0-691-00302-3.
- ↑ Marsden, Jonathan «Napoleon's Bust of 'Malbrouk'». The Burlington Magazine, 142, 1166, 2000, pàg. 303–306. ISSN: 0007-6287.
- ↑ Hölter, Achim. »Un monument manqué« — Der Elefant auf der Place de la Bastille (en alemany). Stuttgart: J.B. Metzler, 2000, p. 135–164. DOI 10.1007/978-3-476-02722-1_7. ISBN 978-3-476-02722-1.
- ↑ Reader, Keith. The Place de la Bastille: The Story of a Quartier (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 43. ISBN 978-1-84631-665-4.
- ↑ Wilkinson, Philip. Phantom Architecture (en anglès). Simon and Schuster, 2017-11-02. ISBN 978-1-4711-6642-6.
- ↑ Reader, Keith. The Place de la Bastille: The Story of a Quartier (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 49. ISBN 978-1-84631-665-4.
- ↑ Vandenput, Ben «Victor Hugo's elephant: an architectural anatomy of a nineteenth-century monument». Pri Arc - Gent University, 2018.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elefant de la Bastilla |
- Variante du projet, avec de l'eau se déversant par la tour, dans la base de données des collections de l'École des beaux-arts (consultée le 27 novembre 2010).
- Cérémonies qui ont eu lieu dans Paris pendant les 27, 28 et 29 juillet 1831, gravure populaire colorée montrant la maquette, débarrassée de son hangar, peinte en couleur bronze et surmontée d'un drapeau tricolore à l'occasion du premier anniversaire des Trois Glorieuses, sur le site de l'agence photographique de la Réunion des musées nationaux (consulté le 19 décembre 2010).
- Dessin de Driollet, élève aux Beaux-Arts, pour un concours (1833), dans la base de données des collections de l'École des beaux-arts (consultée le 27 novembre 2010).