Elena García Armada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaElena García Armada

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1971 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPablo Gonzalez-de-Santos (en) Tradueix i Fernando Matia Espada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRobòtica, enginyeria industrial, automatització i Biònica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Centre d'Automàtica i Robòtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyera industrial, enginyera, roboticista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Elena García Armada és una enginyera industrial espanyola que lidera el grup del CSIC que ha desenvolupat el primer exoesquelet biònic del món per a nens amb atròfia muscular espinal, malaltia degenerativa que afecta prop de 2.000 menors a Espanya. És coneguda a nivell mundial.

Biografia[modifica]

Va créixer en un entorn científic. La seva mare és doctora en física i professora d'universitat i el seu pare era catedràtic d'electromagnetisme, creador de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicacions a Santander.[1]

Doctora en robòtica el 2009 per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM)[2] i científica titular al Centre d'Automàtica i Robòtica (CAR) CSIC-UPM. Va començar la seva trajectòria professional especialitzant-se en el disseny de robots orientats a la indústria, fins que el 2009 va conèixer Daniela, una nena que arran d'un accident de trànsit va quedar en un estat greu de tetraplegia.[3] A partir d'aquest moment el seu treball es va centrar a fabricar dispositius orientats a millorar les facultats físiques, contribuir a la rehabilitació i augmentar la mobilitat dels nens que sofreixen malalties neuromusculars degeneratives.[4]

Les seves principals línies de recerca abasten la millora en l'agilitat de la locomoció en quadrúpedes; la creació d'exoesquelets d'extremitats inferiors i ortesis actives; l'estabilitat dinàmica en robots caminadors i la seva adaptació a terrenys complexos amb pertorbacions ambientals.[5]

Elena García Armada és fundadora de Marsi Bionics, empresa derivada del CSIC i la UPM, que té per objectiu la recerca i creació d'exoesquelets pediàtrics, estructures basades en suports que s'ajusten a les cames i al tronc del nen, i que en incorporar motors que imiten el funcionament del múscul, li aporten força per caminar i mantenir-se dempeus.[3]

Un dels seus primers projectes va ser SITJA 4, un robot de 30 quilograms, en el qual es va testar l'algorisme de millora de control i estabilitat de la màquina i que permetia una major autonomia per part del robot, prescindint així de supervisió humana.[6] En millorar l'adaptabilitat del robot al terreny (adaptant les potes segons percep pertorbacions i alteracions) augmenta el seu equilibri i impedeix que bolqui, la qual cosa és fonamental per a tasques d'arrossegament o transport de càrregues. SITJA 4 està pensat per al seu ús en labors de reconeixement i rescat en catàstrofes i per a labors de desminatge.

En el camp de la creació d'exoesquelets pediàtrics, el projecte més destacat i premiat ha estat ATLES 2020, un exoesquelet de 9 quilograms de pes capaç de controlar la rigidesa mentre permet un moviment més àgil i articulat mitjançant els seus diferents sensors de força, pressió i temperatura.[7][8] Està dotat d'articulacions intel·ligents que interpreten els moviments del pacient detectant quins són desitjats i quins indesitjats, alguna cosa fonamental ja que en molts casos existeixen moviments espasmòdics que, mal interpretats, comporten seriosos riscos de seguretat al pacient.

Algunes publicacions[modifica]

  • "Robots. Al servei de l'ésser humà" (2015). Editorial: CSIC i Cataracta. ISBN 978-84-00-09914-5[4]
  • P. Gonzalez de Santos, I. Garcia and J. Estremera, QUADRUPEDAL LOCOMOTION: An Introduction to the Control of Four-Legged Robots, Springer, London, 2006.[9]
  • Sanz-Merodio,D.,Garcia, I., and Gonzalez de Santos, P., Analyzing energy-efficient configurations in hexapod robots for demining applications, Industrial Robot, An International Journal, Vol. 39, No. 4, 2012.[9]
  • Arévalo, J.C and García, I., Impedance Control for Legged Robots: An insight into the Concepts Involved, IEEE Transactions on Systems Man and Cybernetics, March 2012.[10]

Reconeixements[modifica]

  • Premi Hipatia-Dones en la Ciència 2019 a la Trajectòria Científica. Aquest guardó ha estat creat per l'Economista amb el suport de Pfizer, PharmaMar i Banc Santander per a “reconèixer a aquelles dones que més han contribuït durant l'any a l'avanç de la recerca o el progrés científic a Espanya”.[11]
  • Medalla d'Or de Madrid, 2018.[12]
  • Premi Dones a Seguir 2017.[13]
  • Elena García, entre les 10 persones científiques més brillants de 2016.
  • Millor Tecnologia Sanitària. Premis ABC Salut 2016.[14]
  • Millor projecte emprenedor. Premio CEPYME 2015.
  • Primer premi Innova eVIA 2014.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Elena García Armada: "Cambiarle la vida a una niña con tetraplejia es el mejor premio"». ELMUNDO, 08-10-2018. [Consulta: 8 abril 2019].
  2. ↑ «Ficha Elena Garcia» (en anglès). www.car.upm-csic.es. [Consulta: 11 febrer 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 «‘Los robots llegan para mejorar nuestra vida, no para rebelarse contra nosotros’ - csic.es», 11-02-2017. Arxivat de l'original el 2017-02-11. [Consulta: 11 març 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Robots - csic.es», 12-02-2017. Arxivat de l'original el 2017-02-12. [Consulta: 11 març 2021].
  5. ↑ «Elena Garcia Research» (en anglès americà). www.car.upm-csic.es. [Consulta: 11 febrer 2017].
  6. ↑ DiCYT, Agencia. «Una investigadora vallisoletana dirige un proyecto del CSIC que ha desarrollado un sistema que mejora la movilidad de robots caminantes» (en castellà). www2.dicyt.com. Arxivat de l'original el 12 de febrer de 2017. [Consulta: 11 febrer 2017].
  7. ↑ «Ingeniería biomédica». Ingeniería biomédica. [Consulta: 11 febrer 2017].
  8. ↑ «Un exoesqueleto español para Daniela». .
  9. ↑ 9,0 9,1 «Elena Garcia Publications» (en anglès americà). www.car.upm-csic.es. [Consulta: 11 febrer 2017].
  10. ↑ Arevalo, J. C.; Garcia, E. «Impedance Control for Legged Robots: An Insight Into the Concepts Involved». IEEE Transactions on Systems, Man, and Cybernetics, Part C (Applications and Reviews), 42, 6, 01-11-2012, pàg. 1400–1411. DOI: 10.1109/TSMCC.2012.2187190. ISSN: 1094-6977 [Consulta: 11 febrer 2017].
  11. ↑ elEconomista.es. «Elena García, Sara Barja y Clara Piloto triunfan en los premios Hipatia-Mujeres en la Ciencia de 'elEconomista' - elEconomista.es» (en castellà). www.eleconomista.es. [Consulta: 29 octubre 2019].
  12. ↑ «El Ayuntamiento premia por unanimidad a las mujeres, con la Medalla de Oro de Madrid - Ayuntamiento de Madrid» (en castellà). www.madrid.es. [Consulta: 16 maig 2018].
  13. ↑ «Ganadoras Premios MAS : Mujeres a seguir». www.mujeresaseguir.com. [Consulta: 30 desembre 2018].
  14. ↑ «La ministra Dolors Montserrat: “Los Premios ABC Salud demuestran haberse convertido en un referente en el ámbito de la Sanidad”». vocento INFORMA, 22-12-2016. Arxivat de l'original el 12 de febrer de 2017. [Consulta: 11 febrer 2017].
  15. ↑ «La empresa Marsi Bionics, ganadora del Primer Premio Innova eVIA 2014 | Ametic» (en castellà). ametic.es. [Consulta: 11 febrer 2017].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elena_García_Armada&oldid=31481796»